Los himnos homéricos son una coleición de 32 a 34 poemes épicos curtios griegos, que na antigüedá solíen atribuyise a Homero.

Conteníu editar

Na actualidá, considérase que'l más antiguu d'ellos, el dedicáu a Deméter, foi escritu nel sieglu VII e.C., en tiempos de Hesíodo, daqué más tarde que la fecha de normal atribuyida a Homero. Esto asitiar ente los más antiguos monumentos de la lliteratura griega.

Cada unu de los himnos ta dedicáu a un dios y destináu a ser cantáu por un aedo como preludiu o proemio (en griegu, προοίμιον: prooimion) antes de pasar a unu más llargu. Los himnos varien llargamente en llargor, siendo dalgunos tan curtios como trés o cuatro llinies, ente qu'otros entepasen les quinientes. Estos himnos allaben a deidaes concretes n'hexámetros dactílicos, la métrica usada nes épiques homériques.

Los himnos tán dedicaos a:

  1. Dioniso
  2. Deméter
  3. Apolo
  4. Hermes
  5. Afrodita
  6. Afrodita
  7. Dioniso
  8. Ares
  9. Artemisa
  10. Afrodita
  11. Atenea
  12. Hera
  13. Deméter
  14. Rea/Cibeles (la madre de los dioses)
  15. Heracles, corazón de lleón
  16. Asclepio
  17. Los Dioscuros (Cástor y Pólux)
  18. Hermes
  19. Pan
  20. Hefesto
  21. Apolo
  22. Poseidón
  23. El más poderosu fíu de Crono: Zeus
  24. Hestia
  25. Les Muses y Apolo
  26. Dioniso
  27. Artemisa #

Atenea

  1. Hestia
  2. Gea (la Tierra, madre de too)
  3. Helios
  4. Selene
  5. Los Dioscuros
  6. Los Güéspedes

Ediciones editar

  1. Homeri carmina et cycli epici reliquiae. Graece et latine cum indice nominum et rerum. Parisiis: Editore Ambrosio Firmin Didot. 1845.[1]
  2. Qua in re Hymni Homerici quinque maiores inter se differant antiquitate uel homeritate. Investigauit J. R. S. Sterrett. Bostoniae: In aedibus Ginn, Heath, et soc. 1881.[2]
  3. Die Homerischen Hymnen. Herausgegeben und Erläutert von Dr. Albert Gemoll. Leipzig: Druck und Verlag von B. G. Teubner. 1886.[3]
  4. The Homeric Hymns. Edited with preface, apparatus criticus, notes, and appendices by Thomas W. Allen and Y. Y. Sikes. London: Macmillan and Co. New York: The Macmillan Company. 1904.[4] Oxford University Press: 1936. Amsterdam: Adolf M. Hakkert: 1980]
  5. Homeri Opera. Recognouit breuique adnotatione critica instruxit. Thomas W. Allen. (Tomus V: Hymnos Cyclum estaza Margitem Batrachomyomachiam Vitas continens). Oxonii: Y Typographeo Clarendoniano. 1912. [1964][5]

Traducciones editar

Al español editar

  1. Ύμνοι Ομηρικοί = Himnos homéricos, arramaos direuta y lliteralmente del griegu per vegada primera a la prosa castellana, por José Banqué y Faliu. Barcelona: Tip. L'Académica de Serra Hnos. y Russell. [1910][6]
  2. Obres completes de Homero; versión direuta y lliteral del griegu por Luis Segalá y Estalella. [Barcelona:] Montaner y Simón. 1927.
  3. Hesiodo, Aedas homéricos, Apolonio de Rodas: Teogonía; Trabayos y díes; Agón y fragmentos; Himnos; Epigrames homéricos y fragmentos; Los Argonautas. Versión del griegu por Rafael Ramírez Torres. Méxicu: Jus. 1963.
  4. Himnos homéricos. La Batracomiomaquia. Introducción, traducción y notes, Alberto Bernabé Payares. Madrid: Gredos. 1978. [2001]
  5. Himnos homéricos. Edición y traducción de José B. Torres. Madrid: Cátedra. 2005.
  6. Himnos homéricos. Batracomiomaquia. Pseudo Homero. Introducción de Lucía Liñares; traducciones y notes de Lucía Liñares y Pablo Ingberg (ed. billingüe). Buenos Aires: Losada. Barcelona: Sagrafic. [2008]

Al catalán editar

  1. Himnes Homèrics. Traducció en vers de Joan Maragall i text grec amb la traducció Lliteral de P. Bosch Gimpera. Publ. de l'Institut de la Llengua Catalana. [Barcelona:] L'Avenç-Massó, Cases & Cª. [1913] [Barcelona: Sala Paredes Llibreria: 1932]
  2. Himnes homèrics. Versió poètica catalana Manuel Balasch (ed. billingüe). Barcelona: Curial. 1974.

Al francés editar

  1. Odyssée, Hymnes, Epigrammes, Batrakhomyomakhie; traduction nouvelle par Leconte de Lisle. Paris: A. Lemerre. 1868.[7]
  2. Hymnes. Homère. Texte établi et traduit par Jean Humbert. Paris: Société d'edition "Les Belles Lettres". 1938. [1976. 6y tir. rev. et corr.]

Al inglés editar

  1. The Homeric Hymns. Translated into english prose, by John Edgar. Edinburgh: James Thin. 1891.[8]
  2. The successors of Homer. By W. C. Lawton. New York: The Macmillan Company. 1898.[9]
  3. The Homeric Hymns. A new prose translation and essays, literary and mythological by Andrew Lang. New York: Longmans, Green and Co. London: George Allen. 1899.[10]
  4. Hesiod, the Homeric Hymns and Homerica. With an English translation by Hugh. G. Evelyn-White, M. A. Cambridge: Harvard University Press. London: William Heinemann. 1914. [1943. 7th imp. revised and enlarged.][11]
  5. The Homeric hymns. Translation, introduction, and notes by Apostolos N. Athanassakis. Baltimore: Johns Hopkins University Press. 1976. [Second edition: 2004][12]
  6. The Homeric Hymns: A Translation, with Introduction and Notes, Diane Rayor. University of California Press. 2004.[13] [2014]
  7. Homeric Hymns. Sarah Ruden, trans. Indianapolis: Hackett. 2005.

Al alemán editar

  1. Homerische Götterhymnen. Übersetzung von Thassilo von Scheffer. Jena: Diederichs. 1927.
  2. Homerische Hymnen. Übertragung, Gerd von der Gönna und Erika Simon. Einführung und Erläuterungen von Karl Arno Pfeiff. Tübingen: Stauffenburg Verlag. 2002.

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar