Fringillidae

familia de páxaros
31-12-2022 18:36

Los frinxílidos (Familia Fringillidae)[1] son una familia d'aves paseriformes (Orde Passeriforme) abondosos nel hemisferiu norte y África.

Fringillidae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Fringillidae
Vigors, 1825
Subfamilies y xéneros
Ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Suelen tener un fuerte picu, xeneralmente cónicu, qu'en delles especies puede ser de considerable llargor. Tienen una manera de volar carauterísticu, basáu n'ondulaciones. Suelen añerar n'árboles, polo que son más comunes en montes. Pertenecen a esta familia los canarios, pardinos, xilgueros, pimpinos y verderones ente munchos otros.

Taxonomía y sistemática editar

 
Machos de picutuertu (Loxia curvirostra).
 
Xilgueru (Carduelis carduelis).
 
Palmeria dolei.
 
(Fringilla teydea polatzeki).

La sistemática d'esta familia ye complicada y hai múltiples diverxencies ente les distintes clasificaciones propuestes polos espertos. Dellos estudios supunxeron significatives meyores na filoxenia de los frinxílidos[2][3]. Tien 51 xéneros, 225 especies y 407 subespecies.

  • Familia Fringillidae
      • Xéneru Acanthis (2 especies con 5 subespecies)
      • Xéneru Agraphospiza (1 especie)
      • Xéneru Akialoa (4 especies)
      • Xéneru Bucanetes (2 especies con 4 subespecies)
      • Xéneru Callacanthis (1 especie)
      • Xéneru Carduelis (3 especies con 14 subespecies)
      • Xéneru Carpodacus (26 especies con 37 subespecies)
      • Xéneru Chloridops (1 especie) †
      • Xéneru Chloris (5 especies con 19 subespecies)
      • Xéneru Chlorodrepanis (3 especies con 2 subespecies)
      • Xéneru Chlorophonia (5 especies con 7 subespecies)
      • Xéneru Chrysocorythus (1 especie)
      • Xéneru Ciridops (1 especie) †
      • Xéneru Crithagra (37 especies)
      • Xéneru Coccothraustes (1 especie con 6 subespecies)
      • Xéneru Cithagra (37 especies con 61 subespecies)
      • Xéneru Drepanis (2 especies) †
      • Xéneru Dysmorodrepanis (1 especie) †
      • Xéneru Eophona (2 especies con 4 subespecies)
      • Xéneru Euphonia (27 especies con 55 subespecies)
      • Xéneru Fringilla (3 especies con 21 subespecies)[4]
      • Xéneru Haemorhous (3 especies con 14 subespecies)
      • Xéneru Hemignathus (4 especies con 4 subespecies)
      • Xéneru Hesperiphona (2 especies con 7 subespecies)
      • Xéneru Himatione (2 especies con 2 subespecies)
      • Xéneru Leucosticte (7 especies con 23 subespecies)
      • Xéneru Linaria (4 especies con 18 subespecies)
      • Xéneru Linurgus (1 especie con 4 subespecies)
      • Xéneru Loxia (5 especies con 23 subespecies)
      • Xéneru Loxioides (1 especie)
      • Xéneru Loxops (5 especies)
      • Xéneru Magumma (1 especie)
      • Xéneru Melamprosops (1 especie)
      • Xéneru Mycerobas (4 especies con 3 subespecies)
      • Xéneru Oreomystis (1 especie)
      • Xéneru Palmeria (1 especie)
      • Xéneru Paroreomyza (3 especies con 2 subespecies)
      • Xéneru Pinicola (1 especie con 10 subespecies)
      • Xéneru Procarduelis (1 especie con 2 subespecies)
      • Xéneru Pseudonestor (1 especies)
      • Xéneru Psittirostra (1 especie)
      • Xéneru Pyrrhoplectes (1 especie)
      • Xéneru Pyrrhula (7 especies con 20 subespecies)
      • Xéneru Rhodacanthis (2 especies) †
      • Xéneru Rhodopechys (2 especies)
      • Xéneru Rhodospiza (1 especie)
      • Xéneru Rhynchostruthus (3 especies)
      • Xéneru Serinus (8 especies con 7 subespecies)
      • Xéneru Spinus (20 especies con 34 subespecies)
      • Xéneru Telespiza (2 especies)
      • Xéneru Vestiaria (1 especie)
      • Xéneru Viridonia (1 especie)

Referencies editar

  1. ITIS. «Taxonomía de Fringillidae» (inglés). Consultáu'l 16 de marzu de 2013.
  2. Zamora, Jorge; Lowy Y, Ruiz-del Valle V, Moscoso J, Serrano-Vela JI, Rivero-de-Aguilar J, Arnaiz-Villena A (2006). «Rhodopechys obsoleta (desert finch): a pale ancestor of greenfinches according to molecular phylogeny». J Ornithol 147:  páxs. 448–56. http://chopo.pntic.mec.es/biolmol/publicaciones/desert-finch.pdf. 
  3. Arnaiz-Villena, A (2009). «Phylogeography of finches and sparrows». Nova Science Publishers. ISBN 978-1-60741-844--3. https://www.novapublishers.com/catalog/downloadOA.php?order=1&access=true&osCsid=578391717583ba2180ffa42bf304y1f6. 
  4. George Sangster et Al. (Marzu de 2016). Journal of Avian Biology. 

Bibliografía editar

  • Finches and Sparrows by Clement, Harris and Davis, ISBN 0-7136-8017-2
  • Base de datos en llinia de Integrated Taxonomic Information System (http://www.itis.gov). Consultada'l 15 de xineru de 2018.

Enllaces esternos editar