Gardenia jasminoides

La gardenia[1] (Gardenia jasminoides) ye un árbol de fueya perenne perteneciente a la familia Rubiaceae. Aniciar n'Asia y alcuéntrase creciendo xabaces en Vietnam, el sur de China, Taiwán, Xapón, Myanmar y la India. Coles sos brilloses fueyes verdes y flores blanques bien fragantes de branu, que ye llargamente utilizada nos xardinos en climes templaos y subtropicales templaos, y como planta d'interior nes rexones templaes. Tuvo nel cultivu en China mientres siquier mil años, y foi introducíu nos xardinos ingleses a mediaos del sieglu XVIII. Munches variedaes fueron criaos pa la horticultura, con una baxa crecedera, y les formes grande y llargu con flores.

Gardenia jasminoides
gardenia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Gentianales
Familia: Rubiaceae
Xéneru: Gardenia
Especie: Gardenia jasminoides
J.Ellis
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración botánica de 1880
Detalle de la flor
Planta con flores
Fueyes
Vista de la planta

Descripción editar

Gardenia jasminoides ye un arbustu qu'algama un tamañu d'hasta 2(-8) m; con ramines escabriúsculo-pubérulas. Fueyes (2-)5-11 × (1-)2-5.5 cm, anchamente elíptiques o obovado-elíptiques, cartacees a subcoriacees al ensugase, glabres en dambes superficies o pubérulas na vena media, la base aguda y frecuentemente decurrente, el ápiz cortamente acumináu col acumen hasta 10 mm, los márxenes llixeramente revolutos; nervaduras secundaries 6-10 pares, broquidódromas a eucamptódromas, les axiles frecuentemente barbaes; pecíolus 2-4 mm, pubérulos, alaos; estípules 6-12 mm, xuníes alredor del tarmu, abrir per un sitiu formando una estructura espatácea, glabres. Flores solitaries, terminales; pedicelos 15-20 mm, pubérulos; hipanto 6-15 mm, obcónico, glabro, llonxitudinalmente 5-7-acostilláu a 5-7-aláu, les costielles estendiéndose a formar la vena media de los llobos calicinos; llimbu calicino hírtulo nel esterior, el tubu 4-5 mm, los llobos 5-7, 15-30 mm, oblanceolaos, induplicaos, agudos; corola esparcidamente pubérula nel esterior, el tubu 20-50 mm, infundibuliforme, los llobos nes formes cultivaes iguaos en 2-10 ciclos de 6, 15-35 mm, obovado-oblongos, obtusos a arrondaos; anteres 12-18 mm o frecuentemente malformaes o ausentes nes formes cultivaes; estigmes 8-10 mm, 4-lobaos. Frutos ensin producir nes formes cultivaes.[2][3]

Historia editar

Esiste la evidencia de que Gardenia jasminoides atopar nel cultivu en China dende la dinastía Song (960-1279 dC), onde les formes selvaxes y de flor doble representáronse nes pintures, como les del Song Huizong,[4] y nel sieglu X l'artista Xu Xi.[5] La dinastía Yuan (1271-1368) presentar en laca, y la dinastía Ming de porzolana (1368-1644).[6]

Les Gardenies fueron vistes nos viveros en Guangzhou en 1794 pol estadista inglés Sir John Barrow.[6]

Usos editar

La fruta utilízase como colorante mariellu,[6] que s'utiliza pa la ropa y la comida.

Polinesios persones nes islles del pacíficu utilicen estes flores fragantes nos sos collares de flores, que se llamen Ei nes Islles Cook, Hei na Polinesia Francesa y Lei en Hawai

Los frutos de Gardenia jasminoides fructus utilizar na medicina tradicional china pa "drenar fueu" y polo tanto nel tratamientu de ciertes condiciones febriles.[7]

Nel Estáu de Veracruz aplícase como analxésicu cuando se sufre de dolor d'oyíos. En Tlaxcala usar contra la tos. En Puebla pal tratamientu de la tos ferina acostúmase ferver les flores de la gardenia coles de tulipán (Hibiscus rosa-sinensis) y les de rosa blanca (Rosa gallica) xunto con fueyes de nozal (Juglans regia ), tencho (Tillandsia imperialis), jitomate (sp. n/r) y un frutu del tomate de fueya (Physalis pubescens), tomen el té como agua de tiempu.[8]

Taxonomía editar

Gardenia jasminoides describióse por John Ellis y espublizóse en Philosophical Transactions of the Royal Society of London 51(2): 935, pl. 23. 1761.[2][9]

Etimoloxía

Gardenia: nome xenéricu que foi nomáu por Carl Linnaeus n'honor d'Alexander Garden (1730-1791), un naturalista escocés.

jasminoides: epítetu llatín que significa "similar al xazmín"

Sinonimia
  • Gardenia angusta (L.) Merr.
  • Gardenia angustifolia Lodd.
  • Gardenia augusta Merr.
  • Gardenia florida L.
  • Gardenia grandiflora Lour.
  • Gardenia grandiflora Siebold ex Zucc.
  • Gardenia longisepala (Masam.) Masam.
  • Gardenia maruba Siebold ex Blume
  • Gardenia pictorum Hassk.
  • Gardenia radicans Thunb.
  • Genipa florida (L.) Baill.
  • Genipa grandiflora (Lour.) Baill.
  • Genipa radicans (Thunb.) Baill.
  • Jasminum capense Mill.
  • Varneria augusta L.
  • Warneria augusta L.[10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. 2,0 2,1 «Gardenia jasminoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'abril de 2014.
  3. Gilman, Edward F. (ochobre de 1999). «Fact Sheet FPS-222: Gardenia jasminoides». University of Florida: Institute of food and agricultural sciences. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2011.
  4. Keswick, Maggie (2003). The Chinese Garden, 2nd, London: Frances Lincoln, páx. 63. ISBN 0-7112-2031-X.
  5. Keswick, p. 204
  6. 6,0 6,1 6,2 Valder, Peter (1999). Garden Plants of China. Glebe, NSW: Florilegium, páx. 289. ISBN 1-876314-02-8.
  7. Bensky, Dan et al. Chinese Herbal Medicine Materia Medica 3rd ed. Eastland Press, Inc, Seattle 2004 p. 95|date=November 2010
  8. En Medicina tradicional mexicana
  9. Foster, Steven; Yue, Chongxi (1992). Herbal emissaries: bringing Chinese herbs to the West : a Guide to Gardening, Herbal Wisdom, and Well-Being. Healing Arts Press, páx. 185. ISBN 0-89281-349-0.
  10. Gardenia jasminoides en PlantList

Bibliografía editar

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.

Enllaces esternos editar