Gramática del pipil

La gramática del pipil ye'l conxuntu de regles y principios que regulen l'usu del idioma pipil. Esti artículu amuesa un esquema gramatical del idioma náhuat o pipil, una llingua perteneciente a la familia llingüística yuto-nahua y emparentada col náhuatl mexicanu. El pipil ye una llingua amenazada y ye falada anguaño por solo dalgunos de los pipiles d'El Salvador.

Soníos editar

Fonemes y acentuación editar

Vocales básiques
Vocales anteriores Vocales posteriores
Zarrada i o
Media y
Abierta a
  • La realización de la vocal posterior bazcuya ente [o] y [o], pero'l alófonu predominante ye la vocal zarrada.
  • Históricamente hubo distinción fonémica de cantidá, esto ye, les pallabres podíen tener distintes significaos dependiendo de si dalguna de les vocales yera llarga o curtia. Sicasí, la distinción paez sumir nel idioma modernu.
Consonantes básiques
Billabial Alveolar Palatal Velar Labiovelar Glotal
Oclusives p t k [k], [g], [ɣ] kw
Africaes tz [ts] ch [tʃ]
Fricatives s sh [ʃ] j [h]
Nasales m n [n], [ŋ], [m], [ɲ]
Líquides l
Semivocales | y w [(ɣ)w]
  • El fonema /k/ frecuentemente tien a [g] y [ɣ] como alófonos, dándose tal variación tantu pol contestu fonéticu como pola variación dialeutal.
  • El fonema /n/ tien dellos alófonos, que la so distribución ye práuticamente igual que la correspondiente a la /n/ española tal como se pronuncia n'El Salvador, esto ye:
  • Cuando /n/ va siguida d'una vocal ye usualmente alveolar (como en añada n'español salvadoreñu).

nfolia 'yo, me', ini 'esti', nonan 'la mio madre' [n]

senpa [m] 'una vegada, de nuevu', Ken tinemi? '¿Cómo tas?' [n], inchan [ɲ] 'en casa d'ellos', tenkal 'puerta, patiu' [ŋ]

  • Precediendo a otres consonantes o a una posa, la pronunciación de n ye casi siempres velar: [ŋ] (como la "n" en pan, un güevu, un machu etc. n'español salvadoreñu).

Kan nemi? '¿ú (él/ella)?', anyawit 'tu (pl.) tas diéndote';

Ini ne apan 'Esto ye'l ríu', Shimutalikan! '¡Sentar!' [ŋ]

  • A la fin de pallabra y antes d'una vocal, tamién ye velar [ŋ] (compárese la pronunciación salvadoriana de la "n" en un avión y con él).

Ken ajsik? '¿Cómo llegó él/ella?', wan ini 'y esto' [ŋ]

  • El soníu velar ([ŋ]) apaez tamién en delles pallabres ente dos vocales; puede representase gráficamente por aciu "nh".

nemanha 'más tarde, agora mesmu', kinhita 'ver', tenhat 'rivera' [ŋ]

La mayoría de les pallabres tán acentuaes na penúltima sílaba. Dalgunes tán acentuaes na última sílaba: estes inclúin dellos compuestos léxicos como tenkal 'puerta, patiu' (de ten 'entrada' y kal 'casa'), ciertos prefixos o monosílabos reduplicados como (opcionalmente) kajkal 'cases', amás de diminutivos con -tzin o -chin. Tamién hai pallabres nestes categoríes col acentu regular na penúltima sílaba.

Fonotáctica editar

  • Les sílabes pueden tener cualquier forma dexada pola fórmula (C)V(C) y les pallabres pueden tener cualquier númberu de tales sílabes

kal 'casa', at 'agua', ne 'ende', nu-ish 'el mio güeyu', a-pan 'ríu', los mios-tun 'gatu', kat-ka 'yera', uj-ti 'camín', kwa-wit 'árbol, madera, vara', nu-kwaj-kwach 'les mios ropes', metz-ti 'lluna', nech-kwa 'él/ella cómeme', tzak-tuk 'zarráu', shik-tzuj-tzun-ta-mej-ti-kan '¡afilen les puntes!'

  • La mayoría de les consonantes en náhuat pueden apaecer en cualquier posición, pero m y kw nun pueden faelo a la fin d'una sílaba (o pallabra); tampoco esisten pallabres que rematen en p. A la fin d'una sílaba, m o kw convertir en n y k respeutivamente (ver les pronunciaciones nes tables de riba).

tekuma-t 'jícara' pero nu-tekun 'el mio jícara', ki-tzakwa 'él/ella cerrar' pero tzak-tuk 'zarráu'

  • J tien una distribución llindada: nunca puede apaecer dempués d'otra consonante y raramente facer de primeres d'una pallabra. J, a la fin d'una pallabra, tien una pronunciación débil y puede sumir totalmente.

naja 'Yo, me', ujti 'camín', nikwaj 'yo comer', shushukna(j) 'verde'

Semivocales secundaries editar

Cuando dos fonemes vocálicos tán xuntos nuna mesma pallabra, suelse interponer una [j] (el soníu y) ente ellos (o [w] si la primer vocal ye o). Esto ye común cuando la primera de los dos vocales ta acentuada.

  • miak 'enforma' → ['mijak]
  • *shikwa + -ashikwaya '¡cómilo!'
  • se-uk (de *se + -uk) 'otru' → ['sejuk]
  • nu-ika-w 'el mio hermanu menor' → [nu'wigaw]

N'otros casos, si /i/ o /y/ precieden a otra vocal, sustitúyense de cutiu por [j].

  • ki-pia-yá 'él yá lo tien' → [gi'pjaja]
  • seujti (de *se + ujti) 'una vegada' → ['sjuhti]

Pero esta [j] suel omitise si apaez dempués de sh o ch.

  • shiawa! (por *shi-yaw-a) '¡vete yá!' → ['ʃ(j)awa]
  • shi-k-chia-kan! '¡esperen! → [ʃik'tʃ(j)akaŋ] / [-gaŋ]

Dempués de n alveolar o /k/ = [g], [j] combínase de cutiu pa producir [ɲ] (paecida a la ñ española) o'l soníu y [j], respeutivamente.

  • niajki (por *nin-yaj-ki) 'yo fui' → ['njahki] / ['ɲahki]
  • kielkawa 'él/ella escaez' → [gjel'kawa] / [jel'kawa]

Reduplicación editar

La reduplicación ye un procesu morfolóxicu carauterizáu en términos fonolóxicos y que s'emplega en delles instancies del sistema gramatical pipil. La reduplicación nel náhuat toma la forma d'una repetición de la primera sílaba d'una pallabra (o más específicamente, la parte (C)V al entamu de la pallabra): asina, por casu, la reduplicación de kunet 'neñu' ye ku-kunet 'neños', y un deriváu del raigañu petz- 'llisu' ye pe-petz-ka 'una especie de pexe pequeñu y plateado (pepesca nel español local)'.

Otra variedá más granible de reduplicación rique la adición d'una j depués de la reduplicación. Por casu: ku-j-kunet 'neños', pe-j-petz-naj plural de petz-naj 'llisu, desnudu'. En términos xenerales, la reduplicación simple (ensin j) ye gobernada por criterios léxicos. La reduplicación con j, otra manera, ye utilizada por regles gramaticales que:

  • xeneren nomes y axetivos plurales de singulares

tamal 'tortiella' → taj-tamal 'tortielles'

mistun 'gatu' → mij-mistun 'gatos'

kal 'casa' → kaj-kal 'cases'

apan 'ríu' → aj-apan 'ríos'

  • producen verbos iterativos de verbos non iterativos

taketza 'él/ella fala' → taj-taketza 'él/ella parola'

nemi 'él/ella ta (en dalgún llugar)' → nej-nemi 'él/ella camina'

paki 'él/ella ri' → paj-paki 'él/ella ta feliz'

ki-ajwa 'él/ella lo regaña' → ki-aj-ajwa 'él/ella reprender'

Sintagma nominal editar

Determinantes y cuantificadores editar

Determinantes y cuantificadores comunes
dellos determinantes dellos cuantificadores
  • ne 'el, la, los, les'
  • se 'un, una'
  • ini 'este, esta'
  • uni 'esi, esa'
  • se(j)se 'cada'
  • miak 'munchos'
  • ch(i)upi 'pocu, un pocu'
  • muchi 'tou, toos'
  • se 'unu'
  • ume 'dos'
  • yey 'trés'
  • nawi 'cuatro'
  • makwil 'cinco'

Los determinantes (cola esceición de ne) y los cuantificadores pueden usase como pronomes, n'otres pallabres ensin preceder a un nome al que determinen o cuantifican, e.g. ne takat 'l'home', ini techan 'esta aldega', miak kal 'munches cases', ume siwat 'dos muyeres'.

Posesión editar

Los prefixos que s'amuesen de siguío antepónense a los nomes pa espresar a quién "pertenecen"; por casu: nu-yac 'la mio ñariz', i-eltiw 'la so hermana', el to-mistun 'el nuesu gatu', mu-techan 'el to pueblu'.

