Forma de gobiernu, forma política, forma política del Estáu, réxime políticu, réxime de gobiernu l'usu específicu que se da al conceutu de sistema políticu na terminoloxía de les ciencies polítiques suel ser distinta al de réxime políticu, siendo esti sicasí equiparable al de forma de gobiernu. A partir de la Revolución francesa (1789), l'usu de les espresiones «Antiguu Réxime» —absolutista, en determinaos aspeutos denomináu feudal o señorial— y «Nuevu Réxime» —lliberal— foi dando pasu a la formación de numberosos conceutos nos que al sustantivu «réxime» aplicáronse-y tou tipu d'axetivos —réxime comunista, réxime fascista, etc.—. Mientres la dictadura de Francisco Franco n'España (1939-1975), utilizábase la denominación «réxime» —o «el réxime» por antonomasia— n'espresiones como «oposición al réxime», «adhesión al réxime», «adictu al réxime», de cuenta que'l términu adquirió una específica connotación que nun perdió totalmente cola Transición, a pesar de que la espresión «réxime dictatorial» tamién s'usaba en contraposición cola de «réxime democráticu» y la de «réxime de fechu», de facto, cola de «réxime de derechu», de iure. A ello pudo contribuyir tamién el términu regime nel idioma inglés, onde, anque tamién significa «forma de gobiernu»,[1] l'usu modernu prefier aplicalo a les formes de gobiernu autoritaries o non democrátiques;[2] ente que l'usu académicu contemporaneu ye'l de «an intermediate stratum between the government (which makes day-to-day decisions and is easy to alter) and the state (which is a complex bureaucracy tasked with a range of coercive functions)» («un estratu entemediu ente'l gobiernu, que toma decisiones cotidianes y ye bono d'alteriar, y el Estáu, que ye una burocracia complexa con un rangu de funciones coercitivas»),[3] amás d'aplicase a un conceutu propiu de les rellaciones internacionales —axencies regulatorias más allá del control de los gobiernos nacionales (réxime internacional, teoría de réxime, Krasner), pudiéndose estremar analíticamente ente «instituciones» y «rexímenes» (institutions and regimes)—. Ver tamién Establishment.|group="nota"}} sistema de gobiernu, modelu de gobiernu o modelu políticu son dalgunes de les diverses maneres de nomar un conceutu esencial de la ciencia política y la teoría del Estáu o derechu constitucional. Fai referencia al modelu d'organización del poder constitucional qu'adopta un Estáu en función de la rellación esistente ente los separación de poderes distintos poderes. Ye la manera na que s'estructura'l poder políticu pa exercer el so autoridá nel Estáu, coordinando toles instituciones que lo formen, fai que cada forma de gobiernu precise d'unos mecanismos de regulación que-y son carauterísticos. Estos modelos políticos varien d'un estáu a otru y de una dómina histórica a otra. La so formulación suelse xustificar aludiendo a bien distintes causes: estructurales o idiosincrátiques (imperativos territoriales, históricos, culturales, relixosos, etc.) o coyunturales (periodos de crisis económica, catástrofes, guerres, peligros o "emerxencies" de bien distinta naturaleza, vacíos de poder, falta de consensu o de lideralgu, etc.); pero siempres como plasmación política d'un proyeutu ideolóxicu.

Forma de gobiernu
metaclase
forma d'estáu, tipo de administración (es) Traducir y sistema políticu
Cambiar los datos en Wikidata
Sistemes de gobiernu

Repúbliques

Monarquíes

Dictadures

La denominación correspondiente a la forma o modelu de gobiernu (amás de referencies a la forma d'Estáu, qu'indica la estructura territorial) suel inclusive incorporase al nome o denominación oficial del estáu, con términos de gran diversidá y que, anque apurren cierta información sobre lo que proclamen, nun respuenden a criterios comunes que dexen definir por sigo solos el so réxime políticu. Por casu: Estaos Xuníos Mexicanos, República Bolivariana de Venezuela, Reinu d'España, Principáu d'Andorra, Gran Ducáu de Luxemburgu, Federación Rusa, República Popular Democrática de Corea, Emiratos Árabes Xuníos o República Islámica d'Irán. Ente los cuasi doscientos estaos, namái hai dieciocho que nun añader nenguna pallabra más al so nome oficial, como por casu: Xamaica; ente qu'once namái indiquen que son "estaos". La forma más común ye república, siguida de la monarquía.

Hai bien distintes nomenclatures pa denominar les distintes formes de gobiernu, dende los teóricos de l'Antigüedá hasta la Edá Contemporánea; na actualidá suelen utilizase de forma habitual tres tipos de clasificaciones:

Estos trés clasificaciones nun son escluyentes, sinón que se complementen, de cuenta que una república puede ser democrática (Estaos Xuníos o Sudáfrica) o non democrática (China o Corea del Norte); una democracia republicana pue ser parllamentaria (Alemaña o India), semipresidencialista (Francia o Rusia) o presidencialista (Arxentina o Corea del Sur); y una monarquía puede ser democrática y parllamentaria (España, Reinu Xuníu o Xapón), non democrática (Arabia Saudita o Ciudá del Vaticanu) o asitiase en posiciones entemedies (Marruecos), bien davezu calificaes de forma más o menos anacrónica con términos propios de les formes históriques de la monarquía (monarquía feudal, monarquía autoritaria, monarquía absoluta).

Forma de gobiernu, forma d'Estáu y sistema políticu editar

Los términos forma de gobiernu y modelu de gobiernu son emplegaos usualmente, anque de forma impropia, pa referise al conceutu de forma d'Estáu o modelu d'Estáu: puramente esti postreru non yá entiende'l poder, sinón amás el territoriu y la población. Les distintes formes clásiques de clasificar les formes d'Estáu (federal, confederal, rexonal) tamién se suelen denominar formes de gobiernu nos testos políticu y filosóficu pola contraición llingüística "forma de gobiernu del Estáu" y "forma política del Estáu" en "forma del Estáu".

Pela so parte, la espresión Forma Política del Estáu utilízase inclusive en testos constitucionales pa designar la forma de gobiernu.[4]

Tamién s'utilicen con ambigüedá estos términos frente al de sistema políticu qu'alude tamién a la estructura y funcionamientu de los poderes públicos. Sicasí, ente que una forma de gobiernu (o sistema de gobiernu o réxime políticu) ye una manera d'exercitar los distintos tipos de poder per parte del gobiernu, y una estructura de gobiernu ye la forma na que s'entama dichu poder; un sistema políticu ye'l sistema nel que s'atopa somorguiáu dichu poder y nel cual hai de desendolcase pa consiguir el so oxetivu. Entendíu asina, el conceutu forma de gobiernu tien una connotación más estática y simple pos se refier aislladamente a les instituciones de gobiernu o al restu d'actores políticos qu'inciden sobre elles, y non a la interdependencia del conxuntu (sistema políticu) y al procesu de toma de decisiones de gobiernu, pola so propia naturaleza más dinámicu y cambiante.

Relixón y forma de gobiernu editar

Una particularidá especial na organización política de los estaos, y que puede determinar de forma trascendental el so réxime políticu ye la rellación que se determine ente'l poder político y lo que se llega a denominar poder relixosu. Según establézase tal rellación, va haber un total llaicismu (Estáu llaicu o separación Ilesia-Estáu); una total confesionalidad del Estáu (Estáu confesional que define una relixón oficial con mayor o menor tolerancia relixosa escontra les demás confesiones o escontra les postures non relixoses), que de la mesma puede llegar a un control total de les autoridaes relixoses sobre les polítiques (la teocracia) o'l so inversu, un control total de les autoridaes polítiques sobre les relixoses (el cesaropapismo); o diversos graos de collaboración y reconocencia d'una, varies o toles confesiones relixoses dende l'aconfesionalidad d'un Estáu aconfesional. La imposición como política relixosa d'un ateísmu oficial o d'una forma particular de pseudo-relixón pública producir mientres delles fases de les revoluciones francesa (qu'estableció'l cultu a la Diosa Razón), soviética (qu'establecía la llibertá de cultu y de propaganda antirrelixosa) y la china (especialmente mientres la Revolución Cultural).

Clasificaciones clásiques de les formes de gobiernu editar

Nun hubo históricamente alcuerdu na determinación de les distintes formes de gobiernu o d'Estáu, dende l'antigüedá clásica hasta la Edá Contemporánea:[5]

El gobiernu republicanu ye aquel en que'l pueblu, en cuerpu o solo parte d'él, exerz la potestá soberana[...]

el monárquicu ye aquel en que gobierna unu solo, pero con arreglu a lleis fixes y establecíes[...]

el despóticu ye aquel en qu'unu solu, ensin llei nin regla, dirixir tou a voluntá y caprichu`[...]

la república onde[...] el poder soberano ta en manes de parte del pueblu[...] tien una aristocracia[...]

Nos Estaos populares, esto ye, nes repúbliques democrátiques, precísase'l resorte de la virtú. La moderación ye l'alma de los gobiernos aristocráticos; mas entiéndase que me refiero a la que ta fundada na virtú, non a la que naz de la cobardía o galbana de l'alma[...] Sicasí nes monarquíes la política produz les mayores coses cola menor virtú posible.

Llista de países editar

Países miembros de la Organización de les Naciones Xuníes editar

Sistemes de gobiernu

     República presidencialista      República semipresidencialista      República parllamentaria      República parllamentaria mista con presidente venceyáu al parllamentu      Monarquía constitucional o parllamentaria con monarca ceremonial      Monarquía constitucional con monarca activu      Monarquía absoluta      Poder venceyáu a un únicu movimientu políticu      Non acomuñar a un nengún sistema de gobiernu

Estáu Forma constitucional Xefe del Estáu Mandato Xefatura d'Estáu Base de llexitimidá executiva -bgcolor="#A7D3F3"   Afganistán República islámica presidencialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Albania República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Alemaña República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Andorra Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Angola República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Antigua y Barbuda Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Arabia Saudita Monarquía absoluta |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Tol poder concentráu nel monarca | style="text-align:left;"

  Arxelia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Arxentina República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Armenia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Australia Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |3 años

  Austria República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

6 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Azerbaixán República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Les Bahames Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Bangladex República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Barbados Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Baḥréin Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

4 años
  Bélxica Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Belize Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Bielorrusia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 4 años
  Benín República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Birmania República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Bolivia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Bosnia y Herzegovina República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Botsuana República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Brasil República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Brunéi Monarquía absoluta |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Tol poder concentráu nel monarca | style="text-align:left;" |Variable |-bgcolor="#FFC94D"

  Bulgaria República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Burkina Fasu República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Burundi República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Bután Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos

5 años
  Cabu Verde República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Camboya Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Camerún República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Canadá Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Qatar Monarquía absoluta |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Tol poder concentráu nel monarca | style="text-align:left;"

  República Centroafricana República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Chad República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 4 años
  República Checa República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Chile República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  República Popular China Estáu socialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |5 años

Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu |

style="text-align:left;" |5 años

  Xipre República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Colombia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Comores República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  República d'El Congu República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  República Democrática d'El Congu República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Corea del Norte Estáu socialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |5 años

Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu |

style="text-align:left;" |5 años

  Corea del Sur República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 4 años
  Costa de Marfil República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Costa Rica República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Croacia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Cuba Estáu socialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |5 años

Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu |

style="text-align:left;" |5 años

  Dinamarca Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Dominica República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  República Dominicana República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Ecuador República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Exiptu República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  El Salvador República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |3 años

  Emiratos Árabes Xuníos Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

style="text-align:left;"
  Eritrea República unipartidista Executivu |

style="text-align:left;" |5 años

Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu |

style="text-align:left;" |5 años

  Eslovaquia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Eslovenia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  España Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Estaos Xuníos República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |2 años

  Estonia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Etiopía República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

6 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Filipines República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |6 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |3 años

  Finlandia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

6 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Islles Fixi República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Francia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Gabón República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Gambia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Xeorxa República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Ghana República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Granada Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Grecia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Guatemala República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Guinea República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Guinea-Bisáu República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Guinea Ecuatorial República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Guyana República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Haití República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Hondures República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Hungría República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  India República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Indonesia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Iraq República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Irán República islámica presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Irlanda República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

7 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Islandia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Israel República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

7 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Italia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

7 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Xamaica Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Xapón Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Xordania Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

4 años
  Kazakstán República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Kenia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

[[Imaxe:|20x20px|border|Bandera de Kirguistán]] Kirguistán República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

6 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Kiribati República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Kuwait Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

4 años
  Laos Estáu socialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |5 años

Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu |

style="text-align:left;" |5 años

  Lesothu Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Letonia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  El Líbanu República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Liberia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |6 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |6 años

  Libia Gobiernu provisional Executivu |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;"

  Liechtenstein Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

4 años
  Lituania República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Luxemburgu Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Macedonia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Madagascar República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Malasia Monarquía constitucional electiva |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Malawi República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Maldives República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Malí República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Malta República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Marruecos Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

5 años
  Islles Márxal República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Mauriciu República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Mauritania República islámica semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Méxicu República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |6 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |3 años

  Estaos Federaos de Micronesia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |2 años

  Moldavia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Mónacu Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

5 años
  Mongolia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Montenegru República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Mozambique República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Namibia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Nauru República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |3 años

  Nepal República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Nicaragua República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Níxer República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Nixeria República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Noruega Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Nueva Zelanda Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |3 años

  Omán Monarquía absoluta |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Tol poder concentráu nel monarca | style="text-align:left;"

  Países Baxos Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Paquistán República islámica parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Paláu República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Palestina República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Panamá República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Papúa Nueva Guinea Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Paraguái República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Perú República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[9] 5 años
  Polonia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Portugal República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Reinu Xuníu Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Ruanda República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Rumanía República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Rusia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |6 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Islles Salomón Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  San Marín República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Samoa Democracia parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Saint Kitts y Nevis Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  San Vicente y Les Granadines Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Santa Llucía Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |5 años

  Santu Tomé y Príncipe República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Senegal República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Serbia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Seixeles República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Sierra Lleona República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Singapur República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

6 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Siria República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Somalia República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Sri Lanka República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Suazilandia Monarquía absoluta |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Tol poder concentráu nel monarca | style="text-align:left;" |5 años

  Sudáfrica República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Sudán República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 6 años
  Sudán del Sur República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |4 años

  Suecia Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Suiza República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

4 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Surinam República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente y el gobiernu pueden tar sometíos, o non, al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Tailandia Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |So una Xunta militar

style="text-align:left;"
  Tanzania República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Taxiquistán República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Timor Oriental República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Togu República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 6 años
  Tonga Monarquía constitucional Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |El monarca exerz el poder executivo compartíu con otros órganos.

5 años
  Trinidá y Tobagu República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Tunicia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Ciudá del Vaticanu Monarquía absoluta |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Tol poder concentráu nel monarca | style="text-align:left;" | -

  Turkmenistán República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Turquía República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Tuvalu Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Ucraína República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Uganda República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Uruguái República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Uzbequistán República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 5 años
  Vanuatu República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Venezuela República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura[8] 6 años
  Vietnam Estáu socialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |5 años

Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu |

style="text-align:left;" |5 años

  Yeme República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |7 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |6 años

  Xibuti República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |6 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Zambia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Zimbabue República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executiva | style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

Países con reconocencia llindada o ensin reconocencia internacional editar

Estáu Forma constitucional Xefe del Estáu Mandato Xefatura d'Estáu Base de llexitimidá executiva -bgcolor="#D9e542"   Abkhasia República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Islles Cook Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |4 años

