Guerra de los Trescientos Trenta y Cinco Años

Guerra de los Trescientos Trenta y cinco Años (16511986) ye'l nome dau a la "guerra pacífica" ente los Países Baxos y les Islles Sorlingas (alcontraes na mariña suroeste del Reinu Xuníu). Duró 335 años ensin que se realizara un solu disparu. Ye considerada como una de les guerres más llargues de la hestoria

Guerra de los Trescientos Trenta y Cinco Años
Fecha 30 marzu 1651 → 17 abril 1986
Llugar Islles Sorlingas
Resultáu Non concluyente
Belixerantes
cantu Islles Sorlingas cantu Provincies Xuníes
Comandantes
Almirante Maarten Harpertszoon
Baxes
Nenguna baxes2=Nenguna
[editar datos en Wikidata]

La Guerra editar

Oríxenes editar

Los oríxenes de la guerra atópase na segunda guerra civil inglesa, apostada ente los realistes y parllamentarios ente 1642 y 1652. Oliver Cromwell tuvo qu'engarrar contra los realistes nes llendes del Reinu d'Inglaterra. Al oeste d'Inglaterra Cornualles yera l'últimu bastión de los realistes. En 1648, Cromwell controlaba'l llau continental de Cornualles que taba en manes de los parllamentarios.

El puntu fuerte de los Realistes yera la Marina Real Británica, que trabayaba pal Príncipe de Gales Carlos II. La Marina Realista foi forzada a retirase a les Islles Sorlingas, que taben nes contornes de la mariña de Cornualles y sol dominiu del realista Sir John Grenville.

Alianza de la Marina Holandesa editar

La Marina de les Provincies Xuníes de los Países Baxos taba aliada colos parllamentarios. Los Países Baxos tuvieron ayuda de los ingleses mientres la Guerra de los Ochenta Años (15681648), qu'empezó cola Reina Sabela I d'Inglaterra. El Tratáu de Münster (30 de xineru de 1648) confirmó la independencia holandesa d'España. Los Países Baxos buscaben caltener la so alianza con Inglaterra y escoyeron aliase col bandu que prometía ser el vencedor na Guerra Civil.

La Marina Holandesa sufrió munches perdes a manes de la flota realista asitiada nes Sorlingas. El 30 de marzu de 1651 el Almirante Maarten Harpertszoon llegó a les Sorlingas pa demandar arreglu de parte de la flota realista polos barcos holandeses y los bienes tomaos por ellos. Como nun hubo una respuesta satisfactoria, n'abril de 1651 los Países Baxos declararon la guerra. Como la mayor parte d'Inglaterra taba en manes de los parllamentarios, la guerra foi declarada específicamente a les Islles Sorlingas.

Rindición Realista editar

En xunu de 1651, pocu dempués de la declaración de guerra, les fuercies parllamentaries sol mandu del almirante Robert Blake forzaron a la flota realista a rindise. La flota holandesa, yá so nenguna amenaza, retirar ensin disparar un tiru. Debíu al desconocimientu d'una declaración de guerra d'una nación contra una pequeña parte d'otra, el holandeses escaecer de declarar oficialmente la paz.

Tratáu de paz editar

En 1985, Roy Duncan, historiador y Presidente del Conseyu de les Islles Sorlingas, escribió a la Embaxada de los Países Baxos en Londres pa resolver el "mitu" de que les islles entá taben en guerra. Los miembros de la embaxada atoparon que'l mitu yera verdá y Duncan convidó al Embaxador Rein Huydecoper a visitar les islles y roblar un tratáu de paz. La paz foi declarada'l 17 d'abril de 1986, 335 años dempués de qu'empezara la guerra.

Ver tamién editar


Referencies editar

Enllaces esternos editar