Enfermedaes cardiovasculares

clas d'enfermedaes rellacionaes col corazón o los vasos sanguineos


El términu enfermedaes cardiovasculares ye usáu pa referise a tou tipu d'enfermedá de les arteries coronaries, que son rellacionaes col corazón o los vasos sanguíneos, (arteries y venes). Esti términu describe cualesquier enfermedá qu'afecte al sistema cardiovascular (usáu en MeSH), ye utilizáu comúnmente pa referise a aquellos rellacionaos cola arteriosclerosis (enfermedaes nes arteries). Estes condiciones tienen causes, mecanismos, y tratamientos similares. Na práutica, les enfermedaes cardiovasculares son trataes por cardiólogos, ciruxanos cardiotorácicos, (ciruxanos vasculares), neurólogos, y radiólogos d'intervención, dependiendo del sistema y órganu tratáu. Esiste un considerable enllaz ente estes especialidaes, y ye común pa ciertos procesos que tean distintos especialistes nel mesmu hospital.[1]

Enfermedaes cardiovasculares

Micrografía d'un corazón con fibrosis (mariellu) y amiloidosis (marrón). Tinción de Movat.
Clasificación y recursos esternos
CIE-10 I51.6
CIE-9 429.2
DiseasesDB 28808
MeSH D002318
Especialidá Cardioloxía
Wikipedia nun ye un consultoriu médicu Avisu médicu 
[editar datos en Wikidata]

La mayoría de los países trepen con altes y crecientes tases d'enfermedaes cardiovasculares. Cada añu más estauxunidenses muerren d'enfermedaes del corazón que de cáncer.

Esta ye causar númberu unu de muerte y discapacidá n'Estaos Xuníos y de la mayoría de países europeos (datos disponibles hasta 2005). Un ampliu estudiu históricu (PDAY) indica que los daños vasculares atropar dende l'adolescencia faciendo los esfuercios primarios necesarios dende la niñez. Un estudiu recién, determino qu'en 2011 morrieron más de 17 millones de persones nel mundu a causes d'enfermedaes cardiovasculares.

Biomarcadores editar

Dalgunos Biomarcadores tán fechos col propósitu de brindar refechamente los riesgos d'una enfermedá cardiovascular. Sicasí, el valor clínicu d'estos biomarcadores ye cuestionable. Anguaño los biomarcadores que pueden reflexar un mayor riesgu d'enfermedaes cardiovasculares inclúin:

  • Mayor fibrinógeno y concentraciones de sangre PAI-1.
  • Elevada homocisteína, o inclusive nivel más de la metá del corazón y el pulmón.
  • Niveles elevaos de sangre de dimetil arginina asimétrica.
  • Elevada inflamación midida pol reactivu-C proteína.
  • Niveles elevaos de sangre del péptido natriurético cerebral

Tratamientu editar

A diferencia de les otres condiciones médiques cróniques, les enfermedaes cardiovasculares son tratables y reversibles, inclusive dempués de llevar un llargu tiempu cola enfermedá. El tratamientu ta enfocáu na dieta y l'amenorgamientu del estrés.Si la enfermedá ye bien grave puede llegar a una ciruxía, y n'estremu a la muerte.

Iniciación nuevu editar

Estudios basaos na población nueva amuesen que'l predecesores de les enfermedaes de corazón empiecen na adolescencia. El procesu d'Arteriosclerosis desenvolver en décades, y empieza na infancia. Les determinantes patobiológicas de la arteriosclerosis n'estudios basaos en mozos demostraron que les mancadures internes apaecieron en toles aortes y más de la metá de les arteries coronaries derecha d'infantes de 7 a 9 años. Sicasí, la mayoría de los adolescentes tán más esmolecíos por otres enfermedaes como'l VIH, accidentes, y cáncer que poles enfermedaes cardiovasculares. Ye desaxeradamente importante considerar que 1 de 3 persones muerren d'entueyos atribuyíos a la arteriosclerosis. Col fin de detener la marea de les enfermedaes cardiovasculares, la prevención primaria ye necesaria. Ésta empecípiase cola concientización de que la enfermedá cardiovascular representa la mayor amenaza y l'educación nes midíes pa prevenir o revertir esta enfermedá.

Detección editar

Complexos de fibrina y de plaquetes pueden ser vistos cola téunica de microscopía de campu escuro. Son muncho más grandes que los glóbulos coloraos y fácilmente pueden bloquiar los capilares. Estos complexos son claramente visibles nun campu escuro, pero non nes muestres de campu tiñíu brillosu porque los distintos métodos de tiñíu los opacan. Esti métodu de detección temprana dexa identificar a les persones en situación de riesgu y tomar les midíes oportunes.

Distintes enfermedaes cardiovasculares:

Prevención editar

Anguaño les midíes preventives pa evitar les enfermedaes cardiovasculares inclúin:

  • Conocer la so presión arterial y caltenela controlada
  • Exercitase regularmente
  • Nun fumar
  • Faese pruebes pa detectar diabetes y si tener, caltenela baxu control
  • Conocer los sos niveles de colesterol y triglicéridos y caltenelos controlaos
  • Comer munches frutes y verdures
  • Caltener un pesu saludable

Investigación editar

Les causes, prevención y/o tratamientu de tolos tipos d'enfermedaes cardiovasculares son campos activos de la investigación biomédica, con cientos d'artículos científicos publicaos selmanalmente. Una énfasis recién ye un enllaz ente la inflamación de baxu grau y les sos posibles intervenciones. La proteína de reactivu-C (CRP) ye un marcador inflamable que puede tar presente en pacientes con riesgu a enfermedaes cardiovasculares con elevaos niveles nel sangre.

Referencies editar

  1. Maton, Anthea (1993). Human Biology and Health. Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall. ISBN 0-13-981176-1.
2. ^ United States (1999). "Chronic Disease Overview". United States Government. http://www.cdc.gov/nccdphp/overview_text.htm. Retrieved on 2007-02-07. 

4. ^ McGill HC, McMahan CA, Zieske AW, et al. (Aug 2000). "Associations of coronary heart disease risk factors with the intermediate mancadura of atherosclerosis in youth. The Pathobiological Determinants of Atherosclerosis in Youth (PDAY) Research Group". Arterioscler Thromb Vasc Biol. 20 (8): 1998–2004. PMID 10938023. http://atvb.ahajournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10938023.

5. ^ Wang TJ, Gona P, Larson MG, Tofler GH, Levy D, Newton-Cheh C, Jacques PF, Rifai N, Selhub J, Robins SJ, Benjamin EJ, D'Agostino RB, Vasan RS (2006). "Multiple biomarkers for the prediction of first major cardiovascular events and death". N. Engl. J. Med. 355 (25): 2631–9. doi:10.1056/NEJMoa055373. PMID 17182988.

6. ^ Wang TJ, Larson MG, Levy D, et al. (Feb 2004). "Plasma natriuretic peptide alksdjalkdj levels and the risk of cardiovascular events and death". N Engl J Med. 350 (7): 655–63. doi:10.1056/NEJMoa031994. PMID 14960742.

7. ^ McGill HC, McMahan CA, Zieske AW, et al. (Aug 2000). "Associations of coronary heart disease risk factors with the intermediate mancadura of atherosclerosis in youth. The Pathobiological Determinants of Atherosclerosis in Youth (PDAY) Research Group". Arterioscler Thromb Vasc Biol. 20 (8): 1998–2004. PMID 10938023. http://atvb.ahajournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10938023.

8. ^ Ornish Dean (Jan 1996). Dean Dr. Dean Ornish's Programme for Reversing Heart Disease Ivy Books. ISBN 0-8041-1038-7.

9. ^ Ornish, Dean, "et al." (Jul 1990). "'Can lifestyle changes reverse coronary heart disease?' The Lifestyle Heart Trial.". Lancet 336 (8708): 129-33. 10. ^ Ornish, D., Scherwitz, L. W., Doody, R. S., Kesten, D., McLanahan, S. M., Brown, S. Y. "et al." (1983). "Effects of stress management training and dietary changes in treating ischemic heart disease". JAMA 249 (54).

11. ^ Ornish, D., Scherwitz, L. W., Billings, J. H., Brown, S. Y., Gould, K. L., Merritt, T. A. "et al." (1998). "Intensive lifestyle changes for reversal of coronary heart disease". JAMA (280).

12. ^ Vanhecke TE, Miller WM, Franklin BA, Weber JE, McCullough PA (Oct 2006). "Awareness, knowledge, and perception of heart disease among adolescents". Eur J Cardiovasc Prev Rehabil. 13 (5): 718–23. doi:10.1097/01.hjr.0000214611.91490.5y. PMID 17001210.

13. ^ Andraws R, Berger JS, Brown DL (Jun 2005). "Effects of antibiotic therapy on outcomes of patients with coronary artery disease: a meta-analysis of randomized controlled trials". JAMA 293 (21): 2641–7. doi:10.1001/jama.293.21.2641. PMID 15928286.