L'idioma chagatai (جغتای Jağatāy[1]) ye una llingua estinguida perteneciente a les llingües túrquiques, que dalguna vegada foi llargamente faláu n'Asia Central, y caltuvo un estatus de llinguaxe lliterariu hasta principios del sieglu XX. Falar los xefes del imperiu mogol nel subcontinente indiu, onde influyó'l desenvolvimientu del idioma indostánicu. Ali-Shir Nava'i foi'l mayor representante de la lliteratura en chagatai.[2]

Faláu en
Faláu en Imperiu mogol, Turkmenistán, Xunión Soviética, Emirato de Bujará (es) Traducir, Kanatu de Bukhará, Dinastía timúrida, Mogolistán, Imperiu Otomanu, Kanato de Jarazm (es) Traducir, Kanato de Kokand (es) Traducir, Kanato de Yarkand (es) Traducir, Kanatu de Crimea, Kanato de Chagatai y Kanato kazajo (es) Traducir
Númberu de falantes
Falantes Tipu Añu
0
Datos
Familia Llingües uighúricas orientales
Estáu de vulnerabilidá 6 estinta
Sistema d'escritura alfabetu árabe, alfabetu llatín y Chagatai alphabet (en) Traducir
Códigos
ISO 639-2 chg
ISO 639-3 chg
Cambiar los datos en Wikidata
Babur enfrendando a los sos enemigos.

Como parte de los preparativos pal establecimientu de la República Socialista Soviética d'Uzbequistán en 1924, l'idioma chagatai foi oficialmente renombráu como vieyu uzbeco,[3] a lo que Edward A. Allworth dixo: «equivocadamente aburuyada la hestoria lliteraria de la rexón» y foi utilizáu pa dar a autores como Ali-Shir Nava'i una identidá uzbeca.[4] El desenvolvimientu tempranu de la llingua ye dacuando llamáu turcu mediu, o a cencielles turki.

Etimoloxía editar

La pallabra chagatai fai referencia al kanato de Chagatai (1225 –1680), un imperiu descendiente del imperiu mongol heredáu pol segundu fíu de Gengis Kan, Chagatai Kan. Munchos de los falantes d'esta llingua, turcos chagatai y tártaros, atribuyíense descendencia direuta a Chagatai Kan.

Historia editar

El chagatai pertenez a les llingües túrquiques surorientales, caña de les llingües túrquiques. Baxa del turcu antiguu, que fizo función de llingua franca n'Asia Central, con un fuerte influxu de pallabres y espresiones idiomátiques árabes y perses. La so forma lliteraria basar en dos llingües turques medies, Karakhanid y Khorezmiano. Puede estremase en tres periodos:

  1. Chagatai preclásicu (1400–1465)
  2. Chagatai clásicu (1465–1600)
  3. Chagatai posclásico (1600–1921)

El primer periodu ye una fase carauterizada pola retención de formes arcaiques; la segunda etapa empecipia cola publicación del primer divan de Ali-Shir Nava'i, que ye'l cumal de la lliteratura en chagatai, siguida pola tercer etapa, que se caracterizó por dos desarrollos diverxentes. Unu caltenía la llingua clásica de Nava'i, y l'otru enclín yera la medría de la influencia de les llingües locales.

L'idioma chagatai tuvo'l so apoxéu mientres la dinastía Tirmurid. El chagatai caltúvose como la llingua lliteraria d'Asia Central hasta les reformes soviétiques a principios del sieglu XX, y tenía una fuerte influencia nel desenvolvimientu del indostánicu.

Influencia en llingües túrquiques posteriores editar

L'uzbecu y el güigur son les llingües modernes más cercanes al chagatai. Los uzbecos consideren al chagatai como l'orixe del so llinguaxe, y tamién consideren la lliteratura en chagatai como propia. En 1921 n'Uzbequistán, entós parte de la Xunión Soviética, el chagatai foi reemplazáu como idioma lliterariu por un dialeutu llocal del uzbecu.

Los llamaos berendei, un grupu túrquico nómada, posiblemente rellacionaos colos cumanos, ye posible que falaren chagatai.

Ethnologue tien rexistru de la pallabra chagatai n'Afganistán pa referise al tekke, un dialeutu del turcomanu. Hasta antes y mientres el sieglu XVIII, el chagatai yera la llingua lliteraria principal en Turkmenistán, y en tola rexón d'Asia Central. Anque tuvo cierta influencia nel turcomanu, les dos llingües pertenecen a distintes cañes de la familia de les llingües túrquiques.

Lliteratura editar

El poeta falante de chagatai más famosu ye Ali -Shir Nava'i, quien, amás d'otres obres, escribió Muhakamat al-Lughatayn, una comparanza detallada del chagatai y les llingües perses, onde argumentó la superioridá del chagatai. La so fama ta atestiguada pol fechu de que'l chagatai dacuando ye llamáu la llingua de Nava'i. Ente les sos obres en prosa, la biografía de Tamerlán, fundador del imperiu mogol, ta escrita en turcu chagatai, según el famosu Baburnama de Babur.

Hasta principios del sieglu venti siguieron escribiéndose obres d'importancia en chagatai. Ente elles ta Tārīkh-i amniyya de Musa Sayrami, escrita en 1903 y la versión revisada Tārīkh-i ḥamīdi completada en 1908, siendo ésta la meyor fonte de la rebelión de los dunganes de 1862 a 1877 en Sinkiang, China.[5][6]

La lliteratura en chagatai inda s'estudia na Turquía moderna y considérase como parte del patrimoniu túrquico.

Referencies editar

  1. Uzbecu: Chigʻatoy چەغەتاي&#x200Y;; Mongolian: ᠲᠰᠠᠭᠠᠳᠠᠢ Chagadai; Uyghur: چاغاتاي&#x200Y; Chaghatay; Turkish: Çağatayca
  2. Robert McHenry, ed. (1993).
  3. Schiffman, Harold (2011).
  4. Allworth, Edward A. (1990).
  5. МОЛЛА МУСА САЙРАМИ: ТА'РИХ-И АМНИЙА (Mulla Musa Sayrami's Tarikh-i amniyya: Preface)], in: «Материалы по истории казахских ханств XV–XVIII веков (Извлечения из персидских и тюркских сочинений)» (Materials for the history of the Kazakh Khanates of the 15–18th cc.
  6. Kim, Ho-dong (2004).

Bibliografía editar

  • Eckmann, János, Chagatay Manual. (Indiana University publications: Uralic and Altaic series ; 60). Bloomington, Ind.: Indiana University, 1966. Reprinted edition, Richmond: Curzon Press, 1997, ISBN 0-7007-0860-X, or ISBN 978-0-7007-0860-4.
  • Bodrogligeti, András J. Y., A Grammar of Chagatay. (Languages of the World: Materials ; 155). München: LINCOM Europa, 2001. (Repr. 2007), ISBN 3-89586-563-X.
  • Pavet de Courteille, Abel, Dictionnaire Turk-Oriental: Destinée principalement à faciliter la lecture des ouvrages de Bâber, d'Aboul-Gâzi, de Mir Ali-Chir Nevâï, et d'autres ouvrages en langues touraniennes (Eastern Turkish Dictionary: Intended Primarily to Facilitate the Reading of the Works of Babur, Abu'l Ghazi, Mir ʿAli Shir Navaʾi, and Other Works in Turanian Languages). Paris, 1870. Reprinted edition, Amsterdam: Philo Press, 1972, ISBN 90-6022-113-3. Also available online (Google Books)
  • Erkinov, Aftandil. «Persian-Chaghatay Bilingualism in the Intelectual Circles of Central Asia during the 15th-18th Centuries (the case of poetical anthologies, bayāz)». International Journal of Central Asian Studies. C.H.Woo (ed.). vol.12, 2008, pp. 57–82 [1].
  • Cakan, Varis (2011) «Chagatai Turkish and Its Effects on Central Asian Culuture», 大阪大学世界言語研究センター論集. 6 P.143-P.158, Osaka University Knowledge Archive.

Enllaces esternos editar