Edith d'Inglaterra (910Reinu de Wessex – 26 de xineru de 946Magdeburgu), tamién escrita Eadgyth, Ædgyth o Ēadgȳð (en inglés antiguu), o Edith, Edgith, Edgitha (n'alemán), foi la fía d'Eduardo'l Viejo (rei d'Inglaterra) y d'Elfleda de Wessex; y la primer esposa d'Otón I, emperador del Sacru Imperiu (23 de payares del 912 - 7 de mayu del 973).

Edith d'Inglaterra
Vida
Nacimientu Reinu de Wessex910[1]
Muerte Magdeburgu26 de xineru de 946 (35/36 años)
Sepultura Catedral de Magdeburgo (es) Traducir
Familia
Padre Eduardo el Viejo
Madre Elfleda de Wessex
Casada con Otón I del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu (929 (Gregorianu)m. 946 (Gregorianu))[2]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Wessex (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Vida editar

Los sos güelos paternos fueron Alfredo'l Grande (rei de Wessex) y la so esposa Ethelswitha.

Col fin de sellar una alianza ente dos reinos saxones, el so mediohermanu, el rei Athelstán d'Inglaterra (c. 895 – 27 d'ochobre del 939), unvió a dos de les sos hermanes a Alemaña, diciéndo-y al duque de Saxonia (más tarde Otón I, emperador del Sacru Imperiu) qu'escoyera la que más-y prestara. Otto escoyó a Edith y casóse con ella nel 929.

La hermana restante, Algiva o Adiva, tuvo casada con un rei cerca de los montes Xúpiter» (los Alpes). La identidá precisa d'esta hermana ye oxetu d'alderique. Pudo ser Edgiva de Wessex, quien se casó col rei Carlos III de Francia, o otra persona desconocida pa la hestoria.

Al igual que'l so hermanu Athelstan, Edith dedicar al cultu de san Osvaldo de Northumbria y —dempués del so matrimoniu col emperador— foi un elementu clave na introducción d'esta devoción n'Alemaña. La so duradera influencia puede causar que ciertos monesterios ya ilesies de Saxonia dedicar a esti santu.[4]

Fíos editar

Los fíos de Edith y Otto fueron:

  1. Liutgarde, que se casó con Conrado el Colloráu (922-955), de Lorena.
  2. Liudolfo de Suabia (930 al 6 de setiembre del 957).

Tumba editar

La so tumba atópase na Catedral de Magdeburgu. En 2008, mientres los trabayos d'arqueoloxía nel edificiu, atopóse un ataúd de plomu dientro d'un sarcófagu de piedra que tenía grabáu'l so nome. Una inscripción dicía que yera'l cuerpu de Edgyth, que fuera reenterrado en 1510.

Los restos esaminar en 2009, y en 2010 llevar a Bristol (Inglaterra), pa más pruebes. Científicos de la Universidá de Bristol comprobaron, por aciu pruebes sobre l'esmalte dental per mediu del tecneciu-99m (un isótopu del tecneciu), que nació y crióse en Wessex y Mercia, tal como suxurió la hestoria. Un voceru de la universidá afirmó que los güesos constituyíen los restos humanos sobrevivientes más antiguos de la Familia Real Británica.[5]

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 132188147. Data de consulta: 17 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmao en: Kindred Britain.
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  4. Según l'artículu «Remains of Alfred the Great’s granddaughter returned / Coming home: the Saxon queen lost for 1,000 years» (‘tornen los restos de la nieta d'Alfredo'l Grande / Regresu a casa: la reina de Saxonia, perdida mientres 1000 años’), de Maev Kennedy, na páx. 5 de la revista británica Guardian, n'inglés, del 20 de xineru de 2010.
  5. «Recuperaos los restos de más de 1.000 años d'una reina inglesa». BBC. Consultáu'l 18 de xunu de 2010.

Bibliografía editar

  • Freytag von Loringhoven, barón: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, 1965.
  • Klaniczay, Gábor: Holy Rulers and Blessed Princesses, 2002.

Enllaces esternos editar