Estada ye un conceyu de la contorna Somontano de Barbastro na Provincia d'Huesca. El cascu urbanu ta asitiáu, a la izquierda del ríu Cinca mui cerca de la confluencia col ríu Ésera.

Estada
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia d'Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Estada José María Bafaluy Colomina
Nome oficial Estada (es)[1]
Códigu postal 22424
Xeografía
Coordenaes 42°04′19″N 0°14′02″E / 42.0719°N 0.2339°E / 42.0719; 0.2339
Estada alcuéntrase n'España
Estada
Estada
Estada (España)
Superficie 15.874683 km²
Altitú 382 m
Llenda con Graus, Estadilla, Lo Grau y Olvena
Demografía
Población 203 hab. (2023)
- 122 homes (2019)

- 86 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.09% de provincia d'Uesca
0% de Aragón
0% de España
Densidá 12,79 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
estada.es
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

  • Esisten restos de Villa Stata, villa romana paleocristiana, que se supón l'orixe de la población actual. Anque nun taba asitiada no que ye l'actual nucleu urbanu, la cercanía yera bien grande. Caltiénse un mosaicu de gran valor nel Muséu Provincial de Zaragoza.
  • En 1087 Estada ye conquistada por Pedru I d'Aragón, nel marcu de les conquistes previes a tomar de Huesca y Barbastro. El xefe moru del asentamientu, Cadima, foi espulsáu.
  • De realengu ente 1087 y 1206 por presentar tenentes (UBIETO ARTETA, Los Tenentes, p. 138;DURÁN, Coleición diplomática de la catedral d'Huesca, nᵘ 668 y 669)
  • El 22 de febreru de 1255 el rei Xaime I d'Aragón dio a Martín Pérez, xusticia d'Aragón, el castiellu y villa de Estada (SINUÉS, nᵘ 829)
  • El 26 de febreru de 1256 el rei Xaime I d'Aragón vendió Estada a Martín Pérez, Xusticia d'Aragón (HUICI-CABANES, Documentos de Xaime I, nᵘ 703)

Xeografía editar

  • Estada asítiase na llende ente la parte llana y fértil de la Provincia de Huesca y el Prepirineo. Estada ta dotada d'una rica güerta por cuenta de que ta a escasos metros del ríu Cinca y del so confluencia col ríu Esera. L'accidente xeográficu más importante ye la Sierra de la Carrodilla, con altores que lleguen a los 1000 metros nel términu municipal.

Asítiase a escasos 10 quilómetros de Barbastro y a 100 de Francia. Ye pasu obligáu pa toes aquelles persones que, dende Zaragoza, Madrid... quieran dir a la estación d esquí de Cerler.

Economía editar

  • Les principales actividaes económiques de Estada son la ganadería estensiva y l'agricultura (maíz, xirasol, cebada, horticultura).

Nel pueblu tamién hai cases de turismu rural y un chigre-restorán. Amás, al formar parte de la Denominación d'orixe Somontano, cuenta con una bodega, del mesmu nome que'l pueblu. A lo último, ye destacable, pal tamañu del pueblu, el pesu que tien el sector del tresporte, con 3 empreses dedicaes al tresporte pesáu.

Política llocal editar

Últimos alcaldes de Estada editar

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Naturino Otto Gairín[2] UCD
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999 Fernando Jesús María Pueyo Sichar[3] PP
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2011
2011-2015 Jose María Bafaluy Colomina[4]
2015-2019

Resultaos eleutorales editar

Eleiciones municipales[5]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PP 3 4 4 3
PSOE 2 - 1 1
CHA - 1 1
PAR - -
Total 5 5 5 5

Demografía editar

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004 2005 2011 2012
621 491 438 374 422 456 310 235 236 194 193 192 212 234 230

Monumentos editar

 
Ilesia de Estada
  • Ilesia parroquial dedicada a San Pedro (fecha coles piedres del antiguu castiellu)
  • Ermita de San Valero (restaurada)

Cultura editar

  • Villa Stata
    • asentamientu agrícola fortificáu de dómina tardientu romanu

Deportes editar

  • Gran Percorríu; GR 45 Sederos del Somontano
  • Amás, hai un equipu béisbol formáu por vecinos de Barbastro y contorna que lleva'l nome del pueblu, y que compite con gran ésitu na lliga provincial

Fiestes editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  4. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  5. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.

Bibliografía editar

  • http://www.ine.es/
  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Historia d'Aragón". Los pueblos y los despoblados II (Ed. Anubar. Zaragoza, 1985)
  • CONTE OLIVEROS, Jesús. “Personaxes y Escritores d'Huesca y Provincia”. Ed. Llibrería Xeneral (Zaragoza 1981)

Enllaces esternos editar