Gran Premiu d'España

El Gran Premiu d'España ye una carrera d'automovilismu de velocidá válida pal Campeonatu Mundial de Fórmula 1, qu'anguaño s'apuesta nel Circuitu de Barcelona-Cataluña, en Montmeló, España. Con anterioridá otros circuitos allugaron esti Gran Premiu, como'l de Guadarrama, Terramar, Lasarte, Pedralbes, Jarama, Montjuïc y Xerez anque solo los últimos cuatro fueron válidos pa la Fórmula 1.

Gran Premiu d'España
Xeneral
Tipu de competición actividá deportiva periódica
Deporte deporte de motor
País España
Organizador Fédération Internationale de l'Automobile
Historia
Fundación 1913
Últimu ganador Lewis Hamilton
Competición
Periodicidá Cada añu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Amás, otros 7 grandes premios de Fórmula 1 apostáronse n'España so la denominación de Gran Premiu d'Europa: dos en Xerez na década de los 90 (1994 y 1997) y cinco en Valencia yá nel sieglu XXI (2008 a 2012).

Historia editar

El primer Gran Premiu d'España apostar en 1913 sobre un circuitu de carretera de 300 km cerca de Madrid, na vía escontra Valladolid.[1] En 1951, el Gran Premiu d'España entró nel calendariu de la Fórmula 1, apostándose nel Circuitu de Pedralbes. En 1955, a consecuencia del desastre de les 24 Hores de Le Mans, incluyéronse nueves regles pa la seguridá de los espectadores, cola cual el Gran Premiu d'España salió del calendariu.

En 1960, España tornó a les competencies internacionales dempués de la construcción del Circuitu del Jarama en San Sebastián de los Reyes, cerca de Madrid, y la remodelación d'un circuitu nel Parque Montjuïc, en Barcelona. El Gran Premiu d'España torna al calendariu de la Fórmula 1 en 1968, alternando los circuitos del Jarama y de Montjuïc hasta 1976, y permaneciendo nel Jarama hasta 1981.

El Gran Premiu d'España de 1975 tuvo marcáu pola traxedia. Mientres los entrenamientos hubo incidentes que fixeron duldar sobre la seguridá del circuitu de Montjuïc. Emerson Fittipaldi, dos veces ganador de la carrera, retirar de la mesma en protesta dempués de la primer vuelta. Na vuelta 26, el vehículu de Rolf Stommelen perdió sópito'l alerón traseru, por cuenta de lo cual quedó ensin control y salió de la pista matando a cuatro espectadores. La carrera foi detenida, declaróse ganador a Jochen Mass y diose la metá de los puntos.

En 1980, la carrera fuera programada orixinalmente como la séptima del mundial del calendariu d'esi añu, sicasí por cuenta de un conflictu (nel marcu de la (Guerra FISA-FOCA), ente los pilotos de la FOCA y el presidente de la FISA Jean-Marie Balestre fizo que la carrera fora declarada como fuera del campeonatu. La carrera corría en peligru d'atayase, pero dempués llegóse un alcuerdu de que la Real Automóvil Club de Cataluña, caltendría la realización de la carrera colos equipos de la FOCA, ente que la FISA y los equipos a favor d'esta (Ferrari, Renault y Alfa Romeo) abandonaben el circuitu antes de la carrera.[2]

El nuevu Circuitu Permanente de Xerez dexó la torna de la categoría a España para 1986. Nesa edición, presentóse una gran batalla ente Ayrton Senna y Nigel Mansell, con un final de fotografía. Finalmente los xueces declararon vencedor a Senna con 14 milésimes de segundu de ventaya sobre Mansell.

Pa la edición 1991, el Gran Premiu d'España camudar al Circuitu de Cataluña. Dende 1992, la carrera celébrase casi siempres a fines d'abril o en mayu, la mayoría de les vegaes precediendo al Gran Premiu de Mónacu. El Gran Premiu d'España foi munches vegaes la segunda cita europea del certame tres el Gran Premiu de San Marín; en 2007 convertir na apertura de la etapa europea. La Fórmula 3000 Internacional acompañó a la Fórmula 1 en 1994, 1995 y dende 1998 hasta 2004. La GP2 Series, que la sustituyó en 2005, foi telonera cada añu.

Los propietarios del circuitu de Montmeló lleven años axustando cola FIA camudar el nome de "Gran Premiu d'España" a "Gran Premiu de Cataluña"; sicasí, esto nun foi inda autorizáu pola FIA.[ensin referencies]

Galería editar

 
Panorama de la frenada de la primer curva de Montmeló nel Gran Premiu d'España de 2009

Ganadores editar

Fórmula 1 editar

Les ediciones que nun formen parte del Campeonatu Mundial de Fórmula 1 tán marcaos con un fondu en color rosado.

 
Carlos de Salamanca (1913).
 
Albert Divo, 1923 (Sunbeam).
 
Robert Benoist, 1927 (Delage 155B 1.5L).
Añu Pilotu Equipu Circuitu Resultaos
1913   Carlos de Salamanca Rolls Royce Guadarrama Resultaos
1914-
1922
Nun se disputó
1923   Dario Resta Talbot Sitges-Terramar Resultaos
1924   Henry Segrave Sunbeam Lasarte Resultaos
1925   Albert Divo Delage Lasarte Resultaos
1926   Bartolomeo Costantini Bugatti Lasarte Resultaos
1927   Robert Benoist Delage Lasarte Resultaos
1928   Louis Chiron Bugatti Lasarte Resultaos
1929   Louis Chiron Bugatti Lasarte Resultaos
1930   Achille Varzi Maserati Lasarte Resultaos
1931-
1932
Nun s'apostó
1933   Louis Chiron Alfa Romeo Lasarte Resultaos
1934   Luigi Fagioli Mercedes Lasarte Resultaos
1935   Rudolf Caracciola Mercedes Lasarte Resultaos
1936-
1950
Nun s'apostó
1951   Juan Manuel Fangio Alfa Romeo Pedralbes Resultaos
1952-
1953
Nun s'apostó
1954   Mike Hawthorn Ferrari Pedralbes Resultaos
1955-
1966
Nun s'apostó
1967   Jim Clark Lotus-Cosworth Jarama Resultaos
1968   Graham Hill Lotus-Cosworth Jarama Resultaos
1969   Jackie Stewart Matra-Cosworth Montjuïc Resultaos
1970   Jackie Stewart March-Cosworth Jarama Resultaos
1971   Jackie Stewart Tyrrell-Cosworth Montjuïc Resultaos
1972   Emerson Fittipaldi Lotus-Cosworth Jarama Resultaos
1973   Emerson Fittipaldi Lotus-Cosworth Montjuïc Resultaos
1974   Niki Lauda Ferrari Jarama Resultaos
1975   Jochen Mass McLaren-Cosworth Montjuïc Resultaos
1976   James Hunt McLaren-Cosworth Jarama Resultaos
1977   Mario Andretti Lotus-Cosworth Jarama Resultaos
1978   Mario Andretti Lotus-Cosworth Jarama Resultaos
1979   Patrick Depailler Ligier-Cosworth Jarama Resultaos
1980   Alan Jones Williams-Cosworth Jarama Resultaos
1981   Gilles Villeneuve Ferrari Jarama Resultaos
1982-
1985
Nun s'apostó
1986   Ayrton Senna Lotus-Renault Xerez Resultaos
1987   Nigel Mansell Williams-Honda Xerez Resultaos
1988   Alain Prost McLaren-Honda Xerez Resultaos
1989   Ayrton Senna McLaren-Honda Xerez Resultaos
1990   Alain Prost Ferrari Xerez Resultaos
1991   Nigel Mansell Williams-Renault Cataluña Resultaos
1992   Nigel Mansell Williams-Renault Cataluña Resultaos
1993   Alain Prost Williams-Renault Cataluña Resultaos
1994   Damon Hill Williams-Renault Cataluña Resultaos
1995   Michael Schumacher Benetton-Renault Cataluña Resultaos
1996   Michael Schumacher Ferrari Cataluña Resultaos
1997   Jacques Villeneuve Williams-Renault Cataluña Resultaos
1998   Mika Häkkinen McLaren-Mercedes Cataluña Resultaos
1999   Mika Häkkinen McLaren-Mercedes Cataluña Resultaos
2000   Mika Häkkinen McLaren-Mercedes Cataluña Resultaos
2001   Michael Schumacher Ferrari Cataluña Resultaos
2002   Michael Schumacher Ferrari Cataluña Resultaos
2003   Michael Schumacher Ferrari Cataluña Resultaos
2004   Michael Schumacher Ferrari Cataluña Resultaos
2005   Kimi Räikkönen McLaren-Mercedes Cataluña Resultaos
2006   Fernando Alonso Renault Cataluña Resultaos
2007   Felipe Massa Ferrari Cataluña Resultaos
2008   Kimi Räikkönen Ferrari Cataluña Resultaos
2009   Jenson Button Brawn-Mercedes Cataluña Resultaos
2010   Mark Webber Red Bull-Renault Cataluña Resultaos
2011   Sebastian Vettel Red Bull-Renault Cataluña Resultaos
2012   Pastor Maldonado Williams-Renault Cataluña Resultaos
2013   Fernando Alonso Ferrari Cataluña Resultaos
2014   Lewis Hamilton Mercedes Cataluña Resultaos
2015   Nico Rosberg Mercedes Cataluña Resultaos
2016   Max Verstappen Red Bull-TAG Heuer Cataluña Resultaos
2017   Lewis Hamilton Mercedes Cataluña Resultaos
2018   Lewis Hamilton Mercedes Cataluña Resultados
2019   Lewis Hamilton Mercedes Cataluña Resultados

Referencies editar

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar