Felis silvestris catus

El gatu (Felis silvestris catus) ye un pequeñu mamíferu domésticu de la familia félidos; tien morra redonda, güeyos cuya pupila adáutase a la visión nocherniega, llingua áspera, pelo nidio y espeso, cola llarga y pates curties con uñes retráctiles.

Felis silvestris catus
gatu
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Subclas: Theria
Infraclas: Placentalia
Orde: Carnívora
Suborde: Feliformia
Familia: Felidae
Subfamilia: Felinae
Xéneru: Felis
Especie: F. silvestris
Subespecie: F. s. catus
Schreber, 1775
Sinonimia
Felis silvestris domesticus
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Carauterístiques editar

Tien un pesu de 3 a 8 kilos. Viven hasta 15 años, el gatu más vieyu algamó los 34 años.

Les castres pueden estremase ente les de pelo llargo y curtio, magar que la castra esfinxe nun tien pelo. Los colores puen ser blancu, negru o bermeyu, siendo les femes les úniques que puen tener los tres colores.

Historia y mitoloxía editar

El gatu foi domesticáu polos exipcianos alredor del 4000 e.C., pa protexer los graneros de les mures. Magar que hai poco alcontráronse evidencies de domesticación en Xipre d'hai 9.500 años [1]

Referencies editar

Enllaces esternos editar