Exércitu de Kwantung

El Exércitu de Kwantung (関東軍 Kantōgun?), tamién conocíu como'l Exércitu de Guangdong (en chinu tradicional: 關東軍, chinu simplificáu: 关东军, pinyin: GuāndōngjūnWade-Giles: Kwan-tung chün, coreanu: 관동군) foi un grupu del Exércitu Imperial Xaponés; el mayor y más prestixosu del mesmu, qu'esistió dende principios hasta mediaos del sieglu XX. Munchos integrantes del Exércitu de Kwantung, como'l xeneral Hideki Tōjō, fueron xubíos a altes posiciones militares ya inclusive civiles dientro del gobiernu del Imperiu del Xapón, y participaron de manera importante na creación de Manchukuo. Kwantung significa esti de Shanhaiguan, un pasu xixiláu a que'l so esta queda Manchuria.

Exércitu de Kwantung
País  Xapón
Cuartel Xeneral Hsinking (Manchukuo)

Historia editar

Formación editar

 
Soldaos del Exércitu de Kwantung mientres unes maniobres
関東軍
Exércitu de Kwantung
Fundada 1945
Cuerpos Área Primer del Exércitu del Xapón

Brigada de Fuercies Rajin

108ª División d'Infantería

130ª Brigada Combinada Independiente ** 134ª Brigada Combinada Independiente ** 1ª Brigada Combinada Independiente ** 22ª Brigada Antiaérea Independiente ** 139ª División d'Infantería

120ª División d'Infantería

Fortaleza Pusan

IJA 131ª Brigada Mista Independiente *** IJA 135ª Brigada Mista Independiente *** IJA 136ª Independent Mixed Brigade

.


Dempués de la guerra ruso-xaponesa, Xapón adquirió'l Territoriu Arrendáu de Kwantung y les árees axacentes de les llinies de ferrocarril del sur de Manchuria. Kwantung significa Esti de Shanhaiguan, un pasaxe xixiláu, al este d'onde s'atopa Manchuria. El Presidiu de Kwantung foi establecíu en 1906 pa defender esti territoriu y taba compuestu orixinalmente por una división d'infantería y un poderosu cercu de batallones d'artillería, suplementado con seis batallones independientes como defensores del Ferrocarril del Sur de Manchuria, sumando una dotación total de 10.000 homes. Tenía la so sede en Port Arthur, conocida como Ryōjun en xaponés. Dempués d'una reorganización nel añu 1919, la guarnición de Kwantung pasó a llamase Exércitu de Kwantung.

Nel altamente politizáu Exércitu Imperial Xaponés d'enteguerres, l'Exércitu de Kwantung yera un bastión de la radical Kōdōhai, o Faición del Camín Imperial 皇道派 (Kōdōhai?), y munchos de los sos altos dirixentes defendíen abiertamente'l cambéu políticu en Xapón por aciu un derrocamientu violentu del gobiernu civil pa llevar a cabu una Restauración Shōwa, con una reorganización social y económico según les llinies maestres d'un Estáu totalitariu. Tamién abogaben por una política esterior expansionista más agresiva. Miembros, o antiguos miembros del Exércitu de Kwantung, participaron en numberosos golpes d'Estáu y fallíos intentos contra'l gobiernu civil, cuantimás el del Incidente del 26 de febreru de 1936.

Aiciones independientes editar

Anque l'Exércitu de Kwantung taba nominalmente subordináu al Cuartel Xeneral Imperial y al personal de categoría cimera nel Mayor del Exércitu, el so lideralgu actuaba de cutiu en violación direuta a les órdenes recibíes dende la islla principal del Xapón ensin sufrir nenguna consecuencia por ello. Los conspiradores dientro del cuerpu de suboficiales del Exércitu de Kwantung trazaron y llevaron a cabu'l asesinatu del Señor de la Guerra de Manchuria Chang Tsolin en 1928, nel Incidente Huanggutun. Darréu, la iniciativa de los zapadores del Exércitu de Kwantung nel Incidente de Mukden y la subsiguiente invasión de Manchuria nel añu 1931 nun actu masivu de insubordinación Gekokujō contra la voluntá espresa de les órdenes daes pola direición política y militar en Tokiu.

Presentáu con un fait accompli, el Cuartel Xeneral Imperial nun tuvo más opción que dar siguimientu a les aiciones del Exércitu de Kwantung con refuerzos na posterior Pacificación de Manchukuo. L'ésitu de la campaña fizo que la insubordinación del Exércitu de Kwantung viérase compensada en llugar de ser castigada.

