Les islles Marqueses (en francés, Îles Marquises) son un archipiélagu na Polinesia Francesa. Recibieron el so nome del español Álvaro de Mendaña que les afayó en 1595, llamándoles «Islles Marqueses de Mendoza» n'honor al virréi de Perú, García Hurtado de Mendoza y Manríquez, marqués de Cañete.

Islles Marqueses
Îles Marquises (fr)
Situación
ColeutividáBandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa
Tipu archipiélagu
Parte de Polinesia
Asitiáu en Océanu Pacíficu
Coordenaes 9°00′S 139°30′W / 9°S 139.5°O / -9; -139.5
Islles Marqueses alcuéntrase n'Océanu Pacíficu
Islles Marqueses
Islles Marqueses
Islles Marqueses (Océanu Pacíficu)
Islles Marqueses alcuéntrase en Polinesia Francesa
Islles Marqueses
Islles Marqueses
Islles Marqueses (Polinesia Francesa)
Datos
Altitú media 1230 m
Puntu más altu Monte Oave
Superficie 997 km²
Población 9478[1]
Noamáu por García Hurtado de Mendoza (es) Traducir
Fusu horariu UTC−09:30
Cambiar los datos en Wikidata
Monte lluviosu de Fatu Hiva

Les islles son el mayor archipiélagu de tolos que formen la Polinesia francesa, con unos 997 km² y 8712 habitantes en 2002. Tán asitiaes ente 700 y 1.000 quilómetros al sur del ecuador y a unos 1.800 quilómetros al nordeste de Tahití. Estremanse en dos grupos: el del norte, en redol a la islla de Nuku Hiva y les pequeñes Ua Pou y Ua Huka; y el grupu meridional de Tahuata, Moho Tani y Fatu Hiva, qu'arrodien la islla principal de Hiva’Oa. Considérase que los habitantes de la Islla de Pascua partieron dende les islles Marqueses. Les marqueses fueron inspiración de Herman Melville, que les sos esperiencies nes islles fueron la base de les sos noveles Typee y Omoo.

En llingua marquesana llámase Te Henua’nana nel dialeutu del norte, y Te Fenua’enata nel dialeutu del sur. Davezu traduzse como «la tierra de los homes», pero más exactu sería «el país de los marquesanos». Tamién s'utiliza Makuita como equivalente fonéticu de Marquises.

Nes Islles Marqueses afitaron la so residencia los artistes d'orixe francés Paul Gauguin y Paul Lapín.

Islles editar

Consta de seis islles, seis  islotes y dellos bancos de sable y estorbises, que s'estremen en dos grupos estremaos xeográfica y culturalmente. De norte a sur son (ente paréntesis otros nomes históricos):

  • Grupu Norte (islles Washington, islles Revolució)
    • Motu One (Sable), islla d'arena despoblada.
    • Hatutu (Chanal, Hancock, Langdon), castru despobláu
    • Eiao (Fremantle, Knox, Masse, Robert), castru despobláu.
    • Motu Iti (Deux-Frères, Hergest’s Rock), castru despobláu.
    • Nuku Hiva (Federal, Baux, Henry Martin, Adams, Madison), cola capital Taiohae.
    • Ua Huka (Washington, Riou)
    • Ua Pou (Adams, Marchand, Trevenen)
  • Grupu Sur (islles de Mendaña)
    • Fatu Huku (Hood), castru despobláu.
    • Hiva Oa (Dominica), con Atuona, antigua capital.
    • Tahuata (Santa Cristina)
    • Moho Tani (Motane, San Pedro), castru despobláu.
    • Fatu Hiva (Madalena)
    • Motu Nao (Thomasset), roca.

Historia editar

 
Bandera de les islles marqueses

Los primeros pobladores de Les Marqueses fueron los polinesios, alredor del añu 300 d. C. Según les evidencies etnolóxiques y les rellaciones llingüístiques, lo más probable ye que llegaren dende les islles Samoa.

El primer européu que les visitó foi l'español Álvaro de Mendaña en 1595. Nel so viaxe de Perú a les islles Salomón atopó les islles del grupu sur: Madalena (Fatu Hiva), Dominica (Hiva Oa), Santa Cristina (Tahuata) y San Pedro (Moho Tani).

Pasaron casi dos sieglos ensin más visites estranxeres hasta que llegó James Cook en 1774, pa quedase más d'un mes reposando dempués d'esplorar la mariña de L'Antártida.

En 1791, el norteamericanu Joseph Ingraham afaya les islles del grupu norte: Washington (Ua Huka), Federal (Nuku Hiva) y Adams (Ua Pou). Llapada al grupu islles Washington, estremándoles de les islles de Mendaña.[2] Dos meses más tarde llega'l francés Etienne Marchand na segunda vuelta al mundu francesa en plena Revolución. Toma posesión del archipiélagu en nome de Francia. Bautiza al grupu norte islles Revolución y bautiza a les islles colos nomes de los sos oficiales: Marchand (Ua Pou), Baux (Nuku Hiva), Deux Frères (Motu Iti), Masse (Eiao) i Chanal (Hatutu).