  Kosovu República parllamentaria |

style="text-align:left;" |Ceremonial

5 años Ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

  Niue Monarquía constitucional Ceremonial Variable |

style="text-align:left;" |Ministros suxetos al enfotu parllamentariu | style="text-align:left;" |3 años

  República de China República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |4 años

Plantía:Xeodatos República de Nagorno Karabakh República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

Plantía:Xeodatos República Turca del Norte de Xipre República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  República Árabe Saḥariana Democrática República unipartidista Executivu |

style="text-align:left;" |Variable | style="text-align:left;" |Poder constitucionalmente venceyáu a un únicu movimientu políticu | style="text-align:left;" |2 años

Plantía:Xeodatos Osetia del Sur República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

  Somalilandia República presidencialista |

style="text-align:left;" |Executivu | style="text-align:left;" |4 años

Presidente independiente de la llexislatura |

style="text-align:left;" |5 años

  Transnistria República semipresidencialista Executiva |

style="text-align:left;" |5 años

Presidente independiente de la llexislatura; ministros suxetos al enfotu parllamentariu |

style="text-align:left;" |5 años

Clasificación de les formes de gobiernu actuales editar

Repúbliques editar

Una república ye la forma de gobiernu na que'l xefe del estáu nun ye un monarca, sinón un cargu públicu que'l so ocupante nun tien derechu por sigo mesmu a exercelo, sinón que lo llogró por aciu un procedimientu d'eleición pública direuta o indireuta (nomáu por un parllamentu) y ta sometíu al escrutiniu públicu –dambes coses en teoría–, y la so denominación ye compatible con sistemes democráticos, unipartidistas, dictatoriales y totalitarios. Anque'l republicanismu identifica como valores republicanos los de la Revolución francesa (llibertá, igualdá y fraternidá), nun ye posible identificar históricamente república con democracia o igualdad ante la llei o cola eleición de tolos cargos de forma democrática. Dende'l mesmu nacencia del conceutu na Edá Antigua, cola República romana.

Les llistes siguientes inclúin a toles repúbliques según el so réxime internu constitucional independientemente de que s'escoyeren democráticamente o non.

Repúbliques presidencialistes editar

Trátase de sistemes nos qu'un presidente ye la cabeza activa de la caña executiva del gobiernu y ye escoyíu y caltiénse nel cargu independientemente de la llexislatura. El presidente ye al empar xefe d'Estáu y xefe de gobiernu. Los siguientes estaos son repúbliques presidencialistes:

África

América

Asia

Europa

Oceanía

Repúbliques presidencialistes con un primer ministru non executivu editar

Trátase de sistemes nos qu'un presidente ye la cabeza activa de la caña executiva del gobiernu, independientemente de la llexislatura, sicasí noma a un primer ministru pa coordinar les xeres de gobiernu. El primer ministru puede tener distintes funciones delegaes pola xefatura del Estáu (presidir el conseyu de ministros, faer cumplir el programa de gobiernu, nomar cargos civiles, etcétera), asina mesmu ye responsable ante'l Presidente. Los siguientes estaos tienen esti modelu:

África

América

Asia

Europa

Repúbliques semipresidencialistas editar

En sistemes semipresidenciales, hai polo xeneral tanto presidente como un primer ministru. En tales sistemes, el presidente, caltién el cargu independientemente de la llexislatura, tien l'autoridá xenuina executiva, a diferencia d'en una república parllamentaria, pero parte del papel del xefe del gobiernu ye exercíu pol primer ministru que suel ser nomáu pol presidente pero ye responsable ante la cámara llexislativa. Los siguientes estaos son repúbliques semipresidencialistas:

África

América

Asia

Europa

Repúbliques parllamentaries editar

Una república parllamentaria ye un sistema nel cual un primer ministru ye'l xefe activu del poder executivu de gobiernu y tamién el líder de la llexislatura; por esti motivu'l presidente de la república solo tien funciones representatives y ceremoniales. Los siguientes Estaos son repúbliques parllamentaries:

África

América

Asia

Europa

Oceanía

Repúbliques parllamentaries mistes editar

Nestos sistemes el poder executivo ta en manes del presidente y el so gobiernu escoyíos al mesmu que la llexislatura. Sicasí ellos non esti suxetos al enfotu del parllamentu (pueden tar dellos miembros); les esceiciones son Sudáfrica onde'l Presidente puede ser forzáu a dimitir pol Parllamentu, y Kiribati, onde una moción d'enfotu esitosu contra'l presidente fuercia a una nueva eleición presidencial.

África

América

Asia

Europa

Oceanía

Repúbliques unipartidistas editar

Les repúbliques unipartidistas son estaos nos qu'un partíu únicu tien tol poder nel gobiernu o estaos en que la estructura del partíu ye al empar la estructura del gobiernu y que nun dexen la creación d'otros partíos (o si esisten otros partíos, tienen una representación bien llindada). Nos estaos apartidistas nun se dexa la creación de nengún partíu políticu. Les siguientes son repúbliques unipartidistas:

América

África

Asia

Monarquíes editar

Les monarquíes son sistemes de gobiernu en que la xefatura del estáu ye personal, vitalicia y designada según un orde hereditariu (monarquía hereditaria), anque en dellos casos escuéyese, bien por cooptación del propiu monarca, bien por un grupu selectu (monarquía electiva -les monarquíes de los pueblos xermánicos o la primitiva monarquía romana-).

Les formes de monarquía, tal como s'asocedieron históricamente n'Europa Occidental ente la Edá Media y la Edá Moderna, fueron la monarquía feudal (mientres la Plena Edá Media), la monarquía autoritaria (dende la crisis bajomedieval) y la monarquía absoluta (dende'l sieglu XVII). La crisis del Antiguu Réxime significó, nel so aspeutu políticu, la so sustitución por repúbliques o por formes de monarquía con poderes llindaos: la monarquía parllamentaria que se desenvolvió cola Revolución inglesa y les monarquíes constitucionales que se desenvolvieron nel continente européu. La diferencia inicial consistía en que mientres la monarquía parllamentaria inglesa –que la so tradición consuetudinaria determinó que nun hubiera un únicu documentu que pudiera denominase constitución escrita– ponía'l poder esencial en manes del parllamentu, na monarquía constitucional los texto constitucionales determinaben más o menos explícitamente la cuestión de la soberanía, pudiendo atribuyila ensin más a la nación (soberanía nacional) o al pueblu (soberanía popular) o establecer un ciertu grau de soberanía compartida ente'l rei y el parllamentu. Tocantes a la institución parllamentaria, tantu nes monarquíes parllamentaries como nes constitucionales, yera escoyida primeramente por aciu sufraxu censitario por un cuerpu eleutoral de definición cada vez más amplia, hasta llegar al sufraxu universal masculín a finales del sieglu XX. El fortalecimientu del control parllamentariu de l'actividá del gobiernu ya inclusive del so mesmu nomamientu foi faciéndose indistinguible en dambes monarquíes, de cuenta que dende'l sieglu XX nun hai diferencies significatives ente elles; de la que s'amenorgaron n'importancia les diferencies esistentes colos sistemes republicanos democráticos.

Monarquíes constitucionales o parllamentaries editar

Tantu nes monarquíes constitucionales como nes monarquíes parllamentaries actuales, el monarca, entá calteniendo la so posición como'l xefe d'estáu, tien poderes bien llindaos o puramente simbólicos o ceremoniales. El poder executivo ye exercíu nel so nome pol gobiernu, dirixíu por un xefe de gobiernu, primer ministru o presidente del gobiernu. Ésti ye nomáu al traviés de procedimientos fitos pola llei o'l costume, que na práutica signifiquen el nomamientu del líder del partíu o coalición con mayor representación nun parllamentu o cuerpu llexislativu escoyíu democráticamente.

Les siguientes son monarquíes constitucionales o parllamentaries:

Reinos de la Mancomunidá Británica de Naciones editar

Los reinos de la Mancomunidá Británica de Naciones (Commonwealth of Nations) son aquellos d'esti grupu d'estaos que reconocen como xefe d'Estáu al soberanu del Reinu Xuníu, anguaño la reina Sabela II, que toma nesos países el títulu correspondiente (p. ex. reina d'Australia, reina de Canadá, etc.). La reina designa un gobernador xeneral como representante so, con poderes executivos llindaos y ceremoniales pa cada unu d'esos estaos (sacante para'l Reinu Xuníu). El primer ministru ye'l xefe de gobiernu de la caña executiva de cada unu de los estaos del Reinu de la Mancomunidá Británica de Naciones, que provién del cuerpu llexislativu como líder del partíu o coalición con más representación, y son monarquíes constitucionales y sistemes parllamentarios. Esta mancomunidá ta formada por:

Monarquíes constitucionales con monarques activos editar

Tamién llamaes monarquíes semiconstitucionales porque, a pesar de rexise por un testu constitucional y tener instituciones llexislatives escoyíes, xudiciales con mayor o menor independencia y un executivu empobináu por un primer ministru; el monarca caltién poderes significativos, que puede utilizar a discreción, y control sobre tolos poderes, de forma en ciertu mou similar a como s'exercía'l poder monárquico con una carta dada.

Son monarquíes semiconstitucionales o constitucionales con fuerte poder regio:

África

Asia

Europa

Oceanía

Monarquíes absolutes editar

Les monarquíes absolutes son rexímenes monárquicos nos que'l monarca tien el poder absoluto del gobiernu. Les siguientes son monarquíes absolutes:

África

Asia

Europa

Teocracies editar

Son gobiernos ensin separación de poderes ente l'autoridá política y la relixosa. El so cuerpu llexislativu ta supeditáu a la llexislación interna de la relixón dominante, la xaria nel mundu islámicu, o'l derechu canónicu pa la Ilesia católica.

Estaos gobernaos por xuntes militares editar

Gobiernos formaos puramente por altos mandos de les fuercies armaes del so Estáu:

Estaos con gobiernu provisional editar

  •   Libia (república parllamentaria)

Ver tamién editar

Notes editar

  1. Merriam–Webster
  2. Oxford English Dictionary
  3. Breakdown of the GCC Initiative
  4. Constitución Española de 1978, Artículu 1.3: La forma política del Estáu español ye la Monarquía parllamentaria. La identificación d'esa espresión cola de "forma de gobiernu" faise inclusive na presentación del testu consitiucional nel Boletín Oficial del Estáu: adopta como forma de gobiernu la Monarquía Parllamentaria (web oficial del B.O.E.)
  5. Formes de gobiernu y d'Estáu
  6. Ferrán Sánchez Maquiavelo y la Historia de Roma: Un modelu pa Florencia, n'Historia de National Geographic, agostu de 2008.
  7. Linz Juan J. y Alfred Stepan (1978) The Breakdown of Democratic Regimes. Baltimore: Johns Hopkins University Press. Hai traducción española (1987) La quiebra de les democracies Madrid: Alianza Editorial ISBN 84-206-2497-7
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 El presidente o l'Asamblea Nacional nomen a un Primer Ministru como xefe del gobiernu. Esti Primer Ministru dirixe la política del gobiernu a instancies del Presidente y suel ser responsable ante Presidente. En dellos casos el Primer Ministru puede ser responsable ante'l Presidente y l'Asamblea Nacional (casu de la República Centroafricana)
  9. Correspuénde-y al Presidente del Conseyu presidir les sesiones del Conseyu sacantes el Presidente asista a elles, supuestu nel cual esti presidir. Según la Constitución Política, el xefe del gabinete ye, depués del Presidente de la República, el voceru autorizáu del Gobiernu. Tien, coles mesmes, la obligación de coordinar les polítiques, les aiciones y les funciones de tolos demás ministros y de refrendar los Decretos Llexislativos, los Decretos d'Urxencia y los demás decretos y resoluciones qu'expede el Poder Executivu. El premier ye titular d'un pliegu presupuestal; pal cumplimientu de les sos funciones cunta con un organismu téunicu - alministrativu, multidisciplinario y de calter coordinador, denomináu Presidencia del Conseyu de Ministros, que la so organización y funciones se norman por Decretu Supremu col votu aprobatoriu del Conseyu de Ministros.
  10. Arxentina tien un Xefatura de Gabinete de Ministros Xefe de Gabinete qu'actúa de facto como un primer ministru, pero ensin la consagración constitucional d'esa xefatura, que se caltién de iure nel Presidente d'esi país.
  11. 11,0 11,1 Irán combina les formes d'una república presidencial, con un presidente escoyíu pol sufraxu universal; y una teocracia, con un Líder Supremu que ye n'última instancia responsable de la política estatal, escoyíu pola Asamblea de los Espertos electa. Los candidatos tantu pa l'Asamblea de los Espertos como pa la presidencia son esaminaos pol Conseyu de Guardianes designáu.
  12. Perú tien un Presidente del Conseyu de Ministros qu'actúa de facto como un primer ministru, pero ensin la consagración constitucional d'esa xefatura, que se caltién de iure nel Presidente d'esi país.
  13. La República Árabe Saḥariana Democrática (RASD) ye un gobiernu nel exiliu, alcontráu a Tindouf, Arxelia. La mayor parte del territoriu d'El Sáḥara Occidental ta ocupáu militarmente por Marruecos, el restu ye alministráu pola RASD.
  14. Presidencia coleutiva que consiste en tres miembros; un pa cada grupu étnicu principal.
  15. La Constitución de Samoa ye imprecisa tocantes a la forma de gobiernu. Los dos grandes xefes samoanos dende la independencia vienen designándose conxuntamente dende'l cargu de xefe d'Estáu. Los dos primeros exercieron vitaliciamente, como nuna monarquía electiva, ente que l'actual, Tuiatua Tupua Tamasese Efi, foi designáu pola llexislatura por un mandatu de 5 años. Caltúvose'l títulu O -y Ao o -y Malu y el tratamientu de "Alteza", pero al llindar los mandatos de la xefatura del Estáu a cinco años reelegibles, Samoa convirtióse asina nuna república de facto. Vease BBC - Samoa profile - Leaders.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Combina los aspeutos d'un sistema presidencial colos aspeutos d'un sistema parllamentariu. El presidente ye escoyíu pol parllamentu y caltién un asientu parllamentariu, como un primer ministru, pero ye inmune d'un votu de nengún enfotu (pero non los ministros del so gabinete), a diferencia d'un primer ministru.
  17. 17,0 17,1 17,2 Combina los aspeutos d'un sistema presidencial colos aspeutos d'un sistema parllamentariu. El presidente ye escoyíu pol parllamentu y caltién un asientu parllamentariu, como un primer ministru, pero ye inmune d'un votu de nengún enfotu (según los ministros del so gabinete), a diferencia d'un primer ministru.
  18. Nun esiste'l cargu de primer ministru nin el de presidente en Suiza. El presidente de la Confederación Suiza ye puramente un primus inter pares del Conseyu Federal Suizu, un conseyu executivu de siete miembros que constitúin el gobiernu y la prefeutura d'Estáu de Suiza.
  19. So control d'una xunta militar
  20. L'Obispu d'Urgel y el presidente de Francia son copríncipes ex-officio.
  21. Los Emiratos Árabes Xuníos son una federación de monarquíes absolutes; el presidente federal escoyer ente los emires hereditarios, pero cada emiratu a funciona como una monarquía absoluta
  22. 22,0 22,1 La Ciudá del Vaticanu ye una monarquía absoluta electiva y una teocracia católica; el so monarca, el papa, ye'l líder de la Ilesia católica. El papa tien la plenitú de los poderes llexislativu, executivu y xudicial.