Katherine Megan McArthur (30 d'agostu de 1971Honolulu) ye una oceanógrafa estauxunidense y astronauta de la NASA. Sirvió como comunicadora de cápsules (CAPCOM) tantu pal tresbordador espacial como pa la estación espacial. Pilotó la misión del tresbordador espacial, STS-125. Ye conocida por ser la última persona en realizar práutiques nel Telescopiu Espacial Hubble. Trabayó en dellos puestos, incluyíu'l trabayu nel Shuttle Avionics Laboratory (SAIL). Ta casada col so compañeru astronauta Robert L. Behnken.

K. Megan McArthur
Vida
Nacimientu Honolulu[1]30 d'agostu de 1971[1] (52 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Familia
Casada con Robert L. Behnken (es) Traducir [2]
Estudios
Estudios London Central Elementary High School (en) Traducir
Universidá de California en Los Angeles
(1989 - 1993) bachiller de ciencies : Inxeniería aeroespacial
Instituto Scripps de Oceanografía (es) Traducir
(valor desconocíu - 2002) Philosophiæ doctor : Oceanografía
Saint Francis High School (es) Traducir
(valor desconocíu - 1989)
Direutor de tesis William Hodgkiss (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu astronautaoceanógrafa
Emplegadores NASA
Astronauta
Misiones STS-125 (es) Traducir SpaceX Crew-2 (es) Traducir Expedición 65 (es) Traducir
Insinies de misión enllaz= enllaz= enllaz=
Tiempu nel espaciu 306 201 minutos
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Katherine McArthur nació en Honolulu, Ḥawai, pero creció nel norte de California. Asistió a la London Central High School y graduóse pola St. Francis High School, en Mountain View, California, y depués llogró'l so bachellor of science n'Inxeniería Aeroespacial n'Universidá de California, en 1993. En 2002, recibió un philosophiæ doctor n'oceanografía pola Scripps Institution of Oceanography pola Universidá de California en San Diego.[3]

Carrera como oceanógrafa editar

Realizó una investigación de posgráu n'espardimientu acústicu subacuática de curtiu algame y procesamientu dixital de señales na Scripps Institution of Oceanography. La so investigación centrar na determinación de modelos geoacústicos pa describir guíes d'onda d'agua bien superficial utilizando datos de perda de tresmisión midíos con una téunica d'inversión d'algoritmu xenéticu.[3]

Desempeñóse como Científica xefe mientres les operaciones d'escoyeta de datos nel mar, y planió y empobináu operaciones de bucéu mientres l'esplegue de preseos no fondero del mar y les coleiciones de muestres de sedimentos. Mientres tuvo en Scripps, participó nuna variedá de pruebes, implementación, caltenimientu y recuperación de preseos na agua, y na recueya de plantes, animales y sedimentos marinos. Mientres esti periodu tamién foi voluntaria nel Acuariu Birch de Scripps, realizando demostraciones educatives pal públicu dende un tanque d'esposición de 318.226,3 llitros del Bosque de Kelp de California.[3]

Carrera na NASA editar

 
Insinia de la misión STS-125

Foi escoyida como un especialista de misiones pola NASA en xunetu de 2000, y empezó la so formación pal entrenamientu n'agostu d'esi mesmu añu nes instalaciones de entreamiento Carter. Depués de completar dos años de capacitación y evaluación, foi asignada a la Subdivisión d'Operaciones de Transbordo de la Oficina d'Astronautes, trabayando temes téuniques sobre sistemes de danzadera nel Llaboratoriu d'Integración d'Aviación del Shuttle (SAIL). Desempeñóse como Astronauta de Sofitu a la Tripulación pa la tripulación de la Espedición 9 mientres la so misión de seis meses a bordu de la Estación Espacial Internacional. Tamién trabayó nos Centros de Control de la Misión de la Estación Espacial y el Tresbordador Espacial como comunicadora de cápsula (CAPCOM). En 2006 foi la comunicador de cápsula (capcom) pa la misión STS-116. Tamién foi la CAPCOM d'EVA pa la misión STS-117 en 2007.[3]

Trabayó como specialista en misiones na STS-125, trabayando los controles del sistema remanador remotu (RMS) na cubierta de vuelu de popa del tresbordador espacial Atlantis qu'órbita la Tierra mientres les actividaes del octavu día de vuelu.

Voló como miembru de la misión STS-125 pa dar serviciu al Telescopiu Espacial Hubble. Foi la inxeniera de vuelu d'ascensu y entrada y foi la miembra principal de la tripulación de robótica pa la misión. La misión que duró casi 13 díes, y foi'l primer viaxe de McArthur al espaciu. Nuna entrevista previa al vuelu, ella comentó que "Voi Ser la última persona coles manes nel Telescopiu Espacial Hubble".[3][4]

STS-125 editar

 
McArthur operando'l brazu robóticu mientres la misión STS-125

La STS-125, del 11 de mayu al 24 de mayu de 2009, foi la quinta y última misión de serviciu del Telescopiu Espacial Hubble. McArthur trabayó como inxeniera de vuelu mientres el llanzamientu, atopar col telescopiu y aterrizó nel. Tamién recuperó curioso'l telescopiu, utilizando'l brazu robóticu del tresbordador, y asitiar nel compartimientu de carga del tresbordador. El telescopiu, de 19 años, pasó seis díes sometiéndose a una revisión mientres 5 díes de caminaes espaciales. Los astronautes fueron sofitaos por ella, qu'opera'l brazu robóticu. L'equipu camudó los pernos conxelaos, los torniellos pelaos y a los pasamanes pegaos. El Telescopiu Hubble reconstruyíu tenía entós cuatro instrumento científicos nuevos o remocicaos, bateríes nueves, xiroscopios nuevos y un ordenador nuevu. La misión STS-125 llevar a cabu en 12 díes, 21 hores, 37 minutos y 9 segundos, en 197 órbites alredor de la Tierra.[3][5][6]

Referencies editar

Enllaces esternos editar