En 1813, mientres la guerra anglo-americana, el norteamericanu David Porter estableció una base naval na islla Madison (Nuku Hiva), nome del presidente d'Estaos Xuníos. Pero dempués de la guerra, los Estaos Xuníos nun ratificaron tomar de posesión.

En 1842, el francés Du Petit-Thouars toma posesión del archipiélagu. Un espectador ye l'escritor Herman Melville que dempués va escribir la so primer novela, Typee, esplicando les sos aventures. Los franceses utilizaron unos años les islles como penal y, más tarde (en 1958),  incorporar al territoriu de la Polinesia Francesa.

Xeografía editar

La superficie total ye de 1.274 km². La islla más grande ye Nuku Hiva, la segunda más grande de la Polinesia Francesa dempués de Tahití.

Cola esceición de Motu One, toles islles de les Marqueses son d'orixe volcánicu con un relieve serrapatosu y ensin petones de coral que protexan la mariña. Dende los visos y altiplanos a más de 1.100 m d'altitú baxen direutamente los cantiles hasta'l fondu del mar, atacaos y erosionados constantemente pela corriente sur-ecuatoriana del Pacíficu. La mariña tien aspeutu de muralla con fondes cueves, cortada nunes poques badees, y casi ensin planos mariniegos. Les cadenes montascoses tán cortaes por dellos valles estrechos y aisllaos.

Esta orografía con pilastres de roques basáltiques queda reflexada na toponimia: Hiva Oa, 'llarga cresta'; Nuku Hiva, 'cresta del cantil'; Fatu Iva, 'nueve roques'; Fatu Huku, 'cachu de piedra'; Ua Pou, 'dos picos', y la sorprendente badea de les Vergas que los misioneros camudaron a Vírxenes.

El réxime d'agües ye bien variable ente islles y de un añu a otru. Los vientos alisios moderen la temperatura y apurren agua. La precipitación ye más abondosa nes mariñes occidentales a sotaventu, y les mariñes orientales a barloventu tan más pelaes y son más inhóspites.

Flora y fauna editar

L'ecosistema de les Marqueses ta marcáu pola gran distancia a tierres continentales que fai que les especies endemiques sían escases. Amás, foi afaráu en delles árees pola actividá humana, la ganadería y l'introducción d'especies foranes. Les islles tienen una fauna marina diversa, una fauna terrestre endémica bastante llindada, y una flora diversa con un altu grau de endemismu.

Los tiburones son abondosos nes agües fondes. La fauna terrestre endémica llindar a aves, inseutos, caparines, arañes y una especie d'esperteyu.

Los primeros navegantes polinesios llevaron perros y gochos. El contautu con europeos traxo la introducción de caballos, cabres, oveyes y aguarones, y tamién inseutos como mosquitos y scorpiones.

Hai árboles del pan y cocoteros. Les esportaciones principales son copra, tabacu, algodón y vainilla.

Demografía editar

El contautu colos navegantes traxo nueves enfermedaes amenorgando drásticamente la población de les islles. Nel sieglu XVI envalórase qu'había una población de 100.000 habitantes aproximao. A principios del sieglu XX amenorgárase a un mínimu de 2.000.

Mientres el sieglu XX la población foise recuperando. Nel censu del 2002 cuntábense 8.712 habitantes.

Cultura editar

 
Tiki

Les islles Marqueses fueron un importante centru de la civilización de la Polinesia oriental. Por cuenta de la orografía de les islles, cada valle constituyía una unidá tribal col so propiu sistema social dirixíu poles xenealoxíes de los cabezaleros y de los sacerdotes. L'aislamientu de los valles provocaba interminables guerres tribales marcando'l calter guerreru de los marquesanos. Practicaben el canibalismu ritual colos enemigos prisioneros [cita [ensin referencies]

Les dómines de fame yeren frecuentes dempués de periodos de seca, pero tamién yeren provocaes poles práutiques vengatibles nes guerres, onde se destruyíen los cocoteros y los árboles del pan nos valles enemigos.

Anque la práutica de tatuase ye común en tola Polinesia, nes Marqueses llegó a un altu grau de sofisticación. Los homes tatuábense totalmente de la cabeza a los pies, adquiriendo un color azulao y feroz.

Anque les Marqueses fueron de les primeres islles qu'afayaron los europeos na Polinesia, mientres dos sieglos quedaron fora de les rutes d'esploración y de la influencia cultural occidental. La cultura nativa marquesana quedó afarada dempués de la llegada de los esploradores europeos; amás de l'actividá de los misioneros cristianos, hai qu'atribuyir el colapsu cultural a los efeutos catastróficos de les enfermedaes importaes.

A partir de la esperiencia de Herman Melville como tripulante d'un balleneru, y como desertor nes Marqueses, escribió la so primer novela, Typee, considerada como la primera del xéneru de la lliteratura de los mares del sur.

Robert Louis Stevenson y Jack London siguieron los pasos de Melville, y los sos viaxes tamién quedaron reflexaos nos sos llibros.

El famosu pintor francés Paul Gauguin y el cantante belga Jacques Brel pasaron los últimos años de la so vida nes Marqueses onde tán soterraos. Brel compunxo equí'l cantar Les Marquises.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar