Error de Lua en Módulu:Mapa_de_llocalización na llinia 393: Minutes were provided for longitude without degrees also being provided.

Catedral de Sevilla, Alcázar y Archivu Xeneral d'Indies
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Vista xeneral de la Giralda, na catedral de Sevilla.
Llugar  España
Criterios Cultural: i, ii, iii, vi
Referencia 383
Área Europa y
América del Norte
Cambiar los datos en Wikidata

Giralda ye'l nome que recibe la torre campanario de la Catedral de Santa María de la Sede de la ciudá de Sevilla, n'Andalucía (España). Los dos tercios inferiores de la torre correspuenden al minarete de l'antigua mezquita de la ciudá, de finales del sieglu XII, na dómina almohade, ente que'l terciu cimeru ye una construcción sobrepuesta en dómina cristiana p'allugar les campanes. N'el so cumal topa una bola llamada tinaja sobre la cual álzase'l Giraldillo.

La Giralda mide 97,5 metros d'altor y 101 incluyíu'l Giraldillo, que mide 3,5 metros.[1] Foi mientres sieglos la torre más alta d'España, según una de les construcciones más elevaes y famoses de toa Europa (por comparanza; la Torre de Pisa mide 55,8 m y el Big Ben 96,3 m). El 29 d'avientu de 1928 foi declarada Patrimoniu Nacional y en 1987 integró la llista del Patrimoniu de la Humanidá.[2] La so arquiteutura única y orixinal de formes cuadrangulares exactes, afatada de torrecillas y pináculos, sirvió d'inspiración a ensame de torres posteriores n'Estaos Xuníos, Rusia, Polonia y otros países del mundu.

Historia editar

 
Llámina d'Alejandro Guichot qu'amuesa los trés estaos de la Giralda. A la izquierda la primitiva torre almohade (s. XII), a la derecha una fase entemedia dempués de la cayida del yamur que coronaba la torre (1356), y nel centru la torre actual, col remate renacentista del campanariu (s. XVI).

Periodu almohade editar

Mientres el periodu de dominación almohade, la ciudá de Sevilla convertir na capital d'al-Ándalus, lo que traxo a la ciudá una actualización de les sos infraestructures dar# en la construcción de delles grandes edificaciones.[3] Nesti ámbitu empezó'l llevantamientu d'una nueva mezquita mayor na cortil qu'anguaño ocupa la catedral, de la que dependía'l minarete. La construcción d'esta nueva mezquita mayor, que reemplazaba a la esistente na plaza del Salvador, empecipióse l'añu 1172 y en 1182 pronuncióse'l primera jutba (sermón de vienres) na mezquita. Tenía orientación de norte a sur y la so puerta principal correspondía a l'actual puerta del Perdón que da entrada al patiu de les Naranxales, que formaba parte de la cortil de la mesma. L'alzáu esterior de la mezquita tenía influencies de la mezquita de Córdoba, ente que la estructura de la so planta procedía del modelu de les mezquites marroquines de Marrakech y de Tinmal.

En 1183, al-Andalus sufría una presión agresiva de les fuercies castellanu y portugués, que hostigaban el campu sevillano. En respuesta, n'avientu d'esi añu'l califa Abu Yaqub Yusuf punxo en marcha un gran exércitu en direición a la península. Crució l'estrechu de Xibraltar y entró na ciudá de Sevilla'l 25 de mayu de 1184. Con ocasión de la so estancia en Sevilla, el 26 de mayu de 1184 ordenó al gobernador de la ciudá la construcción del minarete de la mezquita.[4] Salió'l califa'l 7 de xunu, escontra Badayoz, pa depués dirixise al oeste pa sitiar la población de Santarém a la que llegó'l 27 de xunu. Esta ciudá taba defendida por Alfonsu I de Portugal. L'asediu duró hasta xunetu de 1184 y el 29 de xunetu al-Mumin Abu Yucub resultó muertu en combate.[5][6]