Índices posesivos
Posesor individual Posesor plural

nu- 'el mio'

mu- 'el to'

i- 'el so'

el to- 'el nuesu'

anmu- 'los sos (2ª persona)'

in- 'los sos (3ª persona)'

Nun esiste'l "usté" en náhuat sinón una sola forma pa la segunda persona singular; i- equival a "el so (d'él o ella)".

Dellos nomes esixen siempres un posesor, polo que ye incorreutu en náhuat dicir solamente *se yac 'una ñariz' o *ne eltiw 'la hermana': en llugar d'eso, ye necesariu dicir se iyak 'una la so-ñariz', ne nueltiw 'la la mio-hermana' o cualesquier otra forma posesiva que s'axuste meyor al contestu. Los nomes que siguen esta norma son, na so mayoría, aquellos qu'espresen yá seya partes del cuerpu o miembros de la familia.

Otros nomes pueden apaecer con un posesor o ensin él. Dalgunos d'estos tienen dos formes distintes: la forma absoluta, que s'utiliza ensin el prefixu posesivu, y la forma tenida, que s'utiliza col prefixu posesivu. Estos 'estaos' pueden ser indicaos por distintos sufixos; por casu: ne kune-t 'el neñu' → ne nu-kune-w 'el mio neñu'; ne ensin-ti 'el maíz' → ne nu-ensin 'el mio maíz'; ne esti 'el sangre' → ne nu-ye-yu 'la mio sangre'. Cuando dambos estaos del nome tienen un marcador-cero (como mistun y techan), el nome ye invariable.

Sufixos absolutos y peseídos
Absolutu Teníu
Singular
  • -t
  • -ti
  • Ø
  • -w
  • Ø
Plural
  • -met
  • -ket
  • Ø
  • -wan
  • Ø

Los índices posesivos amuésennos la persona y númberu del posesor, que puede ser especificáu por un sintagma nominal. Cuando eso asocede, la construcción va tener de normal l'índiz de la tercer persona, e.g. ne i-mistun ne piltzin 'el gatu del neñu' (lliteralmente: 'el so-gatu'l neñu').

Esiste una manera alternativa d'espresar esto usando la preposición pal o'l relacional ipal: ne mistun pal ne piltzin ('el gatu del neñu'). Inclusive con posesión inalienable, ye posible dicir ne inan pal ne piltzin ('el la so-madre del neñu' = 'la madre del neñu').

El plural editar

Un sustantivu puede formar el plural por dos procedimientos:

al traviés de reduplicación (ver enriba)
  • mistun 'gatu' → mij-mistun 'gatos'

usando los sufixos del plural (-met, -ket)

  • taka-t 'home' → taka-met 'homes'

Pa sustantivos teníos:

Esiste un sufixu especial pa dellos sustantivos teníos pa formar el plural: -wan. Este ye usáu con ciertos sustantivos que denotan rellaciones familiares y posesión inalienable.

  • nu-elti-w 'la mio hermana' → nu-elti-wan 'les mios hermanes'
  • nu-kunpa 'el mio amigu' → nu-kunpawan 'los mios amigos'
  • nu-pal 'el míu' → nu-pal-wan 'los mios bienes'

Nel restu de los casos usa la forma reduplicada del singular.

  • nu-kune-w 'el mio fíu' → nu-kuj-kune-w 'los mios fíos'
  • nu-kwach 'el mio (pieza de) ropa → 'nu-kwaj-kwach 'el mio(s) ropa(s)'

Delles vegaes, ye'l prefixu posesivu'l que ye reduplicado.

  • nu-ish 'el mio güeyu' → nuj-nu-ish 'los mios güeyos'
  • i-kshi 'el so pie' → ij-i-kshi 'los sos pies'

Delles pallabres pueden acompañar a un sustantivu nel sintagma nominal, como los determinantes ne, ini, uni. Estos son invariables en cuanto all númberu, y.j. uni mistun 'esi gatu', uni mijmistun 'esos gatos'. Per otra parte, los nomes son acompañaos por un cuantificador que ye plural por sigo mesmos, nun precisen tar en plural morfolóxicamente, y.j. ume mistun 'dos gatos'.

Axetivos editar

Los axetivos que s'usen atributivamente precieden o siguen al sustantivu, e.g. se selek iswat o se iswat selek 'una fueya tienra' (selek 'tienru, frescu, verde', iswat 'fueya').

Esiste una gran variación con al respective de cómo marcar el plural nun sintagma nominal que contién un axetivu. Siempres y cuando dalgún elementu dientro del sintagma nominal tenga marca de plural, nun ye necesariu que los otros elementos tean tamién marcaos (lo cual podría llegar a considerase redundancia). Sicasí, dalgunos falantes paecen indicar una preferencia por:

  • Marcar el plural nel primer elementu que seya posible (lo más a la izquierda posible)
  • y si non, evitar la redundacia, por tanto chijchiltik tzaput o tzajtzaput chiltik, pero ume chiltik tzaput o ume tzaput chiltik.

Pronomes y alverbios editar

Nengún sintagma nominal lleva marques de casos, y esto ye igualmente ciertu pa los pronomes, cada unu de los cualos tien una única forma que puede desempeñar cualquier función sintáctica na oración.

Pronomes personales
Singular Plural

naja 'yo'

taya 'tu, vos'

yaja 'él, ella'

tejemet 'nós'

anmejemet 'vós, ustedes'

yejemet 'ellos, elles'

Oros pronomes y deícticos
Pronomes Alverbios de llugar Otros alverbios
Demostrativu |
  • ini, yajini 'esti'
  • uni, yajuni 'esi, aquel (lloñe)'
  • yajane 'esi, aquel (del que falamos)'
  • nikan 'equí'
  • unkan 'ende, ellí (lloñe)'
  • ne 'ende, ellí (en dichu llugar)'
  • ijkini 'como esti'
  • ijkiuni 'como aquel'
  • ash(k)an 'agora, güei'
  • kwakuni 'entós'
  • nemanha 'tarde, dempués'
Interrogativu |
  • '¿quién?'
  • tey/tay '¿qué?'
  • katiawel? '¿cuál?'
  • kan? '¿ónde?'
  • ken? '¿Cómo?, ¿Cómo qué?'
  • keman? '¿cuándo?'
Indefiníu |
  • aka 'daquién'
  • inte aka 'naide'
  • tatka 'daqué, cualquier cosa, dalguna cosa'
  • inte tatka 'nada'
  • kanaj 'dalguna parte, n'otra parte'
  • inte kanaj 'niundes, per nenguna parte'
  • nujme 'perdayures, por onde quiera'
  • inte keman 'nunca'

Casos y preposiciones editar

Nengún sintagma nominal en función argumental lleva marca de casu. Pa especificar otres funciones non argumentales, típiques d'un adxuntu, úsase una preposición ante'l sustantivu o pronome. Les principales preposiciones son:

Preposiciones
ka 'a, escontra (etc.)'
  • ka tiupan 'a la ilesia'
  • ka tayua 'pela nueche'
tik 'en, dende (etc.)'
  • tik ne techan 'en/dende l'aldega'
  • tik Nawat 'en pipil'
pak 'en, enriba de'
  • pak ne metat 'na piedra pa moler'
tech 'en, por, cerca de, pa'
  • tech ne apan 'xunto al ríu'
  • tech ne siwat 'pa la muyer'
wan 'con (etc.)'
  • wan ne siwat 'cola muyer'
chan 'na casa de, onde'
  • chan ne siwat 'na casa de la muyer, onde la muyer'
pal 'para, de'
  • pal nunan 'pa la mio madre'
  • se siwat pal nutechan 'Una muyer del mio pueblu'

Toles preposiciones mentaes deriven diacrónicamente de los relacionales (vease más palantre). En dellos casos, la preposición a cencielles representa una abreviación del relacional a cencielles omitiendo'l prefixu "i-".

Ciertes preposiciones n'especial son similares a los sustantivos y espresen una rellación particular escontra'l so complementu posesivu (usualmente una rellación espacial, pero non siempres). Por casu, nu-jpak 'enriba/enriba de mi', consiste de la preposición (i)jpak col significáu de 'posición enriba de (daqué)', col posesor de primer persona del singular. Dalgunes d'estes preposiciones son les siguientes (espresaes nes sos formes de tercer persona del singular):

Delles rellaciones
Rellaciones espaciales Otres rellaciones
  • ijtik 'en, dientro de, adientro de'
  • ijpak 'en, enriba de, enriba de'
  • itan 'baxu, embaxo de'
  • ishpan 'en frente de'
  • ipan 'detrás de, tras de'
  • itech 'cerca de, al par de'
  • iwan 'con'
  • ichan 'na casa de, onde (daquién)'
  • ipal 'para, perteneciente a'
  • ipanpa 'd'alcuerdu a, en cuenta de'

Morfoloxía básica del verbu editar

Marques de suxetu y oxetu editar

La tabla de siguío amuesa los prefixos que sirven pa marcar el suxetu y l'oxetu del verbu respeutivamente. (Nótese que nel manera suxuntiva, el prefixu de segunda persona toma la forma especial shi-.

Marques de suxetu y oxetu
Númberu Persona Suxetu

prefixos

Oxetu

prefixos

Singular 1 nin- nech-
2 ti-, shi- metz-
3 - ki- / -k-
Plural 1 ti- tech-
2 an(h)-, shi- metzin(h)-
3 - kin(h)-

Verbos con un suxetu plural tomen el sufixu plural: básicamente -t sacante nel suxuntivu que ye cuando tomen -kan:

Marques de subjeto y oxetu
Indicativu Suxuntivu
Númberu Persona Prefixu Sufixu Prefixu Sufixu
Singular 1 nin- - nin- -
2 ti- shi-
3 - -
Plural 1 ti- -t ti- -kan
2 an- shi-
3 - -

Los verbos transitivos tomen amás un prefixu d'oxetu dempués del prefixu de suxetu. El prefixu de tercer persona del singular ki- ye apocopado a -k- cuando ye precedíu por dalgún de los prefixos nin-, ti- o shi-. Esto ye ilustráu equí pol presente del indicativu y el suxuntivu d'un verbu intransitivu (panu 'pass') y un verbu transitivu con un oxetu de tercer persona del singular (-pia 'have'):

Exemplos de verbos
panu (intransitivu) -pia (transitivu)
Númberu Persona Presente Subjunctivo Presente Subjunctivo
Singular 1 ninpanu ma ninpanu nikpia ma nikpia
2 tipanu ma shipanu tikpia ma shikpia
3 panu ma panu kipia ma kipia
Plural 1 tipanut ma tipanukan tikpiat ma tikpiakan
2 anpanut ma shipanukan ankipiat ma shikpiakan
3 panut ma panukan kipiat ma kipiakan

Dellos exemplos:

Intransitivos:

  • Nuteku tekiti tik ne mil. 'El mio pá trabaya nel maizal.'
  • Taika tichuka? 'Por qué tas llorando?'
  • Ne kujkunet kuchit. 'Los neños tán dormiendo.'

D'oxetu de tercer persona del singular:

  • (Naja) nikpia se tiltik mistun. 'Tengo un gatu negru.'
  • (Tejemet) tiktemuat kwawit tik ne kujtan. 'Tamos buscando madera nel monte.'

Ensin oxetu de tercer persona del singular:

  • Taika tinechtemua? 'Por qué me tas buscando?'
  • (Naja) nikinnutza ne kujkunet. 'Toi llamando a los neños.'

Transitivos con suxetu de tercer persona (y prefixu cero):

  • Nuteku kipia chiupi tumin. 'El mio pá tien daqué de dineru.'
  • Te nechkakit ne kujkunet. 'Los neños nun pueden oyeme./Los neños nun m'oyen.'

Tiempos verbales editar

Los tiempos (llamaos asina por comodidá anque realmente refiérense tanto al aspeutu, el manera como al tiempu gramatical) carauterizar por distintos sufixos. El sufixu de plural -t combinar con cada tiempu colos otros sufixos específicos del tiempu, como se va amosar de siguío:

Terminaciones de tiempu
Singular Plural

-

-t

-ki, -k, -, -j

-ket

-tuk

-tiwit

-s

-sket
Condicional -skia -skiat

-tuskia

-tuskiat

-to

-tuyat

-

-kan
Participiu -tuk
El presente (a pesar del so nome), el perfectu y el suxuntivu nun se refieren a un tiempu específicu, sinón que se refieren a eentos antes, o dempués del momentu de la fala tal como se determina pol contestu. Estos tiempos espresen una aición habitual en marcha (presente), d'aición completada (perfectu) y d'aición o estáu potencial (suxuntivu), respeutivamente:
  • Presente: Nemik se takat munamiktijtuk kipiatuya ne isiwaw, wan inte kimati katka ka kisa ka tayua. 'Había un home casáu que tenía una esposa, y nun sabía qu'ella acostumaba a salir pela nueche'.
  • Perfectu:' Yaja pejki kikwa ne tortaj kimakatuk inan. 'Empezó a comer la empanadilla que diéralu 039; la so madre'.
  • Suxuntivu:' Kilwij ma walmukwepa. 'Díxo-y 039;que volviera.'

El imperativu namái difier del suxuntivu pola ausencia de la partícula gramatical introductoria ma.

  • Sujunctivo: Yawi metzilwia ma shimutali. 'Ella te va dicir que te sientes.'
  • Imperativu: Shikalaki wan shimutali! Entra y sentar!'

El participiu funciona como nome o como axetivu: nun toma prefixos d'oxetu y se pluraliza por reduplicación más que por sufixación.

  • Nikpia se kumit tentuk wan et. 'Tengo una olla enllena de frijoles.'
  • Nikpia yey kumit (tej)tentuk wan et. 'Tengo tres olles llenes de frijoles.'

Conxugaciones editar

Conxugaciones regulares
Presente Pasáu Perfectu Sujunctivo

kuchi 'dormir'

kuchki kuchtuk ma kuchi

panu 'pasar'

panuk panutuk ma panu

tajtani 'preguntar'

tajtan tajtantuk ma tajtani
IV mutalua 'correr' mutaluj mutalujtuk ma mutalu

Nos verbos clasificaos dientro de la 1ª conxugación (o clase de conxugación I) nesta tabla, la terminación -a o -i nel presente y nel suxuntivu perder nel pasáu (que termina en -ki pa esta conxugación) y el perfectu (tolos perfectos terminen en -tuk). Los verbos de la 2ª conxugación (o clase de conxugación II), que terminen en -a, -i o -o, caltienen esta terminación en tolos casos, y formen el pasáu en -k. La 3ª conxugación (clase III) difier de la clase I namái en que nun esiste sufixu de pasáu, namái'l raigañu ensin terminación dalguna. Finalmente la 4ª conxugación (clase IV) ta formada por verbos qu'acaben en -ia o -ua nel presente, pero que pierden el so vocal final a nos otros tiempos (incluyendo'l suxuntivu) y añaden una -j nel pasáu y el perfectu.

Verbos de la primer conxugación con mutación
Presente Pasáu Perfectu Subjunctivo
pew-a 'empezar' pej-ki pej-tuk ma pew-a
-inay-a 'esconder' -inash-ki -inash-tuk ma -inay-a
-ku-a 'mercar' -kuj-ki -kuj-tuk ma -ku-a
-pi-a 'tener' -pish-ki -pish-tuk ma -pi-a

La 1ª clase inclúi una subclase de raigaños alternantes que terminen nel presente y nel suxuntivu en -wa, -ua, -yá o -ia. Estes terminaciones camuden a -j-, -uj-, -sh- y -ish-, respeutivamente, nel pasáu y nel perfectu.

Verbos irregulares
Presente Pasáu Perfectu Subjunctivo
yaw(i) 'dir' yajki yajtuk ma yaw(i)
witz 'venir' walaj walajtuk ma wiki
-kwa 'comer' -kwaj -kwajtuk ma -kwa
-kwi 'garrar' -kwij -kwijtuk ma -kwi

Esisten amás bien pocos verbos genuinamente irregulares. Los paradigmes de presente y el suxuntivu de yawi 'dir' y witz 'venir' preséntense completos de siguío:

yawi 'dir' witz 'venir'
Presente Subjunctivo Pasáu Presente Subjunctivo Pasáu
Singular 1 niaw ma niaw niajki niwitz ma niwiki niwalaj
2 tiaw ma shu tiajki tiwitz ma shiwi tiwalaj
3 yawi ma yawi yajki witz ma wiki walaj
Plural 1 tiawit ma tiawit tiajket tiwitzet ma tiwikikan tiwalajket
2 anyawit ma shumet / sh(i)akan anyajket anwitzet ma shiwimet / shiwikan anwalajket
3 yawit ma yawit yajket witzet ma wikikan walajket

Prefixu direccional editar

El prefixu direccional wal- 'escontra'l falante' sigue al marcador de suxetu pero preciede a los marcadores d'oxetu en verbos transitivos (sacante en visu a tercer persona ki-). Esti prefixu presenta una carauterística morfolóxica peculiar cuando ye precedíu por nin-, ti-, shi- o ki-, siendo nesi casu omitíes tanto la -i del prefixu anterior como la w- del direccional, dando les formes fundíes: nal-, tal-, shal- and kal-.

Cuando nin-/ti-/shi-, ki- y wal- pondríense xuntos, el componente ki- sume, de manera que nal-, tal- y shal- en verdá cumplen tantu la función de marcadores transitivos (= nin- + ki- + wal, etc.) como la función de marcadores intransitivos (= nin- + wal-, etc.). El marcador d'oxetu del plural kin- estremar en dos cuando se combina con wal-- Los siguientes exemplos ilustrar.

kiski 'salir (escontra fuera)' walkiski 'salió (escontra mi)'
nitemuk 'baxé' na eltemuk 'vini baxando (para acá)'
kiwikak 'él (lo) traxo' ka elwikak 'él (lo) traxo'
nikwikak 'yo (lo) tomé' na elwikak 'yo (lo) traxi'
kinnutzki 'llamar' ka elinnutzki 'llamar dende equí'
nikinnutzki 'llamar' na elinnutzki 'llamar dende allá'

Sintaxis editar

Predicación non verbal editar

Los sintagmes non verbales pueden ser emplegaos como predicaos, ensin nengún elementu verbal na oración.

