Festuca ovina

especie de planta

Festuca ovina ye una especie de planta yerbácea de la familia de les gramínees, llamada barcea, cañota o pan de corderos - ente otros.

Festuca ovina
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Poaceae
Subfamilia: Pooideae
Tribu: Poeae
Subtribu: Loliinae
Xéneru: Festuca
L. 1753
Especie: Festuca ovina
L., Sp. Pl., 1: 73, 1753[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Espigues
Vista de la planta
Ilustración
Detalle de les espigues
Lígula
Nel so hábitat

Carauterístiques editar

Planta viviega hemicriptofita, de vezu cespitoso que crez en matos bien trupos. Con un tamañu de 20 a 45 centímetros, forma macolles aisllaes, cuasi esfériques. Ye una planta perenne, provista de fueyes cerdiformes de color verde buxu y rica en tarmos. Bien resistente a la seca y a baxes temperatures. raigañu añal bien dura y fibrosa, abondo fonda pero menos que'l "ray-gras" y el dactilo. Raigaños adventicias que llueu sustitúin a la principal. Fueyes de color verde maciu virando a buxu ente 0,5 - 1mm d'anchor. Llimbos plegaos, con cantos más o menos envueltos, llegando a endolcase dafechu. Fexe con 2-6 estríes, daqué aspru; viesu llisu o con aspereces aisllaes na quilla y los cantos. Grana col granu zarráu nes glumeles endurecíes, estreches, de 0,75 mm. Color payizu. Númberu de granes per gramu =>Pesu de 1000 granes:0,7-0,6 g

Requerimientos ambientales editar

Clima

Temperatura pa la guañada 15 a 25 °C

Temperatura óptima de crecedera 15 a 30 °C

Temperatures máximes soportaes 30 °C

La producción del forraxe puede llegar a menguar ente un 60-70% si hai un escosamientu ente 60-90% de l'agua disponible.

Suelu

Alcuéntrase nos suelos predresu y xilizu, praos secos, bien resistente al fríu y a la seca.

Vernalización

Nun ye necesaria.

Fotoperiodo

Planta de día llargu.

Distribución editar

Trátase d'una especie perenne orixinaria d'Europa, bien utilizada n'obres de revegetación paisaxística, en xardinos públicos y privaos, n'espacios ensin muncha frecuencies de carga y de mala accesibilidá.Vive en rexones templaes y fríes. Alcuéntrase a esgaya en rexones montascoses.

Bioloxía y Fenoloxía editar

Periodu vexetativu

Reguláu por : lluz, temperatura (óptima 15 °C), la reserva de nutrientes y la competencia polos factores ambientales ente los tarmos yá formaos.

Etapes

Guañada: la dómina ideal de llantadera ye mientres la primavera o a principios de seronda. Afiyamientu: empieza cuando s'empezar a formar los raigaños secundarios.ç

periodu reproductivu editar

etapes

Encanáu: los entrenudos allárguense formando la caña, por onde remanez la inflorescencia. Espigáu. Dempués d'un periodu de llatencia de 30 díes tres la formación de la grana, va producise campera nuevamente..

Importancia económica editar

Como munches otres especies de festuca, utilízase como forraxe con bones resultaos.

Taxonomía editar

Festuca ovina describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 73–74. 1753.[1]

Etimoloxía

Festuca: nome xenéricu que remanez del llatín y significa tarmu o brizna de paya, tamién el nome d'una meruxa ente la cebada.[2]

ovina: epítetu llatín que significa "de les oveyes".[3]

Subespecies
Sinonimia
  • Avena ovina (L.) Salisb.
  • Bromus ovinus (L.) Scop.
  • Festuca brevifolia var. utahensis St.-Yves
  • Festuca calligera (Piper) Rydb.
  • Festuca diffusa V.N.Vassil.
  • Festuca guestphalica Boenn. ex Rchb.
  • Festuca malzewii (Litv.) Reverd.
  • Festuca minutiflora Rydb.
  • Festuca saximontana Rydb.
  • Gnomonia ovina (L.) Lunell[1]
  • Festuca agrestis Wulfen ex Steud.
  • Festuca amethystina var. asperrima Hack. ex Beal
  • Festuca baumgarteniana Schur
  • Festuca capillaris Wulfen
  • Festuca centroapenninica (Markgr.-Dann.) Foggi, F.Conti & Pignatti
  • Festuca chiisanensis (Ohwi) Y.B.Alexeev
  • Festuca curvifolia Lag. ex Lange
  • Festuca eskia Lej.
  • Festuca filifolia Link
  • Festuca fontqueriana (St.-Yves) Romu
  • Festuca glaucantha Blocki
  • Festuca glaucoidea (Vetter) Y.B.Alexeev
  • Festuca hallerioides Schur
  • Festuca heterophylla Wahlenb.
  • Festuca jumpeiana (Ohwi) Kitag.
  • Festuca laevis var. ruprechtii (Boiss.) FEDTSCHENKO
  • Festuca lasiantha Schur
  • Festuca leucantha Schur
  • Festuca livida Schur
  • Festuca mariettana Y.B.Alexeev
  • Festuca maskerensis (Litard.) Romu *

Festuca multiflora Suter

  • Festuca nigra Gilib.
  • Festuca oligosantha Schur
  • Festuca pauciflora Schleich.
  • Festuca pietrosii Zapal.
  • Festuca pratensis Honck.
  • Festuca pumila Willk.
  • Festuca purpusiana (St.-Yves) Tzvelev
  • Festuca ruprechtii (Boiss.) Krecz. & Bobrov
  • Festuca sauvagei Romu *

Festuca sciaphila Schur

  • Festuca sphagnicola B.Keller
  • Festuca trachyphylla f. firmulacea Markgr.-Dann.
  • Festuca valesiaca var. lasiantha Schur
  • Festuca verguinii Sennen
  • Festuca vorobievii Prob.
  • Festuca vulgaris (K.Koch) Hayek
  • Festuca weilleri (Litard.) Romu *

Festuca yarochenkoi (St.-Yves) Y.B.Alexeev

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Festuca ovina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 de xineru de 2014.
  2. (n'inglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultáu'l 2 de febreru de 2010.
  3. N'Epítetos Botánicos
  4. Festuca ovina en PlantList
  5. «Festuca ovina en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 17-01-2014.

Enllaces esternos editar