Eleiciones municipales d'España de 2011

Acordies con lo establecío pola Llei Orgánica del Réxime Eleutoral Xeneral (LOREG),[1] la 22 de mayu de 2011 (cuartu domingu de mayu), celebrar n'España eleiciones municipales. El 29 de marzu foi publicáu nel BOE el Decretu de convocatoria.[2]

← 2007 •  • 2015
Eleiciones municipales d'España de 2011
68.230 conceyales en 8.116 conceyos
22 de mayu de 2011
Tipu d'eleición:  Eleición municipal
Demografía eleutoral
Votantes : 22.968.281
  
66.2%  3.4%
Eleiciones municipales d'España de 2011
Eleiciones municipales d'España de 2011

De manera simultánea celebráronse eleiciones en trelce de los diecisiete comunidaes autónomes españoles (Asturies, Cantabria, Navarra, Castiella y Lleón, La Rioxa, Comunidá Valenciana, Comunidá de Madrid, Castiella-La Mancha, Rexón de Murcia, Canaries, Islles Baleares, Aragón y Estremadura) y nos dos ciudaes autónomes (Ceuta y Melilla); a les Xuntes Xenerales del País Vascu; a los Cabildros Insulares canarios; a los Conseyos Insulares de Baleares; al Conseyu Xeneral d'Arán; a los conceyos de Navarra; y a les entidaes d'ámbitu territorial inferior al conceyu.

En 35 conceyos y en 110 entidaes menores hubo que repitir les eleiciones el 20 de payares del mesmu añu (coincidiendo coles Eleiciones a Cortes Xenerales), bien por defectos nel recuentu de dalguna mesa, por defectos na comunicación de resultaos, o pola falta de candidatos.[3][4]

Reforma de la llei eleutoral editar

 
Capitales de provincia, más Santiago de Compostela y Mérida (capitales de Comunidaes Autónomes que nun lo son de les sos provincies) y Vigo, Xixón y Hospitalet de Llobregat (ciudaes con más de 250.000 habitantes que nun son capitales); según la formación política na alcaldía como resultáu de les eleiciones de 2011:
PP: 34 capitales de provincia, Santiago de Compostela, Mérida, Ceuta y Melilla
PSOE: 9 capitales de provincia, Vigo y Hospitalet de Llobregat
CiU: 2 capitales de provincia (Barcelona y Girona)
EAJ-PNV: alcaldía de Bilbao
Bildu: alcaldía de San Sebastián
CC-PNC-CCN: alcaldía de Santa Cruz de Tenerife
BNG: alcaldía de Pontevedra
FAC: alcaldía de Xixón
UPN: alcaldía de Pamplona.

Transfuguismo políticu editar

El 29 de xineru de 2011 foi publicada nel Boletín Oficial del Estáu la reforma de la Llei Orgánica del Réxime Eleutoral Xeneral.[5] Esta reforma imposibilita les mociones de censura con tránsfugas, al riquir una mayoría mayor a l'absoluta nel mesmu númberu de conceyales proponentes de la moción de censura que pertenecen al mesmu grupu políticu municipal que'l del alcalde o bien dexaren de pertenecer al grupu políticu al que se adscribieron al entamu de llexislatura.[6]

Na llexislatura previa a les eleiciones diéronse 59 casos d'alcaldes declaraos tránsfugues.[7] D'ellos, 19 caltener nel PP, 10 nel PSOE, cuatro en CiU, dos nel Partíu Andalucista, dos n'ERC, unu n'IX, unu en Nueva Canaries y 19 pasaron a ser non adscritos. D'estos 19, nueve dir del PSOE, trés del PP, dos d'IX, dos del Partíu Andalucista, unu del Partíu Rexonalista de Cantabria, unu de Coalición Canaria y otru d'Unión del Pueblu Navarro.

Votu inmigrante y emigrante editar

Nestes eleiciones pudieron votar los ciudadanos de los países de la Xunión Europea siempres y cuando manifestaren la so voluntá de votar ante la oficina del censu eleutoral y tean empadronaos. Amás, tamién pudieron votar los ciudadanos de los países con alcuerdos de reciprocidá, estos países son: Bolivia, Cabu Verde, Chile, Colombia, Ecuador, Islandia, Noruega, Nueva Zelanda, Paraguái y Perú. Los requisitos pa inscribise nel censu eleutoral y asina votar fueron: ser mayor de 18 años y nun tar priváu del derechu de sufraxu activu, tar empadronáu, tener el permisu de residencia y morar llegalmente 5 o 3 años nel casu de Noruega.[8]

La oficina del censu eleutoral unvió 350.135 comunicaciones informando a los inmigrantes de fora de la Xunión Europea, según 757.495 a los de la XE, otros 363.881 de la XE yá manifestaron la so voluntá de votar pa les eleiciones de 2007.

Per otru llau, otra de les novedaes de la reforma de la llei eleutoral foi la de torgar el votu a aquellos non residentes nel conceyu, por tanto, tolos españoles residentes nel estranxeru nun pudieron votar nes eleiciones municipales; esti cambéu afectó principalmente a los conceyos de Galicia onde'l votu del estranxeru podía suponer cerca del 40% en dellos conceyos.[9]

Composición equilibrada ente sexos editar

A partir del 1 de xineru de 2011 la composición equilibrada de les llistes eleutorales ente sexos ye d'obligatoriu cumplimientu nos conceyos de más de 3.000 habitantes, al dexar de ser aplicable la Disposición Transitoria Séptima de la Llei Orgánica del Réxime Eleutoral Xeneral.[10]

Campaña editar

Lemas eleutorales editar

Los eslóganes de los principales partíos fueron estos:

Candidatos editar

Na siguiente tabla figuren los candidatos a les alcaldíes de los conceyos españoles con más de 250.000 habitantes, ordenaos según los resultaos llograes na anterior convocatoria d'eleiciones de 2007:

Conceyu y alcalde na anterior llexislatura Candidatos Observaciones
 
Madrid
3.273.049 hab.
Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez (PP)
 
Barcelona
1.619.337 hab.
Jordi Hereu i Boher (PSC-PM)
 
Valencia
809.267 hab.
Rita Barberá Nolla (PP)
 
Sevilla
704.198 hab.
Alfredo Sánchez Monteseirín (PSOE)
 
Zaragoza
675.121 hab.
Juan Alberto Belloch Julbe (PSOE-Aragón)
 
Málaga
568.507 hab.
Francisco de la Torre Praos (PP)
 
Murcia
441.345 hab.
Miguel Ángel Cámara Botía (PP)
  • IX ensin LV.
 
Palma de Mallorca
404.681 hab.
Aina Calvo Sastre (PSOE)
 
Les Palmes de Gran Canaria
383.308 hab.
Jerónimo Saavedra Acevedo (PSOE)
 
Bilbao
353.187 hab.
Iñaki Azkuna Urreta (EAJ-PNV)
 
Alicante
334.418 hab.
Sonia Castedo Ramos (PP)
 
Córdoba
328.547 hab.
Andrés Ocaña Rabadán (IULV-CA)
 
Valladolid
315.522 hab.
Francisco Javier León de la Riva (PP)
 
Vigo
297.124 hab.
Abel Caballero Álvarez (PSdeG-PSOE)
 
Xixón
277.198 hab.
Paz Fernández Felgueroso (PSOE)
 
Hospitalet de Llobregat
258.642 hab.
Núria Marín Martínez (PSC-PM)

Acampaes de protesta (Movimientu 15-M) editar

El domingu 15 de mayu llevar a cabu en 58 ciudaes españoles una serie de manifestaciones convocaes pola plataforma Democracia Real Yá que llevaron a la cai a decenes de millares de ciudadanos. En Madrid, dellos manifestantes permanecieron acampaos na Puerta del Sol al términu de la movilización, siendo desallugaos la madrugada del 16 de mayu pola policía. A partir d'esti fechu l'acampada de la Puerta del Sol creció descomanadamente nel númberu d'asistentes y les acampaes reproducir por otres ciudaes españoles. Dende entós la plaza foi llugar de protestes y multitudinaries asamblees ciudadanes bonales.

