Estadiu Olímpicu de Turín

L'Estadiu Olímpicu de Turín (oficialmente y n'italianu: Stadio Olimpico Grande Torino) ye un estadiu multiusos allugáu na ciudá de Turín, Italia. L'estadiu, más conocíu como Stadio Comunale o a cencielles Comunale, foi sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1934 y, dempués d'una completa remodelación, allugó les ceremonies d'apertura y de pieslle de los Xuegos Olímpicos de Turín 2006. Anguaño tamién ye nomáu Stadio Grande Torino, n'alusión al míticu equipu del Torino de los años 40. Sicasí, l'estadiu sigue siendo propiedá de la Comuña.

Estadiu Olímpicu de Turín
Estadiu olímpicu y estadio de rugby a 15 (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera d'Italia Italia
RexónBandera de El Piamonte El Piamonte
Ciudá metropolitana Ciudá metropolitana de Turín
Gran ciudá Turín
Coordenaes 45°02′30″N 7°39′00″E / 45.04167°N 7.65°E / 45.04167; 7.65
Estadiu Olímpicu de Turín alcuéntrase n'Italia
Estadiu Olímpicu de Turín
Estadiu Olímpicu de Turín
Estadiu Olímpicu de Turín (Italia)
Historia y usu
Copa Mundial de Fútbol de 1934
Eurocopa 1980
Dueñu Turín
Turín
Torino Football Club
Orixe del nome Benito Mussolini
Vittorio Pozzo
Grande Torino (es) Traducir
Comunale
Deporte fútbol
rugbi a 15
rugby league
Usuariu Torino Football Club 1963 - 1990
Juventus Football Club 1933, 1990
Juventus Football Club 2006 - 2011
Torino Football Club 1958 - 1959
Torino Football Club 2006
Aforu 28 177
Categoría UEFA Categoría 4 4/4 estrellas
Arquiteutura
Arquiteutu/a Raffaello Fagnoni
Inxenieru d'estructures Enrico Bianchini
Dagoberto Ortensi
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

 
Estadiu Comunal Benito Mussolini.

Esti estadiu foi construyíu en 1933 pa ser sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1934 realizada nel país. Orixinalmente planiáu pa 66.000 espectadores, foi nomáu Stadio Comunale Benito Mussolini n'honor al líder fascista que gobernaba Italia en dicha dómina. Dos partíos fueron apostaos finalmente: unu foi mientres la primer ronda, en qu'Austria ganó por 3:2 a Francia, y el segundu foi la victoria de Checoslovaquia énte Suiza con igual marcador mientres semifinales.

Tres la Segunda Guerra Mundial, foi renomáu como Stadio Comunale Vittorio Pozzo n'honor del entrenador de la seleición de fútbol d'Italia campeona nes Copes Mundiales de 1934 y 1938. El Comunale foi utilizáu como sede de la Juventus y el Torino Calcio hasta 1990 cuando foi inauguráu'l Stadio delle Alpi.

Dempués d'años d'abandonu, el Stadio Comunale foi restauráu pa ser sede de les ceremonies d'apertura y pieslle de los Xuegos Olímpicos de Turín 2006 d'iviernu. El númberu d'espectadores foi amenorgáu a 28.140 asientos cubiertos. Tres los Xuegos, l'estadiu dexaría d'allugar a la Juventus y volvería acoyer al Torino Calcio; anque l'otru equipu de la ciudá, la Juventus, tamién emplegó esti estadiu mientres el Delle Alpi taba en remodelaciones, hasta'l día 8 de setiembre de 2011, fecha na cual inauguróse la so nueva sede, el Juventus Stadium.[1]

Partíos Eurocopa 1980 editar

17 de xunu de 1980, 20:30 Llocal

vs.

Visita
Asistencia: 13.901 espectadores
12 de xunu de 1980, 17:45 Llocal

vs.

Visita
Asistencia: 15.186 espectadores
15 de xunu de 1980, 20:30 Llocal

vs.

Visita
Asistencia: 59.646 espectadores

Curva Maratona editar

#Denómase asina al sector popular norte del Estadiu, onde s'alluga tradicionalmente la enchida de Torino Football Club.

El so nome débese a la torre de maratón que s'alcuentra detrás de la tribuna. Ye considerada la Curva más caliente d'Italia: n'honor a los sos simpatizantes, el Torino retiró de la so numberación el 12, que se convirtió en símbolu de la enchida Granate.

Referencies editar

  1. «La "Vecchia Signora" estrena mansión». Diario Marca. Consultáu'l 9 de setiembre de 2011.

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Rice-Eccles Stadium

  Salt Lake City 2002
 
Estadiu Olímpicu
Ceremonies d'Apertura y Pieslle nos Xuegos Olímpicos

  Turín 2006
Socesor:
BC Place
  Vancouver 2010
Predecesor:
-
{{{títulu2}}}
  Turín 1959
Socesor:
Estadiu Olímpicu Monumental
  Porto Alegre 1963