El nuevu califa, Abu Yacub Al-Mansur (conocíu ente los sos súbditos como Muminin), fíu y socesor de Yusuf, que foi proclamáu nel alcázar de Sevilla'l 10 d'agostu de 1184[7] decidió la continuación del proyeutu. Orixinalmente, el minarete taría xuníu a les muralles de la alcazaba de la ciudá.[8] Les obres de construcción empecipiáronse na seronda dirixíes pol alarife Ahmed ben Baso.[8] Na escavación pa la cimentación atopó un manantial que foi cegáu con piedres y cal, creando una superficie plana sobre la qu'asitiar los cimientos.[9]

La construcción de la Giralda arrinca d'un zócalo de sillería que tien soterraos 3,30 metros y que la so base ye bien pocu más amplia que la mesma torre, y que constitúi casi la única cimentación del edificiu. Dende ende otros trés metros de sillería remanecen de la cera, con una serie d'ares y pedestales de mármol de dómina romana de mármol nes esquines, que marquen la separación ente los cimientos y esti zócalo. La cimentación fuelga de la mesma sobre una gruesa capa d'argamasa y ésta sobre una simple meyora del terrén, nel que quedaron incluyíos los restos d'anteriores construcciones musulmanes de la zona.[10]

Les piedres que s'emplegaron tayud al adi fueron estrayíes del muriu del palaciu del Alcázar de Ibn Abbad. Los murios d'esti palaciu teníen carauterístiques defensives. Les piedres fueron baxaes ensin necesidá d'escaleres, yá que a estos murios xubir por una cuesta apta pa caballos.[8]

Nel añu 584 de la hégira (ente'l 2 de marzu de 1188 y el 18 de febreru de 1189) paralizáronse les obres cuando foi destituyíu Ibn Said, que yera'l almojarife encargáu del rexistru de los gastos. Ibn Said foi sustituyíu por Abu Bakr.[11] Nesta continuación entró a trabayar nes obres de la mezquita'l alarife Alí al-Gumari (Alí de Gomara), que decidió siguir les obres del minarete con lladriyu a partir del zócalo de piedra.[8] Les obres na mezquita fueron deteníes de forma intermitente por cuenta de los constantes viaxes que'l alarife faía a Marrakech.[8]

El 19 de xunu de 1195 l'emir Abu Yacub Al-Mansur ganó a Alfonsu VIII de Castiella na batalla de Alarcos. Al tornar ordenó la realización d'unes grandes esferes de bronce dorao pa ser asitiaes na parte cimera del minarete. Fueron asitiaes el 10 de marzu de 1198 en presencia del emir.[12] Estes taben sobre una columna grande de fierro que s'encimentaba na parte cimera del minarete.[8] Estos cuatro boles o mazanes doraes enartaes nun renuevu vertical reciben el nome de yâmûr na cultura árabe y utilizóse, anque non siempres, pa coronar mezquites.[13] L'intre de les obres conocer con detalle gracies a les cróniques de Ibn Sahib al-Salá.[4]

L'esquema deriva del modelu de la mezquita de Córdoba. El primer cuerpu tenía 50,51 m d'altu y una planta cuadrada de 13,61 m d'anchu. El segundu cuerpu midía 14,39 m d'altu y la so planta yera cuadrada de 6,83 m d'anchu. Sobre'l segundu cuerpu había una cúpula y sobre esta'l yâmûr.[14]

Periodu cristianu editar

 
Gran escultura renacentista, del añu 1568, qu'actúa como veleta, a lo cimero de la Giralda.

En 1248 producióse la Reconquista de Sevilla por Fernandu III el Santu y la mezquita foi consagrada como templu cristianu. Daqué habitual cuando se conquistaben conceyos musulmanes yera añader campanes a los minaretes, según retirar el yâmûr p'asitiar una cruz y, so ella, una veleta, anque esti yâmûr nun se retiró.[15]

Sicasí, el 24 d'agostu de 1356 producióse un terremotu que traxo consigo l'esbarrumbamientu de los cuatro boles.[16] Nun esiste demasiada información sobre l'aspeutu de la torre ente esti acontecimientu y el sieglu XV.[15] Al paecer, esta estructura foi sustituyida por una espadaña con una campana y, en dalgún momentu posterior, la torre coronar con una cruz.[17]

El 6 de xunu de 1556 finó'l Maestru Mayor de la catedral, Martín Gaiza, y el cabildru convocó un concursu pa escoyer al so sustitutu. En 1557 presentáronse los maestros mayores de les principales capitales andaluces: Hernán Ruiz, Andrés de Vandelvira, Francisco del Castillo, Juan de Orea, Luis Machuca y Pedro de Campu. Tamién se presentó Miguel Gainza, que fuera apareyador na catedral dende 1542. El 14 d'avientu foi escoyíu Hernán Ruiz. Al paecer, llegó de Córdoba con un proyeutu definitivu de cómo tendría d'anovase la torre y cuntaba inclusive con una maqueta d'escala 1:50.[18] Les obres empezaron n'abril, yá que consten los pagos que se fueron realizando a lo llargo de los meses de lladriyu y yelsu.[18] Les obres fueron especialmente lentu los primeros años, anque hubo más adelantos a partir de 1562.[18] En 1565 les obres d'edificación yá taben acabaes.[19] El 13 d'agostu de 1568 asitióse la escultura de la parte cimera.[20]

Nel so diseñu, Hernán Ruiz añadió un completu cuerpu de campanes y, por encargu del cabildru, el nuevu cuerpu tenía un "remate en forma d'estatua que representa la Fe". La estatua foi instalada en 1568. La pallabra giralda provién de xirar y significa "veleta de torre que tien figura humana o d'animal".[21]

El Giraldillo ye una estatua que fai les funciones de veleta. Foi la escultura en bronce más grande del Renacimientu européu. Anque'l nome orixinal de la escultura en 1568 foi Trunfu de la Fe victoriosa, o cenciellamente Fe, y unos años dempués (posiblemente a finales de sieglu) pasó a ser denomada Giralda (lliteralmente, "que xira"). Esti nome quedó en testimonios escritos como El viaxe entreteníu (1603) d'Agustín de Rojas Villandrando o en El Quixote (1605) de Miguel de Cervantes, que moró na ciudá dende 1588. A la fin esi nome aplicar a la Torre de la Giralda y l'escultura pasó a denominase Giraldillo.

En 1993 el papa Xuan Pablo II dirixió'l Ángelus dende'l primer balcón de la Giralda, dando a la plaza Virxe de los Reis, nel marcu la so segunda visita a Sevilla.[22]

Precedentes estilísticos editar

Precedentes estilísticos
Torre Hasan (minarete de la mezquita Hasan, Rabat), sieglu XII.
La Torre Hasan en Rabat y el minarete de la merzquita Kutubia en Marrakech, dambos en Marruecos, constitúin dos brillosos precedentes de la Giralda de Sevilla.

La construcción de la Giralda basar nel minarete de la mezquita Kutubia de Marrakech (Marruecos), tamién construyíu nel sieglu XII, consideráu colos sos setenta y nueve metros d'altor, una obra maestra del arte hispano-magrebín, consta d'una estructura bien similar a la torre sevillana, sigue la forma más típica de los minaretes de la escuela hispanomarroquí, con un cuerpu principal de forma ortoédrica sobre'l que s'asitia otru muncho más amenorgáu, a manera de remate. Otra gran muestra d'arquiteutura bien similar constituyir, la gran Torre Hasan de Rabat, considerada, hermana, de la Giralda y que'l so proyeutu de construcción prevía un altor de sesenta metros, pero les obres atayáronse cuando llegaba a los 44 metros. En dambos precedentes atopen los elementos decorativos de los almohades, reproducíos na Giralda, con arcos ciegos, lacerías y relieves que s'inspiren nos que realizaben los selyúcides nesa mesma dómina na rexón d'Asia Menor.[23]

Descripción de la torre editar

La torre, por cuenta de la so complexa hestoria, ta constituyida por dellos cuerpos perfectamente inxeríos, amosando un exemplu perfectu de la riqueza del crisol de cultures esistente na ciudá. Pa la construcción del cuerpu musulmán, tal que puede apreciase na so base, emplegar los restos de dellos edificios y sillerías de la Hispalis romana, pudiéndose atopar nellos dellos epígrafes en llatín.

El cuerpu principal ye de planta cuadrada, nel que la cara oeste mira al patiu de les Naranxales, l'este a la plaza de la Virxe de los Reis, el norte a la cai Placentines y el sur a la plaza del Trunfu. Nel remate cimeru de depuráu estilu renacentista lleváu a cabu por Hernán Ruiz II, ente 1566 y 1568 estrémense les siguientes partes:[1]

  • En primer llugar atópase'l cuerpu de campanes, llevantáu ente 1560 y 1562, que ta rematáu cola llamada terraza de les azucenas, poles cuatro jarras de azucenas asitiaes orixinalmente en 1751 y rehechas en bronce pol orfebre Fernando Marmolejo Camargo mientres la restauración de 1981.
  • Percima atópase'l cuerpu del reló, que'l so diseñu orixinal foi encargáu a fray José Cordero en 1765.
  • Cuerpu de les estrelles o del pozu, en que'l so frisu figura una inscripción bíblica que percuerre les cuatro cares de la torre y diz "TURRIS FORTISSIMA NOMEN DNI PROVERB. 18", colgando nel so interior la campana más antigua de la torre, la de San Miguel de les Victories, que da les hores del reló.
  • Cuerpu de les carambolas o redondu, el primeru de calter circular, y llamáu asina polos remates pedreses en forma esférica.
  • El penacho, qu'acaba nuna cúpula
  • Esfera de bronce sobre la que s'asitia la escultura de la veleta, ye conocida col nome de la tinaja, tien 1,45 metros de diámetru.
  • La veleta que representa la victoria de la Fe cristiana, conocida como Giraldillo, foi realizada ente 1566 y 1568, terminándose d'asitiar el 13 d'agostu d'anguaño. La estatua foi fundida en bronce por Bartolomé Morel, según modelu realizáu con toa probabilidá por Juan Bautista Vázquez el Viejo

Dimensiones editar

El primitivu minarete mide 50,85 m d'altor y presenta una planta cuadrada de 13,5 m de llau. El cuerpu de campanes, sobre la mesma planta que'l minarete, llega hasta los 60,45 m d'altor. Sobre él, asítiase la terraza de les azucenas, que llega hasta los 65,30 m, onde empieza'l cuerpu del reló, de planta cuadrada y 6,8 m de llau, que s'alza hasta los 74,40 m. Enriba so, el cuerpu de les caramolas, de 4,5 m de diámetru en planta, llega hasta los 81,00 m, y remata la torre "el penacho", que llega hasta los 87,00 m. Cuntando cola estatua del Giraldillo, l'altor total ye de 94,69 m sobre'l nivel del suelu.[1]

La figura del Giraldillo mide 3,5 metros d'altor, siete y mediu cuntando'l pedestal, y pesa 1300 kg. El lábaro que señala la direición del vientu pesa 180 kg, y la palma, de dos metros, 91 kg. La torre de la Giralda tien 34 ramples[1] lo suficientemente anches como pa dexar que l'encargáu de convocar a la población a la oración pudiera xubir por elles montáu a caballu y un tramu final de 17 pasos p'aportar al nivel de campanes que ye la zona visitable de la mesma. Una copia de la escultura del Giraldillo caltener a la entrada de la puerta de San Cristóbal o del Príncipe, na catedral.

Les jarras de azucenas editar

Les obres de Hernán Ruiz remataron en 1565 tres siete años de trabayos. Los trés años socesivos emplegar en llabores ornamentales. El 28 de febreru de 1568 el fundidor Bartolomé Morel comprometer a realizar estes jarras, de fierro y bronce, diseñaes por Hernán Ruiz.[24] Hernán Ruiz inspiró'l so diseñu nun aparatu llamáu eloípilas, usáu pa estudiar los vientos, que ye mentáu nel Llibru I, Capítulu VI de Los diez llibros d'Arquiteutura del arquiteutu romanu Marcu Vitruvio.[25]

La intención orixinal d'estes jarras yera introducir unes lluminaries, esto ye, unes meches que s'encender nos díes señalaos del añu, yá fora por motivos relixosos, victories militares o entronaciones. Bartolomé Morel tardó tres meses en faeles, y en xunu allegó Antón Pérez pa dorales, aplicándo-yos amás barniz y aceite de llinaza.[24] En 1751 foi cuando s'introducieron les azucenas nes jarras.[25] L'autor d'estes azuceras foi Basilio Cortés, qu'amás doró les azucenas y la bola sobre la que s'asitia'l Giraldillo, llamada entós "la tinaja".[25] Les azucenas fueron símbolu de la Pureza, siquier, dende'l sieglu XV.[25]

Campanes editar

La Giralda cuenta con un total de 24 campanes, de les que 18 son de voltio y 6 de mayuelu. Trátase, pos, de la catedral d'España con un mayor númberu de campanes, ensin tener en cuenta los carillones.[26] Les campanes, que s'atopaben nun estáu de caltenimientu probe, fueron restauraes en 1998, acometiéndose diverses actuaciones: fundiéronse seis nueves, soldáronse diez y se reafinaron cuatro, ente otres actuaciones de meyora.[26] De siguío se llista la totalidá de les campanes que s'atopen na catedral de Santa María de la Sede de Sevilla (el númberu amuesa l'allugamientu según esta imaxe [1]):

 
Detalle del cuerpu de campanes. Na sala alta la Campana del reló (A). Debaxo, d'esquierda a derecha: Santa Cecilia (14), San Pablo (13), San Miguel (12), San Isidoro (11) y Santa Bárbara (10).
 
La campana Santiago (21) en primer planu, detrás Santa Rufina (22).
Núm. Campana Función Llocalización Fundidor (orixe) Añu Ø (cm) Pesu (kg)
Campana pequeña Espadaña puerta del perdón (anónimu) c. 1775 100 579
Campana grande Espadaña puerta del perdón (anónimu) 1778 101 597
A Campana de les hores del reló Sala alta de campanes, centro Domínguez, Alfonso 1400 156 1.439
14 Santa Cecilia de voltio Sala de campanes Roses, Fíu De Manuel (Torredonjimeno) 1992 62 138
20 Santa Xusta de voltio Sala de campana Japón, Francisco (Sevilla) 1851 63 145
22 Santa Rufina de voltio Sala de campanes Solano, Matías 1714 74 235
2 Santa Lucía de voltio Sala de campanes Eijsbouts (Asten) 1998 78 298
4 San Xosé de voltio Sala de campanes Eijsbouts (Asten) 1998 83 319
17 San Sebastián de voltio Sala de campana Japón, Francisco (Sevilla) 1851 87 381
16 Santa Florentina de voltio Sala de campanes Riva, José De La 1763 88 395
10 Santa Bárbara de voltio Sala de campanes Eijsbouts (Asten) 1998 88 340
8 Santa Inés de voltio Sala de campanes Eijsbouts (Asten) 1998 89 320
5 San Laureano de voltio Sala de campanes Murua (Vitoria) 1962 94 481
11 San Isidoro de voltio Sala de campanes Ditrich, Zacarias (Sevilla) 1788 107 709
23 San Hermenegildo de voltio Sala de campana Fernández, Francisco 1814 108 729
7 San Xuan Evanxelista de voltio Sala de campanes Ditrich, Zacarias (Sevilla) 1793 110 771
13 San Pablo de voltio Sala de campanes Eijsbouts (Asten) 1998 111 753
6 San Pedro de voltio Sala de campana Guerrero, Miguel 1773 115 881
19 San Fernando de voltio Sala de campanes Riva, José De La 1763 118 951
15 Santa Cruz, de los cuartos de golpe Sala de campanes Fernandes, Francisco 1500 118 951
1 San Xuan Bautista de voltio Sala de campanes Villanueva Linares, Alfredo (Villanueva De La Serena) 1908 122 1.051
21 Santiago de golpe Sala de campanes Aubri, Juan 1438 132 1.332
3 Santa Catalina de golpe Sala de campanes (anónimu) 1599 133 1.362
18 San Cristóbal de voltio Sala de campanes Eijsbouts (Asten) 1998 139 1.600
9 Omnium Sanctorum de golpe Sala de campanes Riva, José De La 1764 142 1.658
12 San Miguel de golpe Sala de campana Rodríguez, Manuel Luis 1792 183 3.548
24 Santa María, la Mayor, la Gorda de golpe Sala de campanes Balabarca, Juan De (Valdecilla) 1588 210 5.362
Campana del altar mayor Sala de la torre Cabrera, Cristóbal 1509 35 25
Santa Lucía Sala de la torre Márquez, Antonio (Sevilla) 1914 78 275

