Iván Konstantínovich Aivazovsky (n'armeniu:Հովհաննես Այվազովսկի, en rusu: Иван Константинович Айвазовский) (17 de xunetu de 1817 (xul.)Feodosia (es) Traducir – 19 d'abril de 1900 (xul.)Feodosia (es) Traducir) foi un pintor románticu rusu. Ye consideráu unu de los meyores artistes de marines na hestoria.[6] Bautizáu como Hovhannes Aivazián, Aivazovsky nació nel senu d'una familia armenia nel puertu de Feodosia nel Mar Negru en Crimea, viviendo ende la mayor parte de la so vida.

Iván Aivazovsky
Vida
Nacimientu Feodosia (es) Traducir[1]17 de xunetu de 1817 (xul.)[2]
Nacionalidá Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Residencia Feodosia (es) Traducir
Grupu étnicu armenios
Rusos armenios (es) Traducir
Muerte Feodosia (es) Traducir[1]19 d'abril de 1900 (xul.)[3] (82 años)
Sepultura St. Sarkis Church (Feodosia) (en) Traducir[2]
Familia
Fíos/es Q110366109 Traducir
Hermanos/es
Estudios
Estudios Simferopol gymnasium №1 (en) Traducir
(1830 - 1833)
Academia Imperial de Artes (es) Traducir
(1833 - 1837)
Llingües falaes rusu[4]
Armeniu
Alumnu de Maxim Vorobiev (es) Traducir
Profesor de Arkhip Kuindzhi (es) Traducir
Oficiu pintor, artista visualcoleicionista d'arte
Llugares de trabayu Viena, Jedivato d'Exiptu, París, Berlín, Reinu de Grecia, Ámsterdam, Reinu de Portugal, Feodosia (es) Traducir, San Petersburgu, Sebastopol, España, Imperiu Otomanu, Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda y Estaos Xuníos
Emplegadores Armada Imperial Rusa (es) Traducir
Trabayos destacaos Novena ola (es) Traducir
El bergantín «Mercury» atacado por dos barcos turcos (es) Traducir
Night at the Rodos island (en) Traducir
Premios
Influyencies Joseph Mallord William Turner y Théodore Géricault
Miembru de Academia Imperial de Artes (es) Traducir[2]
Academia de Bellas Artes de Roma (es) Traducir[2]
Academia de Bellas Artes de Florencia (es) Traducir[2]
Academia Estatal de Bellas Artes de Stuttgart (es) Traducir[2]
academia van beeldende kunsten (es) Traducir[2]
Sociedad Geográfica Rusa (es) Traducir[2]
Accademia delle Arti del Disegno (es) Traducir
Movimientu romanticismu[5]
Xéneru artísticu marinas (es) Traducir
pintura de paisaxe
arte militar (es) Traducir
figura (es) Traducir
pintura de xéneru
pintura de historia (es) Traducir
semeya
pintura relixosa
pintura mitolóxica
romanticismu
Cambiar los datos en Wikidata

En rematando colos sos estudios na Academia Imperial de les Artes, Aivazovsky viaxó a Europa, y vivió por un curtiu tiempu n'Italia a principios de 1840. Darréu tornó a Rusia y foi contratáu como'l pintor principal de l'Armada de Rusia. Aivazovsky formó llazos cercanos colos militares y l'élite política del Imperiu Rusu, atendiendo dacuando a operaciones militares. Foi patrocináu pol estáu, amás de ser bien envaloráu mientres tola so vida. El dichu merecedor del pincel de Aivazovsky", popularizáu por Anton Chekhov, foi usáu en Rusia para "describir daqué inefablemente encantador."[7]

Siendo unu de los artistes rusos más prominentes del so tiempu, Aivazovsky tamién foi popular fora de Rusia. Tuvo numberoses esposiciones individuales n'Europa y Estaos Xuníos. Mientres la so carrera de casi 60 años, creó cerca de 6000 pintures, convirtiéndolo n'unu de los artistes más prolíficos de la so dómina.[8] La gran mayoría de les sos obres son marines, pero de cutiu tamién representaba escenes de batalles, temes armenies y semeyes. La mayor parte de los sos trabayos caltener en museos rusos, ucraínos y armenios, según en coleiciones privaes.

Biografía editar

 
Autorretratu, 1830-1840[9]

Antecedente editar

Iván Aivazovsky nació'l 17 de xunetu (29 nel nuevu calendariu) de 1817 na ciudá de Feodosia (Theodosia), Crimea, nel Imperiu Rusu. Nos rexistros de bautismos de la Ilesia llocal armenia St. Sargis, Aivazovsky foi inscritu como Hovhannes, el fíu de Guevorg Aivazián (Armeniu: Գէորգ Այվազեանի որդի Յօհաննեսն). Mientres los sos estudios na Academia Imperial de les Artes, yera conocíu en rusu como Iván Gaivazovsky (Иванъ Гайвазовскій na escritura anterior a 1918).[10] Fízose conocíu como Aivazovsky dende 1840, mientres taba n'Italia. Robló una carta en 1844 cola versión italiana del so nome: Giovani Aivazovsky.[11]

El so padre, Konstantín (1765-1840), foi un comerciante armeniu de la rexón polaca de Galitzia. La so familia emigrara dende Armenia Occidental nel sieglu XVIII. Dempués de numberoses conflictos familiares, Konstantín abandonó Galitzia por Moldavia, camudándose dempués a Bukovina, antes de quedase en Feodosia a principios de 1800. Yera conocíu primeramente como Guevorg Aivazián (Haivazián o Haivazi), pero camudó'l so apellíu a Gaivazovsky, al añader la terminación polaca "-sky". La madre d'Aivazovsky, Ripsime, yera feodosia armenia. La pareya tuvo cinco fíos-trés muyeres y dos homes. L'hermanu mayor d'Aivazovsky, Gabriel, yera un prominente historiador y un arzobispu apostólicu armeniu.[12][13]

 
Aivazovsky nun traxe italianu, por Vasily Sternberg, 1842

Educación editar

El mozu Aivazovsky recibió educación parroquial na Ilesia Armenia de San Sargis en Feodosia. Aprendió dibuxu con Jacob Koch, un arquiteutu llocal. Aivazovsky camudar a Simferópol cola familia del gobernador de Táurida Aleksandr Kaznachéyev, y asistió al ximnasiu rusu de la ciudá.[14] En 1833, Aivazovsky llegó a la capital rusa, San Petersburgu, pa estudiar na Academia Imperial de les Artes, na clase de paisaxismu de Maksim Vorobiov. En 1835, foi gallardoniáu con una medaya de plata y contratáu como asistente del pintor francés Philippe Tanneur.[15] En setiembre de 1836, Aivazovsky conoció al poeta nacional de Rusia Aleksandr Pushkin mientres la visita a l'academia d'esti postreru.[16][17] En 1837, Aivazovsky inscribir a la clase de pintura de batalles de Alexander Sauerweid y participó n'exercicios de la Flota del Bálticu nel Golfu de Finlandia.[18] N'ochobre del mesmu añu graduar de l'academia con una medaya d'oru, dos años antes de lo previsto. Aivazovsky tornó a Feodosia en 1838 y pasó dos años nel so natal Crimea. En 1839, participó n'exercicios militares nes mariñes de Crimea, onde conoció a los almirantes Mikhaíl Lázarev, Pável Nakhímov y Vladímir Kornílov.

Primer visita a Europa editar

 
Semeya de Aivazovsky por Alekséi Tyránov, 1841

En 1840, Aivazovsky foi unviáu a estudiar n'Europa pola Academia Imperial de les Artes. Primero viaxó a Venecia, pasando por Berlin y Viena, visitando San Lazzaro degli Armeni, onde s'atopaba una importante congregación armenia católica na que vivía'l so hermanu Gabriel nesi momentu. Aivazovsky estudió manuscritos armenios y familiarizóse col arte armenio.[19] Conoció al novelista rusu Nikolái Gógol en Venecia. Dempués dirixióse a Florencia, Amalfi y Sorrento. En Florencia conoció al pintor Aleksandr Ivánov. Amás, quedó en Nápoles y en Roma ente 1840 y 1842. Aivazovsky foi bien influyíu pol arte italianu, convirtiéndose los sos museos na so "segunda academia". Acordies con Rogachevsky, les noticies sobro les exhibiciones esitoses n'Italia llueu llegaron a Rusia. El papa Gregorio XVI dio-y una medaya d'oru.[20] Darréu visitó Suiza, Alemaña, Holanda y Gran Bretaña, onde conoció al pintor inglés J. M. W. Turner, quien «tuvo tan impactáu pola pintura de Aivazovsky La badea de Nápoles nuna nueche a la lluz de la lluna, que dedicó a Aivazovsky una eulogía n'italianu» Nuna esposición nel Louvre, él foi l'únicu representante de Rusia. En Francia recibió una medaya d'oru de la Real Academia de Pintura y Escultura. Dempués tornó a Nápoles, pasando por Marsella y visitando nuevamente Gran Bretaña, Portugal, España y Malta en 1843. Aivazovsky yera almiráu llargamente n'Europa. Retornó a Rusia por París y Ámsterdam en 1844.

Regresu a Rusia y primer matrimoniu editar

 
Aivazovsky cola so primer esposa, Julia,y les sos cuatro fíes

Al so regresu a Rusia, Aivazovsky convirtiérase nun académicu de l'Academia Imperial de les Artes y foi nomáu'l "artista oficial de l'Armada Rusa pa pintar marines, escenes costeres y batalles navales. En 1845, Aivazovsky viaxó al Mar Exéu col duque Constantino Nikoláyevich, y visitó la capital otomana, Constantinopla, y les islles griegues de Patmos y Rodas.

En 1845, Aivazovsky establecer na so ciudá natal Feodosia, onde construyó una casa y un estudiu. Aisllar del mundu esterior, calteniendo un pequeñu círculu d'amigos y familares. Sicasí, la soledá xugó un papel negativu na so carrera. Pa la metá del sieglu XIX, l'arte ruso pasaba del romanticismu escontra un estilu rusu distintu de realismu, mientres Aivazovsky siguía pintando marines romántiques, polo qu'atraxo intenses crítiques.

En 1845 y 1846, Aivazovsky asistió a les maniobres de la Flota del Mar Negru y la Flota de Bálticu en Peterhof, cerca del palaciu imperial. En 1847, dióse-y el títulu de profesor de pintures marines pola Academia Imperial de les Artes, y xubíu al rangu de la nobleza. Nel mesmu añu, foi incluyíu na Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos.

En 1848, Aivazovsky casar con Julia Graves, una institutriz inglesa. Tuvieron cuatro fíes: Elena (1849), María (1851), Aleksandra (1852) y Joanne (1858). Dixebrar en 1860, y divorciáronse en 1877 con permisu de la Ilesia Armenia, yá que Graves yera luterana.

Ascensu a la prominencia editar

 
La gran mayoría de los sos trabayos respresentan el mar. Na imaxe amuésase una pintura de 1898 titulada Ente les foles

En 1851, mientres viaxaba col zar Nicolás I, Aivazovsky saleó escontra Sevastopol pa participar n'operaciones militares. Les sos escavaciones arqueolóxiques cerca de Feodosia llevar a ser escoyíu como miembru de la Sociedá Xeográfica Rusa en 1853. Nesi añu españó la Guerra de Crimea ente Rusia y l'Imperiu Otomanu, polo que foi sacupáu a Kharkiv. Mientres taba a salvo, tornó a la fortaleza asitiada en Sevastopol pa pintar escenes de batalles. El so trabayu esponer en Sevastopol cuando tuvo sol control otomanu.

Ente 1856 y 1857, Aivazovsky trabayó en París y convirtióse nel primer artista rusu[21] (y el primer estranxeru) en recibir la Lexón d'Honor. En 1857, Aivazovsky visitó Constantinopla, onde se-y dio la Orde del Medjidie. Nel mesmu añu foi escoyíu miembru honorariu de la Sociedá d'Arte de Moscú. Apurrióse-y la Orde de la Redención de Grecia en 1859 y la Orde de San Vladimiro de Rusia en 1865.

Aivazovsky inauguró un estudiu d'arte en Feodosia en 1865 y dióse-y un salariu per parte de l'Academia Imperial de les Artes el mesmu añu.

Viaxes y premios: 1860-1880 editar

 
Fotografia de Aivazovsky, 1870

Na década de 1860, l'artista creó delles pintures inspiraes pol nacionalismu griegu y la Unificación d'Italia. En 1868, visitó nuevamente Constantinopla y produció una serie de trabayos alrodiu de la resistncia griega contra los turcos, mientres la Rebelión cretense. En 1868, Aivazovsky viaxó pol Cáucasu y foi a la zona rusa d'Armenia per primer vegada. Pintó munchos paisaxes montascosos y en 1869 dio una exhibición en Tblisi. Depués fixo un viaxe a Exiptu y participó na ceremonia d'apertura de la Canal de Suez. Convertir nel primer artista en pintar la canal de Suez, marcando asina un na historia d'Europa, África y Asia.»[22]

En 1870, Aivazovsky fíxose un Conseyeru Civil Activu, el cuartu rangu más altu de Rusia. En 1871, empecipió la construcción del muséu arqueolóxicu en Feodosia. En 1872, viaxó a Niza y Florencia pa esponer les sos pintures. En 1874, l'Academia de Belles Artes de Florencia pidió-y un autoretrato p'asitialo na Galería Uffizi.[23] El mesmu añu, Aivazovsky foi convidáu a Constantinopla pol Sultán Abdülaziz, quien darréu-y dio la Orde de Osmanieh. En 1876, foi nomáu miembru de l'Academia d'Artes de Florencia, y convirtióse nel segundu artista rusu (dempués d'Orest Kiprenski) en pintar un autorretratu pal Palaciu Pitti.

Aivazovsky foi escoyíu como miembru honorariu de l'Academia Real de Belles Artes de Stuttgart en 1878. Fixo un viaxe a Holanda y Francia, quedándose de volao en Frankfurt hasta 1879. Dempués visitó Múnich y viaxó a Xénova y Venecia pa «recoyer material sobre'l descubrimientu d'América por Cristóbal Colón.»

En 1880, Aivazovsky abrió una galería d'arte na so residencia en Feodosia; convertir nel tercer muséu del Imperiu Rusu, dempués del Muséu del Hermitage y de la Galería Tretiakov. Aivazovsky realizó una exhibición na cai Pall Mall en Londres, a la qu'asistieron el pintor inglés John Everett Millais y Eduardo VII, el Príncipe de Gales.

Segundu matrimoniu y vida posterior editar

Semeya de Aivazovsky por Dmitri Bólotov (1876)
Pintura de Aivazovsky de la so segunda esposa Anna Burnazián (1882)

La segunda esposa d'Aivazovsky, Anna Burnazián, foi una moza viuda armenia de 40 años d'edá.[24] Aivazovsky dixo que al casase con ella en 1882, él averóse más a la so nación», refieriéndose al pueblu armeniu. En 1882, Aivazovsky visitó Moscú y San Petersburgu, y dempués percorrió'l campu de Rusia al viaxar a lo llargo del ríu Volga en 1884.

