Günter Wilhelm Grass (16 d'ochobre de 1927Ciudá Llibre de Danzig y Gdańsk – 13 d'abril de 2015Lübeck)[13] foi un escritor y artista alemán, gallardoniáu col Premiu Nobel de Lliteratura y el Premiu Príncipe d'Asturies de les Lletres, en 1999.

Günter Grass
Vida
Nacimientu Ciudá Llibre de Danzig y Gdańsk[1]16 d'ochobre de 1927[2]
Nacionalidá Ciudá Llibre de Danzig  (1927 -  1939)[3]
Bandera d'Alemaña Alemaña  (1949 - [4]
Residencia París
Friedenau (es) Traducir
Wewelsfleth (es) Traducir
Behlendorf (es) Traducir
Gdańsk
Düsseldorf
Llingua materna alemán
Muerte Lübeck[5]13 d'abril de 2015[5] (87 años)
Sepultura Village church Behlendorf (en) Traducir
Causa de la muerte infeición
Familia
Casáu con Anna Grass (en) Traducir [1]
Anna Schwarz (1954 – 1978)[6]
Ute Grass (1979 – )
Fíos/es Helene Grass
Hermanos/es Waltraud Grass (en) Traducir
Estudios
Estudios Pestalozzischule (es) Traducir
Academia de Bellas Artes de Düsseldorf (es) Traducir
(1948 - 1952) : gráficos (es) Traducir, escultor
Universidá de les Artes de Berlín
(1953 - 1956)
Llingües falaes alemán[7]
Alumnu de Otto Pankok
Josef Mages
Oficiu lletrista, guionista, poeta, escultor, novelista, dramaturgu, ensayista, autobiógrafu, pintor, artista gráficu, molacín, ilustrador, escritor, grabador, fotógrafu, artistallibretista
Trabayos destacaos El tambor de hojalata (es) Traducir
El gato y el ratón (es) Traducir
Los años de perro (es) Traducir
A paso de cangrejo (es) Traducir
What Must Be Said (en) Traducir
The Rat (en) Traducir
Last dances (en) Traducir
Malos presagios (es) Traducir
Premios
Miembru de PEN Centre Germany (en) Traducir
Academia de les Artes de Berlín
Real Sociedá de Lliteratura
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Grupo 47 (es) Traducir
Serviciu militar
Cuerpu militar 10.ª División Panzer SS Frundsberg (es) Traducir
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Partíu políticu Partíu Socialdemócrata d'Alemaña (de 1982 a 1992)
IMDb nm0335848
grass-stiftung.de
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria editar

Fíu de Wilhelm Grass (1899-1979), un protestante pomerano-alemán, y de Helene Madalena Grass (nacida Knoff, 1898-1954), una católica d'orixe casubo-polacu, el futuru escritor creció como católicu. Los sos padres teníen una bodega xunto a un pequeñu apartamentu de dos habitaciones en Danzig-Langfuhr (güei Gdańsk-Wrzeszcz, Polonia). Tuvo tres hermanos: Ella, Friedrich y Alfred. Estudió dibuxu y escultura de 1948 a 1956.[14]

En 1954 casóse con Anna Schwarz, de la que tuvo trés fíos y una fía. Divorciáu en 1978, al añu siguiente casóse con Ute Grunert, hasta la so muerte.[15] Tuvo amás dos fíos d'otres rellaciones.[16]

Foi un escritor capital na vida lliterario y civil tres la Segunda Guerra, n'Alemaña y n'Europa. Y escribió de bien diverses maneres sobre la historia del so país de mediaos del sieglu XX, yá con tres noveles iniciales: Die Blechtrommel (1959), El gatu y el mure (1961) y Años de perru (1963).

Tuvo notable participación nel Grupu 47 d'escritores alemanes, que s'axuntaba dos veces al añu: yera un coleutivu de nuevos autores, depués destacadísimos, que lleíen fragmentos inéditos y enfrentábense a la crítica de los sos colegues (los organizadores unviaben tarxetes cíclicamente a persones bien desemeyaes, ayenes al grupu). Estes xuntes del Grupu 47 dieron voz, inclusive finalmente n'Europa, a una nueva xeneración d'escritores.

Per otra parte, Günter Grass tuvo una activa participación política en tola so vida. Criticó con durez la represión d'obreros na Alemaña del Este (RDA) a empiezos de los años 1950 (Los plebeyos ensayen la revolución). De fechu caltúvose siempres bien cercanu al partíu socialdemócrata y ayudó ente otros a Willy Brandt nes sos campañes (como puede lleese en Diariu d'un cascoxu), que foi decisivu pal cambéu alemán. En 1990, el so curtiu ensayo sobre los campos, Escribir dempués de Auschwitz, foi bien comentáu. Amás opúnxose, tres la cayida del Muriu, a una reunificación azotada y invasiva cola antigua RDA (Alemaña: una unificación insensata).

 
1986

Un discutiniu editar

Ye posible que por tou ello, antes y dempués de recibir el Premiu Nobel de lliteratura en 1999, fuera atacáu de diverses maneres, ya inclusive qu'una vegada decidiera dise d'Alemaña (pasó casi un añu na India).

Foi especialmente polémicu'l pasaxe de la so vida que rellató na so autobiografía de 2007, Pulgando la cebolla, onde cunta la so infancia, la so vida como soldáu, los sos entamos como escritor y la so rellación col Papa Benitu XVI, quien coles mesmes foi prisioneru de guerra en Bad Aibling (Baviera). Y esta obra espublizó otra pretendida novedá, avanzada pol diariu Frankfurter Allgemeine Zeitung (CARA):[17][18] qu'a los 17 años perteneció a les Waffen-SS, esto ye, que se cuntaba ente los soldaos, casi un millón, que reclutaron a la fin les SS (Schutzstaffel o «Cuerpu de Proteición»). Sabíase namái qu'en 1944 tuvo unos meses nel exércitu como auxiliar d'artillería y que sirvió na milicia, pero non que los batallones entamaos pa la guerra polos nazis lo hubieren reclutado como soldáu, entá n'edá escolar. El 8 de mayu de 1945 foi mancáu y prindáu en Marienbad,[19] permaneciendo un tiempu hospitalizáu y otru como prisioneru de guerra.[20]

Grass señaló que'l so ingresu nes Waffen-SS nun foi antemanáu, yá que se presentara voluntariu pa sirvir en submarinos, siendo destináu a Dresde,[21] onde sirvió na 10ª División Panzer SS Frundsberg. Grass solo sirvió nesa unidá unos meses, cuando tenía 17 años, polo que foi defendíu por Volker Schlöndorff, Salman Rushdie, el so traductor Miguel Sáenz o Mario Vargas Llosa, ente munchos otros.[22]

Ye más, Klaus Wagenbach escribió[23] qu'esi fechu yá lo cuntara l'autor en 1963 pa faer una monografía sobre él, y trescribe ende les notes correspondientes que tomó. Declarar Grass ensin papes na boca, diz Wagenbach, pero a la CARA interesába-y en 2007 un titular: «Non yá hai demasiaos reaccionarios nel mundu, sinón tamién demasiaos parricíes», añadía esi especialista en Kafka al respeutu. Eso nun torgar, según una entrevista con él por Juan Cruz,[24] que'l mesmu Grass valore críticamente —y llamente— lo que significó esa seducción» del poder nos rapazos de la so xeneración.

Obra editar

Llamó poderosamente l'atención la so estensa novela Die Blechtrommel, de 1959, sobre l'Alemaña de la so infancia y coles mesmes Años de perru de 1963. Dende entós convirtióse nuna de les voces narratives más conocíes del so país pol so tonu acedu ya implacable sobre'l pasáu inmediatu.

En 1968 publicó en Berlín una coleición de rellatos curtios, Hestories (Geschichten), sol pseudónimu de "Artur Knoff", utilizando l'apellíu de la so madre.[25]

Escribió depués El rodaballu (1977), novela que recueye los sos saberes culinarios; un curtiu y mestu Alcuentru en Telgte (1981), sobre los escritores alemanes del barrocu. Depués La Ratesa (1986) y tres libros sobre la historia del so país, que tuvieron muncha resonancia: Ye cuentu llargu (1996), sobre la cayida del muriu de Berlín, El mio sieglu (1999), que va añu a añu pol sieglu XX (y foi publicada nel añu del so Nobel), y A pasu de cámbaru (2002), pos "ye necesariu recular p'avanzar, como los cámbaros", según diz Grass. Nesta novela, A pasu de cámbaru, recuerda'l destín de millones d'alemanes que fueron víctimes de la Segunda Guerra Mundial. La pieza central del llibru ye'l fundimientu del barcu MV Wilhelm Gustloff, el 30 de xineru de 1945, con miles de refuxaos de la Prusia Oriental a bordu; munchos d'ellos, neños. Como n'Alemaña ye una tema monopolizado poles poderoses asociaciones de refuxaos de la Prusia Oriental, de corte conservador, Grass corría'l riesgu de trate adscritu a una ideoloxía que nun yera la suya. Por eso nel so novela va contraponiendo la tema de la muerte de miles de refuxaos alemanes col destín fatal d'un mozu de la ultraderecha (neonazi). Partiendo d'esa traxedia, fai igualmente un percorríu por otres de les sufiertes pola población alemana, qu'apenes s'estudien nos llibros de testu del país.

 
Ficha de prisioneru de guerra de Günter Grass, qu'indica la so pertenencia a una unidá de les Waffen-SS.

Aparte, realizó obres d'ilustración, como en Der Schatten (La solombra. Los cuentos de H. C. Andersen vistos por G. Grass), pola que llogró'l premiu Hans Christian Andersen d'ilustración en 2005. Tamién editó llibros colos sos dibuxos. En 2006, presentó una esposición con escultures y dibuxos en Görlitz.[14] N'ocasión del so fallecimientu, el diariu El País publicó dalgunos de los sos dibuxos y acuareles, dellos de los cualos tienen la particularidá d'incluyir testos esplicativos del autor. Destaca especialmente el so autorretratu.[26]

Los principales traductores de les obres de Grass al castellán fueron Carlos Gerhard Otterwälder, muertu en Méxicu en 1976,[27] y Miguel Sáenz (esti postreru haber fechu en contautu col autor).

En xineru de 2014 Grass declaró que nun escribiría más noveles, por cuenta de que a la so avanzada edá yéra-y imposible planiar el tiempu que-y lleva faer lo. El so abandonu de la narrativa nun significó, sicasí, el retiru definitivu, yá que siguió cultivando la poesía y el dibuxu.[28]

El 14 d'abril de 2015, el diariu El País publicó la última entrevista de Grass, realizada pol periodista Juan Cruz el 21 de marzu anterior, y que taba inda inédita: "Günter Grass: “El dolor ye la principal causa que me fai trabayar y crear”.

Obres editar

Noveles editar

  • Trilogía de Danzig — Danziger Trilogie
    • Die Blechtrommel, 1959 — Die Blechtrommel, trad.: Carlos Gerhard; Joaquín Mortiz, Méxicu, 1963 (prólogu de Mario Vargas Llosa, semblanza biográfica de Francisco J. Satué, Círculu de Llectores, 1987; nueva trad.: Miguel Sáenz, Alfaguara, Madrid, 2009)
    • El gatu y el mure, 1961 — Katz und Maus, trad.: Carlos Gerhard; Joaquín Mortiz, Méxicu, 1964 (Alfaguara, Madrid, 1999)
    • Años de perru, 1963 — Hundejahre, trad.: Carlos Gerhard; Joaquín Mortiz, Méxicu, 1966 (Alfaguara, Madrid, 1992)
  • Anestesia local, 1969 — Örtlich betäubt, trad.: Carlos Gerhard; Joaquín Mortiz, Méxicu, 1972
  • El rodaballu, 1977 — Der Butt, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 1999
  • Alcuentru en Telgte, 1979 — Das Treffen in Telgte, trad.: Genoveva Dieterich; Alfaguara, Madrid, 1992
  • La ratesa, 1986 — Die Rättin, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 1999
  • Malos presaxos, 1992 — Unkenrufe, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 1999
  • Ye cuentu llargu, 1995 — Ein weites Feld, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 1997
  • El mio sieglu, 1999 — Mein Jahrhundert, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 1999
  • A pasu de cámbaru, 2002 — Im Krebsgang, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 2003

Poemes editar

  • Die Vorzüge der Windhühner, poemes, 1956
  • Gleisdreieck, poemes, 1960
  • Ausgefragt, poemes, 1967
  • Del diariu d'un cascoxu, 1972 — Aus dem Tagebuch einer Schnecke, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 2001
  • Letzte Tänze, poemes, 2003
  • Novemberland, 13 poemes antirracistas acompañaes d'otres tantes ilustraciones sos
  • Dummer August, poemes, 2007 — Payasu d'Agostu, 2009

Teatru editar

  • Die bösen Köche. Ein Drama, teatru, 1956
  • Hochwasser. Ein Stück in zwei Akten, teatru, 1957
  • Onkel, Onkel. Ein Spiel in vier Akten, teatru, 1958
  • Die Plebejer proben dean Aufstand, teatru, 1966 — Los plebeyos ensayen la revolución, Cuadiernos pal diálogu, Madrid 1969
  • Davor, teatru, 1970

Ensayos y discursos editar

  • Über das Selbstverständliche. Reden - Aufsätze - Offene Briefe - Kommentare, discursos y ensayos, 1968
  • Denkzettel. Politische Reden und Aufsätze 1965-1976, ensayos políticos y discursos
  • Der Bürger und seine Stimme. Reden Aufsätze Kommentare, discursos y ensayos, 1974 — El burgués y la so voz
  • Kopfgeburten oder Die Deutschen sterben aus, 1980 — Partos mentales o'l alemanes escastar, trad.: Genoveva Dieterich; Alfaguara, Madrid, 1999
  • Widerstand lernen. Politische Gegenreden 1980–1983, discursos políticos, 1984
  • Zunge zeigen. Ein Tagebuch in Zeichnungen, diariu con dibuxos, 1988 — Sacar la llingua

Memories editar

  • Beim Häuten der Zwiebel, 2006, primer volume de memories — Pulgando la cebolla, 2007
  • Die Box, segundu volume de memories, 2008 — La caxa de los deseos, trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 2009
  • Unterwegs von Deutschland nach Deutschland. Tagebuch 1990, 2009 — D'Alemaña a Alemaña. Diariu, 1990, trad.: Carlos Fortea; Alfaguara, Madrid, 2011
  • Grimms Wörter, tercer volume de memories, 2010

Rellatos curtios editar

  • Geschichten, 1968 - Berlín, Literarisches Colloquium (sol pseudónimu de "Artur Knoff")

Ediciones n'español que nun coinciden con llibros n'alemán editar

  • Falten diez minutos pa Buffalo, teatru, 1958
  • Escribir dempués de Auschwitz, ensayu, 1990
  • Alemaña: una unificación insensata, ensayu, 1990
  • Discursu de la perda. Sobre'l tornar de la cultura na Alemaña xunida, ensayu, 1993
  • Acuareles, llibru d'arte, 2002
  • Cinco decenio, memories con poemes inéditos, semeyes y dibuxos; trad.: Miguel Sáenz; Alfaguara, Madrid, 2003
  • Llíricu botín, antoloxía, seleición fecha por Grass de 140 poemes escritos a lo llargo de 50 años, con cien dibujos sos, Bartleby Editores, 2006

Dibuxos editar

Artículos de prensa editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Identificador GND: 118541579. Afirmao en: Catalog of the German National Library. Data de consulta: 27 xunetu 2022. Llingua de la obra o nome: alemán.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«Tratáu de Versalles» (francés). «On the coming into force of the present Treaty German nationals ordinarily resident in the territory described in Article 100 will ipso facto lose their German nationality in order to become nationals of the Free City of Danzig.»
  4. Afirmao en: coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York. Identificador MoMA de artista: 2300. Data de consulta: 4 avientu 2019. Orde dientro la serie: 3. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. 5,0 5,1 URL de la referencia: http://www.bbc.com/news/world-europe-32285705.
  6. URL de la referencia: https://www.lehrer.uni-karlsruhe.de/~za874/homepage/grass.htm. Data de consulta: 2 febreru 2019.
  7. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  8. URL de la referencia: https://www.theodor-heuss-stiftung.de/das-archiv/. Data de consulta: 16 xunu 2018.
  9. Data de consulta: 24 marzu 2024. URL de la referencia: https://amu.edu.pl/__data/assets/pdf_file/0015/22731/doktoraty-honoris-causa-UAM-XXw.pdf. Llingua de la obra o nome: polacu.
  10. URL de la referencia: https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1999/.
  11. URL de la referencia: http://www.pfeiferauchen.de/specials/pfeifenraucher-des-jahres/. Data de consulta: 28 abril 2019. Archivos conservaos en: Wayback Machine. Data d'archivu: 5 marzu 2016. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20160305025601/http://www.pfeiferauchen.de/specials/pfeifenraucher-des-jahres/.
  12. URL de la referencia: https://hans-christian-andersen-priskomite.dk/prismodtager/. Data de consulta: 8 xunu 2020.
  13. «Muerre l'escritor Günter Grass.» El Mundo. Consultáu'l 13 d'abril de 2015.
  14. 14,0 14,1 www.dw-world.de (ed.): «Günter Grass Art Exhibition Opens on German-Polish Border» (9 d'avientu de 2006). Consultáu'l 5 de setiembre de 2011.
  15. [http://www.theguardian.com/books/2015/apr/13/gunter-grass Günter Grass obituary, The Guardian 13.4.2015 (n'inglés).
  16. Referir a los sos ocho fíos (seis sos más los dos de la so segunda esposa), nel so segundu volume biográfico, Die Box. Dunkelkammergeschichten, 2008 (lliteralmente "La caxa. Hestories del cuartu escuru"), publicáu n'inglés como The Box: Tales from the Darkroom, 2010 (Reseña del llibru por J. Buchan, en The Guardian, Londres, 26.11.2010, n'inglés).
  17. Günter Grass confiesa na so autobiografía que sirvió nes Waffen-SS, El Mundo, 11.08.2006; accesu 06.06.2013
  18. Günter Grass enthüllt: „Ich war Mitglied der Waffen-SS“, n'alemán; Frankfurter Allgemeine Zeitung, 11.08.2006; accesu 14.05.2015
  19. The Cambridge Companion to Günter Grass, Cambridge, 2009, passim.
  20. La so ficha Army como prisioneru de guerra, completada'l 2-2-1946 y dada a conocer dende los archivos norteamericanos en 2006. Nella calificábase-y entá como "estudiante".
  21. Hermann Tertsch. Günter Grass. "La mio vergüenza creció al conocer los crímenes de les Waffen-SS", El País, 10.09.2006; accesu 06.06.2013
  22. Mario Vargas Llosa. Günter Grass, na picota, El Diariu Esterior, 31.08.2006; accesu 06.06.2013
  23. Klaus Wagenbach. Günter Grass non siempres guardó silenciu, El País, 16.05.2007; accesu 06.06.2013
  24. Juan Cruz. ''Günter Grass: "Dexé seducir pol nazismu ensin faer entrugues", El País, 17.05.2007; accesu 06.06.2013
  25. https://books.google.es/books?hl=es&id=VWjhg0KgZO4C&q=%22Artur+Knoff%22#v=snippet&q=%22Artur%20Knoff%22&f=false "Chronology", en The Cambridge Companion to Günter Grass, Cambridge, 2009, p. xvi.
  26. "Los dibuxos del Nobel", El País 13.4.2015.
  27. Miguel Sáenz. Alcordanza de Carlos Gerhard, un gran traductor, Club de Traductores Literarios de Buenos Aires, 02.12.2009; accesu 06.06.2013
  28. Günter Grass dexa d'escribir noveles Públicu; consultáu 17.01.2014

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar

Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource.


Predecesor:
José Saramago
 
Premiu Nobel de Lliteratura

1999
Socesor:
Gao Xingjian
 
Artículu de traducción automática a partir de "Günter Grass" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.