Junts pel Sí[1] (JxSÍ, n'asturianu Xuntos pol Sí)[2][3][4] ye una candidatura eleutoral pa les eleiciones al parllamentu de Cataluña de 2015. Taba formada por Converxencia Democrática de Cataluña (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Demócrates de Cataluña y Moviment d'Esquerres, y el so oxetivu yera la declaración de la independencia de Cataluña.

Junts pel Sí
Acrónimu JxSí
Fundación 20 de xunetu de 2015
Sede Barcelona
Estáu  España
Ideoloxía política Independentismu catalán
Posición nel espectru centrismu
Páxina web juntspelsi.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Cuntó col sofitu de les organizaciones independentistes Òmnium Cultural, l'Asociación de Conceyos pola Independencia, Asamblea Nacional Catalana (ANC),[5] Sumar,[6] Solidaritat Catalana per la Independència,[7] Reagrupament,[8]Catalunya Sí, Catalunya Acció y Avancem. Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) foron convidadesv a xunise a la llista, pero finalmente refugólo.[9]

La so cabezalera por Barcelona foi l'exeurodiputáu d'ICV Raül Romeva, siguíu de Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium Cultural), Artur Mas (CDC) y Oriol Junqueras (ERC).[10] Por Girona, la cabezalera va ser el cantautor Lluís Llach, por Tarragona l'economista Germà Bel,[11] y por Lleida el funcionariu Josep Maria Forné.[12]

El 9 de xineru de 2016 Artur Mas (cuartu na llista de Junts pel Sí en Barcelona y supuestu candidatu a la presidencia de la Xeneralidá de Cataluña), anunció en rueda de prensa que nun se presentará finalmente, proponiendo a Carles Puigdemont como candidatu a presidente, tres les negociaciones cola CUP.[13]

Historia editar

Entamos de la candidatura editar

 
Presentación de la coalición el 20 de xunetu de 2015.
 
Artur Mas entrando nel actu de presentación de Junts pel Sí.

A mediaos de xunetu de 2015, les negociaciones ente CDC, ERC y les entidaes independentistes ANC y Òmnium llevaron a un alcuerdu pa una llista independentista pa les eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015. Nel alcuerdu, aprobáu tantu pola direición de CDC como pola d'ERC, designóse que la llista de Barcelona fuera encabezada por trés personalidaes independientes, siguíes d'Artur Mas, Oriol Junqueras y 3 independientes más. A partir del númberu 8 de les llistes, les persones adscrites seríen de CDC o d'ERC, nuna proporción del 60% -40% respeutivamente, con presencia de xente de Demócrates de Cataluña y de Movimientu d'Izquierdes.

La Candidatura d'Unidá Popular (CUP) foi convidada a xunise a la llista, pero negóse argumentando camudara la propuesta inicial pa una llista con políticos, na que nun quería participar. Nesti alcuerdu, amás, quedaba claro que si esta yera la candidatura ganadora de les eleiciones, el llugar que se propondría pa la Presidencia de la Xeneralidá sería por Converxencia, ente que los puestos de vicepresidencia y Presidencia del Parllamentu de Cataluña corresponderíen a Esquerra. Asina, Mas siguiría como presidente, y Oriol Junqueras convertir nel vicepresidente de Cataluña. Amás, esti alcuerdu preve que, en casu de salir ganadora, la candidatura propondría un Gobiernu de concentración, nel que la CUP refugó tar dende'l principiu.

La candidatura de Junts pel Sí se presentó públicamente'l 20 de xunetu de 2015 na terraza del Muséu d'Historia de Cataluña, cola presencia de los cinco primeros miembros de la llista per Barcelona (los confirmaos nesi momentu), y delantre de tolos partíos y entidaes que sofitaben, amás d'un ampliu esplegue de los medios de comunicación.

Configuración de les llistes editar

El 24 de xunetu de 2015 Junts pel Sí recibió'l sofitu de Solidaritat Catalana per la Independència, dempués de que'l partíu haber preguntáu nun referendu y que la opción mayoritaria fuera'l SI (para más del 80%). Esi mesmu día fixeron públicos los nomes de les cabeces de llista de Girona y Tarragona, por esti orde: Lluís Llach y Germà Bel, respeutivamente. La llista pola provincia de Barcelona sería cerrada pol entrenador de fútbol Pep Guardiola.[14] El Parllamentu de Cataluña llevó a cabu'l postreru plenu de la X llexislatura, nel que munchos de los parllamentarios tuvieron la oportunidá de despidise yá que quiciabes nun repitiríen a la XI llexislatura, ensin faer demasiao fincapié nes eleiciones de setiembre. Nun tendría de ser la última sesión, pero como'l 3 d'agostu convocaríen eleición antemanaes, esta yera la última selmana de la llexislatura.

A otru día, el sábadu 25 de xunetu, nun Conseyu Nacional, Esquerra Republicana de Catalunya respondió por positivamente la llista conxunta con Converxencia, en ratificando la direición del partíu. Tamién fixo públicos los nomes republicanos que diríen a les llistes, entemecíos colos independientes y los converxentes. El mesmu día súpose que Proceso Constituyente nun sofitaría nenguna de les candidatures pol Derechu d'autodeterminación derechu a decidir (Junts pel Sí, CUP y Catalunya Sí que es Pot), y que nin siquier se presentaría a les eleiciones del 27 de setiembre.

Campaña eleutoral editar

A finales d'agostu, de la que la coalición eleutoral preparaba la so estratexa de cara a les eleiciones del 27-S, fíxose pública una encuesta interna realizada por ERC na cual la Llista unitaria nun llograría la mayoría absoluta y quedaría lloñe d'esti oxetivu, inclusive cuntando col sofitu d'otres fuercies polítiques esternes como la CUP.[15]

Amás, el rexistru policial de la sede de Convergéncia Democrática de Cataluña mientres una investigación anticorrupción xeneró una gran movición por cuanto afectaba a unu de los partíos que constituyíen la candidatura unitaria, y especialmente a unu de los sos impulsores, Artur Mas.[16] Ante esti fechu, los líderes de Junts pel Sí respondieron con un actu públicu d'unidá ante lo que consideraben unes "amenaces" del Estáu contra'l procesu soberanista.[17]

Candidatures per provincia editar

Referencies editar

  1. «Soberanistas catalanes amenacien con declarar la independencia». Diariu On-line, República Arxentina. L'Intransixente.com.
  2. CDC y ERC presentar al 27S con "Xuntos pol sí"
  3. La llista unitaria del 27-S va llamase Xuntos pol Sí
  4. Independentistes van buscar secesión unillateral de Cataluña si Madrid bloquia'l so procesu
  5. Posicionament de l'Assemblea Nacional Catalana (en catalán), ANC, 25 de xunetu de 2015.
  6. ENTIDÁ-ANTE-LES ELECCIONES-DEL-27S.pdf Comunicáu de la entidá ante les eleiciones del 27 de setiembre, Sumar, 3 d'agostu de 2015.
  7. Solidaritat dóna suport a la llista de país per la independència, Vilaweb, 9 de xunetu de 2015.
  8. candidatura unitaria_pel_27s Reagrupament celebra l'acord de candidatura unitària pel 27S, 15 de xunetu de 2015.
  9. David Fernández: "La postrera propuesta imposibilitaba cualquier alcuerdu" pola llista unitaria, La Vanguardia, 14 xunetu de 2015.
  10. La llista soberanista va presentase como Junts pel Sí, La Vanguardia, 20 de xunetu de 2015.
  11. El País (ed.): «Lluís Llach, cabeza de llista per Girona de la candidatura de Mas» (24 de xunetu de 2015). Consultáu'l 27 de xunetu de 2015.
  12. Llabra (ed.): «Josep Maria Forné encapçalarà Junts pel Sí a Lleida» (24 de xunetu de 2015). Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  13. «Junts pel Sí y la CUP apauten sustituyir a Mas pol alcalde de Girona». El País (9 de xineru de 2016). Consultáu'l 9 de xineru de 2016.
  14. Guardiola va cerrar la llista independentista de Mas, El País, 20 de xunetu de 2015.
  15. Manchón, Manel (28 d'agostu de 2015). «encuesta-que-dexa-a-junts-pel-si-con-49-diputaos-75586.php Sollerta en Esquerra ante una encuesta que dexa a Junts pel Sí con 49 diputaos». economiadigital.es. Consultáu'l 2 de setiembre de 2015.
  16. Oms, Javier (29 d'agostu de 2015). «La investigación a CDC cute la campaña soberanista de Mas». elmundo.es. Consultáu'l 2 de setiembre de 2015.
  17. «Junts pel Sí denuncia "amenaces" del Estáu nel so primer gran actu de precampaña». 20minutos.es (28 d'agostu de 2015). Consultáu'l 2 de setiembre de 2015.

Enllaces esternos editar