Kars

distritu de la provincia de Kars (Turquía)

Kars (turcu: Kars; azerbaixanu: Qars; curdu: Qers; armeniu: Կարս o Ղարս, Ghars;[1] xeorxanu: ყარსი Karsi) ye una ciudá de Turquía asitiada nel nordeste del país, capital de la provincia homónima de Kars. Nel añu 2012 tenía una población de 78 100 habitantes.[2] (Evolución de la población: 8672 hab. (1878); 20 891 hab. (1897), 54 000 hab. (1970)).

Kars
Alministración
PaísBandera de Turquía Turquía
Provincia provincia de Kars
Tipu d'entidá distritu de Turquía
Nome oficial Kars (tr)
Nome llocal Kars (tr)
Códigu postal 36000
Xeografía
Coordenaes 40°36′28″N 43°05′45″E / 40.6078°N 43.0958°E / 40.6078; 43.0958
Kars alcuéntrase en Turquía
Kars
Kars
Kars (Turquía)
Altitú 1768 m
Demografía
Población 96 700 hab. (2023)
Porcentaxe 100% de provincia de Kars
0.11% de Turquía
Más información
Llocalidaes hermaniaes
kars.bel.tr
Cambiar los datos en Wikidata

Etimoloxía editar

L'orixe del topónimu "Kars" según delles fontes derivaría de la pallabra xeorxana კარი (kari), que significa 'la puerta',[3] ente qu'otres fontes afirmen que vien de la pallabra armenia հարս (hars), que ye una pallabra etimológicamente popular pa la novia, o más bien de կառուց բերդ (kaṛuts berd), 'fortaleza Kaṛuts'.[4] La etimoloxía xeorxana, xunto con una turca ufiertada por M. Fahrettin Kırzıoğlu (de que'l nome provendría de Karsak, una tribu turca), foi criticada por dellos estudiosos.[5]

Historia editar

Periodu medieval editar

Pocu saber de la historia temprana de Kars más allá del fechu de que tenía la so propia dinastía de gobernantes d'Armenia y que foi la capital d'una rexón conocida como Vanand. Como Chorzene, la ciudá apaez na historiografía romana (Estrabón) como parte de l'antigua Armenia.[6] Los historiadores armenios medievales referir a la ciudá con una variedá de nomes, como Karuts 'K'aghak (ciudá de Kars), Karuts Berd, Amrots'n Karuts (que significa tamién 'fortaleza Kars') y Amurn Karuts ('Impenetrable Kars')[1] En dalgún momentu nel sieglu IX (siquier yá dende 888) convertir en parte del territoriu de los Bagratunis armenios. Kars foi la capital del Reinu Bagratida d'Armenia ente 928 y 961.[7] Mientres esti periodu construyó la catedral de la ciudá, más tarde conocida como Ilesia de los Santos Apóstoles.[8]

En 963, pocu dempués de que la sede de los Bagratuni fora treslladada a Ani, Kars convertir na capital d'un reinu independiente separáu, de nuevu llamáu Vanand. El grau d'independencia real del reinu de Ani ye inciertu: tuvo siempres en poder de familiares de los gobernantes de Ani, y, dempués de tomar de Ani pol Imperiu bizantín en 1045, el títulu Bagratuni de «Rei de Reis» que calteníen los gobernantes de Ani foi trasferido al gobernante de Kars. En 1064, xusto dempués de tomar de Ani por Alp Arslan (rei de los turcos selyúcides), el rei armeniu de Kars, Gagik-Abas, pago homenaxe a los victoriososturcos , polo que nun sitiaron la ciudá. En 1065 Gagik-Abas dexó'l control de Kars al Imperiu bizantín, pero pocu dempués Kars foi tomada polos turcos selyúcides.[1]

En 1206-1207 la ciudá foi prindada polos xeorxanos y dada a la mesma familia Zakarid que gobernara Ani. Caltuvieron el control de Kars hasta finales del 1230, dempués de lo cual tuvo gobernantes turcos. En 1387 la ciudá rindir a Tamerlán y les sos fortificaciones fueron afaraes. Los beyliks anatolios siguieron al mandu de la ciudá hasta 1534, cuando l'exércitu otomanu prindar. Les fortificaciones de la ciudá fueron reconstruyíes pol sultán otomanu Murad III y fueron lo suficientemente fuertes como p'aguantar, en 1731, un asediu de Nadir Shah de Persia. Convirtióse en cabeza d'un sanjacado nel otomanu vilayato de Erzurum.

Alministración rusa editar

 
L'asediu rusu de 1828 de Kars (pintor January Suchodolski)..

En 1807 Kars aguantó con ésitu un ataque del Imperiu rusu. Dempués d'otru sitiu en 1828 la ciudá rindió'l 23 de xunu de 1828 al xeneral rusu conde Ivan Paskevich, y 11 000 homes fueron fechos prisioneros de guerra. A pesar de que más tarde tornó a control otomanu, la nueva frontera ente l'Imperiu otomanu y Rusia quedó entós muncho más cerca de Kars. Mientres la guerra de Crimea una guarnición otomana liderada por oficiales británicos, ente ellos el xeneral William Fenwick Williams, caltuvo a los rusos a raya mientres un asediu enllargáu; pero dempués, cuando la guarnición foi afarada pol cólera y el suministru d'alimentos habíase escosu, la ciudá rindir al xeneral Mouravieff en payares de 1855.

La fortaleza foi asaltada de nuevu polos rusos na batalla de Kars mientres la guerra ruso-turca (1877-1878), a les órdenes de los xenerales Loris-Melikov y Ivan Lazarev. Dempués de la guerra, Kars foi trasferido al Imperiu rusu pol Tratáu de San Stefano. Kars convertir na capital del Óblast de Kars (provincia), qu'abarca los distritos de Kars, Ardahan, Kaghisman y Oltu, que yera la estensión más suroriental de la Transcaucasia rusa.

De 1878 a 1881 más de 82.000 musulmanes del territoriu enantes controláu polos otomanos emigraron al restante Imperiu otomanu. Ente ellos había más de 11.000 persones de la ciudá de Kars. Coles mesmes, munchos armenios y griegos pónticos (nesti casu polo xeneral llamaos griegos d'El Cáucasu) emigraron a la rexón dende l'Imperiu otomanu y otres rexones de Transcaucasia. Según los datos del censu de Rusia, en 1897, los armenios yeren el 49,7%, rusos, el 26,3%, griegos caucásicos, el 11,7%, polacos, el 5,3% y turcos, el 3,8%.[9]

Primer Guerra Mundial editar

Rusia arrenunció a Kars, Ardahan y Batum pol Tratáu de Brest-Litovsk el 3 de marzu de 1918. Los turcos recuperaron Kars el 25 d'abril, y na zona estableció la República Suroccidental d'El Cáucasu, pero cuando se produció'l armisticiu de Mudros (30 d'ochobre de 1918) obligóse la retirada del exércitu otomanu a les fronteres de 1914. Los británicos ocuparon Batum pero los otomanos negar a retirase de Kars y el so gobernador militar constituyó un gobiernu provisional dirixíu por Fahrettin Pirioğlu que reclamó la soberanía sobre Kars y les rexones turcófonas y musulmanes vecines hasta Batum y Gumru). El gobiernu interín turcu sostener na ciudá de Kars hasta la llegada de les tropes britániques que la eslleieron (19 d'abril) unviando a los sos líderes al exiliu a Malta.

La Guerra turcu-armenia ente setiembre y avientu de 1920, y la cayida de la Primer República anició'l Tratáu de Gümrü robláu polos representantes d'Armenia y Turquía el 2 d'avientu de 1920, acordies con el cual Armenia tenía de vencer tolos territorios que-y fueren concedíos pol fallíu[10] proyeutu del Tratáu de Sevres, nunca ratificáu, incluyíu Kars.

Dempués de Guerra d'Independencia Turca, Turquía robló'l Tratáu de Kars (23 d'ochobre de 1921) cola Xunión Soviética pol cual Turquía comprometer a abandonar les sos reclamaciones alrodiu de Batum en cuenta de la so soberanía sobre Kars y Ardahan. Les fronteres establecíes pol tratáu de Kars, nun son de nenguna manera aceptaes polos sectores armenios más nacionalistes, munchos de los cualos inda consideren el tratáu de Sevres como la base pa un resolución del conflictu turcu armeniu. El gobiernu d'Armenia hasta'l día de güei nun reconoz oficialmente la frontera actual inda cuando sigue vixente'l Tratáu de Kars.

Ciudadela de Kars editar

 
La ciudadela de Kars.

Siendo una ciudá con influencies de les cultures armenia, turca, rusa y d'El Cáucasu, que conflúin na zona, los edificios de Kars son por tanto d'una gran variedá d'estilos arquiteutónicos. Kars Kalesi, la ciudadela asitiada nuna llomba que contempla l'actual ciudá de Kars, paez ser construyíu pol Sultán Otomanu Murad III mientres la guerra con Persia, a finales del sieglu XVI. Al pie del pequeñu pandu tópase la Catedral de San Arak'elots, o Ilesia de los Apóstoles, agora un muséu. Edificada nel sieglu X mientres el reináu del rei Abas de la dinastía armenia de los Bagrátidas, tien una bóveda estremada en cuatro partes alzada sobre una base cuadrada con cuatro ábsides. El tímpanu de la cúpula presenta pintures de los Dolce Apóstoles y la cúpula ta cubierta por una azotea cónica.