Cola fundación del Estáu de Manchukuo en 1932, l'Exércitu de Kwantung xuega un papel bien importante nel control de l'alministración y la política del nuevu Estáu, según nel so defensa. El Comandante en Xefe del Exércitu de Kwantung, coles mesmes, ocupó'l cargu d'embaxador xaponés en Manchukuo. Col Exércitu de Kwantung alministrando tolos aspeutos de la política y del desenvolvimientu económicu del nuevu Estáu, fizo que'l comandante del Exércitu de Kwantung, equivalente a un Comisionado Residente xeneral, tuviera autoridá p'aprobar o revocar cualquier mandatu del emperador nominal de Manchukuo, Puyi.[1]

L'Exércitu de Kwantung foi ampliáu en gran midida nos años siguientes, hasta cuntar con una fuercia de 700.000 soldaos en 1941, y la so sede treslladar a la nueva capital de Manchukuo Hsinking. L'Exércitu de Kwantung tamién supervisó la creación, formación y equipamientu d'una fuercia auxiliar, l'Exércitu Imperial de Manchukuo. Mientres esti tiempu, el príncipe Takeda Tsuneyoshi trabayó como oficial d'enllaz ente la Casa Imperial y l'Exércitu de Kwantung.[2]

Segunda Guerra Mundial editar

Dempués de la campaña p'asegurar Manchuria, l'Exércitu de Kwantung siguió combatiendo en numberoses escaramuzas fronterices con China como parte de los esfuercios pa crear una zona tampón pal norte de China. L'Exércitu de Kwantung lluchó tamién na fase d'apertura de la Segunda guerra sino-xaponesa d'Operación Nekka y delles aiciones en Mongolia Interior p'ampliar la dominación xaponesa nes zones del norte de China y Mongolia Interior. Cuando españó la guerra nel Incidente de la Ponte de Marco Polo en xunetu del añu 1937, les sos fuercies participaron na Batalla de Beiping-Tianjin y na Operación Chahar. Más tarde sirvieron de xemes en cuando pa sofitar la guerra en China.

Sicasí, la reputación qu'acompañaba al Exércitu de Kwantung foi cuestionada seriamente na batalla contra'l Exércitu Coloráu de la Xunión Soviética na Batalla del Llagu Jasán en 1938 y la posterior Batalla de Nomonhan en 1939, tiempu mientres el cual sufrió munches baxes. Dempués del incidente Nomonhan, l'Exércitu de Kwantung sufrió una purga de los elementos más rebalbos de les ITS, lo mesmo que de los defensores de la doctrina de Hokushin-ron, qu'encamentaba al Xapón por que los sos esfuercios expansionistas concentrar en Siberia en cuenta de escontra'l sur, escontra China y el sureste asiáticu.[3]

A pesar de ser una fonte constante d'inestabilidá mientres la década de 1930, l'Exércitu de Kwantung caltuviérase bien obediente mientres la década de 1940. Mientres combatíen escontra'l sur, nes rexones de China del Sur Central, Norte y sur de China mientres la Segunda Guerra Sino-Xaponesa, y col españíu de la Guerra del Pacíficu, Manchukuo foi en gran parte un remanso nel conflictu.

Sicasí, al deteriorase la situación cuando la guerra empezó pal Exércitu Imperial Xaponés en tolos frentes, y l'enorme Exércitu de Kwantung, bien entrenáu y bien forníu, yá nun taríen más na reserva estratéxica. Munches de les unidaes ITS de primer llinia fueron desaposiaes sistemáticamente de les sos meyores unidaes y equipos, que fueron destinaos al sur pa lluchar contra les fuercies de los Estaos Xuníos nes Islles del Pacíficu o en Filipines. Otres unidaes fueron treslladaes al sur de China pola Operación Ichi-Go.

A la fin de la de la Segunda Guerra Mundial, ante les dificultaes económiques de Xapón, el Bancu Central de Manchukuo llegó a sufragar los gastos militares del Exércitu de Kwantung —que siguía defendiendo Manchuria—.[4] Esta circunstancia yá se recoyera nel Protocolo Xapón-Manchukuo de 1932.[5] Por casu, en 1945 el Bancu Central llegó a apurrir 2.600 millones de yuanes pa los pagos del Exércitu de Kwantung.[4]

Nel momentu de la Operación Nube d'Agostu, cuando l'Exércitu Colorado de la Xunión Soviética invadió Manchuria, Mongolia Interior, Corea, la isla de Sajalín y les islles Kuriles del Xapón n'agostu del añu 1945, la fuercia del Exércitu de Kwantung rondaba en redol a 1.320.000 homes, con una división blindada, 32 divisiones d'infantería, seis brigaes independientes y hasta 25 batallones de seguridá. Sicasí, los homes restantes yeren en gran midida conscriptos semientrenados o reclutes, forníos principalmente como fuercies de contrainsurgencia y fuercies de seguridá fronteriza, capaces d'utilizar los macizos como fortificaciones p'aguantar la invasión de los blindaos soviéticos y de la infantería mecanizada.