La Xunta Eleutoral consideró que nun esistíen causes estraordinaries d'urxencia pa la convocatoria de manifestación per parte del Movimientu d'indignaos 15-M, amás la solicitú tuvo entrada a les 20,50 hores del día 17 de mayu. Amás d'esti requisitu puramente formal, consideró que "el pidimientu de votu responsable a la que se fai referencia na solicitú, puede afectar a la campaña eleutoral y a la llibertá de los ciudadanos nel so derechu a votu".[16]

Encuestes editar

Resultaos eleutorales editar

Resultaos globales editar

Resultáu de les eleiciones municipales d'España de 2011
Partíu Votos Conceyales
Votos % ±pp +/−
Partíu Popular (PP) 8 476 138 37,54  1,92 26 507  3159
Partíu Socialista Obreru Español (PSOE) 6 275 314 27,79  7,13 21 766  2263
Izquierda Xunida (IX) 1 437 061 6,36  0,88 2249  215
Convergència i Unió (CiU) 779 188 3,45  0,20 3867  480
Unión Progreso y Democracia (UPyD) 464 824 2,06 Nuevu 152  152
Partíu Nacionalista Vascu (EAJ-PNV) 327 184 1,45  0,06 882  161
Bildu-Eusko Alkartasuna (Bildu-EA) 313 238 1,39  0,64 1139  452
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 271 503 1,20  0,36 1392  199
Bloque Nacionalista Galego (BNG) 261 466 1,16  0,26 589  72
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) 242 021 1,07  0,09 400  51
Partíu Andalucista (PA) 230 492 1,02  0,04 469  56
Coalición Canaria (CC-PNC-CCN) 202 720 0,90  0,08 392  12
Coalició Compromís (Compromís) 180 832 0,80  0,32 344  67
Foro Asturies (FAC) 121 713 0,54 Nuevu 158  158
Unión del Pueblu Navarro (UPN) 88 156 0,39 Nuevu 323  323
Partíu Aragonés (PAR) 77 593 0,34  0,08 991  8
Partíu Rexonalista de Cantabria (PRC) 70 634 0,31  0,02 319  16
Plataforma per Cataluña (PxC) 66 007 0,29  0,23 67  50
Candidatura d'Unidá Popular (CUP) 62 409 0,28  0,20 101  81
Chunta Aragonesista (CHA) 53 149 0,24  0,02 185  43
Nueva Canaries (NCa) 51 220 0,23  0,01 53  1
Nafarroa Bai (Na-Bai 2011) 36 262 0,16  0,08 70  63
Aralar (Aralar) 32 660 0,14  0,11 42  9
Solidaritat Catalana per la Independència (SI) 31 793 0,14 Nuevu 47  47
Centru Democráticu Lliberal (CDL) 27 220 0,12  0,06 52  13
Restu de candidatures 1 813 743 8,03 5674  166
Votos en blancu |

584 469 || 2,59 ||  0,67

Total 22 581 120 100,00 68 230  2099
Votos válidos 22 581 120 98,31  0,52
Votos nulos 387 161 1,69  0,52
Votos emitíos / Participación 22 968 281 66,16  2,19
Astenciones 11 745 532 33,84  2,19
Votantes rexistraos 34 713 813
Fonte: Ministeriu del Interior

Resultaos nos principales conceyos editar

El cuadru recueye los resultaos eleutorales nos cincuenta capitales de provincia y de Xixón, Vigo y Hospitalet de Llobregat, ciudaes que, ensin ser capitales, cunten con una población cimera a los 250.000 habitantes,[17] según Mérida y Santiago de Compostela por ser les capitales de les sos respeutives Comunidaes Autónomes.

Comunidá autónoma Conceyu Alcalde y gobiernu municipal Partíu Votos % Conceyales +/-
 
ANDALUCÍA
 
Almería
27 conceyales
PP 44.785 58.50% 18  5
PSOE 17.474 22,82% 7  4
IULV-CA 6.615 8,64% 2  1
 
Cádiz
27 conceyales
PP 33.046 53,36% 17  1
PSOE 13.015 22,20% 7  1
IULV-CA 5.559 9,48% 3  2
 
Córdoba
29 conceyales
PP 79,493 48,80% 16  2
UCOR 24.805 15,23% 5  5
IULV-CA 24.158 14,83% 4  7
PSOE 19.544 12,00% 4 =
 
Granada
27 conceyales
PP 60.519 51,87% 16 =
PSOE 31.736 27,20% 8  1
IULV-CA 9.106 7,80% 2 =
UPyD 6.242 5,35% 1  1
 
Huelva
27 conceyales
PP 28.428 45,33% 14  1
PSOE 19.099 30,46% 9  1
IULV-CA 6.314 10,07% 3  1
MRH 3.364 5,36% 1  1
 
Xaén
27 conceyales
PP 32.166 51,78% 16  3
PSOE 21.769 35,05% 10  2
IULV-CA 3.687 5,94% 1  1
 
Málaga
31 conceyales
PP 123.655 53,46% 19  2
PSOE 57.245 24,75% 9  3
IULV-CA 25.354 10,96% 3  1
 
Sevilla
33 conceyales
PP 166.040 49,31% 20  5
PSOE 99.168 29,45% 11  4
IULV-CA 24.066 7,15% 2  1
 
ARAGÓN
 
Huesca
25 conceyales
(4 más que nes eleiciones de 2007)
PP 9.164 38,06% 11  4
PSOE-Aragón 7.583 31,50% 9 =
PAR 1.653 6,87% 2 =
CHA 1.632 6,78% 2 =
IUA 1.558 6,47% 1 =
 
Teruel
21 conceyales
PP 7.932 47,90% 12  4
PSOE-Aragón 3.460 20,89% 5  2
CHA 1.388 8,38% 2 =
IUA 1.174 7,09% 1  1
PAR 1.170 7,06% 1  3
 
Zaragoza
31 conceyales
PP d'Aragón 131.350 41,26% 15  3
PSOE-Aragón 86.395 27,14% 10  3
CHA 29.402 9,24% 3 =
IUA 25.197 7,92% 3  2
 
ASTURIES
 
Xixón
27 conceyales
PSOE 47.583 31,56% 10  3
FAC 42.680 28,31% 9  9
PP 28.253 18,74% 5  7
IX-LV 15.897 10,55% 3  1
 
Uviéu
27 conceyales
PP 39.736 33,79% 11  6
FAC 24.317 20,67% 7  7
PSOE 23.886 20,31% 6  3
Uviéu pola Izquierda 13.394 11,39% 3  3
 
BALEARES
 
Palma de Mallorca
29 conceyales
PP 69.779 48,11% 17  3
PSOE 39.071 26,94% 9  2
PSM-IV-EN-APIB 12.005 8,28% 3  3
 
CANARIES
 
Les Palmes de Gran Canaria
29 conceyales
PP 68.641 43,21% 16  4
PSOE 36.615 23,05% 9  6
CGCa 11.096 6,98% 2 =
NCa 9.729 6,12% 2  2
 
Santa Cruz de Tenerife
27 conceyales
PP 25.406 28,36% 9  3
CC-PNC-CCN 24.523 27,37% 9  2
PSOE 13.965 15,59% 5  2
ASSPPT 6.717 7,50% 2  2
IX-LV-SxTf 5.193 5,80% 1  1
CSC 4.810 5,37% 1  1
 
