Denominar euskaltegi (pronunciáu "euskáltegui") a los centros d'enseñanza de la llingua vasca empobinaos, mayoritariamente, pa la enseñanza a adultos. Los euskaltegis atópense fundamentalmente n'España, nes comunidaes autónomes d'Euskadi y Navarra. Tamién esisten nel País Vascu Francés y en centros culturales vascos (euskal etxeas) distribuyíos pel mundu. Hai dos tipos de euskaltegis dependiendo de la so titularidá:

  • Euskaltegis públicos: dependientes de conceyos. Denominar Udal euskaltegiak y esisten 44 de tales euskaltegis n'Euskadi (2009).
  • Euskaltegis privaos: dependiente d'organismos o persones privaes.
Euskaltegi municipal de Barakaldo, en Vizcaya (España).

La mayoría de euskaltegis de titularidá privada arrexuntar en federaciones, ente les que destaquen Alfabetatze Euskalduntze Koordinakundea (AEK), Elkarlan euskaltegiak y Ikastari Kultur Elkartea (IKA).

Aquellos euskaltegis onde puede realizase estudios en réxime d'internáu reciben el nome de barnetegi (pronunciáu "barnétegui").

Euskaltegi Abarrak, de AEK, en Durango, Vizcaya.

Etimoloxía del términu editar

El términu euskaltegi ta compuestu poles pallabra vasca euskal, qu'alude a la "llingua vasca" y -tegi qu'indica "llugar",[1] polo que'l términu puede traducise por "llugar del euskera". Barnetegi ta compuestu por barne que quier dicir "internu" polo que'l términu signifícase "llugar d'internos".

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. *Kintana y otros nome = Xabier (1991). Hiztegia bi mila. San Sebastián: Elkar S.A.. ISBN 84-7529-983-0.

Enllaces esternos editar