Eugenia uniflora

especie de planta del xéneru Eugenia

Eugenia uniflora, conocida como ñangapiry, capulí, pitanga, brusel o cereza de Cayena ye un árbol pequeñu o arbustu neotropical de la familia de les mirtacees, atopar de forma montesa nes selves de galería tropicales dende les Guyanes pasando por: Arxentina, Brasil, Paraguái, Bolivia y Uruguái. De la mesma, tamién puede atopase, como cultivu, en delles rexones tropicales d'Asia, aprovechándose la so fruta. Nel Paraguái y l'este de Bolivia y nordés arxentín conocer como ñangapiry, y el nome ye d'orixe tupi-guaraní. Na Provincia de Misiones (Arxentina), n'Uruguái y en Brasil conocer como pitanga En Perú conózse-y como guinda.

Eugenia uniflora
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Myrtales
Familia: Myrtaceae
Subfamilia: Myrtoideae
Tribu: Myrteae
Xéneru: Eugenia
Especie: Eugenia uniflora
L.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Detalle de la flor
Fueyes

Descripción editar

 
Flor de la Pitanga (Eugenia uniflora)

Ye un arbustu o árbol de pequeñu porte, hasta 7,5 m d'altor, con ramasca delgada y tropezosu. La corteza ye escura, de relieve llisu, persistente. La xamasca ye perenne nel so hábitat natural, anque se porta como caducifoliu en zones más templaes. Les fueyes son peciolaes, simples, opuestes, ovoides a elíptiques, col marxe íntegru, glabres, col ápiz mucronáu, les estípules efímeres y glándules oleoses arumoses bien visibles, ente 4 y 6,5 cm de llargu. Son de color verde intensu brillosu cuando madures, amosando reflexos cobrizos o broncíneos al brotar y una tonalidá acoloratada pel hibiernu.


Floria en primavera, y en rexones tropicales nuevamente a mediaos de branu. Les flores son típiques de les mirtacees; de color blancu, apaecen solitaries o en grupos d'hasta cuatro nes axiles foliares. Presenten cuatro sépalos llibres, y cuatro pétalos inxeríos; los estames lleguen a la cincuentena, de color blancu, llibres na base, con anteres marielles, pequeñes, versátiles, con dehiscencia llonxitudinal, y inxertar opuestos a los pétalos en fascículos. L'ovariu ye ínfero, octolocular, col estilu simple, allargáu, l'estigma capitáu o peltáu.

El frutu apaez y maurez rápido, hasta tres selmanes dempués del floriamientu. Ye una baga oblada, cola mota persistente, d'hasta 4 cm de diámetru, con ocho costilles bien visibles, que vira del verde al naranxa y el púrpura profonduo a midida que madura. El pulgu ye delgada y llixeramente aceda, protexendo una magaya colorada, bien jugosa, dulce a subácida según el grau de maduración, con una grana esférica o dos o trés apandaes.

Hábitat editar

El ñangapiry ye una planta tropical y subtropical. Orixinaria probablemente del centro-sur brasilanu y esti bolivianu, güei estiéndese dende les Guyanes , creciendo tamién en Bolivia, Arxentina, Paraguái y Uruguái. Presumir que mercaderes portugueses introducir nel Alloñáu Oriente, xunto cola castaña de Cajú, onde s'afixo na India, les Filipines, Samoa, Sri Lanka y la China, anque'l so usu nesta rexón ye más usualmente ornamental. N'América introducióse tamién na mariña del Pacíficu, en Colombia, y na mariña Caribe d'América Central, según en delles islles del Mar Caribe y na islla de La Palma (Islles Canaries) ónde ye frecuente atopalo en montes dedicaos al cultivu del plátanu.

Cultivo editar

El ñangapiry o pitanga rique enforma sol, y aguanta mal les xelaes; temperatures per debaxo de los -3 °C causen daños que pueden ser fatales pa plantes nueves. Crez ente'l nivel del mar y los 1750 m d'altitú, en suelos de cualquier tipu salvu salinos; aguanta bien les seques y los hinchentes de curtia duración. Llántase xeneralmente de grana, que grana nel plazu d'un mes, anque la viabilidá de les mesmes mengua espectacularmente a partir de les 4 selmanes de recueya. Les fraes y los ensiertos son tamién vidables, anque tiende a presentar chupones na zona del ensiertu.

Anque'l requerimientu n'agua y nutrientes ye baxu, la fruta aumenta en tamañu, calidá y cantidá con bonu mugor y fertilización con fósforu. La cantidá de fruta ye mayor nos exemplares ensin podar. La recueya tien de faese namái cuando'l frutu cai na mano col simple tactu, pa evitar l'intensu sabor resinoso del frutu a mediu maurecer.