Usos de la torre nel pasáu editar

 
Vista dende la Torre del Oru.

Dende la so construcción la Giralda foi utilizáu pa bastantes usos que s'esponen de siguío:

  • Elementu de llamada relixosa. L'usu como elementu d'avisu o llamada relixosa foi la primordial dende la so construcción, primero pa los musulmanes al traviés del almuédano que convidaba a la oración delles vegaes al día y dempués pa los cristianos, col usu de les campanes.
  • Vivienda. Les cámares del interior sirvieron nel so momentu como vivienda pal alcaide de la torre y los campaneros. Nuna d'estes habitaciones nació la monxa Bárbara de Santu Domingu, conocida como Fía de la Giralda, que se fixo célebre poles sos visiones místiques.[27]
  • Granero. Según queda recoyida n'acta del Cabildru catedraliciu de 29 d'ochobre de 1567, pola que s'axudica'l granu almacenáu dientro de la torre.
  • Rogativas. La giralda foi utilizada en 1626 como elementu d'estación lo más alto de la torre, pa rogar el cese de les agües que duraben yá cuarenta díes.
  • Veleta. A partir de 1356, cuando cayeron los elementos decorativos qu'entós esistíen por efeutu d'un terremotu, sustituyir por un campanariu rematáu por una veleta.
  • Reló. En 1400 instalóse un reló na torre; anguaño en desusu caltién el so maquinaria nel interior de la torre.
  • Talaya. En diversos momentos foi utilizada como talaya de vigía pa la defensa de la ciudá.
  • Pararrayos. Los primeros pararrayos asitiar a partir de 1884, en qu'una chispa llétrica estrozó los antepechos de los balcones.
  • Lluminaria. La Giralda utilizábase como elementu de llume de la ciudá pa la celebración de determinaos acontecimientos tantu de calter relixosu, eleición d'un papa, canonización d'un santu o la entrada d'un nuevu arzobispu na ciudá; n'otres ocasiones yeren celebraciones de calter civil, como matrimoniu d'un rei, o nacencia d'un príncipe; y tamién en dellos casos por consiguir dalguna victoria militar. Pal allumáu utilizaben les jarras esistentes na terraza de la azucenas. Hernán Ruiz II nel so agregu, dispunxo la colación de 144 puntos de lluces pa ello.

Vistes de la Giralda editar

Retruques editar

La torre de la ilesia de San Pedro de Carmona ye bien similar a la Giralda. Nes llocalidaes d'Arbós[28] (Tarragona) y Badayoz (Estremadura) esisten retruques de la torre sevillana.

N'EE.XX., l'antiguu Madison Square Garden de Nueva York cuntaba con un retruque "americanizada" de la Giralda inclusive más alta que la orixinal. Entamóse como remate d'esa torre una estatua de Diana de 5,5 metros que foi destruyida por una quema cuando s'esponía na Esposición de Chicago de 1893 y finalmente foi rematada por una diosa Diana de 4 metros d'altu que güei se caltién nel Muséu de Belles Artes de Filadelfia. En 1925 la Giralda neoyorquina foi derruida pol impagu d'unes hipoteques. L'edificiu non solo copiaba la Giralda, sinón qu'incorporaba elementos diversos de l'arquiteutura sevillana y foi unu de los primeros rascacielos d'aquella ciudá, pos el so tamañu (134 m) superaba en 30 m al orixinal. La combinación de renacencia y arte almohade sigui exerciendo la so fascinación nos sieglos XX y XXI. La ciudá de Kansas tópase hermanada cola de Sevilla y exhibe un retruque a menor escala. La correspondencia en Sevilla ye la "estatua del indiu" na avenida Kansas City.[29]

