L'idioma dinka (autoglotónimu: Thuɔŋjäŋ), ye un continuu dialeutal de llingües nilótiques faláu polos dinka, el grupu étnicu mayoritariu de Sudán del Sur. Hai cinco variedaes principales: ngok, rek, agaar, twic/twi oriental, y bor, que son lo suficientemente distintes como pa esixir normes lliteraries independientes y, quiciabes, pa ser consideraes idiomes distintos. Les pallabres jaang o jieng son usaes como términu xeneral pa cubrir tolos idiomes dinkas. El rek ye l'estándar y dialeutu de prestíu.

Dinka
'Thuɔŋjäŋ [t̪oɔŋ.ɟa̤ŋ]
Faláu en Bandera de Sudán del Sur Sudán del Sur
Falantes 1,4 millones (1986)
Familia Nilu-saḥarianu

  Sudánicu oriental
    Kir-Abbaia
      Nilóticu
        Nilóticu occidental
          Dinka-Nuer
            idioma dinka

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 din

L'idioma non dinka más emparentáu con este ye'l nuer, l'idioma de los rivales tradicionales de los dinka. Los idiomes luos tamién tán bien emparentaos.

El dinka fálase principalmente a lo llargo del Nilu, específicamente orellar oeste del Nilu Blancu, un afluente importante que flúi escontra'l norte dende Uganda, y al norte y sur de la marisma Sudd, nel suroeste y centro-sur de Sudán. Esta zona inclúi tres provincies: Bahr el Ghazal, Nilu Alto, y Kordofán del Sur.

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

Tien 20 fonemes consonánticos:

Llabiales Dentales Alveolares Palatales Velares
Nasales m n ɲ ŋ
Oclusives p b t d c ɟ k ɡ
Fricatives ɣ
Aproximantes
(Llaterales)
j w
l
Róticas ɾ

El dinka tien un sistema vocálicu ricu, con siquier trelce vocales fonémicamente contrastivas. Les que tienen un puntu debaxo ([◌̤]), indiquen vocales "velaes", representaes na ortografía del dinka por aciu diéresis (Plantía:Angle bracket):

Anterior Posterior
llanu velar llanu velar
Zarrada i o
Semicerrada y o
Semiabierta ɛ ɛ̤ ɔ ɔ̤
Abierta ɑ

Ye posible qu'haya otres distinciones. El dialeutu sureste del dinka conocer por oldear la voz modal, voz velar, voz focalizada y voz dura nos sos vocales, amás de los sos trés tonos. Los diacríticos ad hoc emplegaos na lliteratura son un signu de comines dobles subíndices pa voces focalizadas, [a͈], y un sorrayáu pa voz aspra, [<o>a</o>].[1] Exemplos:

Voice modal breathy harsh faucalized
Bor Dinka tɕìt̪ tɕì̤t̪ tɕ<o>ì</o>t̪ tɕì͈t̪
Meaning diarea siguir alantre escorpiones tragar

Morfoloxía editar

Esti idioma exhibe vocales apófonoas, el cambéu de vocales internes (similar al inglés goose/geese, anque esto ye históricamente una diéresis):[2]

Singular Plural Glosa Alternación de vocal
dom dum 'campu/campos' (o–o)
kat kɛt 'marco/marcos' (a–ɛ)

Tonos editar

El dinka ye un idioma tonal.

Dialeutos del dinka editar

Los llingüistes estremen el dinka en cinco idiomes o continuos dialeutales correspondientes al so allugamientu xeográficu con al respective de los otros:

  • Nororiental y occidental: Abiliang, Nyiël, Dongjol, Luäc, Ngok Lual Yac, Ageer, Rut, Thoi, Alor, Ngók Deng Kuol, Panaru, y Paweny.
  • Surcentral: Aliap, Ciëc, Gok, y Agar.
  • Suroriental: Bor, Hol, Nyaarweng, y Twïc.
  • Suroccidental: Rek, Abiëm, Aguók, Apuk, Awan, Kuac, Lóu, Luäc/Luänyjang, Malual (Malualgiėrnyang), Paliët, Paliëupiny y Twïc.

Ortografía editar

El dinka escribióse con diverses variantes del alfabetu llatín dende'l sieglu XX. L'alfabetu actual ye:

a ä b c d dh y ë ɛ ɛ̈ g ɣ i ï j k l m n nh ny ŋ t th o w o ö ɔ ɔ̈ p r y

Variantes n'otros alfabetos:

Lletra actual Alternatives
ɛ
ė ("y" con un puntu enriba)
ɣ
h, x, q
ŋ
ng
ɔ
ȯ ("o" con un puntu enriba)

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Edmondson, Jerold A.; John H. Esling (2005). The valves of the throat and their functioning in tone, vocal register, and stress: laryngoscopic case studies.
  2. After Bauer 2003:35

Bibliografía editar

  • Andersen T. (1987). "The phonemic system of Agar Dinka". Journal of African Languages and Linguistics 9, 1-27.
  • Andersen T. (1990). "Vowel length in Western Nilutic languages". Acta Linguistica Hafniensia 22, 5-26.
  • Andersen T. (1991). "Subject and topic in Dinka". Studies in Language 15, 265-294.
  • Andersen T. (1993). "Vowel quality alternation in Dinka verb inflection". Phonology 10, 1-42.
  • Beltrame, G. (1870). Grammatica della lingua denka. Firenze: G. Civelli.
  • Deng, Makwei Mabioor (2010). Piööcku Thuoŋjäŋ: The Elementary Modern Standard Dinka (Multilingual Edition), Xlibris, ISBN 1-4500-5240-1.
  • Malou, Job. (1988) Dinka Vowel System. Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington Publications in Linguistics. ISBN 0-88312-008-9.
  • Mitterrutzner, J. C. (1866). Die Dinka-Sprache in Central-Afrika; Kurze Grammatik, Text und Worterbuch. Brixen: A. Weger.
  • Nebel, A. (1979). Dinka–English, English–Dinka dictionary. 2nd. ed. Editrice Missionaria Italiana, Bologna.
  • Nebel, A. (1948). Dinka Grammar (Rek-Malual dialect) with texts and vocabulary. Institutu Missioni Africane, Verona.
  • Trudinger. R. (1942–44). English-Dinka Dictionary. Suden Interior Mission
  • Tuttle. Milet Picture Dictionary English-Dinka. (en WorldLanguage.com)

Enllaces esternos editar