Esploración de Marte

La esploración espacial de Marte empezó nel contestu de la carrera espacial ente Estaos Xuníos y la Xunión Soviética, mientres la Guerra Fría ente estos dos países. L'interés en Marte y na posibilidá de qu'allugue vida, remóntase yá a 1877 cuando l'astrónomu italianu Giovanni Schiaparelli afirmó haber vistu canales por tol planeta. Darréu, otros astrónomos intentaren comprobar la postulación del astrónomu d'Estaos Xuníos Percival Lowell que suxuría que les presuntes canales descubiertes por Schiaparelli yeren un sistema de regación creáu por seres intelixentes. Anque nun había pruebes reales d'estes especulaciones, creóse toa una serie de teoríes o mitos sobre Marte, que trescendieron na lliteratura y na creación de lleendes sobre supuestos marcianos que faíen visites a distintes partes de la Tierra.

Marte.

Les primeres misiones y orbitadores editar

Primeres misiones soviétiques editar

Les primeres misiones soviétiques tuvieron llugar a partir del programa Marsnik, que consistió en dos vuelos cercanos con sonda n'ochobre de 1960. Los dos sondes fallaron en salir de la Tierra y quedaron atrapaes na órbita, una d'elles algamó un altor máximu de 120 km antes de reentrar a la Tierra.

Otra sonda foi la Mars 1962A que realizaría un sobrevuelu. Foi llanzada'l 24 d'ochobre de 1962, ente que la Mars 1962B, qu'incluyía un aterrizador, foi llanzada n'avientu d'esi mesmu añu. La primera falló en salir de la órbita de la Tierra y na segunda esplotó la etapa cimera antes de da-y el postreru emburrie direutu a Marte.

Mars 1 llanzada'l 1 de payares de 1962, sería una sonda automática interplanetaria, la primera del programa soviéticu de sondes a Marte. Volaría a una distancia de 11.000 km del planeta, tomaría semeyes de la superficie y mandaría información sobre la radiación cósmico, impautos de micrometeoritos, sobre'l campu magnéticu de Marte, radiación nel ambiente, estructura de l'atmósfera, y posibles componentes orgánicos presentes. Caltuviéronse 61 tresmisiones de radio con intervalos cada 2 díes. El 21 de marzu de 1963, cuando la nave atopar a 106.760.000 km de la Tierra, cesó la comunicación, por cuenta de fallos de l'antena de tresmisión. Depués, en 1964 empezó'l programa Zond, que consistía na Zond 1964A, que falló'l so llanzamientu, y la Zond 2, que perdió contautu dempués d'unes maniobres a metá de camín en mayu de 1965.

Programa Mariner editar

Esti programa empezó en 1964 cuando'l Jet Propulsion Laboratory llanzó les Sondes Mariner 3 (llanzada'l 5 de payares de 1964) y Mariner 4 (llanzada'l 28 de payares de 1964), pa realizar vuelos cercanos a Marte.

La Mariner 4 pasó per Marte'l 14 de xunetu de 1965, dando les primeres semeyes cercanes al planeta; amosó llugares con impautos similares a los de la lluna. Na siguiente ventana de llanzamientu, la NASA llanzó más sondes, que llegaron a Marte en 1969. La Mariner 9 convertir na primer sonda espacial n'entrar na órbita marciana, ésta llegó coles mesmes que les sondes soviétiques Mars 2 y Mars 3, qu'atoparon grandes nubes de polvu en progresu. Foi entós que dende'l control de misión de la Mariner decidió llevásela a Fobos pa tomar semeyes.

Misiones destacaes editar

1960-1969: Primeres esploraciones; los Mariners editar

 
Una de les primeres semeyes de la superficie marciana (Mariner 4).

Les sondes soviétiques Marsnik 1960A y Marsnik 1960B, llanzaes el 10 y el 14 d'ochobre de 1960 con una masa de 640 kg encabezaron la llista d'inxenios llanzaos dende la Tierra con destín a Marte, magar nun consiguieron escapar de la órbita terrestre y fueron destruyíes. Igualmente fallida resultó la Marsnik 1, que'l 1º de payares de 1962 desapegó con 893,5 kg de pesu. Trátase d'una sonda que pretendía sobrevolar el planeta a una distancia de 11.000 km; pasó a 193.000 km de Marte'l 19 de xunu de 1963, magar s'había perdíu contautu con ella'l 21 de marzu de 1963, cuando s'atopaba a 106.706.000 km de la Tierra, convirtiéndose nel primer oxetu humanu n'averase al planeta.

A fines de 1964 Estaos Xuníos unvió la Mariner 3 a Marte, sonda que fracasaría por problemes d'inxeniería. En 1965, Estaos Xuníos unvió la Mariner 4 que consiguió tresmitir les primeres fotografíes de Marte tomaes na so cercanía en xunetu del mesmu añu; Mariner 4 atopó un paisaxe afarao, desértico y con abondosos cráteres, ente que la Zond 2 de la entós Xunión Soviética llograría, depués de dellos meses, sobrevolar Marte'l 6 d'agostu de 1965 a una distancia de 1.500 quilómetros y a una velocidá relativa de 5,62 km/s, ensin unviar datos.

En 1969 llegaron les Mariner 6 y 7 d'Estaos Xuníos, sobrevolando la superficie del planeta a unos 3.500 quilómetros d'altor. Dambes consiguieron unviar unes 200 fotografíes de les rexones ecuatoriales.

1970-1979: Vikings editar

 
Primer semeya clara na hestoria tomada dende la superficie de Marte (Viking 1).

En 1971 consígense delles nueves marques na hestoria de la conquista del espaciu (primer satelización d'una sonda en Marte'l 13 de payares, Mariner 9, primer oxetu humanu nel planeta'l 27 de payares, Marsnik 2, primer tresmisión dende la so superficie'l 2 d'avientu, Marsnik 3)

La Mariner 9 convertir nel primer satélite artificial de Marte'l 13 de payares de 1971. Una vegada asitiada consiguió captar les grandes nubes de polvu que s'anicien nel hemisferiu sur y qu'escurecen tola so superficie.

La Xunión Soviética convertir na primer potencia que llogra depositar na superficie un vehículu d'esploración (astromóvil) controláu a distancia cola so Marsnik 3, que tocó la superficie a unos 20,7 m/s aproximao a 45ºS y 158ºO a les 13:50:35 GMT del 2 d'avientu (tres el fallu y perda mientres el descensu de la Marsnik 2), pero pocu dempués d'empecipiar la tresferencia de les primeres imáxenes perdióse contautu cola Tierra. Igualmente'l pequeñu astromóvil que porta, el PROP-M, queda inoperante.

La sonda Marsnik 5, asitiar n'órbita marciana en febreru de 1974, unviando fotografíes, tres el fracasu de la so predecesora, la Marsnik 4, que pasó a 2.200 km del planeta.

Darréu, la soviética Marsnik 6, llanzada'l 5 d'agostu de 1973, consiguió ponese n'órbita a 1.500 km de Marte escontra'l 12 de marzu de 1974. La sonda d'aterrizaxe baxó a 24º sur y 25 º oeste, al nordeste de la cuenca de Argyre. Mientres el so descensu tresmitió midíes atmosfériques, pero atayó les tresmisiones 0'3 segundos antes de tomar suelu.

 
Semeya tomada pola Viking 2 lander.

Tamién en marzu de 1974 llega al planeta la Marsnik 7, pasando a 1.300 km del mesmu y fracasando na so misión.

En 1976 Estaos Xuníos fai baxar nel planeta les sondes Viking 1 y Viking 2 que consiguen tresmitir fotografíes de la superficie dende les planicies de Chryse y Utopía. Estos dos misiones realizaron esperimentos pa detectar vida na superficie marciana y que los sos resultaos fueron más polémicos que concluyentes[ensin referencies]. Les sondes Viking permanecieron actives hasta 1980 - 1982.

Les sondes Fobos 1 y 2 parte en 1988, pero una nave dexó de tresmitir pel camín y la otra fixo lo mesmo cuando se disponía a averase a Fobos en 1989.

En 1992 la misión Mars Observer de los Estaos Xuníos pierde tou contautu cola nave al momentu d'entrar n'órbita, fracasu al que va siguir el de la misión rusa Mars 96 cuatro años más tarde.

 
Sojouner. El primer ´rover´ marcianu (semeya).

En 1997 llega a Marte la Mars Pathfinder que baxa en Aris Valley llevando'l astromóvil autopropulsado Sojourner; principalmente ye un vehículu pa pruebes de teunoloxíes nueves. La so esploración de la superficie dura 2 meses y nel procesu ye televisáu a millones de persones. El sitiu d'aterrizaxe del Mars Pathfinder bautizóse Sagan Memorial Station, n'honor a Carl Sagan. Este mesmu añu tamién llega a Marte la Mars Global Surveyor, sonda que orbita Marte.

 
Mars Global Surveyor (dibuxu).

La primer sonda orbital xaponesa al planeta, llamada Nozomi sería llanzada'l 4 de xunetu de 1998, sobrevoló Marte'l 14 d'avientu de 2003, pero varios fallos conducieron al fracasu de la misión.

Dos años más tarde, en 1999, Estaos Xuníos unvia y pierde a la Mars Climate Orbiter y a la Mars Polar Lander. La primera, según la versión oficial llargamente criticada, foi perdida pol usu d'unidaes de midida anglosaxones en llugar d'unidaes métriques decimales, lo que provocó un grave error según los direutivos de la misión. La segunda, perdida nel aterrizaxe en Marte, foi oxetu d'un intentu de rastrexu fotográficu lleváu a cabu pola nave Mars Global Surveyor. A principios del añu 2005 pensóse que s'atoparen los restos de la Mars Polar Lander. Desafortunadamente, exámenes más detallaos de les imáxenes demostraron qu'esi nun yera'l casu y la Mars Polar Lander sigue sumida. Estos fallíos intentos de llegar a Marte representaron un duru y doble golpe pal programa d'esploración de Marte d'Estaos Xuníos.

El sieglu XXI editar

 
Mars Reconnaissance Orbiter sobre Marte (dibuxu).

En 2001 Estaos Xuníos unvia a Marte a la Mars Odyssey que s'afai nuna órbita marciana de 2 hores. Realiza una misión de cartografía de la distribución y concentración d'elementos químicos y minerales na superficie del planeta. Afaya la esistencia de xelu, lo que sofita la teoría de les grandes cantidaes d'agua en Marte y provoca entusiasmu al ser una fonte potencial del líquidu elementu pa una futura misión tripulada a Marte.

 
Autorretratu del Mars Science Laboratory (semeya).

En 2003 Gran Bretaña en collaboración cola Axencia Espacial Europea unvia a la Mars Express que permanez n'órbita y al Beagle 2 que baxa a la superficie pero nun vuelve emitir señales de vida dende entós. Paralelamente, Estaos Xuníos unvia con ésitu al Spirit y al Opportunity (dientro de la misión Mars Exploration Rover), que realicen esploraciones de la superficie y midíes de les condiciones atmosfériques que pudieron confirmar nuevamente la teoría de la enorme cantidá d'agua qu'esistió en Marte y qu'esiste en forma de xelu agora. En resume, los robots estauxunidenses afayaron que efeutivamente hubo un ambiente habitable nel planeta coloráu.

La nave Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA foi llanzada nun cohete Atles 5 el /08 de 2005 dende Cabu Cañaveral, EEXX. Llegó a Marte en marzu del añu 2006. Unu de los oxetivos principales d'esta misión ye la busca d'agua: va poder detectar acuíferos soterraños si ye qu'esisten y tán cerca de la superficie. Esta sonda va llograr imáxenes de la superficie de Marte con más resolución de lo llograo hasta agora.

N'agostu de 2007 efeutuóse'l llanzamientu de la sonda Phoenix y qu'aterrizó nel polu norte de Marte a finales de mayu de 2008.

En 2008 había seis instrumento espaciales fabricaos pol home funcionando en Marte': Los robots Spirit (astromóvil) y Opportunity (astromóvil) y el Phoenix (aterrizador) qu'aterrizó nel Polu Norte. De la mesma los trés sondes orbitales: el Mars Odyssey (orbitador) y el Mars Reconnaissance Orbiter (orbitador) de los Estaos Xuníos y la sonda orbital de l'Axencia Espacial Europea, el Mars Express (orbitador).

En 2011 llanzóse la sonda rusa Phobos-Grunt con destín al satélite de Marte Fobos, pero depués de orbitar la Tierra dellos díes los sos sistemes electrónicos fallaron al intentar ponelo en camín al so destín.

 
Atapecer en Marte prindáu pol Curiosity. (Semeya en color real)

El 26 de payares de 2011 foi llanzada la Mars Science Laboratory (embrivida MSL), conocida como Curiosity. Trátase d'una misión espacial qu'inclúi un astromóvil d'esploración marciana empobinada pola NASA. Esti vehículu ye tres veces más pesáu y dos veces más grande que los vehículos utilizaos na misión Mars Exploration Rover (2004). La comunidá internacional apurrió dalgunos de los preseos que porta esta misión llanzada utilizando un cohete Atles V 541. El astromóvil atopar en desenvolvimientu de les sos xeres analizando muestres de suelu y polvu predreso marcianu. La duración orixinal de la misión yera de 1 añu marcianu (1,88 años terrestres). Unu de los sos oxetivos ye investigar la capacidá actual o pasada de Marte p'agospiar vida.

En pocu más d'un añu nel planeta coloráu, el astromóvil MSL atopó evidencia de que Marte presentó nel pasáu condiciones favorables p'allugar vida microbiolóxica. El rover tamién atopó evidencia de la esistencia pasada d'un llagu d'agua onde güei ta'l cráter Gale, según tamién envaloró la presencia d'un 2% d'agua na composición global del suelu predresu del planeta.[1][2]

El 16 d'avientu de 2014, Curiosity rexistró col preséu SAM aumentos sópitos nos niveles de gas metanu nel cráter Gale. Estos amuesen que los valores de base son más baxos de lo pensao, d'apenes 0,7 partes per billón en volume (ppmv), pero en seis causes aumentaron considerablemente, una de les vegaes hasta devasar los siete ppmv, 10 vegaes más. Esto indica qu'hai “una fonte adicional de metanu d'orixe desconocíu.”[3]

Misiones cancelaes editar

  • Programa Voyager (Marte) de los años 1970 entamábense dos orbitadores y dos landers que se llanzaríen nun solu cohete Saturn V
  • Mars Aerostat – Misión Rusa Francesa,[4] pa ser llanzada na ventana de llanzamientu de 1992, retardada en 1994 y cancelada en 1996.
  • Mars 98, Misión Rusa qu'incluyía un orbitador, lander y un rover entamada pa la ventana de llanzamientu de 1998
  • Mars Surveyor 2001 Lander, pa ochobre de 2001
  • NetLander Mission 2007 a 2009, misión Holandesa *

Mars Telecommunications Orbiter, setiembre de 2009 misión principal pa telecomunicación.

  • Wright Flyer, una misión usando un planiador propuesta pal 17 d'avientu de 2003, pa conmemorar el centenariu del vuelu de los hermanos Wright.

Ventanes de llanzamientu editar

Les ventanes de llanzamientu d'enerxía mínima pa una espedición marciana asoceden a intervalos d'aproximao dos años y dos meses (específicamente 780 díes, el periodu sinódico del planeta con al respective de la Tierra). Amás, la enerxía de tresferencia disponible más baxa varia nun ciclu d'aproximao 16 años.[5] Por casu, un mínimu asocedió nes ventanes de llanzamientu de 1969 y 1971, algamando un picu a finales de los setenta y algamando otru mínimu en 1986 y 1988.[6]ˈ

Oportunidaes 2013-2020[7]
Añu !Llanzamientu !Nave espacial

(llanzada o entamada)

2013 Nov 2013 MAVEN, Mars Orbiter Mission
2016 Ene 2016 – Abril 2016 ExoMars TGO
2018 Abril 2018 – Mayu 2018 InSight
2020 Jul 2020 – Sep 2020 ExoMars rover, Mars 2020, Mars Hope, [[2020

Chinese Mars Mission]], Mangalyaan 2, Red Dragon

Les ventanes de llanzamientu son:[ensin referencies]

  • Payares a avientu de 1996
  • Avientu de 1998 a xineru de 1999
  • Abril de 2001
  • Agostu de 2005
  • Avientu de 2009
  • Febreru de 2012

Llinia de tiempu de la esploración editar

Misión Llanzamientu Llegada a Marte Terminación Oxetivu Resultáu
  Marsnik 1960A 10/10/1960 10/10/1960 Vuelu cercanu Falla en lanzamiento
  Mars 1960B 14/10/1960 14/10/1960 Vuelu cercanu Falla en lanzamiento
  Sputnik 22 (Mars 1962A) 24/10/1962 24/10/1962 Vuelu cercanu Destruyida dempués del llanzamientu
  Mars 1 01/11/1962 21/03/1963 Vuelu cercanu Arrexuntó poca información, perdióse contautu al llegar a Marte
  Sputnik 24 (Mars 1962B) 04/11/1962 19/01/1963 Aterrizador Falló al salir de la órbita de la Tierra
  Zond 1964A 04/06/1964 04/06/1964 Vuelu cercanu Falla de lanzamiento
  Mariner 3 05/11/1964 05/11/1964 Vuelu cercanu Falla en llanzamientu, el so trayeutoria poner n'órbita alredor del sol, anguaño sigue ende
  Mariner 4 28/11/1964 14/07/1965 21/12/1967 Vuelu cercanu Ésitu de vuelu cercanu. nun hai más dato
  Zond 2 30/11/1964 05/1965 Vuelu cercanu Perdióse contauto
  Mariner 6 /01/1969 31/07/1969 08/1969 Vuelu cercanu Ésitu
  Mariner 7 27/03/1969 05/08/1969 08/1969 Vuelu cercanu Ésitu
  Mars 1969A 27/03/1969 27/03/1969 Orbitador Falla al llanzamientu
  Mars 1969B 02/04/1969 02/04/1969 Orbitador Falla al llanzamientu
Misión (1970-1989) Llanzamientu Llegada a Marte Terminación Oxetivu Resultáu
  Mariner 8 08/05/1971 08/05/1971 Orbitador Falla en lanzamiento
  Cosmos 419 10/05/1971 12/05/1971 Orbitador Falla en lanzamiento
  Mariner 9 30/05/1971 13/11/1971 27/10/1972 Orbitador Ésitu
  Mars 2 19/05/1971 27/11/1971 22/08/1972 Orbitador Ésitu
27/11/1971 Rover[8] Impactu na superficie de Marte
  Mars 3 28/05/1971 02/12/1971 22/08/1972 Orbitador Ésitu
02/12/1971 Rover Aterrizó exitosamente na superficie pero perdió'l contautu pocos segundos dempués.
  Mars 4 21/07/1973 10/02/1974 10/02/1974 Orbitador Nun entró n'órbita pero realizó un vuelu cercanu
  Mars 5 25/07/1973 02/02/1974 21/02/1974 Orbitador Ésitu parcial, entró n'órbita, tornó información y dempués de 9 díes perdió contautu.
  Mars 6 15/08/1973 12/03/1974 12/03/1974 Aterrizador Ésitu parcial, tornó información mientres el descensu pero perdió contautu al aterrizar.
  Mars 7 09/08/1973 09/03/1974 09/03/1974 Aterrizador La sonda qu'aterrizaría dixebróse pero falló en dar contautu.
  Viking 1 20/08/1975 20/07/1976 17/08/1980 Orbitador Ésitu
13/11/1982 Aterrizador Ésitu n'aterrizar
  Viking 2 09/09/1975 03/09/1976 25/07/1978 Orbitador Ésitu
11/04/1980 Aterrizador Ésitu
  Phobos 1 07/07/1988 02/09/1988 Orbitador Perdióse contautu na so ruta a Marte.
Aterrizador Non esplegáu
  Fobos 2 12/07/1988 29/01/1989 27/03/1989 Orbitador Ésitu parcial entró n'órbita y tornó un pocu d'información, piérdese contautu dempués del esplegue del Lander.
Aterrizador Non esplegáu
Misión (1990-1999) Llanzamientu Llegada a Marte Terminación Oxetivu Resultaos
  Mars Observer 25/09/1992 24/08/1993 21/08/1993 Orbitador Perdióse contautu a la so llegada a Marte
  Mars Global Surveyor 07/11/1996 11/09/1997 05/11/2006 Orbitador Ésitu
  Mars 96 16/11/1996 17/11/1996 Orbitador / Aterrizador Falla en llanzamientu estrellar nel océanu Pacíficu
  Mars Pathfinder 04/12/1996 04/07/1997 27/09/1997 Aterrizador / rover Ésitu
  Nozomi (Planeta-B) 03/07/1998 09/12/2003 Orbitador Entueyu na ruta a Marte, nunca entró n'órbita
  Mars Climate Orbiter 11/12/1998 23/09/1999 23/09/1999 Orbitador Estrellar al baxar por cuenta d'entueyos d'unidaes métriques
  Mars Polar Lander 03/01/1999 03/12/1999 03/12/1999 Aterrizador Perdióse contautu a la so llegada
  Deep Space 2 (DS2) Aterrizadores
Misión (s.XXI) Llanzamientu Llegada a Marte Terminación Oxetivu Resultaos
  Mars Odyssey 07/04/2001 24/10/2001 Anguaño operativa Orbitador Ésitu
  Mars Express Orbiter 02/06/2003 25/12/2003 Anguaño operativa Orbitador Ésitu
  Beagle 2 06/02/2004 Aterrizador Perdióse contautu mientres aterrizaba. Créese que s'estrelló
  Spirit 10/07/2003 04/01/2004 25/05/2011 Rover Ésitu
  Opportunity 07/07/2003 25/01/2004 Anguaño operativa Rover Ésitu
  Rosetta (sonda) 02/03/2004 25/02/2007 30/09/2016 Vuelu cercanu Ésitu
  Mars Reconnaissance Orbiter 12/08/2005 10/03/2006 Anguaño operativa Orbitador Ésitu
  Phoenix 04/08/2007 25/05/2008 10 de payares de 2008 Aterrizador Ésitu
  Dawn 27/8/2007 17/2/2009 Anguaño operativa Vuelu cercanu Ésitu
  Fobos-Grunt &   Yinghuo-1 (A Fobos) 8/11/2011 8/11/2011 Aterrizador / Torna de muestres Falla depués del llanzamientu. La nave queda orbitando la Tierra y estréllase díes más tarde.
Orbitador
  Mars Science Laboratory[9] 26/11/2011 06/08/2012 Anguaño operativa Rover Ésitu
  Mars Orbiter Mission[10] 05/11/2013 24/09/2014 Anguaño operativa Orbitador Ésitu
  MAVEN[11] 18/11/2013 21/09/2014 Anguaño operativa Orbitador Ésitu
    ExoMars Trace Gas Orbiter & Schiaparelli EDM 14/03/2016 19/10/2016 Anguaño operativa Orbitador Insertamientu orbital esitosa. Misión en desenvolvimientu.
19/10/2016 Aterrizador Estréllase.
  InSight 05/05/2018 26/11/2018 Envalorada Anguaño operativa Aterrizador Llanzamientu esitosu
Futuru Llanzamientu Llegada a Marte Terminación Oxetivu Estáu
    ExoMars[12] 05/08/2020[13] Rover Confirmada
Aterrizador
  Mars 2020[14] 2020 Rover Confirmada
Volador[15]
  MGRSO[16] 2020[17] Orbitador Confirmada[18]
Aterrizador
Rover
  EMM Hope[19] 07/2020 Orbitador Confirmada
  NeMO[20] 2022 Orbitador A confirmar
  Mars Orbiter Mission 2[21] 2022 Orbitador A confirmar
  Cargu Missions[22] 2022 Aterrizador A confirmar
Demo Mission[23] 2022 Aterrizador A confirmar
  MMX[24] (A Fobos) 2024 Aterrizador, torna de muestres A confirmar
  Phootprint[25] (A Fobos) 2024 Aterrizador, torna de muestres A confirmar
  SRM[26] 2024 Orbitador, torna de muestres A confirmar
  Cargu & Crew Missions[22] 2024 Misión tripulada A confirmar
ComSat Mission[23] 2024 Orbitador A confirmar
  Ekspeditsia-M[27] A partir del 2024 Aterrizador y Llanzador de muestres A confirmar
A partir del 2026 Orbitador/Torna de muestres A confirmar
Rover & ComSat Mission[23] 2026 Rover A confirmar
2026 Orbitador A confirmar
  SRL[28] 2028 Aterrizador, rover, llanzador de muestres A confirmar
Cargu Missions[23] 2029 6 Aterrizadores de carga. A confirmar
 [29] A partir del 2030 Torna de muestres A confirmar
 [30] Década del 2030 Misión tripulada A confirmar
Crew One Mission[23] 2031 2032 Aterrizador tripuláu A confirmar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Greicius, Tony (9 d'avientu de 2013). NASA Rover Results Include First Age Measurement on Mars and Help for Human Exploration. NASA. http://www.nasa.gov/jpl/msl/mars-rover-curiosity-20131209.html#.VGwDpzSG_IM. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  2. Científiques, SINC Serviciu d'Información y Noticies (26 de setiembre de 2013) (en castellanu). muestres recoyíes-por-Curiosity-confirmen-la presencia-de-agua-en-Marte Les muestres recoyíes por Curiosity confirmen la presencia d'agua en Marte. http://www.agenciasinc.es/Noticias/Les muestres recoyíes-por-Curiosity-confirmen-la presencia-de-agua-en-Marte. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  3. Domínguez, Nuño (16 d'avientu de 2014) (en castellanu). ‘Curiosity’ detecta una misteriosa fonte de metanu en Marte. EL PAÍS. https://elpais.com/elpais/2014/12/16/ciencia/1418753714_274885.html. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  4. C. Tarrieu, "Status of the Mars 96 Aerostat Development", Paper IAF-93-Q.3.399, 44th Congress of the International Astronautical Federation, 1993.
  5. David S. F. Portree, Humans to Mars: Fifty Years of Mission Planning, 1950–2000, NASA Monographs in Aerospace History Series, Number 21, February 2001. Available as NASA SP-2001-4521.
  6. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes portree20012
  7. «D. McCleese, et al. - Robotic Mars Exploration Strategy». nasa.gov. Consultáu'l 9 de febreru de 2017.
  8. "The First Rover on Mars - The Soviets Did It in 1971" The Planetary Report July/August 1990 issue. URL accessed March 30, 2006.
  9. Greicius, Tony (20 de xineru de 2015) (n'inglés). Mars Science Laboratory - Curiosity. NASA. http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  10. en:Mars Orbiter Mission
  11. Hille, Karl (24 de febreru de 2015) (n'inglés). MAVEN. NASA. http://www.nasa.gov/mission_pages/maven/main/index.html. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  12. «ExoMars Trace Gas Orbiter and Schiaparelli Mission (2016)» (inglés). Consultáu'l 3 de xineru de 2018.
  13. «ExoMars Rover Seeks Exit From Dire Straits» (inglés). Consultáu'l 3 de xineru de 2018.
  14. «Seición cienciaen Perfil.com» (castellanu). Consultáu'l 3 de xineru de 2018.
  15. https://www.nasa.gov/press-release/mars-helicopter-to-fly-on-nasa-s-next-red-planet-rover-mission
  16. (en castellanu) Un rover chinu pa esplorar Marte | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2014/11/17/un-rover-chinu-pa-esplorar-marte/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  17. Pitcher, Jenna (5 de payares de 2015). «China Unveils Mars Probe for 2020 Mission to Find Signs of Alien Life» (inglés). Consultáu'l 3 de xineru de 2018.
  18. (en castellanu) La misión china a Marte de 2020 | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2016/08/29/la-mision-china-a-marte-de-2020/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  19. http://www.emiratesmarsmission.ae/mars-probe
  20. (en castellanu) nasa-pa-2022/ Una nueva sonda marciana de la NASA pa 2022 | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2015/02/28/una-nueva-sonda-marciana-de-la nasa-pa-2022/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  21. en:Mars Orbiter Mission 2
  22. 22,0 22,1 (en castellanu) plan-de-spacex-pa-conquistar-el sistema solar-version-2-0/ El plan de SpaceX pa conquistar el sistema solar, versión 2.0 | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2017/09/30/el plan-de-spacex-pa-conquistar-el sistema solar-version-2-0/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 «Roadmap - Mission - Mars One». Consultáu'l 3 de xineru de 2018.
  24. (en castellanu) sonda japonesa-para-traer-muestras-de-las-lunas-de-marte/ Misión MMX: una sonda xaponesa pa traer muestres de les llunes de Marte | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2016/06/06/mision-mmx-una sonda japonesa-para-traer-muestras-de-las-lunas-de-marte/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  25. (en castellanu) Misiones europees a Marte pa la próxima década | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2015/08/24/misiones-europees-a-marte-pa-la-proxima-decada. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  26. «nasa-traer-muestras-de-marte-a-la tierra/ http://danielmarin.naukas.com/2015/08/14/como-entama-la nasa-traer-muestras-de-marte-a-la tierra/».
  27. (en castellanu) cachu-de-marte-a-la tierra/ Ekspeditsia-M, una misión rusa pa traer un cachu de Marte a la Tierra | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2014/01/28/ekspeditsia-m-una-mision-rusa-pa-traer-un cachu-de-marte-a-la tierra/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  28. (en castellanu) nasa-traer-muestras-de-marte-a-la tierra/ Cómo entama la NASA traer muestres de Marte a la Tierra | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2015/08/14/como-entama-la nasa-traer-muestras-de-marte-a-la tierra/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  29. (en castellanu) Un rover chinu pa esplorar Marte | Astronáutica | Eureka. Eureka. http://danielmarin.naukas.com/2014/11/17/un-rover-chinu-pa-esplorar-marte/. Consultáu'l 3 de xineru de 2018. 
  30. «Seición cienciaen Perfil.com» (castellanu). Consultáu'l 3 de xineru de 2018.

Enllaces esternos editar

N'inglés

Plantía:Viaxes tripulaos a Marte