Kovrov (rusu: Ковров) ye una ciudá del óblast de Vladímir, en Rusia. La so población, alzar a 148.355 habitantes en 2010, lo que la convierte na segunda ciudá del óblast de Vladímir. Kovrov ta asitiada na vera derecha del ríu Kliazma, un afluente del ríu Oká, a 62 km al nordeste de Vladímir y a 250 km al este de Moscú, a namái 10 km al sur de la fontera col óblast d'Ivánovo. La ciudá más cercana ye Kámeshkovo, 19 km al oeste.

Kovrov
flag of Kovrov (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Óblast de Vladímir
Ókrug urbano (es) Traducir Kovrov Urban Okrug (en) Traducir
Tipu d'entidá ciudá/pueblu[1]
Cabezaleru/a del gobiernu Anatolij Zotov
Nome llocal Ковров (ru)
Códigu postal 601900
Xeografía
Coordenaes 56°21′38″N 41°19′11″E / 56.3606°N 41.3197°E / 56.3606; 41.3197
Kovrov alcuéntrase en Rusia
Kovrov
Kovrov
Kovrov (Rusia)
Superficie 57 km²
Altitú 125 m
Demografía
Población 137 594 hab. (1r xineru 2018)
Porcentaxe 100% de Kovrov Urban Okrug (en) Traducir
10.25% de Óblast de Vladímir
0.09% de Rusia
Densidá 2413,93 hab/km²
Más información
Fundación 1157
Prefixu telefónicu 49232
Estaya horaria UTC+03:00
Llocalidaes hermaniaes Brest, Čačak y Liberec
kovrov-gorod.ru
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

L'orixe de Kovrov remontar al sieglu XII cola fundación del pueblu de Rochdestvenskoye. El gran-duque Andréi Bogoliubski fixo construyir la ilesia de madera de Cristu. Nel sieglu XVI, el pueblu foi propiedá del príncipe y home d'Estáu Vasili Andréyevich Starodubski, que foi'l gobernador de Moscú na rexón de Perm mientres los años 1503-1506. Según la lleenda, arriendes de una batalla contra los tártaros, facer con un luxosu tapiz d'Oriente, que va ser l'orixe del nome actual de la ciudá, kovior, que quier dicir "tapiz" en rusu. Dende finales del sieglu XVI, dábense feries en Kovrov, por iniciativa del zar Iván el Tarrecible, a razón de la proximidá del ríu Kliazma, que yera navegable, y de la ruta Moscú - Nizhni Nóvgorod. Nel sieglu XVIII, el comerciu en Kovrov vivió'l so apoxéu.

En 1778, nel cuadru d'una reforma de Catalina II, Kovrov convertir nel centru d'un uyezd de la guberniya de Vladímir. A finales del sieglu XVIII y a principios del sieglu XIX, la ciudá amburar en delles ocasiones y la nueva ruta ente Moscú y Nizhni Nóvgorod evitar, de cuenta que les feries de Kovrov sufrieron ciertu cayente. La situación nun s'ameyoró hasta la construcción del ferrocarril Moscú-Nizhni Nóvgorod, construyida na década de 1860 y que pasaba por Kovrov. Na ciudá construyeron talleres pal ferrocarril, onde se fabricaben vagones, según fábriques testiles.

Mientres la Primer Guerra Mundial, una fábrica d'ametralladores foi construyida en Kovrov. Foi nacionalizada en 1919 y desenvuelta pola Xunión Soviética, fabricando en masa'l subfusil PPSh-41 y otres armes automátiques mientres la Segunda Guerra Mundial (vease Fábrica d'ametralladores de Kovrov).

Na década de 1930, la industrialización de la ciudá acelerar cola primer fábrica d'escavadores de la XRSS.

Demografía editar

Evolución demográfica |-bgcolor="#eeeeff"
1897 1926 1939 1959 1970
14 600 27 000 67 100 99 000 123 000
1979 1989 1996 2002 2008
142 900 159 942 162 500 155 499 150 385

Industria ya infraestructura editar

 
Estación de ferrocarril de Kovrov.
 
Oficina de construcción Armatura.

Kovrov ye güei una ciudá d'industria pesao, la industria testil perdió quiciabes daqué de pesu relativu. Amás de la fábrica d'escavadores y la d'armamentu (Krokovski Mechanitshcheski Zavod), la fábrica de motocicletes y de maquinaria de construcción Degriariov, o la oficina de construcción Armatura pa la investigación espacial, prodúcense una gran cantidá de contenedores d'oficines o sanitarios, na empresa copriedad de Containex.

La única escuela cimera de la ciudá ye l'Academia Estatal Teunolóxica de Kovrov.

Pola llocalidá pasa la carretera M7 que trescurre pela antigua vía comercial ente Moscú y Nizhni Nóvgorod. El ferrocarril paralelu, que tien el so orixe na estación de Kursk de Moscú, tamién pasa por Kovrov, que cunta con una estación anovada en 2003. Dende 1975 hai un serviciu de tresporte urbanu en trolebús.

L'aeropuertu civil más cercanu ye Ivánovo, con vuelos diarios a Moscú.

Personalidaes editar

Ciudaes hermaniaes editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: OKTMO. 179/2016.. Data de consulta: 25 ochobre 2016.

Enllaces esternos editar