Exércitu de la República d'Azerbaixán

L'Exércitu de la República d'Azerbaixán (azerbaixanu: Azərbaycan Silahlı Qüvvələri Quru Qoşunları) referir a les fuercies terrestres dientro de les Fuercies Armaes d'Azerbaixán. Dende la cayida de la Xunión Soviética, Azerbaixán tuvo tratando de desenvolver y ameyorar les sos FFAA y convertiles nunes fuercies profesionales, bien entrenaes y con alta movilidá. Según estadístiques de 2013, el país cunta con unes fuercies terrestres de 56 850 efectivos, a los que se-yos hai de sumar unes fuercies paramilitares censaes nunes 15 000 soldaos. Amás, hai 300 000 habitantes que realizaron el serviciu militar nos postreros 15 años y que pueden ser convocaos n'estaos d'esceición.

Exércitu de la República d'Azerbaixán
País Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
Acuartelamiento Bakú

Según les lleis de defensa azerbaixanas, en tiempos de guerra l'exércitu puede convocar, amás d'a los paramilitares y a los ciudadanos que realizaron el serviciu militar, a la Guardia Nacional, el cuerpu de seguridá internu del país, y a al Serviciu Estatal de fronteres. La estructur de la comandancia en tiempos de guerra nun ta del tou clara.

Historia editar

Mientres el periodu soviéticu, Azerbaixán yera parte del distritu militar Transcaucásico, que les sos fuercies na república fueron comandadas pol 4to exércitu. El 4to exércitu consistió en tres divisiones de rifle motorizadas (la 23ra división del rifle motorizada (MRD) en Ganja, la 60a división del rifle motorizada en Lankaran, y la 295a división del rifle motorizada en Bakú) y les tropes del exércitu qu'incluyeron les brigaes balístiques y de defensa aérea y artillería, amás de reximientos de cohetes. Azerbaixán acoyó tamién el 49º Arsenal de l'Axencia Principal de Misiles y Artillería del Ministeriu de Defensa de la Federación de Rusia, que contenía más de 7.000 cartuchos de municiones de tren-coche (más d'un millardo d'unidaes). Amás, la 75ª División de Rifles Motorizados, parte del 7º exércitu de Guardias, taba na República Autónoma de Naxçıvan.

Nel branu de 1992, el Ministeriu de Defensa d'Azerbaixán, tres una resolución del presidente d'Azerbaixán sobre la privatización d'unidaes y formaciones en territoriu azerbaiyano, unvió un ultimátum esixendo'l control de los vehículos y armamentos de los 135º y 139º reximientos motorizados de la División 295º de Rifles Motorizada. La tresferencia de la propiedá del 4º exércitu (sacante por más de la metá del equipu del 366º Reximientu de Rifles de la Guardia Civil de la 23ª División prindáu poles fuercies armenies en 1992 mientres el retiru del reximientu de Stepanakert) y el 49º Arsenal completar en 1992. Asina, a fines de 1992, el Gobiernu d'Azerbaixán recibió armes y material militar suficientes p'aprosimao tres divisiones de fusiles motorizados con unidaes del exércitu prescritu. Los almacenes y l'equipu de la 75ª División fueron apurríos al gobiernu de Naxçıvan. Les divisiones anteriores de la División pueden contribuyir a la formación del cuartel xeneral del Cuerpu.

Azerbaixán tamién implementó un nuevu estilu d'organización pa modernizar el so exércitu. Nos postreros 15 años, Azerbaixán tuvo preparando a los sos militares pa posibles aiciones contra les fuercies armenies en Nagorno-Karabakh. Sicasí, Azerbaixán declaró de cutio que ta interesáu nuna solución diplomático y pacífico.