En 1885 foi promovíu al rangu de Conseyeru Priváu. L'añu siguiente, nel aniversariu 50 del so trabayu creativu, foi celebráu con una exhibición en San Petersburgu, y con una membresía honoraria de l'Academia Imperial de les Artes.

Dempués de conocer a Aivazovsky en persona, Anton Chekhov escribió una carta a la so esposa'l 22 de xunetu de 1888, describiéndolo de la siguiente manera:[25]

Aivazovsky ye un vieyu sano y apacible de cerca de 75 años, que paez un armeniu insignificante y un obispu; esta llenu d'un sentíu de la so propia importanicia, tien manes nidies y solmena la mano como un xeneral. Nun ye bien brillosu, pero tien una personalidá complexa, digna d'un estudiu fondu. Solo nél hai combinaos un xeneral, un obispu, un artista, un armeniu, un llabrador vieyu ya inocente, y un Otelo.
 
La casa en Feodosia, onde Aivazovsky vivió ente 1845 y 1892. Agora ye una galería.

Dempués de viaxar a París cola so esposa, en 1892 fixo un viaxe a Estaos Xuníos, visitando les Tabayones del Niagara en Nueva York y Washington D.C.. En 1896, a los 79 años, Aivazovsky foi promovíu al rangu de Conseyeru Priváu plenu.

Aivazovsky foi afeutáu fondamente poles masacres hamidianas que se realizaron nes zones habitaes por armenios del Imperiu Otomanu ente 1894 y 1896. Pintó una serie d'obres sobro esta tema como "La espulsión del barcu turcu", y "Les masacres armenies en Trebizond". El llanzó al mar les medayes que-y otorgara'l sultán otomanu y díxo-y al cónsul turcu en Feodosia: «Di-y al to sanguinario amu que desfixi de toles medayes que me dio, equí tán les sos cintes, únvia-yles, y si quier, puede botales a los mares que pinté.»

Pasó los sos años finales en Feodosia. Na década de 1890, gracies a los sos esfuercios, establecióse un puertu comercial en Feodosia y xunióse a la rede ferroviaria del Imperiu Rusu.[26] La estación de ferrocarrial inaugurada en 1892, agora llámase Ayvazóvskaya y ye una de los dos estaciones dientro de la ciudá de Feodosia. Aivazovsky tamién suministró agua a la ciudá.[27][28]

Muerte editar

Tumba de Aivazovsky

Aivazovsky morrió'l 19 d'abril (2 de mayu nel nuevu calendariu) de 1900 en Feodosia. Acordies colos sos deseos, foi soterráu nel campusantu de la Ilesia Armenia de San Sargis.[29] Un sarcófagu de mármol foi fechu pol escultor italianu L. Biogiolli en 1901.[30] Una frase del llibru Historia d'Armenia de Moisés de Corene ta grabada n'armeniu clásicu na so llábana: Մահկանացու ծնեալ անմահ զիւրն յիշատակ եթող (Mahkanatsu tsneal anmah ziurn yishatak yetogh),[31] que la so traducción ye: «Nació mortal, dexó un legáu inmortal» o «Nació como un mortal, dexó la memoria inmortal de sí mesmu»[32] Dempués de la so muerte, la so esposa Anna llevó una vida xeneralmente aisllada y morrió'l 25 de xunetu de 1944. Foi soterrada al llau d'Aivazovsky.

Arte editar

Mientres la so carrera de 60 años, Aivazovsky produció más de 6000 pintures de, lo que describe una revista d'arte en llinia, «un valor bien distintu... hai obres d'arte y hai trabayos cobardes».[33] Sicasí, llegar a atribuyir más de 20 000 pintures.[34] La gran mayoría de los sos trabayos representen el mar. Raramente dibuxó paisaxes, según semeyes, de los cualos creó bien pocos. Acordies con Rosa Newmarch, Aivazovsky «nunca fixo pintures con base na naturaleza, siempres de la so memoria, y bien lloñe de la mariña.» Rogachevsky escribió que «La so memoria artística yera llexendaria. Yera capaz de reproducir lo qu'había vistu solu por un periodu curtiu de tiempu, ensin nin siquier faer esbozos preliminares.» Bolton emponderó «la so habilidá pa tresmitir l'efectu del movimientu de l'agua y del reflexu del sol y de la lluz de la lluna.»

 
Novena fola (1850), Muséu Estatal Rusu, San Petersburgu, ye considerada la obra más famosa de Aivazovsky.

Exhibiciones editar

Tuvo 55 exhibiciones individuales (un númberu ensin precedentes)[35] mientres tola so carrera. Ente les más notables atópense la de Roma, Nápoles y Venecia (18411842), París (1843, 1890), Ámsterdam (1844), Moscú (1848, 1851, 1886), Sevastopol (1854), Tblisi (1868), Florencia (1874), San Petersburgu (1875, 1877, 1886, 1891), Frankfurt (1879), Stuttgart (1879), Londres (1881), Berlín (1885, 1890), Varsovia (1885), Constantinopla (1888), Nueva York (1893), Chicago (1893), San Francisco (1893).

Tamién contribuyó coles esposiciones de l'Academia Imperial de les Artes (18361900), Salón de París (1843, 1879), Sociedá d'Exhibiciones d'Obres d'Arte (18761883), Sociedá d'amantes de les Artes de Moscú (1880), Exhibiciones Pan-Ruses en Moscú (1882) y Nizhny Novgorod (1896), Exhibiciones del mundu en París (1855, 1867, 1878), Londres (1863), Múnich (1879) y Chicago (1893) y les exhibiciones internacionales en Filadelfia (1876), Múnich (1879) y Berlín (1896).»

Estilu editar

 
Mar tempestuoso na nueche, 1849, Palaciu Pávlovsk, San Petersburgu.

Siendo un pintor primordialmente románticu, Aivazovsky usó dellos elementos realistes. Leek argumentó que Aivazovsky caltúvose fiel al Romanticismu mientres tola so vida, «anque empobinó les sos obres escontra'l xéneru realista.» Los sos primeros trabayos tuvieron influyíos polos sos profesores de l'Academia Imperial de les Artes, Maksim Vorobiov y Sylvester Schedrín. Pintores clásicos como Salvator Rosa, Jacob van Ruisdael y Claudio de Lorena contribuyeron al procesu individual y estilu de Aivazovsky. Karl Briulov, conocíu pola so pintura "L'últimu día de Pompeya", «tuvo un papel importante aguiyando'l desenvolvimientu creativu propiu de Aivazovsky.» , d'alcuerdu a Bolton. Les meyores pintures de Aivazovsky nes décades de 1840 y 1850 usaben una variedá de colores y yeren tanto épiques como romántiques nes sos temes. Newmarch suxurió qu'a mediaos del sieglu XIX, les carauterístiques de romántiques nos trabayos de Aivazovsky aportaron a «cada vez más pronunciaes». Ella, al igual qu'otros académicos, consideraron "Novena fola" como la so meyor obra d'arte y aducieron qu'esti «paez marcar la transición ente'l color fantásticu de les sos obres iniciales, y la visión más veraz de los años posteriores». Pa 1870, les sos pintures taben apoderaes por colores delicaos; nos dos últimes décades de la so vida, Aivazovsky creó una serie de marines de tonos platiaos.

La transición distintiva nel arte ruso del Romanticismu al Realismu na metá del sieglu XIX, nun llegó a Aivazovsky, quien siempres caltendría un estilu románticu, abiertu al criticismu. Les razones propuestes pa la so inhabilidad o la so renuencia a camudar comienzaron col so allugamientu; Feodosia yera una ciudá remota nel gran Imperiu Rusu, lloñe de Moscú y San Petersburgu. La so mentalidá y cosmovisión yeren consideraes antigües, y nun correspondíen a les meyores na cultura y arte en Rusia. Vladímir Stásov solamente aceptó les sos primeres obres, ente que Alexandre Benois escribió nel so llibru La Historia de la pintura rusa nel sieglu XIX qu'a pesar de ser estudiante de Vorobiov, Aivazovsky alloñar del desenvolvimientu xeneral de la escuela paisaxista rusa.

