Gloria Suzanne Koenigsberger Horowitz

Gloria Suzanne Koenigsberger Horowitz ye una astrónoma y física mexicana.[1]

Gloria Suzanne Koenigsberger Horowitz
Vida
Nacimientu Ciudá de Méxicusieglu de XX
Nacionalidá Mexicana
Llingua materna castellanu
Estudios
Estudios Universidá Nacional Autónoma de Méxicu 1978)
Universidá Estatal de Pensilvania 1983)
Llingües falaes castellanu
Oficiu astrónoma, profesora universitariafísica
Emplegadores Universidá Nacional Autónoma de Méxicu
Cambiar los datos en Wikidata

Ye profesora ya investigadora y una de les pioneres d'Internet en Méxicu, al formar parte del equipu conformáu por integrantes de diverses entidaes académiques y gubernamentales que collaboraron pa llograr la primer conexón d'Internet en Méxicu ysobremanera, por coneutar a dicha rede a la Universidá Nacional Autónoma de Méxicu (UNAM) en 1989.[1]

Estudió la llicenciatura en Física na Facultá de Ciencies de la UNAM y graduóse en 1978. Llogró'l doctoráu en Astronomía na Universidá Estatal de Pennsylvania, Estaos Xuníos, en 1982.

Trayeutoria profesional editar

Ye caderalga na UNAM y na Universidá Autónoma del Estáu de Morelos. Dirixó tesis de llicenciatura y posgráu en diches instituciones y nel Institutu Nacional d'Astrofísica, Óptica y Electrónica (INAOE). Ye Investigadora titular adscrita al Institutu de Ciencies Físiques con sede en Cuernavaca, Morelos. Ye miembru del Sistema Nacional d'Investigadores nel Nivel III.[2]

Ye miembru activu de la Unión Astronómica Internacional (IAU), organización na que forma parte de la División G que'l so oxeto d'estudiu centrar na comprensión de les propiedaes de les estrelles de toles mases y les etapes evolutives y los mecanismos físicos que les rixen.[3][4]

Por seis años foi parte de la xunta directiva de l'Asociación d'Universidaes pa la Investigación n'Astronomía (AURA) y, dende 2007 ye miembru del comité d'auditoría de dicha organización.[5]

De 1990 a 1998 foi direutora del Institutu d'Astronomía de la UNAM. Mientres el so xestión amplióse la infraestructura física de les instalaciones del Institutu d'Astronomía en Ciudá Universitaria y d'Ensenada, Baxa California y construyóse una subsede en Morelia. Coles mesmes, modernizáronse los telescopios del Observatoriu Astronómicu Nacional San Pedro Mártir en Baxa California.[6]

Publicaciones editar

Publicó más d'un centenar d'artículos d'investigación, informes, bases de datos; inéditos y ellaboraos individualmente y en coautoría con otros espertos. Estos son dalgunos de los sos trabayos:

  • Planet heating prevents inward migration of planetary cores. Nature 520 (7545): 63-652015.
  • The HD5980 multiple system: Masses and evolutionary status.[8]
  • Spectral modelling of the Alpha Virginis (Spica) binary system.[9]
  • Tidal Flows in asynchronous binaries: The beta-factor.[10]
  • Wind Structure of the Wolf-Rayet Star.[11]
  • Eccentric binaries: Tidal flows and periastron events.[12]
  • Wolf-rayet phenomena in massive stars and starburst galaxies, 1999.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Academia de Ciencies de Morelos, A.C.. «Perfiles de miembros 2013» (castellanu). Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  2. Academia Mexicana de Ciencies. «Resumen curricular» (castellanu). Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  3. IAU. «Division G Stars and Stellar Physics» (inglés). Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  4. IAU. «individual members» (inglés). Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  5. Foru Consultivu. «Resumen curricular» (castellanu). Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  6. Academia Mexicana de Ciencies. «Resumen curricular». Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  7. Los entamos de Internet en Méxicu, 2014.
  8. The HD5980 multiple system: Masses and evolutionary status
  9. Spectral modelling of the Alpha Virginis
  10. Tidal Flows in asynchronous binaries: The beta-factor
  11. Wind Structure of the Wolf-Rayet Star EZ CMa = HD 50896
  12. Eccentric binaries: Tidal flows and periastron events