Estaos d'África, del Caribe y del Pacíficu

Estaos d'África, del Caribe y del Pacíficu (ACP) ye una asociación de países formáu pa coordinar actividaes de la Convención de Lomé de 1975.

Estaos d'África, del Caribe y del Pacíficu
Organisation of African, Caribbean and Pacific States (en)
Organisation des États d’Afrique, des Caraïbes et du Pacifique (fr)
organismu internacional
Llocalización
Sede Bruxeles
Historia
Fundación1975
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Oxetivos editar

Los oxetivos de la ACP son:

Estructura de la ACP editar

Según l'Alcuerdu de Georgetown (2003) los organismos de la ACP son:

  • Cume de Xefes d'Estáu y Gobiernu. La cual dicta les polítiques xenerales de la ACP;
  • Conseyu de Ministros. Ta formáu por un representante de los Estaos de la ACP. Ta encargáu d'executar les polítiques de la ACP y evaluar dacuando l'estáu d'execución. Axúntase pelo normal cada 6 meses o sesiones especiales. Les sos decisiones adoptar por consensu;
  • Comité d'Embaxadores. Integrada por un representante de caúnu miembros de la ACP. Asisti al Conseyu de Ministros nes sos xeres, monitorear los alcuerdos ente la XE y la ACP;
  • Comité Parllamentariu de la ACP. De futura implementación; y el Secretariáu de la ACP. El Secretariu Xeneral de la ACP ye nomáu pol Conseyu de Ministros. Ta encargáu del funcionamientu alministrativu y d'executar toles aiciones decidíes polos organismos de la ACP y monitorear la so execución. La so sede ta en Bruxeles, Bélxica.

Fueron Secretarios Xenerales: Tieoule Kontate (Mali, 1976-1980), Edwin W. Carrington ( (Trinidá y Tobagu 1985-1990), Ghebray Berhane (Etiopía 1990-1995), Ng'andu Peter Magande (Zambia, 1996-2000), Jean-Robert Goulongana (Gabón, 2000-2005) y a la fecha Sir John Kaputin (Papúa Nueva Guinea, dende'l 2005).

Idiomes oficiales son l'inglés, francés, portugués y español.

Miembros editar

79 países: Angola, Antigua y Barbuda
Les Bahames, Barbados, Belize, Benín, Botsuana, Burkina Fasu, Burundi
Cabu Verde, Camerún, Chad, Comores, Congo, Costa de Marfil, Cuba*
Dominica, República Dominicana
Etiopía, Eritrea
Fixi
Gabón, Gambia, Ghana, Granada, Guinea, Guinea-Bisáu, Guinea Ecuatorial, Guyana
Haití
Islles Cook, Islles Márxal, Isla Salomón
Xamaica
Kenia, Kiribati
Lesothu, Liberia
Malaui, Malí, Mauritania, Madagascar, Mauriciu, Micronesia, Mozambique
Namibia, Nauru, Níxer, Nixeria, Niue
Paláu, Papúa Nueva Guinea
República Centroafricana, República Democrática d'El Congu, Ruanda
Samoa, Saint Kitts y Nevis, San Vicente y Les Granadines, Santa Llucía, Santu Tomé y Príncipe, Senegal, Seixeles, Sierra Lleona, Somalia, Suazilandia, Sudáfrica, Sudán, Surinam
Tanzania, Tuvalu, Togu, Tonga, Trinidá y Tobagu
Uganda
Vanuatu
Xibuti
Zambia y Zimbabue
*Incorporación pendiente del cambéu del alcuerdu constitutivu.

Referencies editar

Enllaces esternos editar