Reportóse primera-pitanga-colorada/ sabor resinoso en frutes coloraes o anaranxaes, ente que les que maurecen en color escuru (marrón, púrpura o primer-nangapiri-o-pitanga-eugenia-uniflora/ negru) nun presenten esi sabor.

Usu editar

Ñangapiry
 
Tamañu de porción
Enerxía 49 kcal 204 kJ
Carbohidratos 7.93-12.5 g
Grases 0.4-0.88 g
Proteínes 0.84-1.01 g
Agua 85.4-90.7 g
Retinol (vit. A) 12-20 μg (10%)
Tiamina (vit. B1) 0.03 mg (2%)
Riboflavina (vit. B2) 0.04 mg (3%)
Niacina (vit. B3) 0.03 mg (0%)
Vitamina C 3 mg (5%)
Calciu 9 mg (1%)
Fierro 0.2 mg (2%)
Fósforu 11 mg (2%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Ñangapiry na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

La fruta cómese fresca, direutamente entera o partida y alborada con daqué d'azucre pa morigerar el so arume a resina. Pueden preparar conserves, auries, mermelaes o zusmios con ella. Ye ricu en vitamina A, fósforu, calciu y fierro. Na provincia de Corrientes produz caña de ñangapirí, infusionando los frutos n'aguardiente; del zusmiu tamién puede producise vinu o vinagre.

Tamién-y la cultiva como planta ornamental en parques y xardinos, podándose como arbustu baxu pa cercos vistosos. Les fueyes pueden usase espardíes nel suelu de zones onde abonden les mosques, yá que al machucase lliberen una resina que les estorna.

Coles fueyes puede preparar una fervinchu de propiedaes diurétiques, dixestives y antidiarreicas; el decocto de la corteza en gárgares emplegar pa les anxines y otres afecciones del gargüelu.

Taxonomía editar

Eugenia uniflora describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 470–471. 1753.[2]

Etimoloxía

Eugenia : nome xenéricu que foi nomáu n'honor del príncipe Eugenio de Saboya.[3]

uniflora: epítetu llatín que significa "con una flor".[4]

Sinonimia
 
Frutu anaranxáu.
 
Frutu maduru de eugenia uniflora variedá negra, origen Arxentina.
 
Semeya de dos frutos maduros de eugenia uniflora variedá colorada, procedentes d'Arxentina.
 
Ilustración
  • Plinia petiolata L. (1785), nom. illeg.
  • Stenocalyx uniflorus (L.) Kausel (1967)
  • Myrtus brasiliana L. (1753)
  • Plinia rubra L. (1771)
  • Plinia tetrapetala L. (1771)
  • Plinia pedunculata L.f. (1782)
  • Eugenia michelii Lam. (1789)
  • Eugenia myrtifolia Salisb. (1796)
  • Eugenia zeylanica Willd. (1799)
  • Myrtus willdenowii Spreng. (1825)
  • Eugenia willdenowii (Spreng.) DC. (1828)
  • Eugenia costata Cambess. in A.F.C.de Saint-Hilaire (1833)
  • Stenocalyx affinis O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx brunneus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx costatus (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx dasyblastus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx glaber O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx impunctatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx lucidus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii (Lam.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii var. membranacea O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii var. rigida O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx oblongifolius O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx strigosus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Syzygium michelii (Lam.) Duthie in J.D.Hooker (1879)
  • Eugenia dasyblasta (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl (1893)
  • Eugenia oblongifolia (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl (1893), nom. illeg.
  • Myrtus brasiliana var. diversifolia Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. lanceolata Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. llucida (O.Berg) Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. normalis Kuntze (1898) nom. inval.
  • Stenocalyx rhampiri Barb.Rodr. (1903)
  • Eugenia oblongifolia (O.Berg) Arechav. (1905)
  • Eugenia strigosa (O.Berg) Arechav. (1905)
  • Eugenia decidua Merr. (1914)
  • Eugenia arechavaletae Herter (1931)
  • Luma arechavaletae (Herter) Herter (1943)
  • Luma costata (Cambess.) Herter (1943)
  • Luma dasyblasta (O.Berg) Herter (1943)
  • Luma strigosa (O.Berg) Herter (1943)
  • Stenocalyx ruber (L.) Kausel (1956)[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Sp. Pl. 1: 470 [1 de mayu 1753] (IK)
  2. «Eugenia uniflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
  3. Stearn, W. T. (2004). Botanical Latin. Portland, Oregon: Timber Press.
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Kew

Bibliografía editar

  • Morton, Julia F. (1987). Fruits of warm climates. Miami: Creative Resource Systems. ISBN 0-9610184-1-0 [1].

Enllaces esternos editar