James Mitchell (29 de febreru de 1920Sacramento – 22 de xineru de 2010Los Angeles) foi un actor teatral, cinematográficu y televisivu, y baillarín, d'Estaos Xuníos.[4] Anque ye más conocíu pol públicu televisivu pol so papel de Palmer Cortlandt na serie All My Children (1979–2010), los historiadores recuérdenlu como unu de los principales baillarinos d'Agnes de Mille. La capacidá de Mitchell pa combinar el baille y l'interpretación yera considerada nel so momentu como una novedá, y en 1959 la crítica Olga Maynard afirmaba d'él que yera "un importante exemplu del nuevu baillarín-actor-cantante del ballet americanu", destacando la so habilidá interpretativa y la so "masculina" téunica.[5]

James Mitchell
Vida
Nacimientu Sacramento29 de febreru de 1920[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Los Angeles22 de xineru de 2010[2] (89 años)
Estudios
Llingües falaes inglés
Oficiu actor, actor de teatru, actor de cine, actor de televisiónbaillarín
Premios
IMDb nm0593411
Cambiar los datos en Wikidata

Primeros años editar

Nacíu en Sacramento, California, los sos padres emigraron d'Inglaterra al Norte de California, dirixendo una granxa frutícola en Turlock. En 1923, la madre de Mitchell, Edith, dexó al so padre y volvió a Inglaterra col hermanu y la hermana de Mitchell, perdiendo dende entós tol contautu col so fíu. Incapaz de de dirixir la granxa al empar que curiaba del so fíu, el padre de Mitchell fizo que s'encargaren de la so crianza los artistes de vodevil Gene y Katherine King. En finando la madre de Mitchell, sicasí, el so padre volvió casase y traxo de vuelta a los sos fíos, anque non a la so fía, a Turlock. A los diecisiete años d'edá, Mitchell dexó Turlock pa dir vivir a Los Angeles cerca de los King.[6]

Carrera teatral y cinematográfica editar

Mientres estudiaba arte dramático nel Los Angeles City College, Mitchell empecipiar nel baille modernu gracies al afamáu profesor y coreógrafu Lester Horton. Tres la so graduación, ingresó na compañía de Horton, permaneciendo na mesma casi cuatro años. Trabayando con Horton fixo amistá cola baillarina Bella Lewitzky, dirixendo nos años 1970 la fundación de danza qu'ella tenía.[7] En 1944, Horton llevó a Mitchell a Nueva York pa formar una nueva compañía de baille, pero la empresa remató ensin ésitu.

El fallu de la empresa de Horton supunxo un cambéu d'aldu de la carrera de Mitchell, pos al buscar trabayu como actor o baillarín en Nueva York, pasó con ésitu una prueba p'Agnes De Mille, que taba coreografiando el so primer musical dende Oklahoma!. Mitchell, que nun había estudiáu ballet hasta pasaos los venti años d'edá,[8] atopóse perdíu cuando hubo de faer la combinación de ballet de De Mille.[9] Con too y con eso, De Mille ufiertó-y un trabayu doble, el de primer baillarín y el d'ayudante de coreografía. Ante la opción de viaxar en xira con Helen Hayes y baillar para De Mille, él escoyó a esta postrera.[10] Con Bloomer Girl (1944) empecipió una importante collaboración artística con De Mille, que duró dende 1944 hasta 1969 y qu'entendía obres teatrales, cine, televisión, y conciertos.

Amás de De Mille, Mitchell tamién trabayó en compañía d'artistes como Gower Champion, Eugene Loring y Jerome Robbins.

Mitchell actuó de manera sostenida nel teatru, interpretando obres dramátiques y musicales hasta finales de los años 1970. Ente les sos obres destacaes nel circuitu de Broadway figuren Carousel, First Impressions, y El vicariu. Fora de Broadway actuó en Winkelberg, La ópera de los trés centavos, Livin' the Life, y El padre. Tamién interpretó Historia del soldáu na New York City Opera, y fixo xires con The Rainmaker (cola so futura coprotagonista en All My Children, Frances Heflin), El rei y yo, Funny Girl, y La ópera de los trés centavos.

Como actor cinematográficu, Mitchell namái tuvo un ésitu moderáu. A principios de los años 1940 foi baillarín y trabayó como extra en distintos musicales y westerns de baxu presupuestu. Gracies al so trabayu en Brigadoon foi afayáu pol productor Michael Curtiz, siendo contratáu por Warner Brothers. Curtiz quería que Mitchell trabayara nuna película xunto a Doris Day, anque'l proyeutu nun llegó a términu.[11] Tres dellos meses, Mitchell finalmente rodó dos filmes pa Warner Brothers, unu d'ellos l'empobináu por Raoul Walsh Xuntos hasta la muerte, enantes de pasar con Curtiz a los estudios Metro-Goldwyn-Mayer. En MGM fixo papeles de repartu en seis películes ente 1949 y 1955, destacando la cinta d'Anthony Mann Border Incident, la de Jacques Tourneur Stars in My Crown, y la de Vincente Minnelli The Band Wagon[12][13] Sicasí, tres el fracasu del filme The Prodigal (1955), nun volvió actuar pal estudiu. La carrera cinematográfica de Mitchell remató abruptamente dempués de protagonizar el western The Peacemaker (1956). Pasaron dos décades primero que volviera actuar nel cine na que sería la so última película, The Turning Point (1977).

Amás d'actuar, Mitchell dacuando trabayó como coreógrafu, particularmente a finales de los años 1960 y 1970. Amás, llevó a escena musicales nel Paper Mill Playhouse, el Mark Taper Forum, y en The Muny, ente otros teatros. En 1956, él y Katherine Litz codirixeron The Enchanted pal American Ballet Theatre.

Carrera televisiva editar

Mitchell tuvo muncho más activu como artista televisivu, especialmente a finales de los años 1950 y entamos de los 1960. Amás de trabayar regularmente como baillarín, fixo papeles dramáticos en distintos telefilmes y series, tales como Play of the Week, Gruen Guild Playhouse, y Armstrong Circle Theatre. En 1964 fixo'l so primer papel nun serial televisivu, The Edge of Night, en 1966 actuó nun episodiu del drama d'espionaxe Blue Light, y de siguío llogró la interpretación del personaxe masculín principal a lo llargo de toles emisiones de la soap opera Where the Heart Is (1969–73).

Sicasí, tres el fracasu de Mack & Mabel en 1974, la carrera interpretativa de Mitchell tuvo a puntu de llegar al so fin. Nesa dómina consiguió un BA nel Empire State College y un Máster en Belles Artes nel Goddard College, y dio clases de movimientu p'actores na Escuela Juilliard, la Universidá Yale, y l'Universidá Drake. Tres unos años ensin apenes actuar (anque fuera artista convidáu en Lou Grant y en Charlie's Angels[14]) en 1979 foi contratáu pa faer el so papel más conocíu, el del millonariu Cortlandt na serie de la ABC All My Children. Anque'l so contratu taba pensáu pa un añu, la so última actuación tuvo llugar en setiembre de 2008, retirándose al siguiente añu.[15]

Vida personal editar

Mientres 39 años, Mitchell tuvo un compañeru sentimental,[16] el diseñador de vestuariu ganador d'un Premiu Óscar Albert Wolsky.[17]

James Mitchell finó'l 22 de xineru de 2010 en Los Angeles, California, unes selmanes enantes de cumplir los noventa años d'edá. La so muerte foi debida a una enfermedá pulmonar obstructiva crónica complicada con una neumonía.

Premios y nominaciones editar

  • Premiu Theatre World, 1947: Brigadoon
  • Premiu Donaldson:
    • Al meyor baillarín del añu, 1947: Brigadoon
    • Nomáu al meyor baillarín del añu, 1946: Billion Dollar Baby (tercer llugar)
    • Nomáu al meyor baillarín del añu, 1951: Paint Your Wagon (segundu llugar)
  • Doctoráu Honorariu en Belles Artes, 1985, Universidá de Drake
  • Nomáu a los Premios Daytime Emmy en 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985 y 1989 por All My Children

Filmografía editar

Cine (íntegra) editar

Televisión (seleición) editar

Teatru (seleición) editar

Broadway editar

Ballets editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6zp48nr. Apaez como: James Mitchell (actor). Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. URL de la referencia: http://michaelfairmansoaps.com/2010/news/breaking-news-amcs-james-mitchell-dies-today/.
  3. URL de la referencia: http://www.theatreworldawards.org/past-recipients.html.
  4. Obituariu en Los Angeles Times, 25 de xineru de 2010.
  5. Olga Maynard, The American Ballet (Philadelphia: Macrae Smith, 1959), 149.
  6. “James Mitchell: Dancing His Way into Your Heart,” Soap Opera Digest 5.17 (28 d'ochobre de 1980): 40-41; Robert Schork, “Flying High,” Soap Opera Magacín 7.45 (18 de payares de 1997): 21-23; “Rebecca Herbst & James Mitchell,” Soapography (2 de setiembre de 2006).
  7. «Lewitzky Closes an Era with a Warning for the Future». Consultáu'l 7 de xunetu de 2007.
  8. Saul Goodman, "Brief Biographies: James Mitchell," Dance Magacín 29.8 (Agostu de 1955): 36.
  9. James Mitchell, "Dance Magazine Awards 1978," Dance Magacín 52.7 (Julio de 1978): 79. Transcript.
  10. Michael Portantiere, "From the Scrapbook of James Mitchell", In Theater 87 (24 de mayu de 1999): 30.
  11. Thomas F. Brady, "Stewart is Sought for Role by Curtiz", New York Times 20 de setiembre de 1947: Amusements 12.
  12. «Dream Curly» (21 de payares de 2007). Consultáu'l 7 de xunetu de 2007.
  13. Mark Griffin, A Hundred or More Hidden Things: The Life and Films of Vincente Minnelli (Cambridge, MA: Da Capo Press, 2010), 162. ISBN 0-7867-2099-9
  14. Sheryl Khan, "The Gypsy in His Soul," Episodes Mayu/Xunu de 1993: 62.
  15. «AMC's Move: The List is Finally Released» (30 de setiembre de 2009). Consultáu'l 30 de setiembre de 2009.
  16. «d'avientu de 2012/fashion/albert-wolskys-return-to-broadway.html?_r=0 Albert Wolsky's Return to Broadway» (27 d'avientu de 2012). Consultáu'l 27 d'avientu de 2012.
  17. «All My Children Star James Mitchell Dead at 89» (23 de xineru de 2010). Consultáu'l 23 de xineru de 2010.
  • Cohen-Stratyner, Barbara Naomi. "Mitchell, James." Biographical Dictionary of Dance. Nueva York: Schirmer Books, 1982. 621.
  • Easton, Carol. Non Intermissions: The Life of Agnes de Mille. Nueva York: Little, Brown, & Co., 1996. ISBN 0-316-19970-2.
  • Eichenbaum, Rose. "James Mitchell." The Dancer Within: Intimate Conversations with Great Dancers. Ed. Aron Hirt-Manheimer. Middletown, CT: Wesleyan University Press, 2008. 212-18. ISBN 0-8195-6880-5.
  • Gilvey, John Anthony. Before the Parade Passes By: Gower Champion and the Glorious American Musical. Nueva York: St. Martin's Press, 2005. ISBN 0-312-33776-0.
  • Hischak, Thomas S. "Mitchell, James." The Rodgers and Hammerstein Encyclopedia. Westport, CT: Greenwood Publishing Group, 2007. 184-85. ISBN 0-313-34140-0.
  • Lawrence, Greg. Dance with Demons: The Life of Jerome Robbins. Nueva York: G. P. Putnam's Sons, 2001. ISBN 0-399-14652-0.
  • "Mitchell, James." Contemporary Theatre, Film & Television. Ed. Monica M. O'Donnell. Vol. 1. Detroit, MI: Gale Research Company, 1984. 375.

Enllaces esternos editar