  • Ini Carlos. 'Esti ye Carlos.'
  • Carlos tumak. 'Carlos ta gordu.'
  • Yejemet tuj-tumak. 'Ellos son gordos.'

Los predicaos non verbales nun presenten la mayoría de les categoríes morfolóxiques de los verbos (como por casu el tiempu), pero dalgunos d'ellos pueden tener marques de suxetu. Como ye avezáu ensin prefixu pa los suxetos de tercer persona, d'equí Ini Carlos.

  • Naja nin-Carlos. 'Yo soi Carlos.'
  • Taya ti-tumak. 'Tu estes gordu.'
  • Tejemet ti-tuj-tumak. 'Nós tamos gordos.'

Los predicaos non verbales en suxuntivu tamién son posibles.

  • Ma ijkia! ¡'Qu'asina sía!'
  • Naja niknekiskia ma nupal. 'Deséu que sía mio.'

Los predicaos non verbales pueden ser siguíos (de la mesma manera que los verbales) por una forma invariable katka qu'establez una referencia de pasáu. Nun contestu non verbal katka puede por tanto traducise como taba.

  • Naja nin-tumak katka. ' Taba gordu.'

Transitividá y intransitividad editar

La mayoría de los verbos en Nawat formen dos clases dixuntes: los verbos transitivos y los verbos intransitivos.

Equí, los verbos intransitivos son aquellos que nun pueden apaecer acompañaos d'oxetu, nin los correspondientes proclíticos (o prefixos d'oxetu), ente que los verbos transitivos son aquellos que riquen obligatoriamente la presencia de prefixos d'oxetu. En Nawat los suxetos y oxetos nominales nun tienen necesariamente qu'apaecer na oración, anque sí tienen d'apaecer los correspondientes marques na forma verbal (esta afirmación namái ye válida considerando que la marca de suxetu de tercer persona ye un morfo cero y por tanto ensin realizar fonéticamente).

La siguiente llista contién dalgunos de los verbos tanto transtivos como intransitivos más frecuentes en Nawat:

Verbos comunes del Nawat (según transitividá y conxugación)
Intransitivos:
chuka (II) llorar ina (II) dicir kalaki (III) entrar
kisa (I) salir / sacar kuchi (I) dormir miki (II) morrer
naka (II) stay nemi (II) ser, tar, esistir, nesi (II) ser vistu, nacer
paki (II) tar feliz, sentise bien panu (II) pasar pewa (I) empezar
taketza (I) falar takwika (II) cantar tami (II) acabar
tekiti (I) trabayar temu (II) baxar chuka (II) llorar
weli (II) ser capaz, saber, conocer witz (irr.) venir yawi (irr.) dir(se)
Transitivos:
-chia (I) esperar -chiwa (I) faer -ilpia (IV) arreyar
-ilwia (IV) dici-y a daquién (daqué) -ishtia (IV) llevase -ita (II) ver
-kaki (II, IV) oyer, escuchar -kua (I) mercar -kwa (irr.) comer
-maka (II) dar -esquita (I) cocinar -mati (I) saber, conocer
-neki (II) amar, deseyar, querer -nutza (I) llamar (a daquién) -paka (II) llavar
-palewia (IV) ayudar -pia (I) tener -talia (IV) poner
-temua (IV) buscar -uni (II) beber -wika (I) acarretar, llevar

Cambeos de valencia del verbu editar

Esiste un ciertu númberu de maneres, tanto gramaticales como léxiques, de camudar la valencia del verbu (transtivizar, intranstivizar, etc), esto ye, de camudar el númberu d'argumentos obligatorios qu'un raigañu verbal rique. Esiste un eleváu númberu de pares de verbos rellacionaos, unu de los cualos intransitivu y l'otru transitivu formaos por cambeos de valencia:

L'alternación vocálica de -i (intr.) ~ -a o -ia (tr.) ye bien frecuente nel léxicu, pero nun ye granible y nun constitúi una regla ríxida.

  • kelun-i (II) 'rompese' (intr.) ~ -kelun-a (I) 'romper' (tr.)
  • tem-i (II) 'enllenase' (intr.) ~ -tem-a (I) 'enllenar' (tr.)
  • shin-i (II) 'ser alboráu' (intr.) ~ -shini-a (IV) 'rociar' (tr.)
  • tam-i (II) 'terminar' (intr.) ~ -tami-a (IV) 'terminar (daqué)' (tr.)

Una derivación lexical más granible qu'amonta la valencia asocede col sufixu causativu -tia.

  • kalak-i (II) 'entrar' (intr.) ~ -kalak-tia (IV) 'meter' (tr.)
  • mik-i (II) 'morrer(se)' (intr.) ~ -mik-tia (IV) 'matar' (tr.)
  • panu (II) 'pasar' (intr.) ~ -panul-tia (IV) 'pasar (daqué), faer pasar (daqué)' (tr.)
  • tawan-i (II) 'enfilase' (intr.) ~ -tawan-tia (IV) 'enfilar (a daquién)' (tr.)

Amás de tales alternaciones puramente léxiques, hai dos prefixos qu'amenorguen la valencia de verbos transitivos (cuando son usaos, nun hai prefixos d'oxetos):

El prefixu inacusativo ta- indica que l'oxetu ye indefiníu o non especificáu. Compárense: Yaja ki-kwa 'Comer', Yaja ki-kwa ne et 'Él come los frijoles', but Yaja ta-kwa 'Él come'.

  • -kwa 'comer' (tr.) → ta-kwa (oxetu ensin especificar)
  • -esquita 'cocinar' (tr.) → ta-esquita (oxetu ensin especificar)
  • -paka 'llavar' (tr.) → ta-paka (oxetu ensin especificar)

El prefixu inergativo mu- evita mentar el axente, faciendo que l'oxetu seya reinterpretado superficialmente como'l suxetu, ej. Mu-kwa 'Cómese', Mu-kwa ne et 'Los frijoles cómense'.

  • -kwa 'comer' (tr.) → mu-kwa 'ser comíu'
  • -esquita 'cocinar' (tr.) → mu-esquita 'ser cocináu'

Mu- tien otros trés significaos posibles, toos implicando un amenorgamientu de la valencia superficialmente: voz reflexiva, reciprocal y media.

  • Reflexiva: -paka 'llavar' → mu-paka 'llavase'
  • Reciprocal: -ita 'ver' → mu-ita 'trate l'unu al otru'
  • Media: -namiktia 'casar' → mu-namiktia 'casase'

Complementos oblicuos non marcaos editar

Dellos verbos del náhuat tienen un complementu que nun correspuende a nengún argumentu del verbu. Estos verbos son:

Verbos intransitivos que tomen un complementu de llugar. Nesti casu'l complementu opcionalmente pue ser reemplazáu por una frase preposicional o relacional.

  • Naja niaw Sentzunat. 'Voi a Sonsonate.'

(tamién: Naja niaw ka Sentzunat.)

  • Yaja nemi Awachapan. 'Ella ta en Ahuachapán.'

(tamién: Yaja nemi tik Awachapan.)

Verbos ditransitivos, esto ye, verbos con dos oxetos. Xeneralmente unu d'estos verbos tien el rol sintácticu de recipiente o oxetu afeutáu, y este ye tratáu como oxetu gramatical en Nawat. L'otru complementu, el del rol de paciente, ye'l complementu oblicuu mas ensin marcar explícitamente.

  • Ne siwat nechmakak ne tumin. 'La muyer diome a mi el dineru.'
  • Yaja kinmachtia Nawat. 'L'enséña-yos a ellos Nawat.'
  • Nechishtilijket ne nupiltzin. 'Ellos tomaron al mio fíu de mi.'

Verbos ditransitivos con valencia amenorgada, esto ye, verbos del tipu anterior que pasaron por amenorgamientu de valencia al traviés de los prefixos ta- o mu-, polo tanto volviéndose verbos de dos argumentos ensin oxetu gramatical. Por casu, ta-machtia 'enseña (daqué)' (ensin dicir a quién se-y ye enseñáu daqué).

  • Yaja tamachtia Nawat. 'Él enseña Nawat.'
  • Ne siwat tamakak tumin. 'La muyer dio dineru.'

Con mu- tenemos mu-machtia 'aprender, estudiar' (esto ye, 'enseñase a unu mesmu').

  • Yejemet mumachtiat Nawat. 'Ellos aprienden (o estudien) Nawat.'

Secuencies de verbos editar

Esisten munches maneres de subordinar un verbu a otru verbu precedente.

  • Si los verbos tienen distintos suxetos:

el verbu subordináu puede dir nel suxuntivu (siempres introducíu pola partícula ma)...

  • Nikneki ma shinaka. 'Quiero que te quedes.'
...o nel presente pola partícula pal o ka.
  • Niwalajtuk nikan pal titaketzat. 'Vini equí por que falemos.' (lliteralmente 'Vini equí para falamos')
  • Ken tikchiwki ka yawi ne tawanani? '¿Cómo fixisti por que'l borrachu fórase?' (llit., '¿Cómo fixisti que se va'l borrachu?')
Pero si'l primer oxetu ye igual al segundu oxetu, pue que nun haya subordinador col presente (vease construcción de verbos en serie).
  • Inte nechajkawa nikalaki. 'Nun me dexa entrar' (lliteralmente 'Nun me dexa entro')
  • Cuando dambos verbos comparten el mesmu suxetu:

Pal puede usase tamién, dambos verbos usándose col mesmu suxetu:

  • Niwalaj ka nikan pal nitaketza muwan. 'Vini equí pa falar contigo' (llit. 'Vini equí para falo contigo')
El pipil usa los llamaos verbos en serie, formaos por una secuencia de dos verbos finitos unu tres otru ensin nengún subordinador qu'intervenga, dambos verbos funcionando col mesmu suxetu; el segundu verbu ta siempres nel presente (esto ye, la forma ensin marcar). Esta estructura ye bien común y tien munchos usos na llingua.
  • Niajki nitaketza iwan. 'Fui a falar con él.' (lliteralmente 'Fui falo con él')
  • Nikistuk nipashalua. 'Salí pa dar una vuelta.' (llit. 'Salí doi una vuelta')
  • Nimuketzki niktatia tit. 'Llevanté a encender el fueu.' (llit. 'Llevanté enciendo'l fueu')
  • Nimukwepki nikita. 'Volví la mirada pa ver[lo].' (llit. 'Volví ver')
  • Yaja mutalia chuka. 'Ta sentáu llorando.' (llit. 'Siéntase llora')

Les perífrasis y los tiempos, aspeutos y maneres editar

La construcción de verbos en serie tamién sirve como estructura pa un númberu d'espresiones compuestes de tiempu, aspeutu y manera, ej.

yawi (presente) + V (futuru perifrásticu)

  • Naja niaw nimumachtia Nawat. 'Voi aprender (o voi aprender) el náhuat.'
nemi + V 'tar faciendo (daqué)'
  • Tejemet tinemit titakwat. 'Tamos comiendo.'
pewa + V 'empezamos a faer (daqué)'
  • Ne piltzin pejki chuka. 'El neñu empezó a llorar.'
-neki + V 'querer faer (daqué)'
  • Naja niknekiskia nimetzpalewia. 'Quixera ayudar.'
weli + V 'poder faer (daqué)'
  • Taya tiweli titaketza yek. 'Puedes falar bien.'

Pero tamién hai construcciones, o espresiones alternatives, que difieren con esti patrón en dalguna manera.

La pallabra invariable katka, que significa 'yera' o 'antes, nel pasáu', puede asoceder col siguiente verbu pa establecer una referencia al pasáu o de matiz habitual, ej. inte kimati katka 'he didn't know'.

Negación editar

Les partícules negatives van antes del verbu o'l predicáu non verbal. Téunicamente hai trés:

la partícula negative inte ordinaria (cola forma apocopada: te; y una varienta dialeutal, tesu), | width="50%"; style="background:#efefef;" |

  • Ne siwatket inte walajtiwit. 'Les muyeres nun vinieron.'
  • Tesu nikmati. 'Nun sé.'
  • Naja te nin-Carlos. 'Yo nun soi Carlos.'

style="background:#efefef;" |

  • Yejemet inte takwajket nian atiket. 'Nin comieron nin bebieron.'
y la prohibitiva maka or .
  • Maka shalmukwepa! '¡Nun tornes!'

Tamién se combinen con pronomes y alverbios pa espresar otros matices negativos, ej. (in)te (t)atka 'nada', (in)te aka 'naide', (in)te keman 'nunca', nian aka 'naide pa nada', maka keman '¡nunca enxamás!', etc.: Inte nikmati tatka (datka) 'Nun sé nada', Maka shikilwi aka! '¡Nun lo cuntes a naide!'

Fases d'aiciones editar

Dos sufixos, -a y -uk, traen distintos matices sobre les fases d'una aición o un procesu, esto ye, añaden ciertes nociones temporales (o rellacionaes) espresando qu'una situación yá foi camudada o completada (con -a) o qu'inda sigue (con -uk). El sufixu de fases más común, -a, ye usáu tamién pa poner énfasis nel predicáu marcáu d'esta manera. Compárense por casu:

  • Nemi takwal. 'Hai comida.'
  • Nemia takwal. 'Yá hai comida.' (implicando qu'antes nun había, hubo un cambéu na situación)
  • Nemiuk takwal. 'Inda hai comida.' (implicando qu'antes tamién había, non habíu un cambéu na situación)

N'oraciones negatives, los sufixos de fase son añadíos a la partícula negativa, por casu:

  • Inte (te, tesu) nemi takwal. 'Nun hai comida.'
  • Intea (teya, teya el so) nemi takwal. 'Yá nun hai comida.'
  • Inteuk (teyuk) nemi takwal. 'Nun hai comida inda.'

Entrugues editar

Les entrugues bivalentes ("de sigo o non") nun son distintos gramaticalmente de les afirmaciones correspondientes. Pue que sían afirmatives, ej. Taya tikmati? '¿Saber?', o negatives, ej. Inte tikitak kanka witz? '¿Nun visti d'ónde venía?'

Pa responder positivamente a una entruga de sigo o non, puede usase Y / Ej / Exa 'Sí', y dacuando Kia 'Asina ye'. Pero ye igualmente común el responder usando la correspondiente forma conxugada del verbu principal, ej. (mientres s'ufierta una galleta) —Tikneki se? —Nikneki —'¿Quies una?' —'Quiero'; Weli tikaketza nawat? —Weli '¿Puedes falar náhuat? —Puedo'. La respuesta negativa estándar ye Inte / Te / Tesu 'Non', o se niega'l verbu en cuestión: —Tikitak uni takat ka ne? —Te nikitak '—¿Visti a esi home perhí? —Nun lo vi.' Otres respuestes idiomátiques son Nusan 'Tamién', Teika inte! o Taika te! '¡Por qué non!', y Inte / Te / Tesu nikmati 'Nun sé'.

Les interrogatives de conteníu formar con unes partícules determinaes siempres precediendo al predicáu yá seya verbal o non verbal.

Les entrugues indireutes son introducíes por (a)el so 'si' o por una espresión determinada dependiendo del tipu d'entruga.

Coordinación editar

Wan o iwan (que tamién ye la proposición y relacional 'con') sirvi como una conxunción coordinativa de munchos usos. Nun paez qu'haya pallabres especializaes natives colos significaos de 'pero' o 'o' (nun siendo que ush 'o' seya una), y les pallabres del español pero y o son dacuando usaes. N(i)an 'nin' puede ser usada pa coordinar oraciones negatives. Mal o melka 'a pesar de que, inclusive si' pueden formar clauses adversatives, ej. Niaw niaw, mal-te/melka te nikneki 'Voi dir, a pesar de que/anque nun quiero'. Nusan 'tamién' ye común al empar, ej. Yaja nusan walaj 'Ella tamién vieno'; el so equivalente negativu ye a cencielles nusan te... 'non...tampoco', ej. Naja nusan te nikneki nitakwa 'Nun quiero comer tampoco'.

Subordinación editar

Les oraciones subordinaes son introducíes por subordinadores; la siguiente tabla ilustra dalgunos de los más comunes:

subordinador traducción usu exemplu
ka 'que', 'porque' complementador xeneral, de razón
  • Yaja ina ka te kimati tatka. 'Diz que nun sabe nada.'
  • Ne ejekat witz sesek ka ne mishti kitzakwa ne tunal. 'El vientu ta viniendo fríu porque les nubes tán tapando'l sol.'
ma (subjunctive) 'que', 'pa'
  • Nikneki ma shitakwika. 'Quiero que cantes.'
  • Yek ma mumachtikan. 'Ye bonu qu'apriendan.'
  • Shikajkawa ne at ma seseya. 'Dexa que l'agua esfrézase.'
pal 'para (faer daqué)', 'por que...faiga (daqué)'
  • Ne tujtutut welit patanit pal kitemuat takwal. 'Los páxaros pueden volar pa buscar comida.'
  • Nalwikatuk ini pal tikwa. 'Traxi esto por que [te] comer', 'Traxi esto pa comer'.
(a)el so 'si'
  • El so te nitekiti, te tiawit titakwat. 'Si nun trabayo nun vamos comer.'
  • Shiktajtanili el so weli metzmaka chiupi at. 'Preguntar si te puede dar daqué d'agua.'
kwak 'cuando'
  • Kwak niajsik, te nemituya aka. 'Cuando llegué, nun había naide ende.'

Les clauses relatives, que siempres siguen el sustantivu que modifiquen, pueden ser a cencielles yustapuestes, o introducíes pol artículu ne, el complementador xeneral ka o'l pronome interrogativu (los dos últimos siendo distinguíos fonólogicamente de distintes maneres d'alcuerdu al dialeutu).

Léxicu editar

Xeneral editar

En cuantos a los oríxenes del léxicu del idioma pipil, este ta formáu polos siguientes componentes:

  • El componente central (y que toma la mayoría del léxicu): vocabulariu nativu o heredáu, na so mayoría compartíu (anque con mínimes variaciones) col idioma náhuatl de Méxicu, anque la cantidá de lexemes ye evidentemente menor que l'atopada nel náhuatl clásicu.
  • Un númberu pequeñu de préstamos llingüísticos de los idiomes indíxenes de les zones cercanes
  • Préstamos del español, que la so proporción varia dependiendo del falante y del rexistru, y de los cualos la so antigüedá y nivel d'integración varia
  • Neoloxismos propuestos por dellos falantes o escritores basándose en componentes del vocabulariu nativu
  • Préstamos de variedaes del náhuatl mexicanu propuestos por dellos falantes o escritores

Esisten mecanismos propios del nawat pa la creación de pallabres derivaes y compuestes. Non cabo dulda qu'estos yeren usaos más extensivamente nel pasáu, yá que hasta dellos mecanismos sobrevivieron en forma fosilizada. Sicasí, en periodos más recién del idioma, l'usu de tales mecanismos paez ser amenorgáu, y coles mesmes la productividá de los mecanismos en sí.

Derivación editar

Una selección d'afixos derivacionales bien atestaos:

Afixu Función Significáu Ejemplo
sufijo -k o -tik axetivos sufixu xeneral p'axetivos derivaos
  • ista-t 'sal' → ista-k 'blancu'
  • -kukua 'doler' → kuku-k 'doliosu, bien picante'
  • chil 'chile' → chil-tik 'colloráu'
sufixu -tuk

participio o axetivu estáticu |

  • wak-i 'ensugar' → wak-tuk 'secu'
  • mik-i 'morrer' → mik-tuk 'muertu'
sufixu -na(j) axetivos de descripción (dacuando atenuada), '-osu', '-izo'
  • chil-tik 'colloráu' → chi-chil-naj 'acoloratáu'
  • petz-tik 'desnudu' → petz-naj 'llisu'
sufixu -yu sustantivos d'otros sustantivos inalienables 'especiales' (non granible)
  • a-t 'agua' → -a-yu 'zusmiu, mueyu, sopa'
  • -teku 'padre' → -tekuyu 'dueñu, señor, amu'
prefixu te- sustantivos d'otros sustantivos alienable de inalienable (non granible)
  • -nan 'madre' → te-nan 'madre (de daquién)'
  • -pal 'que pertenez a' → te-pal 'que pertenez a daquién más'
sufixu -tzin/chin sustantivos d'otros sustantivos sufixos diminutivos o honoríficos
  • te-t 'piedra' → te-chin 'piedrita'
  • -nan 'madre' → nan-tzin 'señora'
sufixu -pala sustantivos de sustantivos
  • kwach-ti 'pañu' → kwach-pala / kwech-pala 'trapu, felpeyu'
  • siwa-t 'muyer' → siwa-pala 'ramera'
sufixu -tal sustantivos d'otros sustantivos sufixu coleutivu, de plantíos
  • chapulin 'llagosta' → chapulin-tal 'plaga de llagostes'
  • kamuj 'yuca' → kamuj-tal 'parcela dedicada al cultivu de yuca, les yuques (nun güertu)'
sufixu -l sustantivos de verbos oxeto d'una aición
  • ta-kwa 'comer' → ta-kwa-l 'comida'
sufixu -nin
  • ta-machtia 'enseñar' → ta-machtia-nin 'maestru'
  • miki 'morrer' → miki-nin 'cadabre'
sufixu -lliriu

aición o resultancia |

  • ta-kaki 'oyer' → ta-kaki-lliriu 'aición d'oyer'
  • takwika 'cantar' → takwika-lliriu 'cantar'
sufixu -yá verbos intransitivos d'axetivos incoativu
  • sese-k 'fríu' → sese-yá 'esfrecese'
sufixu -tia verbos transitivos d'otros verbos causativu
  • miki 'morrer' → -mik-tia 'matar'
  • kalaki 'entrar' → -kalak-tia 'meter, introducir'
sufixu -(i)lia ditransitivos de transitivos aplicativo
  • -ishtia 'sacar, quitar (daqué)' → -ishti-lia 'sacar, quitar, furtiar (daqué a daquién)'
  • -chiwa 'faer' → -chiw-ilia 'face-y (daqué a daquién)'
preijo mu- verbos intransitivos de verbos transitivos
  • -talia 'poner' → mu-talia 'sentar'
  • -altia 'bañar' → m-altia (for *mu-altia) 'bañase'
prefixu ta- verbos d'otros verbos transitivos inacusativo
  • -chia 'esperar (a)' → ta-chia 'ver, mirar' (ensin especificar oxetu)
  • -mutia 'asustar (a)' → ta-mutia 'dar mieu' (ensin especificar a quién)

Ideofonos editar

Los ideofonos son un conxuntu distintivu del vocabulariu, usualmente denotando dalgún procesu direutamente percibíu polos sentíos (como ciertos tipos d'esperiencies visuales o auditives), que entren dientro d'un conxuntu especial de patrones gramaticales. El pipil ye unu más de los munchos idiomes teniendo tales elementos colos sos patrones asociaos, y que nesti casu verbos "espresivos". El raigañu d'un ideofono nel idioma nawat tien la secuencia CVCV, ej.: -chala-, -china-, -kelu-, -kwala-, -tapa-, -tikwi-, -tzaya-, -tzili-, -tzutzu-. Estos raigaños nun son pallabres y solo adquieren un significáu completu cuando entren dientro de dalgún patrón derivacional pa ideofonos del idioma. Dalgunos a lo menos tienen un orixe onomatopéyicu.

Los cuatro patrones morfolóxicos más comunes pa tales formaciones de los verbos son los siguientes (R representa'l raigañu del ideofono, rR un raigañu reduplicada ensin j):

patrón tipu de verbu exemplos
Rnin verbos d'espardimientu intransitivos
  • kelu-nin 'rompese'
  • kumu-nin 'alborotase'
  • kwala-nin 'enoxase'
  • tapa-nin 'españar'
  • tikwi-nin 'tronar'
  • tzili-nin 'sonar (como una campana)'
-Rna or -Rnia verbos d'espardimientu transitivos
  • -kelu-na 'romper'
  • -tapa-na 'faer españar'
  • -tzaya-na 'raxar'
  • -tzutzu-na 'tocar (un preséu)'
  • -kumu-nia 'alborotar'
rRka verbos repetitivos intransitivos
  • cha-chala-ka 'faer ruiu (dellos animales), tracalexar'
  • chi-china-ka 'amburar'
  • ki-kina-ka 'quexase'
  • kwa-kwala-ka 'ferver'
-rRtza verbos repetitivos transitivos
  • -ke-kelu-tza 'ximelgar, solmenar'

Incorporación editar

L'idioma náhuatl clásicu tien la carauterística d'usar comúnmente'l mecanismu d'incorporación. Este ye un fenómenu gramatical atopáu en munchos idiomes. El sistema d'incorporación del náhuatl ye unu de los más famosos ente los llingüistes por ser citáu en munchos manuales.

La incorporación ye un mecanismu pol qu'un lexema que puede representar unu de los argumentos o complementos d'un verbu, en llugar d'apaecer como un constituyente aparte, fundir con el mesmu verbu formando un verbu compuestu. En náhuatl esti lexema incorporáu apaez como'l primer componente del verbu compuestu resultante. Daqué paecíu vese dacuando en castellán, sobremanera en formes participiales del tipu nahuahablante, fehaciente, biempensante..., pero nótese que nesti idioma nun se dicen sicasí *nahuahablar, fehacer, bienpensar, que, si esistieren, siguiríen el modelu d'incorporación atopáu en náhuatl.

En pipil, tamién se producen exemplos d'esti tipu d'estructura. Sicasí, el so usu ta muncho menos estendíu que nel náhuatl clásicu, y seya que non el procesu ye apenes granible. Esisten exemplos que s'han solidificado como ordinarios compuestos lexicalizados, por ex. Nawataketza que ye'l paralelu exactu del español nahuahablante (equivaliendo a '[el/la que] fala náhuat').

Más frecuentes son les incorporaciones, dafechu verbales, nes que l'elementu incorporáu pertenez a un conxuntu llindáu de tales elementos incorporables, que tantu pola so forma como pol so significáu suelen evidenciar un grau de gramaticalización. Tanto ye asina que güei día dichos elementos lleguen a paecese a meros prefixos derivativos (del tipu que vemos n'español en formaciones como precocinar, relleer, desandar que'l so primer morfema ye un prefixu derivativu).

Una carauterística notable de tales prefixos en náhuat ye que la mayoría pertenecen al mesmu campu semántico: el de les partes del cuerpu. Magar en dellos compuestos los significaos lliterales subsisten en tales elementos, n'otros namái lo faen nun sentíu metafóricu, ente qu'en munchos casos apenes se-y percibe nengún significáu propiu y paez que la única función del prefixu ye la de formar una unidá léxica nueva.

La siguiente tabla amuesa una selección de "prefixos d'incorporación" pipiles con ilustraciones de dalgunos de los sos usos.

prefixu significáu(s) pallabra completa exemplos
a-

a-t 'ídem'

  • -a-pachua 'somorguiar n'agua, moyar' (cf. -pachua 'primir, apandar')
  • -a-paka 'llavar (con agua)' (cf. -paka 'llavar')
  • -a-kalaki 'entrar a l'agua' (cf. kalaki 'entrar')
el-

(compárense -elpan 'pechu', -elishku 'estómagu'...)

  • -el-namiki 'recordar' (cf. -namiki 'atopar, atopase con, atopar')
  • -el-kawa 'escaecer' (cf. -ajkawa 'dexar', mu-kawa 'quedase')
ish-

-ish 'güeyu'

  • -ish-mati 'conocer' (cf. -mati 'saber')
  • -ish-kwepa 'dar la vuelta, volver (escontra...)' (cf. -kwepa 'xirar', mu-kwepa 'tornar')
ku- (1)

kwawit 'ídem' (teníu -kwaw)

  • ku-temu 'baxase (d'un monte, d'una escalera...)' (cf. temu 'baxar, baxar')
ku- (2)
  • -ku-pachua 'primir, detener nel suelu' (cf. -pachua 'primir, apandar')
ma-

-mey, -may 'ídem'

  • -ma-paka 'llavar(-y) les manes' (cf. -paka 'llavar')
sen- unu / xuntos se 'unu'
  • sen-ta-kwa 'comer xuntos' (cf. ta-kwa 'comer')
ten-

-ten 'ídem'

  • -ten-namiki 'besar' y de ende tamién 'adorar' (cf. -namiki 'atopar, atopase con, atopar')
  • -ten-tzakwa '(en)cerrar' (cf. -tzakwa 'cubrir, tapar')
tzin-

(compárese -tzinkamak 'nalga' etc.)

  • -tzin-kutuna 'baltar' (cf. -kutuna 'cortar')
  • tzinh-eskisa 'menstruar' (cf. eskisa 'sangrar', que de la mesma ye una incorporación formada por ye-kisa 'sangre + salir')
tzun-

(compárese -tzun-tekun 'cabeza', tzun-kal 'pelo' etc.)

  • -tzun-teki 'mancar' (cf. -teki 'cortar')
(y)ek- bonu, bien yek 'ídem'
  • -ek-chiwa 'iguar, preparar' (cf. -chiwa 'faer')
  • -yek-talia 'ordenar' (cf. -talia 'asitiar')
yul-

-yulu 'corazón', yultuk 'vivu'

  • yul-taketza 'pensar' (cf. taketza 'falar')
  • mu-yul-kwepa 'alicar' (cf. -kwepa 'volver, tornar')

Exemplos d'oraciones con compuestos d'incorporación:

  • Ne isiwaw mukechkupina kisa pashalua. 'La so esposa partir en dos al nivel del pescuezu, [y la cabeza] salía a prestase' (mu-kech-kupina 'REFLEXIVU + pescuezu + dixebrar')
  • Pejki kitzinkutuna muchi ne ijikshi tatuk. 'Empezó a cortar tolos tarmos de maíz' (ki-tzin-kutuna 'OXETO + pie + cortar')
  • Kan kitak ka mutalujket, kutemuk wan kianki ne tumin. 'Cuando vio que fuxeren, baxó del árbol y recoyó el dineru.' (ku-temu-k 'árbol + baxar + PASÁU')
  • Yejemet kikwit ne at pal kiunit wan pal mumapakat. 'Ellos usen l'agua pa beber y llavase (les manes).' (mu-ma-paka-t 'REFLEXIVU + esquito + llavar + PLURAL)'

Otros compuestos editar

Los lexemes pueden combinase pa formar otros tipos de compuestos. Anque los mecanismos pueden esistir inda nel usu del llinguaxe de dalgunos (siquier considerando qué tantu inda usen l'idioma, que nun ye enforma), la evidencia de la so aplicación granible ye bien llindada.

Tocantes a los compuestos tradicionales, enforma de lo que se dixo sobre la so incorporación ye igualmente aplicable. Ello ye que les mesmes formes lexicales que se combinen predominantemente nos verbos d'incorporación vuelven apaecer munches vegaes n'otros compuestos. Yá que estes tienden a ser monosilábiques con un baxu nivel de definidad semántica (qué tan específicos son los sos significaos), tamién podríen llamase "elementos llixeros"; y los sos compuestos, "compuestos llixeros".

Dellos compuestos "llixeros"
primer elementu segundu elementu compuestu significáu del compuestu
a- 'agua' kua- 'culiebra' a-kua-t 'anguila'
ish- 'güeyu, cara' kal 'casa' -ish-kal-yu 'cara'
ma- 'mano' -kwi 'tomar' ma-kwi-l 'cinco'
ma- 'mano' (pi)pil 'rapazu; diminutivu' ma-pipil 'deu'
sen- 'unu' -pua 'cuenta, cuntar' sen-pua-l 'cinco, venti (llit. "una cuenta")'
ten- 'boca, apertura' kal 'casa' ten-kal 'patiu, puerta'
ten- 'boca, apertura' -tzun- 'pelo' -ten-tzun 'barba, bigote'
tzin- 'la parte de baxo, fondu, base' kal 'casa' tzin-kal 'esquina'
tzun- 'cabeza' -tukay 'nome' -tzun-tukay 'apellíu'

Los compuestos que retienen más d'un lexema "pesáu" son más raros de topar, y cuando dellos nuevos son propuestos, esto asocede por cuenta de presión del español, esto ye, intentando atopar un equivalente "nativu" a la pallabra n'español pa evitar usar un préstamu. Na siguiente tabla, '%' antes d'una pallabra indica que ye un neoloxismu (propuestu por un falante nativu).

Dellos compuestos "pesaos"
primer elementu segundu elementu compuestu significáu del compuestu
achtu 'primero, antes' -ish 'güeyu' %achtu-ish 'antioyos' (nótese'l mimetismu d'esti calcu)
kujtan 'monte, el campu' kuyam-et 'gochu' kujtan-kuyamet 'tunco de monte'
kujtan 'monte, el campu' techan 'villa' kujtan-techan 'cantón'
naka- 'carne' tamal 'tortiella' naka-tamal 'tamal de carne, nacatamal'
siwa- 'muyer' mistun 'gatu' siwa-mistun 'gata'
tajku 'mediu, metá' tunal 'día' tajku-tunal 'mediudía'
tepus- 'fierro' patani 'mosca' %tepus-patani 'avión'
ujti 'camín, vía, cai' patawak 'ampliu' ujti-patawak 'camino/cai principal'
ukich 'home' tijlan 'pita, pollu' ukich-tijlan 'gallu'

Préstamos llingüísticos editar

Cuando los falantes d'un idioma nun llogren atopar una pallabra o espresión fayadiza pueden (1) parafrasiar (por casu, llamar a la cocina kan titamanat 'onde se cocina', (2) emprestar una pallabra o espresión del español (ej., ne cocinaj 'la cocina'), o (3) a cencielles camudar d'idioma. Sicasí, cuando se fala de préstamos llingüísticos, referir a oxetos d'orixe estranxeru que se volvieron parte del usu cotidianu del náhuat y bien pue haber una adautación como resultáu.

Ente los préstamos llingüísticos del español nel náhuat atópense pallabres bien comunes como mas 'más' o pero 'pero'. Dellos préstamos, particularmente los más vieyos, pueden adoptar formes o significaos que los estremen de los sos orixinales n'español, ej. pelu 'perru', mesaj 'mesa', noya 'güela' (tomáu de "señora"). Tamién hai dellos casos onde la pallabra orixinal volvióse común o sumió del usu contemporaneu español (siquier en variedaes estándares) pero que sobreviven nel náhuat, ej. tumin 'moneda, dineru' (tomáu de "tomín"). Nestos casos, los falantes pueden nun ser conscientes del orixe históricu d'una pallabra y a cencielles ver como "típica del náhuat", inclusive prefiriéndola a un neoloxismu creáu col enfotu de mayor "autenticidá".

  • Tiut tiawit a ver el so timuchiwa allegrar chupi. 'Vamos dir, a ver si te allegres un pocu.'
  • Pero kenemej tesu mawiltia ka fuera, muchijki atristayar. 'Pero asina nun xugó fuera, se enstriteció.'
  • Nu amigoj igustoj na nikchiwa cuntar cuentos. 'Al mio amigu gústa-y 039;' que -y cunte hestories.'
  • Ashkan tiksajsakat chikwasen pual kushtal arroz. 'Güei vamos llevar cientu venti sacos (costales) de arroz.'
  • Musta tiu-tiawit hasta ne tatzinu. 'Mañana vamos dir escontra el sur.'
  • Tesu kimati katka ka ne isiwaw se brujaj. 'Él nun sabía que la so esposa yera una bruxa.'
  • Ne musiwapiltzin yaja mas selek. 'La to fía ye más mozu.'
  • Tay horaj tinemit? '¿Qué hores son?' (lliteralmente '¿A qué hora tamos?'