Rindición del Exércitu de Kwantung editar

El postreru comandante en xefe del Exércitu de Kwantung, el xeneral Otozō Yamada, ordenó la capitulación el 16 d'agostu de 1945, un día dempués de que l'emperador Hirohito anunciara la rindición de Xapón nuna emisión radiada. Delles divisiones xaponeses negar a rindise, y el combate siguió mientres los díes siguientes. El Mariscal Hata recibió'l "Ultimátum" pa la so rindición del xeneral soviéticu Georgii Shelakhov.[6][7] en Harbin el 18 d'agostu de 1945.[6] Foi unu de los xenerales d'altu rangu que tuvieron acordies cola decisión d'entrega, y el 19 d'agostu de 1945, Hata axuntar col mariscal Aleksandr Vasilevsky,[8] pero pidió ser desaposiáu del so rangu de Mariscal de Campu en expiación polos fracasos del Exércitu na guerra.[9]

Los restos del Exércitu de Kwantung xacíen muertos nel campu de batalla o se dirixíen a los campu de prisioneros de guerra. Más de 500.000 prisioneros de guerra xaponeses fueron unviaos a trabayar nos campos de trabayu forzaos de la Xunión Soviética en Siberia, Estremu Oriente de Rusia y Mongolia. Fueron repatriaos en gran midida, per etapes, mientres los siguientes cinco años, anque dalgunos nun tornaron hasta bien entrada la década de 1950.

Crímenes de Guerra y xuicios editar

Dempués de la rindición de Xapón, l'Exércitu Colorado de la Xunión Soviética afayó instalaciones secretes pa la esperimentación y la producción d'armes químiques y biolóxiques y armes de destrucción masiva en redol a la secreta Unidá 731 del Exércitu y los sos filiales.[10] Nestos llugares, l'Exércitu de Kwantung tamién foi responsable de dalgunos de los más infames crímenes de guerra xaponeses, incluyendo la operación de dellos esperimentos con seres humanos chinos, estauxunidenses y rusos vivos[11] civiles y prisioneros de guerra,[12] empobinaos pol Dr. Shiro Ishii.

Deteníu poles Autoridaes d'Ocupación Estauxunidenses, Ishii y los 20.000 miembros de la Unidá 731 recibieron inmunidá xudicial polos crímenes de guerra ante'l Tribunal Penal Militar Internacional pal Alloñáu Oriente nel añu 1948, en cuenta de los datos de guerra bacteriolóxica sobre la base de la investigación en seres humanos. El 6 de mayu de 1947 el Xeneral Douglas MacArthur escribió a Washington que "de los datos adicionales y de delles declaraciones de Ishii, ye probable que pueda llograse información de xaponeses arreyaos y que la información va ser retenida nes canales d'intelixencia y nun se va emplegar como pruebes de los crímenes de guerra."[13] L'alcuerdu foi concluyíu nel añu 1948.[ensin referencies] Sicasí, doce miembros de la Unidá 731 y dellos miembros de la direición de la Segunda Guerra Mundial del Exércitu de Kwantung fueron condergaos como criminales de guerra mientres los Xuicios sobre crímenes de guerra de Jabárovsk, ente qu'otros fueron deteníos polos Estaos Xuníos y condergaos en 1948 pol Tribunal Penal Militar Internacional pal Alloñáu Oriente en Tokiu. Ente los condergaos a muerte figuraben los ex xenerales Seishiro Itagaki, Iwane Matsui, Kenji Doihara, Hideki Toxu y Akira Muto.

Llista de Comandantes editar

Exércitu de Kwantung editar

Oficiales al mandu editar

Nome Dende hasta
2 Xeneral Misao Kawai 6 de xineru de 1921 10 de mayu de 1922
3 Xeneral Shinobu Ono 10 de mayu de 1922 10 d'ochobre de 1923
4 Xeneral Yoshinori Shirakawa 10 d'ochobre de 1923 28 de xunetu de 1926
5 Mariscal de campu Barón Nobuyoshi Mutō 28 de xunetu de 1926 26 d'agostu de 1927
6 Xeneral Chotaro Muraoka 26 d'agostu de 1927 1 de xunetu de 1929
7 Xeneral Eitaro Hata 1 de xunetu de 1929 31 de mayu de 1930
8 Xeneral Takashi Hishikari 3 de xunu de 1930 1 d'agostu de 1931
9 Xeneral Shigeru Honjō 1 d'agostu de 1931 8 d'agostu de 1932
10 Mariscal de campu Barón Nobuyoshi Mutō 8 d'agostu de 1932 27 de xunetu de 1933
11 Xeneral Takashi Hishikari 29 de xunetu de 1933 10 d'avientu de 1934
12 Xeneral Jirō Minami 10 d'avientu de 1934 6 de marzu de 1936
13 Xeneral Kenkichi Ueda 6 de marzu de 1936 7 de setiembre de 1939
14 Xeneral Yoshijirō Umezu 7 de setiembre de 1939 18 de xunetu de 1944
14 Xeneral Otozō Yamada 18 de xunetu de 1944 11 d'agostu de 1945

Xefes del Estáu Mayor editar

Nome Dende Hasta
1 Xeneral de División Matasuke Hamamo 12 d'abril de 1919 11 de marzu de 1921
2 Xeneral de División Kaya Fukuhara 11 de marzu de 1921 6 d'agostu de 1923
3 Xeneral de División Kawada Akiji 6 d'agostu de 1923 2 d'avientu de 1925
4 Xeneral de División Tsune Saito 2 d'avientu de 1925 10 d'agostu de 1928
5 Teniente Xeneral Koji Miyake 10 d'agostu de 1928 8 d'agostu de 1932
6 Xeneral Kuniaki Koiso 8 d'agostu de 1932 5 de marzu de 1934
7 Xeneral Juzo Nishio 5 de marzu de 1934 23 de marzu de 1936
8 Xeneral Seishirō Itagaki 23 de marzu de 1936 1 de marzu de 1937
9 Xeneral Hideki Tōjō 1 de marzu de 1937 30 de mayu de 1938
10 Teniente Xeneral Rensuke Isogai 18 Juioi 1938 7 de setiembre de 1939
11 Teniente Xeneral Jo Iimura 7 de setiembre de 1939 22 d'ochobre de 1940
12 Xeneral Heitarō Kimura 22 d'ochobre de 1940 10 d'abril de 1941
13 Xeneral Teiichi Yoshimoto 10 d'abril de 1941 1 d'agostu de 1942
14 Teniente Xeneral Yukio Kasahara 1 d'agostu de 1942 7 d'abril de 1945
15 Teniente Xeneral Hikosaburo Hata 7 d'abril de 1945 11 d'agostu de 1945

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Young, Japan's Total Empire: Manchuria and the Culture of Wartime Imperialism.
  2. Yamamuro, Manchuria Under Japanese Domination.
  3. Coox, Nomonhan: Japan Against Russia, 1939
  4. 4,0 4,1 Smitka, 1998, p. 96.
  5. Howland y White, 2008, p. 83.
  6. 6,0 6,1 Surrender of the Kwantung Army. Military Memoirs
  7. Thunder in the East. Vladimir Karpov. 2005
  8. The Soviet Strategic Offensive in Manchuria, 1945: August Storm By David M. Glantz. [1]
  9. Budge, Pacific War Online Encyclopedia
  10. A Russian military publication on Kwantung Army
  11. Unit 731
  12. Unit 731. Japanese Experimentation Camp (1937-1945)
  13. Hal Gold, Unit 731 Testimony, 2003, p. 109

Bibliografía editar

  • Coox, Alvin (1977). The Anatomy of a Small War: The Soviet-Japanese Struggle for Changkufeng/Khasan, 1938. Greenwood Press. ISBN 0837194792.
  • Coox, Alvin (1990). Nomonhan: Japan Against Russia, 1939. Stanford University Press. ISBN 0804718350.
  • Dorn, Frank (1974). The Sinón-Japanese War, 1937-41: From Marco Polo Bridge to Pearl Harbor. MacMillan.. ISBN 0025322001.
  • Glantz, David (2003). The Soviet Strategic Offensive in Manchuria, 1945 (Cass Series on Soviet (Russian) Military Experience, 7). Routledge. ISBN 0714652792.
  • Harries, Meirion (1994). Soldiers of the Sun: The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army. Random House; Reprint edition. ISBN 0679753036.
  • Howland, Douglas; White, Luise (2008). The State of Sovereignty: Territories, Laws, Populations. Bloomington & Indianapolis: Indiana University Press.
  • Jowett, Bernard (1999). The Japanese Army 1931-45 (Volume 2, 1942-45). Osprey Publishing. ISBN 1841763543.
  • Madej, Victor (1981). Japanese Armed Forces Order of Battle, 1937-1945. Game Publishing Company. ASIN: B000L4CYWW.
  • Marston, Daniel (2005). The Pacific War Companion: From Pearl Harbor to Hiroshima. Osprey Publishing. ISBN 1841768820.
  • Smitka, Michael (1998). The Interwar Economy of Japan II. Nueva York & Londres: Garland Publishing.
  • Yamamuro, Shinichi (2005). Manchuria Under Japanese Domination. University of Pennsylvania Press. ISBN 0812239121.
  • Young, Louise (1999). Japan's Total Empire: Manchuria and the Culture of Wartime Imperialism. University of California Press. ISBN 0520219341.

Enllaces esternos editar