Intereses alrodiu de Kars editar

Na ciudá de Kars céntrase la trama de la novela Nieve del premiu Nobel de lliteratura turcu Orhan Pamuk.

Clima editar

Kars tien un Clima continental húmedu (según la clasificación climática de Köppen Dfb) con una diferencia significativa ente les temperatures de branu ya iviernu, según les temperatures diurnu y nocherniegu, por cuenta del so allugamientu lloñe de grandes mases d'agua, la so alta elevación y relativamente alta llatitú, siendo nel pandu de l'Anatolia Oriental converxe col Cáucasu Menor. Los branos son xeneralmente curtios y templáu con nueches fresques. La temperatura máximo del permediu n'agostu ye de 26°C (79°F). Los iviernos son bien fríos. La temperatura medio baxa xineru ye -16°C (3°F). Sicasí, les temperatures pueden cayer en picáu a -35°C (-31,0°F) mientres los meses d'iviernu. Nieva enforma pel hibiernu, permaneciendo mientres un permediu de cuatro meses na ciudá. Por cuenta del so allugamientu xeográficu de la ciudá na provincia, que tien un clima llevemente más nidiu en comparanza cola rexón circundante. Delles llombes y picos na provincia, especialmente alredor de la rexón Sarıkamış, son del clima Subárticu (Clasificación climática de Köppen Dfc) por cuenta de la elevación más alta de la rexón. Tanto los branos y los iviernos son más fríos nesta zona, con temperatures ivernices llegar a -40° C (-40° F) con más regularidá.

   Parámetros climáticos permediu de Kars  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) -4.7 -2.9 3.1 11.6 16.7 21.0 25.5 26.2 22.1 14.9 6.6 -1.5 11.6
Temperatura mínima media (°C) -16.0 -14.7 -7.8 -0.2 3.9 6.7 9.9 9.8 5.4 0.6 -4.8 -6.5 -1.6
Temperatura mínima absoluta (°C) -36.7 -34.9 -30.2 -18.4 -6.8 -4.0 0.1 -1.9 -4.4 -15.8 -30.0 -34.4 -36.7
Precipitación total (mm) 21 22 30 52 80 77 57 43 29 41 26 22 499
Fonte: mgm.gov.tr[11]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Arakelyan, Babken; Vardanyan, Vrezh; Khalpakhchyan, Hovhannes (1979) Armenian Soviet Encyclopedia Volume 5 (n'armeniu). Yerevan: Armenian Encyclopedia.
  2. "Population of province/district centers and towns/villages by districts - 2012". Address Based Population Registration System (ABPRS) Database. Turkish Statistical Institute. Retrieved 2013-02-27.
  3. Ring, Trudy; Salkin, Robert M. (1996). International Dictionary of Historic Places: Southern Europe. Taylor & Francis, páx. 357. ISBN 1-884964-02-8.
  4. Room, Adrian (2003). Placenames of the World. McFarland, páx. 178. ISBN 0-7864-1814-1.
  5. Bartold, Vasily-[C. J. Heywood]. "Kars." Encyclopedia of Islam, 2nd ed. Leiden: E. J. Brill, 1997, vol. iv, p. 669.
  6. Strabo. «Geography Stabo - Book XI - Chapter XIV». Consultáu'l 31 de mayu de 2011.
  7. (2009) Bloom, Jonathan M.; Blair, Sheila: The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, Volume 3. Oxford: Oxford University Press, páx. 371. ISBN 978-0-19-530991-1.
  8. Plantía:Hy icon Harutyunyan, Varazdat M. "Ճարտարապետություն" [Architecture] in Հայ Ժողովրդի Պատմություն [History of the Armenian People], ed. Tsatur Aghayan et al. Yerevan: Armenian Academy of Sciences, 1976, vol. 3, pp. 374–375.
  9. «:Первая всеобщая перепись населения Российской Империи 1897 г. Распределение населения по родному языку и уездам Российской Империи кроме губерний Европейской России» (rusu). Demoscope Weekly. Consultáu'l 8 d'abril de 2014.
  10. http://www.jstor.org/discover/10.2307/2638042?uid=3739192&uid=2&uid=4&sid=21103205692973
  11. «mgm.gov.tr» (turcu). Consultáu'l 8 d'abril de 2011.

Enllaces esternos editar