CANTABRIA
 
Santander
27 conceyales
PP 52.657 56,24% 18  3
PSOE 15.874 16,95% 5  2
PRC 13.703 14,63% 4  1
 
CASTIELLA-LA MANCHA
 
Albacete
27 conceyales
PP 46.383 52,13% 16  3
PSOE 29.556 33,22% 10  3
IX 5.561 6,25% 1 =
 
Ciudá Real
25 conceyales
PP 20.207 51,56% 15 =
PSOE 12.419 31,69% 9  1
IX 2.306 5,88% 1  1
 
Cuenca
25 conceyales
PSOE 12.828 43,79% 13  2
PP 12.690 43,32% 12  1
 
Guadalaxara
25 conceyales
PP 22.783 54,21% 16  3
PSOE 12.773 30,39% 8  3
IX 2.566 6,11% 1 =
 
Toledo
25 conceyales
PSOE 20.025 43,78% 12  1
PP 19.395 42,40% 11  1
IX 3.616 7,91% 2 =
 
CASTIELLA Y LLIÓN
 
Ávila
25 conceyales
PP 14.732 51,70% 14  2
PSOE 4.944 17,34% 4  3
UPyD 4.062 14,26% 4  4
IUCyL 2.977 10,45% 3  1
 
Burgos
27 conceyales
PP 40.674 46,14% 15 =
PSOE 22.539 22,57% 8  2
UPyD 10.424 11,82% 3  3
IUCyL 4.550 5,16% 1  1
 
Lleón
27 conceyales
PP 29.932 44,61% 15  4
PSOE 20.792 30,99% 10  3
UPL 4.615 6,88% 2  1
 
Palencia
25 conceyales
PP 21.335 49,20% 14  3
PSOE 16.119 37,17% 10  2
IUCyL 2.954 6,81% 1 =
 
Salamanca
27 conceyales
PP 40.347 52,93% 18  2
PSOE 22.018 28,89% 9  2
 
Segovia
25 conceyales
PP 12.116 42,63% 12 =
PSOE 12.007 42,25% 12  1
IUCyL 1.572 5,53% 1  1
 
Soria
21 conceyales
PSOE 8.374 46,07% 12  3
PP 6.391 35,16% 9 =
 
Valladolid
29 conceyales
PP 85.006 50,41% 17  2
PSOE 45.525 27,00% 9  4
IUCyL 17.727 10,51% 3  2
 
Zamora
25 conceyales
PP 15.399 46,93% 14  2
PSOE 7.582 23,10% 6  2
IUCyL 5.296 16,14% 4  1
ADEIZA-UPZ 1.998 6,09% 1  1
 
CATALUÑA
 
Barcelona
41 conceyales
CiU 174.022 28,74% 14[18]  2
PSC-PM 134.084 22,14% 11  3
PP 104.301 17,22% 9  2
ICV-EUIA-Y 62.939 10,39% 5  1
UxB 33.593 5,55% 2  2
 
Girona
25 conceyales
CiU 10.122 31,53% 10  4
PSC-PM 7.500 23,36% 7  3
PP 3.749 11,68% 3  1
CUP-PA 2.981 9,28% 3  3
ICV-EUIA-Y 2.253 7,02% 2  1
 
Hospitalet de Llobregat
27 conceyales
PSC-PM 32.919 38,89% 13  4
PP 15.693 18,54% 6  1
CiU 10.421 12,31% 4  1
ICV-EUiA-Y 7.532 8,90% 2 =
PxC 6.192 7,31% 2  2
 
Lleida
27 conceyales
PSC-PM 18.864 42,07% 15 =
CiU 8.212 18,31% 6 =
PP 7.410 16,52% 6  3
 
Tarragona
27 conceyales
PSC-PM 17.826 36,94% 12  1
CiU 9.920 20,55% 7  1
PP 9.917 20,55% 7  3
ICV-EUIA-Y 2.602 5,39% 1  1
 
COMUNIDAD VALENCIANA
 
Alicante
29 conceyales
PP 75.434 52,14% 18  3
PSOE 36.255 25,06% 8  6
EUPV 11.008 7,61% 2  2
UPyD 7.306 5,05% 1  1
 
Castellón de la Plana
27 conceyales
PP 34.680 46,61% 15  1
PSOE 19.816 26,63% 9  3
BLOC-Compromís 6.572 8,83% 2  1
EUPV 4.257 5,72% 1  1
 
Valencia
33 conceyales
PP 208.727 52,54% 20  1
PSOE 86.440 21,76% 8  4
Compromís 35.881 9,03% 3  3
EUPV 28.489 7,17% 2  2
 
ESTREMADURA
 
Badayoz
27 conceyales
PP 41.438 56,81% 17  2
PSOE 20.395 27,96% 8  3
IX-V-SIEX 5.214 7,15% 2  1
 
Cáceres
25 conceyales
PP 29.013 56,58% 16  4
PSOE 12.450 24,28% 7  4
IX-V-SIEX 4.020 7,84% 2  1
 
Mérida
25 conceyales
PP 13.848 44,98% 13  1
PSOE 11.357 36,89% 10  3
IX-V 1.843 5,99% 1  1
SIEX 1.555 5,05% 1  1
 
GALICIA
 
La Coruña
27 conceyales
PP 51.262 43,62% 14  4
PSdeG-PSOE 31.338 26,67% 8  3
BNG 14.149 12,04% 4  2
EU-V 7.068 6,01% 1  1
 
Lugo
25 conceyales
PP 22.844 44,25% 12  3
PSdeG-PSOE 19.786 38,32% 11  1
BNG 4.659 9,02% 2  2
 
Ourense
27 conceyales
PP 21.564 37,84% 11  2
PSdeG-PSOE 20.896 36,67% 11  3
BNG 6.146 10,79% 3  3
DO 4.529 7,95% 2  2
 
Pontevedra
25 conceyales
PP 17.244 39,52% 11  1
BNG 17.130 39,25% 11  4
PSdeG-PSOE 5.803 13,30% 3  3
 
Santiago de Compostela
25 conceyales
PP 20.787 43,27% 13  2
PSdeG-PSOE 14.876 30,97% 9  1
BNG 6.389 13,30% 3  1
 
Vigo
27 conceyales
PP 61.616 42,39% 13 =
PSdeG-PSOE 50.045 34,43% 11  2
BNG 16.374 11,26% 3  2
 
LA RIOXA
 
Logroño
27 conceyales
PP 23.587 48,52% 17  4
PSOE 21.686 29,57% 10  2
 
MADRID
 
Madrid
57 conceyales
PP 756.952 49,69% 31  3
PSOE 364.600 23,93% 15  3
IX-LV 163.706 10,75% 6  1
UPyD 119.601 7,85% 5  5
 
MURCIA
 
Murcia
29 conceyales
PP 123.052 60,71% 19 =
PSOE 39.489 19,48% 6  3
IX-VRM 15.812 7,80% 2  1
UPyD 12.506 6,17% 2  2
 
NAVARRA
 
Pamplona
27 conceyales
UPN 34.426 35,80% 11  2
NaBai 2011 21.715 22,58% 7  1
PSN-PSOE 11.269 11,72% 3  1
Bildu 10.463 10,88% 3  3
PP 6.466 6,72% 2  2
I-Y 5.107 5,31% 1  1
 
PAÍS VASCU
 
Bilbao
29 conceyales
PNV 74.302 44,12% 15  2
PP 29.046 17,25% 6  1
Bildu 23.933 14,21% 4  4
PSE-EE (PSOE) 22.680 13,47% 4  3
 
San Sebastián
27 conceyales
Bildu 21.110 24,29% 8  
PSE-EE (PSOE) 19.666 22,63% 7  3
PP 16.502 18,99% 6 =
PNV 15.587 17,93% 6  1
 
Vitoria
27 conceyales
PP 32.300 29,19% 9 =
PNV 21.149 19,11% 6 =
PSE-EE (PSOE) 20.727 18,73% 6  3
Bildu 19.677 17,78% 6  

Resultaos provisionales rimaes del escrutiniu definitivu de la Xunta Eleutoral.

Conceyos ensin candidatu ganador editar

Votu en blancu gana n'Aduna editar

En Aduna (Guipúzcoa) la campaña a favor del voto en blancu per parte de la izquierda abertzale, que nun pudiera presentar una candidatura ensin vinculación con Batasuna, torgó la llegada a l'alcaldía del PP únicu partíu que se presentaba- al nun llegar esti al mínimu 5% de los votos válidos. La Diputación de Guipúzcoa decidió la continuidá al frente del Conceyu de la corporación anterior formada por miembros de la ilegalizada ANV.[19]

Idéntica situación asocediera en Irura (Guipúzcoa) na eleiciones municipales de 2007 cuando debíu al votu en blancu nenguna de les candidatures presentaes: PSE-EE y PP, algamó'l 5% de los votos válidos. L'alcaldesa d'EH escoyida en 1999 prorrogó'l so mandatu.

Astención total en Vilella Alta editar

En Vilella Alta (Tarragona), onde namái allegaba la candidatura del Partíu Popular, l'astención foi del 100%. Los 112 de los 142 vecinos del pueblu con derechu a votu alcordaron nun allegar a les urnes, porque'l candidatu de la llista única, que nun moraba nel pueblu, yera desconocíu por tolos sos habitantes.[20]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Llei Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral, en noticies.xurídiques.com
  2. Real Decreto 424/2011, de 28 de marzu, pol que se convoquen eleiciones llocales y a les Asamblees de Ceuta y Melilla pal 22 de mayu de 2011.
  3. Eva Sáiz (23 de setiembre de 2011). «145 pueblos van repitir les eleiciones municipales del 22-M el 20-N». elpaís.com. Consultáu'l 20 de payares de 2011.
  4. Eva Sáiz (27 de setiembre de 2011). «El 20-N va haber tamién eleiciones municipales en 145 pueblos». elpaís.com. Consultáu'l 20 de payares de 2011.
  5. El Senáu da lluz verde a la reforma global de la Llei Eleutoral
  6. Artículu 197 de la Llei Orgánica 2/2011, de 28 de xineru, pola que se modificar la Llei Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral.
  7. El PSOE ufierta nun presentar nengún candidatu tránsfuga si toos faen lo mesmo, en elmundo.es
  8. https://web.archive.org/web/20101113161832/http://www.ine.es/oficina_censo/elecmun2011/elecmun2011_fce_intro.htm
  9. El censu esterior bati récores cuando se queda ensin poder votar
  10. Disposición Transitoria Séptima, de la Llei Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral
  11. Centraos en Ti - PP
  12. 'Por que gane la to ciudá', eslogan de los socialistes pa les municipales - El Mundo
  13. Sobren motivos, IX-CM
  14. [1]
  15. 'Unitat per Barcelona', la marca eleutoral de Laporta y Portabella
  16. xunta eleutoral-prohibe-la-concentracion-de-indignaos-en-sol-1276423793/ La Xunta Eleutoral prohibe la concentración de 'indignaos' en Sol - Libertad Digital
  17. Resultaos Provisionales Eleiciones Llocales 2011 web del Ministeriu del Interior
  18. El Tribunal Constitucional entrega al PP el so novenu conceyal en Barcelona
  19. El PP, única llista en Aduna, nun llogra los votos abondos El Correo, 23/05/2011
  20. [Lleer más: https://www.lavanguardia.com/politica/20110523/54160055172/abstencion-total-en-la-vilella-alta.html Astención total en La Vilella Alta]

Enllaces esternos editar