Con una posible esceición (pashalua 'dise a dar una vuelta, tomase un tiempu del trabayu' < *pasyarua < "pasiar" + el sufixu non productive ua), los verbos solo pueden ser emprestaos d'otros idiomes nuna forma invariable basaes nel infinitivu del español. Tales formes nun pueden ser conxugaes direutamente. En cuenta de eso, tienen de ser precedíes pol verbu -chiwa 'faer' pa formar espresiones compuestes, ej. de la pallabra escribir, el náhuat crea nikchiwa escribir (depués apocopado a nikcha escribir) 'escribo' (lliteralmente 'faigo' escribir); tikchiwket or tikchijket escribir 'escribimos' (llit. 'fiximos escribir' ), etc.

Variación dialeutal editar

Dialeutos editar

La variación dialeutal interna del pipil sigue ensin tar dafechu documentada hasta'l momentu. Ente que se reconoz la esistencia d'importantes llagunes na conocencia sobre la tema (les cualos pueden ser resueltes o non, una y bones los postreros falantes nativos cada vez son menos), sábese qu'hai dos árees dialectas bien definíes, que siquier nel departamentu de Sonsonate podríen llamase "de tierres altes" y "de tierres baxes" respeutivamente.

El dialeutu de les tierres altes inclúi los pueblos d'Izalco y Nahuizalco, y el de les tierres baxes, Santu Domingu de Guzmán y Cuisnahuat. La conocencia contemporánea tamién inclúi dellos puntos sobre les diferencies ente'l dialeutu de Santu Domingu y Cuisnahuat. Poro, pa ser práuticos, suelse falar principalmente de tres variedaes conocíes: Izalco, Cuisnahuat y Santu Domingu de Guzmán, y en menor midida d'otres llocalidaes na midida de la información disponible.

Variación fonolóxica editar

  • El fonema /k/ tien alófonos sonoros con mayor frecuencia nes tierres baxes, especialmente en Santu Domingu.
  • La /l/ implosiva (esto ye, a la fin de sílaba, como en kal 'casa', chiltik 'colloráu') ye sorda delles vegaes, anque nun hai una clara distribución dialeutal.
  • La /s/ ante de consonante precedida por /i/ (como en mistun 'gatu') ye munches vegaes palatalizada, anque tampoco s'estableció una clara distribución dialeutal.
  • En delles árees la evolución de semivocales secundaries puede asoceder en sílabes tóniques tamién. L'acentu tónicu entós cai na vocal siguiendo la semivocal faciendo que la pallabra vuélvase aguda, ej. /maltia/ 'báñase' → [malˈtja] (en cuenta de [malˈtija]), y /kuat/ 'snake' → [ˈkwat] (en cuenta de [ˈkuwat], [ˈguwat]). Esta carauterística foi descrita pa Nahuizalco y el departamentu de Ahuachapán, pero un mapa completu d'esta isoglosa inda hai de ser dibuxáu.

Variación morfolóxica editar

  • Los prefixos plurales con un elementu nasal (in(h)-, kin(h)-) tienden a ser evitaos polos falantes de Santu Domingu, pero esto paez ser un desenvolvimientu recién.
  • La secuencia /nm/ nes formes de la seguna persona del plural (anmejemet, anmu-) son alteriaes de delles formes: amejemet, amu-, anhejemet, awmejemet, mejemet...).
  • En Izalco nikan 'equí', ashan 'agora, güei', nemá 'más tarde', kwakuni 'entós' y ijkiuni 'd'esa manera, asina', en Santu Domingu dícense nin, an, nemanha, kunij ([g-]) and kiunij ([k-]).
  • 'Qué' and 'quién':
Izalco Cuisnahuat Santu Domingu
'qué' tey ta tay
'quién'

ka | gaj

  • Hai munches diferencies na asignación de verbos individuales y una o otra clase de conxugación, especialmente na formación del tiempu pasáu.
  • El verbu yawi 'dir' tien formes completes y apocopadas (ej. niaw y niu, nu...). Les curties pueden variar d'alcuerdu al dialeutu.
  • El verbu -chiwa 'faer' tien formes completes y apocopadas (ej. nikchiwa y nikcha), pero -cha ye más común nes tierres altes.
  • El verbu -maka 'dar' y los sos derivaos (tales como -namaka 'vender') son apocopados de normal a -ma nes tierres altes.
  • Delles diferencies esporádiques tocantes a la valencia d'unos verbos, ej. en Izalco tajtani 'preguntar' ye intransitivu, pero en Santu Domingu ye transitivu.
  • Partícula negativa xeneral: nes tierres altes, inte; nes tierres baxes, te(la so).
  • Diferencies varies nes formes de dellos verbos, ej.
Izalco/Tierres altes Cuisnahuat Santu Domingu
'llegar' asina ajsi ajsi
'cuntar/rellatar' -ilia -ilwia -ilwia
'monte, el campu' kujtan kujtan kojtan

Variación sintáctica editar

  • Esisten delles llixeres diferencies ente los dialeutos de les tierres altes y les tierres baxes nes construcciones perifrástiques del tiempu.
  • El dialeutu de Izalco frecuentemente añade ne a los nexos subordinantes, por casu, kwak ne 'cuando', kan ne 'onde', tay ne 'que', pal ne 'pa'.

Variación léxica editar

Dellos exemplos de diferencies lexicales ente dialeutos:

Izalco/Tierra alta Cuisnahuat Santu Domingu
'nacer' takati waltakati nesi
'hermanu (mayor)' -echkaw -man -manuj (< Sp. hermanu
'alto' wejkapan kujtik kojtik
'rir' wetzka wetzka paki
'fiesta' yualu ilwit ilwit
'permanecer' mukawa naka naka
'unviar, mandar' -titania -tuktia -tuktia

Ortografía editar

Tocantes a los trabayos que se publicaron sobre l'idioma pipil dende entamos del sieglu XX, los autores d'estos raramente utilizaron un mesmu sistema pa trescribir los fonemes. La ortografía usada nesti artículu ye aquella de los materiales publicaos apocayá pola Iniciativa de Recuperación del Idioma Nawat (poles sos sigles, IRIN). La tabla de siguío amuesa una comparanza d'esti sistema con otros, aproximadente n'orde cronolóxicu.

Comparanza de sistemes d'ortografía
IRIN/

esti artículu

Geoffroy Rivas/

Lemus

Campbell Schultze Jena Aproximamientu cola ortografía del

español

a | a | a | a

y | y | y | y

i i i i i

o | o | o | o, o

p p p p p
t t t t t
k k k k k, c, qu
k k k g g, gu
kw q kw ku ku, cu
tz z ts ts tz, ts
ch c ch č ch
s s s s s, z, c
sh x x š sh
j h h χ j
m m m m m
n n (m) n (m) n, ń, m n (m)
l l l l l

y | y | y (i)

y (i)
w w w

o, hu, gu, gü

Ver tamién editar

Referencies editar

  • Arauz, Prósperu (1960). El pipil de la rexón de los Itzalcos. (Editáu por Pedro Geoffroy Rivas.) San Salvador: Ministeriu de Cultura.
  • Calvo Pacheco, Jorge Alfredo (2000). Vocabulariu castellanu-pipil pípil-kastíyan. Izalco, El Salvador.
  • Campbell, Lyle. (1985). The Pipil language of El Salvador. Mouton grammar library (Non. 1). Berlín: Mouton Publishers. ISBN 0-89925-040-8 (U.S.), ISBN 3-11-010344-3.
  • Geoffroy Rivas, Pedro (1969). El nawat de Cuscatlán: Apuntes pa una gramática. San Salvador: Ministeriu d'Educación.
  • King, Alan R. (2004a). ¡Conozamos el náhuat! El Salvador: IRIN.
  • King, Alan R. (2004b). Gramática elemental del náhuat. El Salvador: IRIN.
  • King, A.R. (typescript). Léxicu básicu náhuat.
  • Lemus, Jorge Ernesto (1997a). "Formación de pallabres y léxicu pipil." En: Estudios llingüísticos. San Salvador: Concultura.
  • Lemus, Jorge Ernesto (1997b). "Alfabetu pipil: una propuesta." En: Estudios llingüísticos. San Salvador: Concultura.
  • Lemus, Jorge Ernesto (1998). "Fonoloxía métrica del pipil." En: Memoria: IV Congresu Llingüísticu/I Simposio "Pueblos Indíxenes d'El Salvador y les sos fronteres". San Salvador: Concultura.
  • Lemus, Jorge Ernesto ([1988]). "A sketch grammar of the Nahuat spoken in Santu Domingu de Guzmán." Tesis de bachiller, Universidá Evanxélica d'El Salvador. (testu escritu a máquina pero ensin publicar)
  • Ramírez Vázquez, Genaro (testu escritu a máquina ensin fecha). "Pequeña guía pa introducción al náhuat."
  • Todd, Juan G. (1953). Notes del náhuat de Nahuizalco. San Salvador: Editorial "Nós".