Espín (botánica)

páxina de dixebra de Wikimedia

Espín, ye'l nome común col que se conocen les siguientes especies de plantes, toles cualos tienen la carauterística de tener escayos. Por contraposición, una planta qu'escarez d'estes defenses, denominar inerme.

Esquema de la seición llonxitudinal d'un tarmu qu'amuesa la diferencia anatómica ente un escayu (A) y un aguiyón (B). Nel escayu, los texíos vasculares, esquematizaos en colloráu, siguen a los del tarmu. L'aguiyón, sicasí, ta formáu solo por texíos corticales, ensin participación de los texíos vasculares, por eso puede arrincase con facilidá.[1]

Escayos editar

Los escayos son formaciones agudes, aleznadas, dacuando ramificaes, provistes de texíu vascular, bien riques en texíos de sostén y, de resultes, ríxides. Los escayos pueden tener el so orixe como tresformamientu del tarmu, esto ye, que son cañes amenorgaes, como asocede en Prunus spinosa y Gleditsia triacanthos, y denominar escayos caulinares. Nesti casu, el texíu vascular del escayu ye una continuación del tochu del tarmu. Hydrolea spinosa, planta palustre típica de güelgues, ye un exemplu ilustrativu d'escayu caulinar, yá que los sos escayos dacuando lleven fueyes diminutes, al igual qu'un tarmu. Los escayos tamién pueden ser la resultancia del tresformamientu d'una fueya, como ye'l casu de les cactacees y de les especies del xéneru Berberis, y denominar escayos foliares. Finalmente, en casos bien raros, los escayos pueden ser la resultancia del cambéu del raigañu al traviés d'un intensu procesu de lignificación y denominar escayos radicales.

Dellos términos comúnmente utilizaos en Botánica deriven de la pallabra escayu. Asina:

  • «espinosu/a refierse a un texíu, órganu o a una planta que presenta escayos;
  • «espinuloso/a» o «espinescente», cuando los escayos qu'amuesa son pequeñes.[2]
  • "espinón", escayu grande
  • "espinera", l'espín común
  • "espinar", llugar pobláu d'espinos

Hábitat de plantes espinoses editar

La presencia d'escayos ye un calter que se topa espublizáu sobremanera en plantes típiques de les rexones grebes, como ermos, estepes, montes secos y espinares. Nestos casos los escayos son polo xeneral la resultancia del tresformamientu de fueyes y dexen amenorgar la trespiración de la planta y auxiliar a la economía d'agua por cuenta de que nun presenten estomes. N'otres rexones climátiques y en plantes non xerófites tamién apaecen escayos yá que estes estructures duru y afiláu con ápizs apuntiaos, dalgunes con puntes en forma de lezna, anzuelu o gabitu, son una escelente defensa contra los animales herbívoros.[1]

 
Crataegus monogyna

Variedaes editar

Puede tase faciendo referencia a les siguientes plantes:

Otros nomes del espín común editar

aguapero, amajueta, amayuelo, arajolas, arance, arsino, artu, artu blancu, artu de manzaneta, artu motillonero, babatxi, bizcoba, bizcoda, bizcodeña, botironero, cachimironero, camicherón, carcabollero, carcabollo, cerecico de pastor, zrezal de pastor, cuesco, escajo, escambrón, escuero, escayu, espinablo, espinaral, espinalbo, espinaula, espineira, espinera, espinera blanca, espinera brava, espinera de monte, espín, espín albar, espín amuleto, espín biscobeño, espín bizcobeño, espín bizcodeño, espín blancu, espín de amayuelo, espín de flor arumosa, espín de flor blanca, espín de majoleta, espín de majuelas, espín de majuelo, espín de majuelos, espín de golor, espín garaminal, espín graminal, espín machugal, espín macoleto, espín maholeto, espín majolero, espín majoletero, espín majoleto, espín-majoleto, espín majuelero, espín majuelo, espín-majuelo, espín majuetero, espín majueto, espín majuleto, espín-marjoleto, espín negru, espín picón, espiñuelo, espiñuelos, flor d'espín, flor de tila, ganaperu, gapamina, garamita, gorrillón, gramina, guapero, guindes de pastor, guindita de La nuesa Señora, guinditas de La nuesa Señora, ilurri, lilois, machuga, maculeto, majolero, majoleta, majoletas, majoletero, majoleto, majolino, majoreto, majuela, majuela (frutu), majuelas (3), majuelero, majueleta, majuelines, majuelo, majueta, majuetal, majuetas, majueto, majuleta, majuletas, majuleto, mangorlita, manjoletas, manjoleto, manjolina (frutu), manzaneta de Manuel, manzaneta de pastor, manzaneta de San Juan, manzanilla, manzanillas, marjolero, marjoleta, marjoleto, matapiojo, matapiojos, mato albar, mauletas, maulinar, maulino, mayuela, mayuelo, mejuela, mochuetas, mojolino, motillonero, paraísu (en Chile), peres de la Virxe, perica, pericón, peruy, peruyes, peumo alemán (en Chile),[3] pinchu de majoleto, pirlitero, tamañuela, tamañuelas, tila, tila d'espín, tilera, tilero, tilal, vizcaes, vizcoba, vizcoda, artu majoleta, artu majueleta.[4]

Sinonimia editar

  • Mespilus oxyacantha var. apiifolia Mutel 1834
  • Mespilus monogyna var. trifida Wallr. 1822
  • Crataegus septempartita Pojark. [1964]
  • Crataegus schisticola Gand. 1884
  • Crataegus podophylla Gand. 1884
  • Crataegus oxyacantha var. biflora Weston 1770
  • Crataegus oxyacantha L. 1754
  • Crataegus lapeyrousii Gand. 1884
  • Crataegus benearnensis Gand. [5]
  • Crataegus acerifolia Sennen
  • Crataegus aguilaris Sennen
  • Crataegus apiifolia Medik.
  • Crataegus aronia raza ruscinonensis sensu Sennen
  • Crataegus azarella auct.
  • Crataegus azarella Griseb.
  • Crataegus azarolus subsp. triloba (Poir.) Nyman
  • Crataegus azarolus var. glabra Coss. in Bourg.
  • Crataegus azarolus var. triloba (Poir.) Mutel
  • Crataegus boissieri Willk.
  • Crataegus brevispina f. subinermis Viciosu in

Sennen * Crataegus brevispina Kunze

  • Crataegus debeauxii Gand.
  • Crataegus debilis Sennen
  • Crataegus dissecta Borkh.
  • Crataegus diversifolia (Pers.) M.Roem.
  • Crataegus elegans (Poir.) Mutel
  • Crataegus eriocarpa (Lindl.) Loudon
  • Crataegus flavescens Bosc in

Rozier * Crataegus inermis Sennen

  • Crataegus insegnae (Tinéu ex Guss.) Bertol.
  • Crataegus Entemedia Schur
  • Crataegus laciniata var. lasiocarpa Lange
  • Crataegus laciniata var. lasiocarpa Lange in Huter, Porta & Rigo
  • Crataegus laciniata apud K.I.Chr.
  • Crataegus laciniata sensu Willk. in Willk. & Lange
  • Crataegus lamprophylla Gand.
  • Crataegus lasiocarpa Lange
  • Crataegus longepetiolata Sennen
  • Crataegus maroccana (Pers.) Steud.
  • Crataegus maura [*] maroccana Pers.
  • Crataegus maura var. diversifolia Pers.
  • Crataegus maura var. tarraconensis Sennen
  • Crataegus maura L.f.
  • Crataegus obtusiloba Sennen
  • Crataegus oxyacantha f. brevispina (Kunze) Knoche
  • Crataegus oxyacantha raza monogyna (Jacq.) Samp.
  • Crataegus oxyacantha subsp. maura (L.f.) Maire in Jahand. & Maire
  • Crataegus oxyacantha subsp. monogyna (Jacq.) Syme in Sm.
  • Crataegus oxyacantha var. apiifolia Medik. ex Mutel
  • Crataegus oxyacantha var. azarella (Griseb.) Sanio
  • Crataegus oxyacantha var. biflora Weston
  • Crataegus oxyacantha var. brevispina (Kunze) Maire in Jahand. &
  • Crataegus oxyacantha var. brevispina (Kunze) Samp.
  • Crataegus oxyacantha var. ciliata Maire
  • Crataegus oxyacantha var. claveli Sennen
  • Crataegus oxyacantha var. coriacea Maire
  • Crataegus oxyacantha var. cossonii Ficalho & Cout.
  • Crataegus oxyacantha var. elegans (Poir.) Noulet
  • Crataegus oxyacantha var. eriocarpa Lindl.
  • Crataegus oxyacantha var. fallax Maire
  • Crataegus oxyacantha var. hirsuta Boiss.
  • Crataegus oxyacantha var. hirsuta (Boiss.) Maire
  • Crataegus oxyacantha var. horticola Sennen
  • Crataegus oxyacantha var. incisa Mérat
  • Crataegus oxyacantha var. insegnae (Tinéu ex Guss.) Fiori in Fiori & Paol.
  • Crataegus oxyacantha var. Entemedia (Schur) Sanio
  • Crataegus oxyacantha var. laciniata Chevall.
  • Crataegus oxyacantha var. laciniata (K.Koch) Regel
  • Crataegus oxyacantha var. macrocarpa Debeaux
  • Crataegus oxyacantha var. maura (L.f.) Batt. in Batt. & Trab.
  • Crataegus oxyacantha var. miniata Maire
  • Crataegus oxyacantha var. monogyna (Jacq.) Wahlenb.
  • Crataegus oxyacantha var. monostyla DC.
  • Crataegus oxyacantha var. multidentata Sennen
  • Crataegus oxyacantha var. pubescens Sennen
  • Crataegus oxyacantha var. stenoloba Maire
  • Crataegus oxyacantha var. triloba (Poir.) Regel
  • Crataegus oxyacantha auct.
  • Crataegus paucifoliata Pau
  • Crataegus paucilobata Sennen
  • Crataegus polyacantha Jan
  • Crataegus schisticola Gand.
  • Crataegus segobricensis (Pau) Willk.
  • Crataegus triloba var. erioclada Sennen
  • Crataegus triloba Poir.
  • Mespilus azarolus [C] glabra Coss. ex Asch. & Graebn.
  • Mespilus brevispina (Kunze) E.H.L.Krause in

Sturm * Mespilus crataegus Borkh.

  • Mespilus elegans Poir. in Lam.
  • Mespilus insegnae Tinéu ex Guss.
  • Mespilus maura var. diversifolia (Pers.) Poir. in Lam.
  • Mespilus maura var. maroccana (Pers.) Poir. in Lam.
  • Mespilus maura (L.f.) Dum.Cours.
  • Mespilus monogyna raza azarella (Griseb.) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza brevispina (Kunze) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza insegnae (Tinéu ex Guss.) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza entemedia (Schur) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza polyacantha (Jan ex Guss.) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna subvar. laciniata (K.Koch) Schinz & Thell. in Schinz & R.Keller
  • Mespilus monogyna var. azarella (Griseb.) K.Koch
  • Mespilus monogyna var. brevispina (Kunze) Wenz.
  • Mespilus monogyna var. elegans (Poir.) K.Koch
  • Mespilus monogyna var. laciniata K.Koch
  • Mespilus monogyna var. maura (L.f.) Wenz.
  • Mespilus monogyna var. trifida Wallr.
  • Mespilus monogyna (Jacq.) All.
  • Mespilus oliveriana Poir. in Lam.
  • Mespilus oxyacantha subsp. monogyna (Jacq.) Celak.
  • Mespilus oxyacantha var. elegans (Poir.) Mérat
  • Mespilus oxyacantha var. incisa (Mérat) Mérat
  • Mespilus oxyacantha var. laciniata Desv.
  • Mespilus oxyacantha var. monogyna (Jacq.) Moris & De Not.
  • Mespilus oxyacantha var. monostyla (DC.) Cambess.
  • Mespilus oxyacantha var. triloba (Poir.) Wenz.
  • Mespilus polyacantha Jan ex Guss.
  • Mespilus triloba (Poir.) Poir. in Lam.
  • Oxyacantha apiifolia Medik. ex M.Roem.
  • Oxyacantha azarella (Griseb.) M.Roem.
  • Oxyacantha elegans (Poir.) M.Roem.
  • Oxyacantha monogyna var. trifida (Wallr.) M.Roem.
  • Oxyacantha monogyna (Jacq.) M.Roem.[6]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Strassburger, Y. 1994. Tratáu de Botánica. 8ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
  2. Font Quer, Pío (1982). Diccionariu de Botánica. Barcelona etc.: Labor, páx. XXXII + 1244. ISBN 84-335-5804-8.
  3. Nomes en Chile
  4. Nomes en Real Xardín Botánicu
  5. Sinónimos en Tela Botánico
  6. Sinónimos en Real Xardín Botánicu