Les obres posteriores de Aivazovsky conteníen escenes dramátiques, y taben feches usualmente nuna escala más grande. Representó «el conflictu románticu ente l'home y los elementos na forma del mar (El Arcoris, 1873), y les llamaes marines azules" (La Badea de Nápoles a l'amanecida, 1897, Desastre, 1898), y paisaxes urbanos (Nueche a la lluz de lluna nel Bosphorus, 1894).»

Obres editar

Temes armenies editar

El bautismu de los habitantes armenios (1892)
Xuramentu antes de la batalla de Avarayr (1892)

Los primeros trabayos de Aivazovsky incorporaben temes armenies. El deséu remanente del artista de visitar la so tierra natal ancestral cumplir en 1868. Mientres la so visita a l'Armenia (esti) rusa (correspuende a la moderna República d'Armenia, contrariu a l'Armenia Occidental, sol control otomanu), Aivazovsky creó pintures del Monte Ararat, la llanura de Ararat y el Llagu Seván. Anque'l Monte Ararat foi representáu en pintures de munchos artistes estranxeros (la mayoría viaxeros europeos), Aivazovsky convertir nel primer artista armeniu n'ilustrar los montes bíblicos de dos picos.

Él siguió cola creación de les pintures rellacionaes a Armenia na década de 1880: Valle del Monte Ararat (1882), Ararat (1887), Descensu de Noé dende Ararat (1889). L'orixinal "Valle del Monte Ararat" tien la firma de Aivazovsky n'armeniu: "Aivazián" (Այվազեան). Nuna panorámica de Venecia titulada "La visita de Lord Byron a los Mequitaristes na islla de San Llázaro en Venecia (1898); el primer planu de la pintura amuesa a miembros de la Congregación Armenia dándo-y una bienvenida efusiva al poeta.

El restu de les sos obres temátiques d'esti periodu inclúin semeyes escepcionales d'armenios notables, como'l so hermanu, l'arzobispu Gabriel Aivazovsky (1882), el xeneral de caballería Mijaíl Lorís-Mélikov (1888), el catholicós Mkrtich Jrimián (1895), Nakhichevan del Don, l'alcalde Аrutyún Jalabyán y otros.

"El bautismu de los armenios" y "Xuramentu antes de la batalla de Avarayr" (dambes de 1892) representen los dos eventos más memorables de l'antigua Armenia: la cristianización d'Armenia col bautismu del rei Tiridates III (entamos del sieglu IV), y la batalla de Batalla de Avarayr nel añu 451.

Reconocimientu editar

Delles pintures de Aivazovsky espuestes (a la izquierda) nel Muséu Estatal Rusu en San Petersburgu.
Fola (1889), una de les pintures exhibíes.

Iván Aivazovsky ye unu de los pocos artistes rusos en ser reconocíos mientres la so vida.[36] El Diccionariu Enciclopédicu Brockhaus y Efron describir explícitamente como'l «meyor artista rusu de marines» (лучший русский маринист) en 1890.[37]

Anguaño ye consideráu como unu de los artistes de marines más prominentes del sieglu XIX,[38][39] y sobremanera, unu de los meyores artistes de marines de Rusia y del mundu.[40][41][42][43] Tamién foi unu de los pocos artistes rusos en volvese famosu fora de Rusia.[44][45] En 1898, la revista Munsey escribió que Aivazovsky ye «más conocíu nel mundu enteru que cualesquier otru artista de la so nacionalidá, cola esceición del sensacional Vereshchaguin»[46] Anque según la historiadora d'arte Janet Whitmore, él ye relativamente desconocíu nel oeste.[47]

Iván Kramskói, unu de los más prominentes artistes rusos del sieglu XIX, emponderar asina: «Aivazovsky ye-ensin importar lo que digan los demás—una estrella de primer magnitú, y non solo nel nuesu país, sinón tamién na historia del arte polo xeneral.» Otru pintor rusu, Alexandre Benois. suxurió qu'«Aivazovsky estremar de la hestoria xeneral de la escuela rusa de pintura paisaxista.» El sitiu web del Muséu Estatal Rusu sigue: «Ye difícil atopar otra figura na historia del arte ruso que gocie de la mesma popularidá ente'l públicu amateur y profesionales eruditos.» Fiódor Dostoyevski, contemporario de Aivazovsky, escribió que les sos pintures tán en gran demanda.[48]

Na Rusia del sieglu XIX, el so nome convertir nun sinónimu d'arte y guapura. La frase dignu del pincel d'Aivazovsky", yera formar estándar de describir daqué inefablemente encantador. Foi usada per primer vegada por Anton Chekhov na so obra de 1897 Tíu Vania. En respuesta a la entruga de Marina Timoféievna (la enfermera vieya) sobre la engarradiella ente Iván Voynitsky ("Tíu Vania") y Aleksandr Serebryakov, Ilyá Teleguin diz que foi «una vistaPlantía:Tag:ref digna del pincel de Aivazovsky» (Сюжет, достойный кисти Айвазовского Syuzhet, dostóyniy kisti Ayvazóvskovo).[49]

N'Ucraína, ye dacuando consideráu como un pintor ucranianu.[50] Foi incluyíu nun llibru de 2001 tituláu Los 100 ucraínos más grandes.[51]

N'Armenia editar

Aivazovsky siempres foi consideráu un artista armeniu na so tierra natal ancestral y casi siempres referíu ellí pol so nome armeniu, Hovhannes.[52] Casi toles fontes armenies, delles ruses ya ingleses[53] referir a él como Hovhannes Ayvazovsky.[54] L'artista robló dalgunes de les sos pintures y cartes n'armeniu. Por casu, les sos firmes n'armeniu (Այվազեան, Ayvazean) y rusu (Айвазовскій, Ayvazovsky), apaecen en "Valle del Monte Ararat" (1882).

David Marshall Lang escribió que ye l'artista armeniu «más estraordinariu» del sieglu XIX. y el primer pintor armeniu de marines. Nació fora d'Armenia, y al igual que los sos contemporáneos, incluyendo a Guevorg Bashinjaghián, Panos Terlemezián y Vardges Sureniánts, Aivazovsky vivió fora de la so tierra natal, estrayendo influencies primaries de les escueles d'arte rusu y europees. La so creatividá y cosmovisión fueron atribuyíes a los sos raigaños armenios. Acordies con Sureniánts, él buscó crear una unión qu'axuntaría a tolos artistes armenios del mundu. El prominente poeta armeniu Hovhannes Tumanyán escribió un poema curtiu tituláu "Frente a les pintures de Aivazovsky" («Այվազովսկու նկարի առջև») en 1893. Ta inspiráu nes pintures de Aivazovsky, bien probablemente de les décades de 1870 a 1890.[55]

Influencia editar

Aivazovsky foi unu de los pintores de marines más influyentes del sieglu XIX del arte ruso.[56] Acordies col Muséu Estatal Rusu, «foi'l primeru y por un llargu tiempu l'únicu representante de la pintura de marines» y «tolos demás artistes que pintaron marines yeren los sos propios estudiantes o fueron influyíos por él.»

Arjip Kuindzhi (1841/2–1910) ye citáu pola enciclopedia Krugosvet como unu de los que foi influyíu por Aivazovsky.[57] En 1855, a la edá de 13 o 14 años, Kuindzhi visitó Feodosia pa estudiar con Aivazovsky, sicasí, él taba interesáu en pintures mistes,[58] y nel so llugar estudió con Adolf Fessler, l'estudiante de Aivazovsky.[59] Un artículu enciclopédicu de 1903 declaró que «anque Kuindzhi nun puede ser llamáu un estudiante de Aivazovsky, esti postreru tuvo ensin dala dulda inflúi nél nel primer periodu de la so actividá; de quien tomó enforma na manera de pintar.»[60] L'historiador inglés John Ellis Bowlt escribió que «el sentíu elemental de la lluz y la forma acomuñaos a les puestes de sol d'Aivazovsky, nubes, y océanos influyeron permanentemente nel mozu Kuindzhi.»

Aivazovsky tamién influyó nos artistes rusos Lev Lagorio, Mijaíl Latri y Alekséi Ganzen (estos dos últimos yeren los sos nietos).

Legáu editar

 
Monumentu de Aivazovsky frente a la so casa (agora una galería d'arte) en Feodosia.

La casa de Aivazovsky en Feodosia, onde fundara un muséu d'arte en 1880, ta abiertu hasta güei como la Galería Nacional d'Arte Aivazovsky. Caltiénse como la principal atraición de la ciudá, y tien la coleición de pintures (417) d'Aivazovsky más grande del mundu.

Honores póstumos editar

Fixéronse monumentos en memoria de Aivazovsky en Crimea, Armenia y Rusia. Una estatua del artista puede atopase frente a la Galería d'Arte de Feodosia, la so antigua casa. Una estatua de Aivazovsky y el so hermanu Gabriel ta allugada en Simferópol, el centru alministrativu de Crimea.Plantía:Tag:ref La primer estatua de Aivazovsky na so tierra ancestral foi desvalada en 2003.[61] La primer y única estatua d'Aivazovsky en Rusia foi irguida en 2007 en Kronstadt, cerca de San Petersburgu.[62]

Una avenida en Feodosia, cais en Moscú,[63] Yereván,[64] y Minsk,[65] un caleyón en Kiev[66] y n'otres ciudaes pequeñes: toes tán nomaes n'honor a Aivazovsky. Un hotel de trés estrelles n'Odesa, onde docenes de los sos trabayos tán espuestos, tamién foi nomada por él.[67]

La Xunión Soviética (1950),Plantía:Tag:ref Rumanía(1971),[68] Madagascar (1988),[69] Armenia (primero en 1992),[70] Rusia (1995),[71] Ucraína (1999),[72] Abkhasia (1999),[73] Moldavia (2010),[74] Kirguistán (2010),[75] Burundi (2012),[76] y Mozambique (2013)[77] publicaron sellos postales que representen a Aivazovsky o les sos obres.[78]

El planetoide 3787 Aivazovskij, nomáu asina por Aivazovsky, foi afayáu pol astrónomu soviéticu Nikolái Chernyj en 1977.[79]

 
La estatua de Aivazovsky en Yereván, Armenia.

Munches de les pintures de Aivazovsky de la Galería Nacional d'Armenia atopar nel Palaciu Presidencial en Yereván.[80] En 2007, Abdullah Gül convertir nel presidente de Turquía, redecoró el palaciu presidencial-Çankaya Köşkü n'Ankara- y traxo pintures de Aivazovsky que taben nel suétanu p'asitiales na so oficina.[81] D'alcuerdu al Hürriyet Daily News 30 pintures de AIvazovsky tán espuestes en museos de Turquía.[82]

Realizóse una exhibición qu'incluyía 120 pintures y 55 aguafuertes de Aivazovsky na Galería Tretiakov del 29 de xunetu al 20 de payares de 2016, dedicada a él pol so CC aniversariu de la so nacencia.[83][84] Nes primeres dos selmanes, la exhibición tuvo alredor de 55,000 visitantes, un númberu récor.[85] 38 de los sos trabayos fueron movíos de la Galería d'Arte Aivazovsky en Feodosia, lo cual provocó qu'Ucraína fixera un llamáu a un boicó internacional a la Galería Tretiakov por cuenta de que consideren a Crimea un territoriu ocupáu.[86]

Puyes editar

Les pintures de Aivazovsky empezaron a apaecer en puyes (mayoritariamente en Londres) a entamos del añu 2000. Munchos de los sos trabayos son traíos por oligarques rusos.[87]

Los valores de les sos obres xubieron constantemente nes puyes.[88] En 2004, la so pintura "La Catedral de San Isaac nun día xeláu", una rara pintura d'un paisaxe urbano, foi vendida n'alredor de £1 millón (.9 millones).[89] En 2007, la so pintura "American Shipping off the Rock of Gibraltar" foi puyada por £2.71 millones, «más del cuádruplu del so valor envaloráu». Foi «el preciu más altu pagu nuna puya por Aivazovsky» hasta'l momentu.[90] N'abril de 2012, la so pintura Vista de Constantinopla y el Bosphorus" foi vendida en Sotheby's por .2 millones (£3.2 millones),[91] un aumentu en diez vegaes el so valor desque tuvo nuna puya en 1995.[92]

En xunu de 2015, Sotheby's retiró d'una puya a una pintura de Aivazovsky titulada "Nueche nel Cairo", que taba envalorada en £1.5–2 millones (– millones) dempués de que'l Ministeriu del Interior rusu reclamara que foi robada en 1997 d'una coleición privada en Moscú.[93][94]

Rangos editar

Tabla de rangos del Imperiu rusu 1870 — Conseyeru Civil Activu (Действительный статский советник) 1885 — Conseyeru Priváu (Тайный советник) 1896 — Conseyeru Priváu Activu (Действительный тайный советник)

Premios editar

País Premiu Añu
  Segundu Imperiu Francés   Lexón d'Honor (Chevalier) 1857
Imperiu otomanu   Orde del Medjidie 1858
  Reinu de Grecia   Orde del Salvador 1859
  Imperiu Rusu   Orde de San Vladimiro 1865
Imperiu otomanu   Orde de Osmanieh 1874
  Zarato de Polonia   Orde de l'Águila Blanca 1893
  Imperiu Rusu   Orde de San Alejandro Nevski 1897

Ver tamién editar

Cultura d'Armenia

Referencies editar

Notes

Cites

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Айвазовский Иван Константинович. Data de consulta: 25 febreru 2017. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Afirmao en: Enciclopedia soviética armenia. Editorial: Armenian Encyclopedia Publishing House. Llingua de la obra o nome: Armeniu. Data d'espublización: 1974.
  3. Afirmao en: Library of Congress Authorities. Data de consulta: 24 agostu 2019. Editorial: Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 4 marzu 2020.
  5. URL de la referencia: https://www.metmuseum.org/art/collection/search/286403.
  6. (n'inglés) Aivazovsky's View of Venice leads Russian art auction at .6m. 29 de payares de 2012. http://www.paulfrasercollectibles.com/News/Aivazovsky's-View-of-Venice-leads-Russian-art-auction-at-.6m/12440.page.UqvV3tJDtzl. Consultáu'l 28 de marzu de 2017. «Aivazovsky (18171900) is widely regarded as one of the greatest seascape artists in history, and the work at auction certainly attests to this.». 
  7. Karlinsky, Simon (1999). Anton Chekhov's Life and Thought: Selected Letters and Commentary, Heim, Michael Henry; Karlinsky, Simon, segunda (n'inglés), Evanston, Illinois: Northwestern University Press, páx. 310-311. ISBN 0-8101-1460-7.
  8. Lang, David Marshall (1970). Armenia: Cradle of Civilization, primer (n'inglés), Londres: Allen & Unwin, páx. 245. ISBN 978-0-04-956007-9.
  9. «Иван Айвазовский – великий маринист [Iván Aivazovsky – gran marinista(rusu). Kommersant Papers (30 de payares de 2013). Consultáu'l 9 d'abril de 2017.
  10. Petrov, Pyotr (1887). Указатель к Сборнику матеріалов для исторіи Императорской С.-Петербургской Академіи художеств за сто лѣт ея существованія [Índiz de la coleccicón de materiales para la hestoria de l'Academia Imperial de les Artes de San Petersburgu poles sos 100 años d'esistencia] (en rusu). San Petersburgu: M. M. Stasulevich, páx. 51.
  11. «AIVAZOVKSY, Ivan (1817–1900). Autograph letter signed ('Giovani Aivazovsky') to Auguste Vecchy, St Petersburg, 28 August 1844, in eccentric Italian». Christie's. Consultáu'l 27 de marzu de 2017.
  12. Donenko, Nikolay (2007). Lraber Hasarakakan Gitutyunneri: Православные монастыри: Симферопольская и Крымская епархия Украинской православной церкви Московского патриархата (en rusu). Sonat, páx. 82. «О нем писал армянский епископ Гавриил (Айвазовский), брат выдающегося художника- мариниста...»
  13. «Armenia's in Venice to Highlight Save Venice 2004» (inglés). Asbarez (23 de marzu de 2004). Consultáu'l 27 de marzu de 2017. «The great seascape painter Ivan Aivazovsky (Hovhannes Aivazian)–while visiting his brother Archbishop Gabriel Aivazovsky–immortalized the Island and the Venetian lagoon in numerous magnificent paintings.»
  14. Bobkov, V. V (2010). Феодосийский Градоначальник Александр Иванович Казначеев: Основные Вехи Административной Деятельности [Alcalde de Feodosia Alexander Ivanovich Kaznacheyev: Principales finxos nes actividaes alministratives] (en rusu). Simferopol: Tavrida National V.I. Vernadsky University, páx. 39-40. Consultáu'l 28 de marzu de 2017.
  15. (n'inglés) Ayvazovskiy (Gayvazovskiy), Ivan (Oganes) Konstantinovich. http://www.tretyakovgallery.ru/en/collection/_show/author/_id/5. Consultáu'l 28 de marzu de 2017. 
  16. Briggs, A.D.P (1999). Alexander Pushkin: a celebration of Russia's best-loved writer (n'inglés). Londres: Hazar Publishing, páx. 219. ISBN 1-874371-14-8.
  17. (n'inglés) Sotheby's Russian Art Evening sale. 9 de xunu de 2008. http://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/lot.pdf.L08112.html/f/6/L08112-6.pdf. Consultáu'l 28 de marzu de 2017. 
  18. (n'inglés) Hovhannes Aivazovsky. http://www.rusartnet.com/biographies/russian-artists/19th-century/late-19th-century/national-romantic/hovhannes-aivazovsky. Consultáu'l 28 de marzu de 2017. 
  19. Khachatrian, Shahen (en rusu). Поэт моря" ["El poeta del mar"]. Center of Spiritual Culture. http://www.smr.ru/centre/win/artists/aivaz/biogr_aivaz.htm. Consultáu'l 28 de marzu de 2017. 
  20. Rogachevsky, Alexander (n'inglés). Ivan Aivazovsky (1817–1900). http://www.tufts.edu/programs/mma/fah189/2003/alex/aboutframeset.htm. Consultáu'l 28 de marzu de 2017. 
  21. Gomtsyan, Natalia (11 de setiembre de 2015) (en rusu). Айвазовский и его окружение. http://www.golosarmenii.am/article/32461/ajvazovskij-i-ego-okruzhenie. Consultáu'l 29 de marzu de 2017. 
  22. Shaljyan, Emma (marzu de 2012) (n'inglés). Walter and Lloréu Karabian Speak on Artist Aivazian (Aivazovsky)".. Hye Sahrzoom. http://hyesharzhoom.com/wp-content/uploads/2014/03/117-HS-Vol-33-Non-3-March-2012.pdf. Consultáu'l 29 de marzu de 2017. «N'efeutu, Aivazovski foi'l primer pintor en pintar la Canal de Suez». 
  23. Bird, Alan (1987). A history of Russian painting. G.K. Hall, páx. 162. ISBN 978-0-8161-8911-3.
  24. Obukhovska, Liudmyla (7 d'agostu de 2012). «To a good genius ... Feodosiia marked the 195th anniversary of Ivan Aivazovsky's birth». Dean. Consultáu'l 4 d'abril de 2017.
  25. Vasyanin, Andrey (10 d'agostu de 2016). «Айвазовский на ладони» (en rusu). Rossiyskaya Gazeta (178). https://rg.ru/2016/08/10/ivan-samarin-ajvazovskij-byl-spilbergom-xix-veka.html. Consultáu'l 4 d'abril de 2017. 
  26. Whitmore, Janet. «Ivan K. Aivazovsky» (inglés). Rehs Galleries. Consultáu'l 4 d'abril de 2017.
  27. Novouspensky, Nikolay. «Ivan Aivazovsky». artsstudio.com. Archiváu dende l'orixinal, el 10 de setiembre de 2012.
  28. «Моря пламенный поэт. Иван Айвазовский» (rusu). Russia-K (2007). «Благодаря ему в Феодосии был создан водопровод, построены морской торговый порт, железная дорога, возведено здание археологического музея и многое другое.»
  29. «Ivan Constantinovich Aivazovsky». Art Renewal Center. Consultáu'l 5 d'abril de 2017. «Unu de los más grandes pintores del so tiempu, Aivazovsky tresmitió'l movimientu de les foles, la tresparencia de l'agua, el diálogu ente'l mar y el cielu con una virtuosa habilidá y verosimilitud tanxible.»
  30. Yefremova, Svetlana (24 de xunetu de 2008) (en rusu). Оставил о себе бессмертную память. http://rk.crimea.ua/17/18/article_290.htm. 
  31. «Այվազովսկի Հովհաննես Կոստանդնի [Aivazovsky Hovhannes Konstandni(armeniu). Galería Nacional d'Armenia. Archiváu dende l'orixinal, el 14 d'avientu de 2013.
  32. Minasyan, Artavazd M.; Gevorkyan, Aleksadr V. (2008) How Did I Survive?. Newcastle: Cambridge Scholars Publishing, páx. 56. ISBN 978-1-84718-601-0. «Aivazovsky, Iván Konstantínovich (nome real: Hovannes Guevórgovich Aivazyán) (1817–1900) – gran artista y pintor rusu de marines, armeniu étnicu. Amás de les sos obres d'arte, I.A. tamién foi conocíu poles sos pervalible contribuciones al desenvolvimientu de les cultures rusa y armenia del sieglu XIX. Vivió y trabayó en Feodosia, Crimea. Foi soterráu d'alcuerdu a la so voluntá. Una inscripción na so llábana, escrita n'armeniu antiguu, tien una cita del llibru del sieglu V "Historia d'Armenia" de Moses Khorenatsi que diz:"Nació como un mortal, dexó la memoria inmortal de sí mesmu."»
  33. «Ivan Constantinovich Aivazovsky». The Athenaeum: Interactive Humanities Online. Archiváu dende l'orixinal, el 15 d'avientu de 2013.
  34. Nechayev, Sergey (25 de xunetu de 2015) (en rusu). «Стахановец» Айвазовский. 26. Sovershenno sekretno. http://www.sovsekretno.ru/articles/id/4932/. «Считается, что кисти Айвазовского принадлежит более 6000 полотен. А приписывают ему и того больше – около 20 000 картин.». 
  35. «Ivan Konstantinovich Aivazovsky (1817–1900)». Russian Museum. Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2014. Consultáu'l 10 d'avientu de 2013.
  36. D'alcuerdu a Alekséi Savinov, un espertu d'arte del Muséu Pushkin, ver Smirnov, Dmitriy (9 d'abril de 2009) (en rusu). Олигархи покупают Айвазовского по квадратным сантиметрам [Oligarques merquen pintura de Aivazovsky por centímetros cuadraos]. http://www.kp.ru/daily/24275.3/470324/?geo=61. Consultáu'l 8 d'abril de 2017. «Он был знаменит еще при жизни, он был любимым художником Николая II. Él [Aivazovsky] foi famosu mientres la so vida, yera l'artista favoritu de Nicolás II.». 
  37. (1890) Diccionariu Enciclopédicu Brockhaus y Efron Volume I (en rusu), páx. 242–243.
  38. (n'inglés) Russian Art Sale. 18 de payares de 2010. http://www.christies.com/about/press-center/releases/pressrelease.aspx?pressreleaseid=4384. Consultáu'l 9 d'abril de 2017. «Emponderáu por munchos como l'artista marítimu más grande del so tiempu, la xenialidá de Aivazovsky destácase sobremanera na so capacidá pa prindar la lluz.». 
  39. Chekhonin, O.; Chekhonina, Svetlana; Matafonov, Vadim Stepanovich; Ivashevskaya, Galina (2003) Three centuries of Russian painting, 2da, San Petersburgu: Kitezh Art Publishers. ISBN 978-5-86263-019-0. «Les tradiciones del xéneru fueron desenvueltes brillantemente por Iván Aivazovsky (18171900), l'artista más popular del sieglu XIX
  40. «Ivan Aivazovsky, Seascape at Sunset, 1841» (inglés). Universidá Rutgers. Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2014. Consultáu'l 9 d'abril de 2017. «Ivan Aivazovski foi'l pintor rusu de marines más conocíu.»
  41. Bowater, Marina (1990). Collecting Russian art & antiques. Hippocrene Books, páx. 38. ISBN 978-0-87052-897-2. «I. Aivazovsky (1817–1900), l'artista rusu más grande-y acuarista- meyor conocíu poles sos representaciones del Mar Negru.»
  42. (n'inglés) Aivazovsky exhibition in St. Petersburg. 25 de xunetu de 2005. http://en.ria.ru/culture/20050725/40970505.html. Consultáu'l 9 d'abril de 2017. «Aivazovsky (1817–1900)foi'l postreru y más prominene pintor románticu rusu, y la so obra ta simbolizada poles sos marines heroiques d'escenes de batalles.». 
  43. «Russian Art and Architecture» (inglés). Bucknell University. «Aivazovski foi'l principal pintor de marines de Rusia.»
  44. (en rusu) В Вене открылась уникальная выставка работ Ивана Айвазовского [Una exhibición única de los trabayos d'Iván Aivazovsky foi abierta en Viena]. 17 de marzu de 2011. http://izvestia.ru/news/487214. Consultáu'l 16 d'avientu de 2013. «В ХIХ веке Айвазовский, создавший за свою долгую творческую жизнь около 6 тысяч работ, пользовался огромной популярностью не только в России. Его имя было прекрасно известно любителям живописи в Европе и за океаном.
    Nel sieglu XIX, Aivazovsky, quien creó cerca de seis mil trabayos na so llarga vda creativa, foi bien popular non solo en Rusia. El so nome yera bien conocíu pa los amantes del arte n'Europa y al traviés del océanu.».
     
  45. Un artículu de 1892 de The New York Times describir como un "artista rusu de marines famosu"; vease Literary and Art Notes. 3 de xunetu de 1892. http://query.nytimes.com/mem/archive-free/pdf?res=FB091FF63Y5C17738DDDAA0894DF405B8285F0D3. 
  46. Artists and Their Work. XVIII. Frank Munsey. xineru de 1898.  p. 488. https://books.google.com/books?id=mcLNAAAAMAAJ&pg=PA488&dq=Aivazovsky&hl=en&sa=X&ei=mGiqUse1FerMsATUmYDQCw&ved=0CEgQ6AEwAwv=onepage&q=Aivazovsky&f=false. «Unu de los famosos veteranos de los pinceles ye Aivazovsky, el pintor rusu de marines, que'l so ochentenu aniversariu foi celebráu apocayá na so ciudá natal, Feodosia, l'antiguu puertu en Crimea, Aivazovsky, quien visitó Estaos Xuníos va dellos años, ye conocíu nel mundu más que cualesquier otru artista de la so nacionalidá, cola esceición del sensacional Verestchagin.». 
  47. Whitmore, Janet. «Ivan K. Aivazovsky». Rehs Galleries.
  48. Kudryashov, Konstantin (5 d'agostu de 2016) (en rusu). Властелин морей. Почему картины Айвазовского нравятся всем. http://www.aif.ru/culture/art/vastelin_morey. «...картины Айвазовского раскупаются нарасхват...». 
  49. «Сюжет, достойный кисти Айвазовского» (rusu). Russian Educational Portal, Ministeriu d'Educación y Ciencia. Archiváu dende l'orixinal, el 19 de marzu de 2014.
  50. «Aivazovsky, Ivan». Enciclopedia d'Ucraína. Consultáu'l 9 d'abril de 2017.
  51. Gnatiuk, Mikhail A. (2001). Сто великих украинцев [Los 100 ucraínos más grandes] (en rusu). Kiev: Orfey. ISBN 5-7838-1077-0.
  52. Mahdesian, Arshag D., ed (1915). escritu en Nueva York. Hovannes Aivazovsky (Una esquisa biográfica). 8. New Armenia Publishing Company.  páxs. 362–363. https://books.google.com/books?id=TMk-AAAAYAAJ&pg=PA362. 
  53. Lang, David Marshall (1970). Armenia: Cradle of Civilization, 1ra, Londres: Allen & Unwin, páx. 245. ISBN 978-0-04-956007-9.
  54. «1991–2011 – Национальная галерея Армении [1991–2011 Galería Nacional d'Armenia(rusu). Galería Nacional d'Armenia. Consultáu'l 9 d'abril de 2017.
  55. (n'armeniu) Այվազովսկու նկարի առջև (In front of Aiazovsky's painting) . Reproducíu en (1994) Հովհաննես Թումանյան Երկերի Լիակատար Ժողովածու. Հատոր Առաջին. Քննադատություն և Հրապարակախոսություն 1887–1912 [Antoloxía de Hovhannes Tumanyán Volume 1: Criticismu y Oración 1887–1912] (n'armeniu). Yereván: Academia Nacional Armenia de Ciencies.
  56. «Ayvazovskiy (Gayvazovskiy), Iván (Oganes) Konstantínovich». The State Tretyakov Gallery. Consultáu'l 9 d'abril de 2017.
  57. «Куинджи, Архип Иванович» (rusu). Krugosvet. «Испытал особое влияние И.К.Айвазовского.»
  58. Bowlt, John Y. (1975). A Russian Luminist School? Arkhip Kuindzhi's "Rede Sunset on the Dnepr". 10. Muséu Metropolitanu d'Arte.  páxs. 123–125. doi:10.2307/1512704. 
  59. Manin, Vita (2000). Архип Куинджи (en rusu). Moscú: Belyĭ gorod, páx. 6. ISBN 978-5-7793-0219-7. «в Феодосию к знаменитому Айвазовскому. Куинджи прибыл в тихую Феодосию, по-видимому, летом 1855 года. ... Устройством Куинджи занялся Адольф Фесслер, ученик и копиист Айвазовского. Жил Архип во дворе под навесом в ...»
  60. (1903) Russian Biographical Dictionary (en rusu). San Petersburgu: Imperial Russian Historical Society. «Хотя Куинджи и нельзя назвать учеником Айвазовского, но последний имел на него, несомненно, некоторое влияние в первый период его деятельности; от него он заимствовал многое в манере писать, в выборе тем, в любви к широким пространствам.» online view
  61. «Monuments of Yerevan». Yerevan Municipality Official Website. Consultáu'l 9 d'abril de 2017.
  62. (en rusu) В Кронштадте откроют первый в России памятник Ивану Айвазовскому [Primer estatua d'Iván Aivazovsky en Rusia va ser asitiada en Kronstadt]. 15 de setiembre de 2007. http://www.1tv.ru/news/culture/93099. Consultáu'l 9 d'abril de 2017. 
  63. «улица Айвазовского» (rusu). Informative Site of the City of Moscow. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  64. Google Maps (ed.): «Ayvazovsky St Yerevan, Armenia». Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  65. «улица Айвазовского» (rusu). Arreyo.by. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  66. «пер. Айвазовского Киев, город Киев, Украина» (rusu). Google Maps. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  67. «Ayvazovsky hotel» (inglés). Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  68. «mio-2971-6-Bl-x4-MNH-/261288918947?pt=LH_DefaultDomain_0&hash=item3cd6087fa3 Romania 1971 Aivazovsky stamp» (inglés). eBay. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  69. «Repoblika Demokratika Malagasy 1988 Paositra». Semeya.Mail.Ru. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  70. 1992, 1995
  71. «1995 stamp».
  72. 1999, 2005
  73. «1999».
  74. «Иван Айвазовский – 110-летие смерти» (rusu). Moldova Stamps. Archiváu dende l'orixinal, el 4 de marzu de 2016. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  75. «2010».
  76. «Ivan Aivazovsky Burundi stamp» (inglés). eBay. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  77. «2013 stamp of Mozambique of Ivan Aivazovsky's pairings» (inglés). eBay. Consultáu'l 11 d'abril de 2017.
  78. Kuzych, Ingert (6 d'agostu de 2000). Focus on Philately: Aivazovsky stamps. http://www.ukrweekly.com/old/archive/2000/320021.shtml. 
  79. Schmadel, Lutz D. (2012). Dictionary of Minor Planet Names, sesta, Nueva York: Springer Science+Business Mediu, páx. 300. ISBN 978-3-642-29718-2.
  80. «Demonstration Areas». Oficina del presidente de la República d'Armenia.
  81. Marchand, Laure; Perrier, Guillaume (2015) Turkey and the Armenian Ghost: On the Trail of the Genocide. McGill-Queen's University Press. ISBN 978-0-7735-4549-6.
  82. «Naval Museum hosts leading marine artist Aivazovsky». Hürriyet Daily News. 6 de xineru de 2014. http://www.hurriyetdailynews.com/naval-museum-hosts-leading-marine-artist-aivazovsky.aspx?pageID=238&nID=60566&NewsCatID=432. 
  83. «Иван Айвазовский. К 200-летию со дня рождения [Ivan Aivazovsky. 200 años dende la so nacencia(rusu). Galería Tretiakov. Archiváu dende l'orixinal, el 13 d'agostu de 2016.
  84. «Tretyakov Gallery celebrates Aivazovsky's 200th birthday with exhibition». Russia Beyond the Headlines. 29 de xunetu de 2016. http://rbth.com/news/2016/07/29/tretyakov-gallery-celebrates-aivazovskys-200th-birthday-with-exhibition_616413. 
  85. Medvedeva, Maria (11 d'agostu de 2016) (en rusu). Выставка Айвазовского побила рекорд посещаемости выставки Серова. https://life.ru/t/%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0/889071/vystavka_aivazovskogho_pobila_riekord_posieshchaiemosti_vystavki_sierova. 
  86. «Moscow's Tretyakov Gallery under fire over Crimean loans in blockbuster show». The Art Newspaper. 19 d'agostu de 2016. http://theartnewspaper.com/news/moscow-s-tretyakov-gallery-under-fire-over-crimean-loans-in-blockbuster-show-/. 
  87. (n'inglés) The Oligarts: How Russia's very rich are buying up the World's very best art. 27 de setiembre de 2008. http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/art/fe-atures/the-oligarts-how-russias-very-rich-are-buying-up-the-worlds-very-best-art-944076.html. Consultáu'l 11 d'abril de 2017. 
  88. «Paradise in Russia, Plus Trouble» (n'inglés). The New York Times. 11 d'agostu de 2015. https://www.nytimes.com/2015/08/12/world/europe/paradise-in-russia-plus-trouble.html. 
  89. (en rusu) Айвазовский идет на новый рекорд. 30 de payares de 2004. http://izvestia.ru/news/297055. Consultáu'l 11 d'abril de 2017. 
  90. Varoli, John (14 de xunu de 2007) (n'inglés). Russian Sale Sets Record, 'Crazy' Prices at Christie's, London. https://www.bloomberg.com/apps/news?pid=newsarchive&sid=aM2sa1q3O_XY&refer=home. Consultáu'l 11 d'abril de 2017. 
  91. (n'inglés) Aivazovsky Painting Sold for Record .2 mln. 25 d'abril de 2012. http://en.ria.ru/art_living/20120425/173050051.html. Consultáu'l 11 d'abril de 2017. 
  92. Adam, Georgina (28 d'abril de 2012) (n'inglés). The Art Market: Munch and more. http://www.ft.com/intl/cms/s/2/386d44d6-8eb9-11y1-aa12-00144feab49a.htmlaxzz2oEwi8K8R. Consultáu'l 11 d'abril de 2017. 
  93. «Sotheby's Removes Allegedly Stolen Russian Painting from Sale» (n'inglés). The Moscow Times. 2 de xunu de 2015. http://www.themoscowtimes.com/article/522901.html. 
  94. (n'inglés) Sotheby's withdraws sale of Russian painting alleged stolen. 2 de xunu de 2015. http://www.reuters.com/article/2015/06/02/us-russia-painting-idUSKBN0OI1FA20150602. 

Bibliografía editar

Leek, Peter (2012). Russian Painting (n'inglés). Temptis, Nueva York: Parkstone International. ISBN 978-1-85995-939-8. Ghazarian, Manya (1974). Enciclopedia Soviética Armenia: Այվազովսկի [Aivazovsky] 1 (n'armeniu). Yereván: Enciclopedia Armenia. Harutiunian, Gr (1965). Bulletin of the Academy of Sciences of the Armenian SSR: Social Sciences: Հովհաննես Այվազովսկու տոհմի ծագումնաբանությունը և ազգանվան փոփոխումը [Hovhannes Aivazovsky family genealogy and family name change] (n'armeniu). Yereván: Academia Armenia de Ciencies. Mikaelian, V.A. (1991). Lraber Hasarakakan Gitutyunneri: И. К. Айвазовский и его соотечественники [H. K. Ayvazovsky y los sos compatriotes] (en rusu). Yereván: Academia Armenia de Ciencies. Sarkssian, M.S. (1963). Patma-Banasirakan Handes: Հովհաննես Այվազովսկին և հայ մշակույթը [Hovhannes Ayvazovsky y la cultura armenia] (n'armeniu). Yereván: Academia Armenia de Ciencies. Bolton, Roy (2010). Views of Russia & Russian Works on Paper (n'inglés). Londres: Sphinx Fine Art. ISBN 978-1-907200-05-2. Newmarch, Rosa (1917). The Russian Arts. New York: Y.P. Dutton & Company. Koorghinian, K. N. (1967). escritu en Yereván (n'armeniu). Հովհաննես Այվազովսկի (Ծննդյան 150-ամյակի առթիվ) [Hovhannes Ayvazovsky]. Armenian Academy of Sciences. http://hpj.asj-oa.am/1067/. 

Enllaces esternos editar