Gelsemium sempervirens

especie de planta

Gelsemium sempervirens (L.) J.St.-Hil., conocíu popularmente como gelsemio o xazmín de Carolina, ye una planta trepadora de la familia Gelsemiaceae.

Gelsemium sempervirens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Gentianales
Familia: Gelsemiaceae
Xéneru: Gelsemium
Especie: Gelsemium sempervirens
(L.) J.St.-Hil. 1805
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
Vista de la planta
Ilustración
Vista de la planta

Descripción editar

Tien tarmos delgaos, alambrinos. Fueyes glabres; con peciolu de 3-7 mm; llámines de 4-8 × 1-3 cm, 2-4 vegaes tan llargues como anches, angostamente ovaes a llanceolaes, brillantes nel fexe, la base arrondada o obtusa. Flores distilas, en visos con 1-8 flores; sépalos los 5, 3-3.5 × 1.7-2 mm, ovaos, obtusos, deciduos en frutu, los márxenes hialinos; corola 2-3.5 cm incluyendo los llobos, los llobos 0.8-1.5 cm, patentes, inxeríos, obovado-orbiculares. Cápsula 12-18 × 7-9 mm, la cara 1-1.5 mm; granes 5-7 mm incluyendo l'ala de 2-3 mm, parduces. Tien un númberu de cromosomes de 2 n =16.[1]

Distribución editar

Ye natural del sur de los Estaos Xuníos, (Virxinia, Carolina, Florida y Texas) llegando a Méxicu y Guatemala. Pola so guapura cultívase como planta ornamental.

Hábitat editar

Alcuéntrase en montes mesófilus de monte, percima de 1.900 m sobre'l nivel del mar. Vive al sol o semi sombra pero bien protexida del vientu. Asítiase sobremanera en zones templaes.

Carauterístiques editar

La planta ye asemeyada al xazmín namái nel arume qu'esprende. Ye una esguiladora perenne qu'algama los 15 metros con un tarmu que sigue en tierra formando un rizoma. Les fueyes son opuestes, enteres, ovales o llanceolaes. Les flores son axilares de color mariellu con un prestosu arume. El mota tien cinco partes con lóbulos llanceolaos pequeños. El frutu ye una vaina con munches granes alaes nel so interior.

Propiedaes editar

  • Los alcaloides tienen efeutos sedantes. Utilizándose contra'l velea y la migraña.
  • Usáu contra inflamaciones producíes por fories y colitis.
  • Contra cólicos renales y dolores menstruales.
  • Sedante cardiacu contra palpitaciones.
Hestoria

Pal sieglu XX Maximino Martínez reporta la información siguiente: ye antipalúdico, antiespasmódico, antineurálgico, antiparasitario, antirreumático, antitérmico, asma, convulsivante, digitálico, nefritis, alteria la respiración, sedante, tos ferina y tóxicu.

Darréu, la Sociedá Farmacéutica de Méxicu señala'l so usu como antineurálgico, hipotensor, el mio-driático, produz nauseas, provoca paralís de la respiración, ye sedante y analxésicu.

Química

Gelsemium sempervirens carauterizar pola presencia d'alcaloides del indol. Del raigañu aislláronse gelsedina, gelsemicina, gelsemidina, gelsemina, gelsemoidina, gelseverina, gelsevirina, sempervina y sempervirina. Del tarmu gelsedina y el so deriváu 14-beta-hidroxiláu, gelsemina, y los sos derivaos 21 -oxo y 19- hidroxi-dihidro-gelsemina, gelsemicina, 19-acetil-dihidro-gelsevirina, humantenidina, humanterinina y kumidina.[2]

Otros componentes del tarmu inclúin los esteroles 12-beta-hidroxi-5-alfa-pregn-16-en-3-20-diona y 12-beta-hidroxi-pregna-14-16-diene-3-20-diona; el triterpeno acedu ursólico, y la cumarina escopoletina. Nel raigañu amás detectáronse la cumarina escopoletina y el compuestu quinoideo éter metílicu d'emodina.

Amás detectóse na planta la presencia d'un aceite esencial, un aceite fixo, resina y acedu gelsémico.[3]

Taxonomía editar

Gelsemium sempervirens describióse por (L.) J.St.-Hil. y espublizóse en Exposition des Familles Naturelles 1(2): 338–340. 1805.[1]

Etimoloxía

Gelsemium: nome xenéricu que lo punxo Jussieu latinizando la pallabra italiana (gelsomina) que significa "xazmín goliosu".

sempervirens: epítetu llatín que significa "siempres viva, perenne"[4]

Sinonimia
  • Bignonia sempervirens L.
  • Gelseminum sempervirens Catesby
  • Gelsemium nitidum Michx.
  • Gelsemium nitidum var. inodorum Nutt.
  • Gelsemium sempervirens (L.) W.T. Aiton
  • Gelsemium sempervirens (L.) Pers.
  • Jeffersonia sempervirens Brickell
  • Lisianthius sempervirens Mill. ex Steud.
  • Lisianthius volubilis Salisb.[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Gelsemium sempervirens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 de payares de 2013.
  2. Chou T. Q., Hou H. C. 1931.; Chou T. Q. 1931.; Lin L. Z. y cols. 1991; Martínez M. 1946; Moore C. W. 1911.; Saxton J. Y. 1965.; Sayre L. Y., Watson G. N. 1919.; Schun Y. y Cordell G. A. 1986, 1987.; Schwarz H. y Marion L. 1953., 1953., 1953.
  3. Medicina tradicional mexicana
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Gelsemium sempervirens en PlantList

Bibliografía editar

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  2. Durán-Espinosa, C. 2003. Gelsemiaceae. Fl. Veracruz 133: 1–7.
  3. Ornduff, R. 1970. The systematics and breeding system of Gelsemium (Loganiceae). J. Arnold Arbor. 51(1): 1–17. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library

Enllaces esternos editar