La Giralda sirvió de modelu para la Torre de la Universidá de Puertu Ricu nel recintu de Río Piedres de la capital, San Juan de Puertu Ricu.[30]

Tamién nel Caribe, esiste un retruque del Giraldillo, la Giraldilla, nel Castiellu de la Real Fuercia de L'Habana, en Cuba, que de la mesma inspiró'l logo de la marca de ron Havana Club.[31]

Amás de los retruques nomaos, esisten copies más o menos modificaes de la torre en numberosos edificios partíos per tol mundu.[32][29] Dende la so construcción, ye modelu estructural de gran parte de los campanarios n'ilesies andaluces, españoles y americanes, siendo la Giraldilla de Carmona la torre similar más próxima.

Na cultura popular editar

La Giralda ye usada como un símbolu de la ciudá a la de nomar a ensame de negocios. Inclusive da nome a un camping asitiáu na llocalidá onubense d'Isla Cristina.

Desque s'asitiaron les jarras de azucenas nel sieglu XVIII, esti símbolu foi usáu en delles estancies de la catedral, n'ilesies de la archidiócesis, n'otros edificios diocesanos y en dellos edificios civiles, como ye'l casu de les portaes más recién de la Fábrica de Tabacos.[25]

La torre ye mentada na obra El viaxe entreteníu (1603) d'Agustín de Rojas Villandrando y en El Quixote (1605) de Miguel de Cervantes, que moró na ciudá mientres delles temporaes. escribiéron-y poemes los conocíos escritores Juan Ramón Jiménez,[33] los hermano Álvarez Quintero y María de los Reyes Fuentes.[34]

En 2013 apaeció nel popular videoxuegu SimCity.[35] Suel apaecer nes películes que tán ambientadas en Sevilla, ente les que s'inclúin les producciones de Hollywood Knight and Day (2010) y Assassin's Creed (2016).[36]

La Giralda inspiró, nel añu 2007, la portada de la Feria d'Abril. El diseñu foi obra de Ricardo Hernández González.[37]

Ver tamién editar

Referencies editar

Notes editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Almagro Gorbea, 2007, p. 55-58.
  2. «Cathedral, Alcázar and Archivu d'Indies in Seville». UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 10 de febreru de 2013.
  3. Bosch Vilá, 1984, p. 154.
  4. 4,0 4,1 Falcón Márquez, 1989, p. 26.
  5. Bosch Vilá, 1984, p. 165.
  6. «conquista-de-santarem.php La conquista de Santarem». Ayudamos a Conocer. Consultáu'l 24 de setiembre de 2016.
  7. Bosch Vilá, 1984, p. 166.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Falcón Márquez, 1989, p. 27.
  9. Bosch Vilá, 1984, p. 268.
  10. Jiménez Martín, Alfonso (2007). «Nota sobre la mezquita mayor de la Sevilla almohade». Artigrama (22). ISSN 0213-1498. https://www.unizar.es/artigrama/pdf/22/2monografico/05.pdf. Consultáu'l 8 d'ochobre de 2016. 
  11. Falcón Márquez, 1985, p. 27.
  12. Falcón Márquez, 1989, p. 28.
  13. musulmanesandaluces.org. «El yâmûr andalusí». Consultáu'l 9 d'abril de 2014.
  14. Falcón Márquez, 1989, p. 29.
  15. 15,0 15,1 Falcón Márquez, 1989, p. 35.
  16. Sobrino, 2009, p. 606.
  17. Falcón Márquez y 1989, Llámines 21, 22 y 24.
  18. 18,0 18,1 18,2 Falcón Márquez, 1989, p. 39.
  19. Falcón Márquez, 1989, p. 40.
  20. Falcón Márquez, 1989, p. 44.
  21. Diccionario de la lengua española
  22. Rubio, J. (11 de xunu de 2013). Venti años desque un Papa rezó na Giralda. ABC de Sevilla. http://www.abcdesevilla.es/semeyes-religion/20130611/venti-ano-dende-papa-122103.html. 
  23. Historia del Arte Salvat (L'arte islámico), Salvat editores
  24. 24,0 24,1 Molina y otros, 1981, p. 53.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 Molina y otros, 1981, p. 54.
  26. 26,0 26,1 «Catedral de Santa María de la Sede - Sevilla (Andalucía)». Inventariu de les campanes de les Catedrales d'España (2016). Consultáu'l 9 de marzu de 2016.
  27. fía-de-la-giralda_1641442308047.html Sor Bárbara "La fía de la Giralda". ABC de Sevilla, publicáu'l 1 d'avientu de 2007.
  28. . Pobles de Catalunya. Consultáu'l 12 de mayu de 2016.
  29. 29,0 29,1 Antonio Morente (4 d'avientu de 2010). La familia americana de la Giralda. El Correo de Andalucía. 
  30. Boriken365 (9 de febreru de 2013). «puertu ricu-cortil-de-rio-piedres/ Torre Universidá de Puertu Ricu Cortil de Río Piedres». Consultáu'l 29 d'avientu de 2013.
  31. «Imaxe publicitaria del Ron Havana Club».
  32. . New York City Architecture. Consultáu'l 12 de mayu de 2016.
  33. Molina y otros, 1981, p. 9.
  34. "Balada de la Giralda" y "La torre de Sevilla". ABC de Sevilla. 16 de setiembre de 2016. 
  35. La Giralda salta de Sevilla a 'SimCity'. Diariu de Sevilla. 8 de febreru de 2013. http://www.diariodesevilla.es/article/videojuegos/1456147/la/giralda/salta/sevilla/simcity.html. 
  36. Sevilla, presente en Assassin's Creed, con Michael Fassbender. El Correo de Andalucía. 12 de mayu de 2016. 
  37. La portada de la Feria d'Abril de 2007 va algamar los 44 metros d'altor. ABC de Sevilla. 5 d'avientu de 2006. 

Bibliografía editar

  • ÁLVAREZ BENAVIDES, Alfonso (1913). La Giralda: noticia históricu-descriptiva del grandiosu monumentu hispalense: descripción xeométrica y artística espresando'l so volume y pesu. Sevilla. Editorial: Asociación de Llibreros de Viejo.
  • FALCÓN MÁRQUEZ, Teodoro [1989] (1999). La Giralda: rosa de los vientos. Sevilla. Editorial: Diputación, Área de Cultura. ISBN 84-7798-153-1
  • BARRIONUEVO FERRER, Francisco (2000). Giganta de Sevilla. Sevilla. Editorial: Fundación El Monte. ISBN 84-89777-97-7
  • GARCÍA DEL MORAL, Amalio (1987). La Giralda: 800 años d'historia, d'arte y de lleenda. Sevilla. Editorial: Editoriales Andaluces Aconceyaes. ISBN 84-7587-087-2 (v.1); 84-7587-086-4 (o.c.)
  • RODRÍGUEZ ESTÉVEZ, Juan Clemente (1998). El alminar de Isbiliya: La Giralda nos sos oríxenes (1184-1198). Sevilla. Editorial: Conceyu, Área de Cultura. ISBN 84-95020-32-7
  • ALMAGRO GORBEA, Antonio; ZÚÑIGA URBANU, Juan Ignacio (2007). Atles arquiteutónicu de la Catedral de Sevilla. Sevilla-Granada. Editorial: Escuela d'estudios árabes. CSIC. ISBN 978-84-7170-213-5
  • MOLINA, Francisco (coord.) (1981). El Giraldillo. Editorial: Monte de Piedá y Caxa d'Aforros de Sevilla. D.L. SE-212-1981
  • BOSCH VILÁ, Jacinto (1984). Historia de Sevilla: La Sevilla islámica 712-1248. Editorial: Secretariáu de Publicaciones de la Universidá de Sevilla. ISBN 84-7405-294-7
  • SOBRINO, Miguel (2009). Catedrales. Les biografíes desconocíes de los grandes templos d'España. Editorial:La Esfera de los Llibros. ISBN 978-84-9734-868-3

Enllaces esternos editar