Eva Bonnier

pintora sueca

Eva Fredrika Bonnier (17 de payares de 1857Estocolmu – 13 de xineru de 1909Copenḥague), foi una pintora y filántropa sueca.

Eva Bonnier
Vida
Nacimientu Estocolmu[1]17 de payares de 1857[1]
Nacionalidá Bandera de Suecia Suecia [2]
Muerte Copenḥague13 de xineru de 1909[1] (51 años)
Sepultura cementerio judío del Norte de Estocolmo (es) Traducir[3]
Familia
Padre Albert Bonnier
Madre Betty Bonnier
Hermanos/es
Estudios
Estudios Real Academia Superior de Bellas Artes (es) Traducir
école d'art d'August Malmström (en) Traducir
Fruntimmersavdelningen vid Kungliga Akademien (en) Traducir
Llingües falaes suecu[5]
Oficiu pintora
Llugares de trabayu Estocolmu
Trabayos destacaos Interior of a Studio in Paris (en) Traducir
Old Grandmother (en) Traducir
Reflection in Blue (en) Traducir
Miembru de Grez colony (en) Traducir
Movimientu Impresionismu
Xéneru artísticu semeya
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nacida n'Estocolmu, foi fía del editor Albert Bonnier, nuna destacada familia d'editores. Eva Bonnier estudió pintura con August Malmström y convirtióse n'estudiante na seición de muyeres de la Real Academia Sueca de les Artes n'Estocolmu en 1878. Al pie de otra estudiante y amiga so, Hanna Hirsch, viaxó a París en 1883, onde s'instaló hasta 1889. El so cuadru Música" (1889) foi gallardoniáu con una mención d'honor nel Salón de París. Tres el so regresu a Suecia en 1889, caltúvose activa como pintora hasta aproximao l'añu 1900. La mayoría de les sos obres consistíen en semeyes, como aquellos de Lisen Bonnier, la so cuñada; los del industrialista doliente Hjalmar Lundbohm, el políticu Moritz Rubenson, l'educador Carl Jonas Meijerberg o'l poeta y becariu Oscar Levertin. Represéntase con delles de les sos obres nel Nationalmuseum, n'Estocolmu.

Dempués de 1900 Bonnier cesó'l so trabayu como artista y dedicóse a la filantropía, lo cual foi posible gracies la riqueza qu'heredara. Estableció una fundación pal embellecimiento d'Estocolmu que nos sos primeros años financió pintures y escultures pa instituciones y llugares públicos, como la Biblioteca Nacional de Suecia o la Universidá d'Estocolmu, amás de delles escueles de la ciudá. La fundación sigue activa.

Eva Bonnier sufría depresiones frecuentes y finalmente acabaría suicidándose en 1909.

Obres destacaes editar

Referencies editar

  • Gynning, Margareta: Det ambivalenta perspektivet: Eva Bonnier och Hanna Hirsch-Pauli i 1880-talets konstliv, Estocolmo, Bonnier, (diss. Universidá de Uppsala), 1999.
  • Hedberg, Tor: "Bonnier, Eva Fredrika", Svenskt biografiskt lexikon, 5, pp. 436@–438.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 «Eva F Bonnier» (suecu). Diccionario Biográfico Sueco.
  2. Afirmao en: llista d'artistes del Muséu Nacional de Suecia. Data d'espublización: 12 febreru 2016.
  3. «Norra begravningsplatsen: Kändisarna». Norra begravningsplatsen.se. Consultáu'l 14 avientu 2016.
  4. Data de consulta: 19 febreru 2020. Diccionario biográfico de mujeres suecas: EvaBonnier. Títulu: Eva Fredrika Bonnier 1857-11-17 — 1909-01-13 Konstnär, mecenat.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos editar