Azerbaixán contrató a Turquía pal entrenamientu de tropes pa fortalecer les sos fuercies armaes. Esto ye necesariu en vista de los defectos que los Exércitos Mundiales de Jane dixeron en 2004 incluyeron enormes problemes nel entrenamientu, equipamientu y motivación de los sos soldaos; corrupción nes sos files; Y un cuerpu d'oficiales altamente politizáu. La tradición del exércitu soviéticu de dedovshchina, novatada institucionalizada, paez siguir nes fuercies armaes a partir de 2008. La calidá y la disposición de gran parte del equipu del exércitu, dixo Jane, tamién ye un problema, una y bones una década de mal caltenimientu y escasez crónica de pieces de repuestu significa que munchos sistemes nun son operacionales, o que se desmontaron p'aprovechar les partes. Azerbaixán tien el segundu gastu militar más altu na CEI, tan solo ta per delantre so la Federación Rusa.

Estructura editar

 
Organigrama del Exércitu d'Azerbaixán en 2007/08.

Frente a les fuercies armenies, l'exércitu azerbaixanu viose obligáu a tornar de Nagorno-Karabakh y reorganizóse significativamente a mediaos de los años noventa predominantemente alredor de les brigaes, anque siquier una división informóse yá en 2000. Les maniobres formatives caltuviéronse p'alredor de venti brigaes y reximientos dende 1995, anque esto aumentó amodo apocayá. Mientres el deceniu de 1990, estes brigaes pudieron incluyir la 701ª Brigada de Rifle Motororizada (мсбр) (1er Cuerpu d'Exércitu), la 708ª Brigada de Rifle Motorizada (1er Cuerpu d'Exércitu), 130ª Brigada de Rifle Motorizada (1er Cuerpu d'Exércitu), 161 мсбр (2 АК) , 709 мсбр Быв. 23 мсд, y la 112a Brigada de Rifle Motorizada.

Ente 2002 y 2004 el Balance Militar de IISS informó que la fuercia del personal menguó ente que les formaciones totales de maniobra aumentaron n'unu. El Balance Militar 2003/04 informó d'una fuercia del exércitu de 56.000 efectivos, con cuatro cuarteles xenerales del cuerpu y ventitrés brigaes de rifles motorizadas, comparáu a la edición del añu anterior qu'amosaba 62.000 efectivos y ventidós brigaes. Les unidaes d'artillería y antitanque inclúin dos brigaes y un reximientu. El primer Cuerpu del Exércitu tien la so sede en Yevlakh según infórmase con seis brigaes en 1999. (Brinkster.net informó de les brigaes 1, 3, 9, 10, 15, 17 Brigaes de Rifle Motirzadas en 1999). El 2º Cuerpu d'Exércitu en Pirəkəşkül tenía siete brigaes axuntes en 1999 (Brinkster.net nomaba a estes brigaes como les 2, 4, 6, 8, 13, 14, y 18ma Brigaes de Riflea Motorizadas), ente que el 3er Cuerpu d'Exércitu, tamién con seis brigaes axuntes, tenía la so xefatura en Shamkir (Brinkster.net nomó a estes formaciones como les 7, 11, 12, 16, 19, 20 Brigaes de Rifle Motorizadas en 1999). El 4º Cuerpu d'Exércitu taba nel enclave aislláu de Nakicheván. Ésta ye una división de Rifle Motorizada con tres regimiento axuntos (1999).

El IISS envaloró en 2007 que l'exércitu regular d'Azerbaixán yera de 56.840 efectivos, probablemente basando esta figura en datos convencionales de les Fuercies n'Europa. Atribúi al exércitu cinco cuarteles xenerales del cuerpu, 23 brigaes del rifle motorizadas, una brigada d'artillería, una brigada de llanzador de cohetes múltiple, y un reximientu anti-tanque. De los cinco cuerpos d'exércitu, el 1º, 2º, y el 3er Cuerpu d'Exércitu concentrar contra NK; Parte del 2º Cuerpu d'Exércitu esplegar na frontera ente Azerbaixán ya Irán; El 4º Cuerpu d'Exércitu cubre la capital y la mariña y el 5º Cuerpu d'Exércitu esplegar en Naxçıvan.

Escalafón militar editar

Los rangos del Exércitu d'Azerbaixán son los siguientes:

Oficiales editar

  • Coronel Xeneral (Xeneral de Brigada)
  • Teniente Xeneral
  • Mayor Xeneral
  • Coronel
  • Teniente-Coronel
  • Mayor
  • Capitán
  • Teniente Senior (Teniente/Teniente Primeru)
  • Teniente (Teniente Segundu)
  • Teniente Junior (Teniente Terceru)

Suboficiales editar

  • Oficial en Xefe Oficial

NCOs y alistaos editar

  • Sarxentu Mayor
  • Sarxentu Primeru
  • Sarxentu
  • Cabu
  • Soldáu de primera
  • Soldáu

Material bélico editar

Armes editar

Nome Tipu Imaxe Fabricante Notes
Pistoles y SMGs
Makarov PM Pistola     XRSS Pistola estandar del exércitu. Va Ser reemplazada por pistoles autóctones.
Pistola automática Stechkin Pistola     XRSS Pistola automática.
Heckler & Koch MP5 Subfusil     Alemaña Usada pola xendarmería y les Fuercies especiales. Producíes nel país so llicencia.
IMI Uzi Subfusil     Israel
AKS-74O Carabina     XRSS Carabina estándar del exércitu.
Rifles/Fusiles d'Asaltu
AK-74M Fusil d'asaltu   Rusia/  Azerbaixán Producíu so llicencia nel país.
AK-74 Fusil d'asaltu     XRSS Rifle d'asaltu estándar nel exércitu.
AKM Rifle d'Asaltu     XRSS Rifle d'asaltu estándar nel exércitu.
IMI Tavor TAR-21 Rifle d'Asaltu     Israel Usáu poles Fuercies Especiales d'Azerbaixán y equipos de policía.
Ametralladores
RPK-74 Ametralladora llixera     XRSS Arma estñandar de los quipos d'armes automátiques del exércitu. Cartuchos de ntre 30 y 45 por ronda, basada nel AK-74.
Ametralladora PK Ametralladora     XRSS/  Azerbaixán Ametralladora estándar del exércitu. Incluyendo variantes del azerbaixanu PKM.
DShK Ametralladora pesada   XRSS Ametralladora pesada del exércitu. Categoría estándar nel calibre 12,7 × 108 mm.
Ametralladora Kord 12,7 Ametralladora pesada     XRSS Ametralladora pesada del exércitu. Categoría estándar nel calibre 12,7 × 108 mm.
Bayonetes
6H4 Bayoneta     XRSS Bayoneta estándar.
Rifles de francotirador
Fusil de francotirador Dragunov Rifle de francotirador     XRSS Tamañu estándar, va ser reemplazáu por rifles de francotirador autóctonos.
Remington 700 Rifle de francotirador     EEXX Rifle de francotirador estándar de les Fuercies Especiales.
Fusil de francotirador Yalguzag Rifle de francotirador     Azerbaixán Producíu nel país.
KNT-308 Rifle de francotirador     Turquía Producíu so llicencia nel país.
JNG-90 Rifle de francotirador   Turquía Usáu pola Guardia fronteriza y la xendarmería.
Fusil de francotirador PSL Rifle de francotirador     Rumanía
Sako TRG Rifle de francotirador     Finlandia
Fusil anti-material Istiglal Rifle anti-material     Azerbaixán Rifle anti-material estándar del exércitu con 14,5 × 114 mm y 12,7 × 108mm cartuchos
OSV-96 Rifle anti-material     Rusia Rifle anti-material de 12,7 × 108 mm.
Llanzadores de granaes
AGS-30 Llanzador automáticu de granaes     Rusia/  Azerbaixán
AGS-17 Llanzador automáticu de granaes     XRSS
Misiles anti-tanque
RPG-7 Granada propulsada por cohete     XRSS Llanzador reutilizable con variedá antipersonal y antitanque. Tamañu estándar.
B-300 Misil antitanque     Israel Llanzador reutilizable
9K111 Fagó Misil antitanque     XRSS Tamién conocíu como "TƏDIR" (Tank əleyhinə idarəolunan raket kompleksi).
9M113 Konkurs Misil antitanque     XRSS
Spike (misil) Misil antitanque     Israel 100 sistemes usaos en vehículos.
MILAN Misil antitanque     Francia
9M133 Kornet Misil antitanque     Rusia ~100 misiles
Galería d'imáxenes

Vehículos editar

Nome Fabricante Imaxe Cantidá Notes
Carros de Combate (MBT)
T-90   Rusia   94-100 94 en serviciu
Carru de combate modernu nel exércitu azerbaixanu.
T-72 SIM2   XRSS   120 activos
~300 almacenaos (en reserva).
Ameyoraos pol sistema SIM-2, conocíos como T-72 "Aslan". Tanque forníu con navegación GPS/INS, sistema de control de disparu modernu, armadura reactiva modular, material electrónico modernu y otros sistemes.
T-55   XRSS   100 Usaos n'ocasiones como oxetivos na práutica de tiru del restu de tanques.
Vehículos de Combate d'Infantería (VCI/IFV)
BMP-3   Rusia   104 La versión BMP-3M tien el sistema de visión térmica Vesna-K
Principal VCI/IFV del exércitu azerbaixanu.
BMP-2   XRSS   41 La versión BMP-2M ta modernizada col sistema Elbit israelín
~40 en serviciu activu, más n'almacenamientu.
BMP-1/BMP-1K
BRM-1
  XRSS   44
21 más n'almacenamientu.
BMD-1   XRSS   20
Tresporte blindáu de personal (TBP/APC)
BTR-80   Rusia   101+ Usáu principalmente pol Exércitu de Tierra.
BTR-70   XRSS   53 Modernizaos pol Ministeriu de Defensa d'Azerbaixán. Vehículu forníu con una torreta moderna "Shimshek", sistema de control de fueu y visión térmica.
Más n'almacenamientu (ensin modernizar).
BTR-60   XRSS   53 Más n'almacenamientu
BTR-3   Ucraína   3
BTR-D   XRSS   11
BRDM-2   XRSS 88 23 vehículos fueron modernizaos pol Ministeriu de Defensa d'Azerbaixán. Llámase-yos "ZKDM".
MT-LB   XRSS   393
Vehículos blindaos llixeros
Vehículu de patrulla Gyurza   Azerbaixán   15+ Llicenciáu.
Mercedes-Benz Clase G   Alemaña   43 Usáu pol Serviciu Estatal de Fronteres.
Tarpan Honker   Polonia   3 Usáu polos zapadores.
Renault Sherpa 2   Francia   Desconocida
Humvee   EEXX   60 Usada poles fuercies del orde y les fuercies de paz.
Land Rover Defender   Reinu Xuníu   110
AIL Storm   Israel   80
AIL Abir   Israel   30
Plasan Caracal   Israel   5
Otokar Cobra   Turquía   350
Otokar ZPT   Turquía   200
Marauder   Sudáfrica/  Azerbaixán   85 Producíu nel país.
Matador (mine protected vehicle)   Sudáfrica/  Azerbaixán   60 Producíu n'Azerbaixán.
Cougar   EEXX   4 Usáu poles fuercies de paz.

Artillería editar

Nome Fabricante Fotografía Cantidá Notes
Misiles Balísticos Tácticos
OTR-21 Tochka   XRSS   3 Rangu: 120 km
Sistemes de llanzamientu múltiple de misiles
TOS-1   Rusia   18
BM-30 Smerch   Rusia  
T-300 Kesırga   China
  Turquía
Desconocíu
T-122 Sakarya   China
  Turquía
  44
Lynx   Israel   30
BM-21 Grad   XRSS   53
Sistema d'Artillería Autopropulsada
T-155 Fırtına   Turquía   36
ATMOS 2000   Israel   5
2S19 Msta   XRSS   18
2S7 Pion   XRSS   12
2S3 Akatsiya   XRSS   Desconocíu
2S1 Gvozdika   XRSS   Desconocíu
Cañones arremolcaos
D-30   XRSS   195
D-20   XRSS   30
2A36   XRSS   32
M-46   XRSS   36
D-44   XRSS   72
Morteros
2S31 Vena   Rusia   18
2S9 Nona   XRSS   27
MO-120-RT-61   Francia   19 Producíos so llicencia por MODIAR
2B14 Podnos   XRSS   400
2B11 Sani   XRSS   600
RM-38   XRSS   30

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar