La Valeta[1] (en maltés: Il-Belt Valletta; n'inglés: Valletta) ye la capital de Malta, asitiada sobre una península na parte centro-oriental de la islla de Malta. La ciudá puramente dicha cuenta con una población de 7.650 habitantes (2011), escluyendo l'área metropolitana axacente. Tamién ye unu de los sesenta y ocho conseyos locales que conformen el país dende 1993.

La Valeta
Alministración
PaísBandera de Malta Malta
Region of Malta (en) Traducir Port Region (Port) (en) Traducir
Tipu d'entidá conseyu llocal de Malta
Cabezaleru/a del gobiernu Alfred Zammit
Nome oficial Belt Valletta (mt)
Nome llocal Belt Valletta (mt)
Códigu postal VLT
Xeografía
Coordenaes 35°53′52″N 14°30′45″E / 35.8978°N 14.5125°E / 35.8978; 14.5125
La Valeta alcuéntrase en Malta
La Valeta
La Valeta
La Valeta (Malta)
Superficie 0.80 km²
Altitú 56 m
Llenda con Floriana (es) Traducir
Demografía
Población 6444 hab. (31 marzu 2014)
Porcentaxe 100% de Port Region (Port) (en) Traducir
1.38% de Malta
Densidá 8055 hab/km²
Más información
Fundación 1566 (Gregorianu)
Prefixu telefónicu 356
Estaya horaria UTC+01:00
UTC+02:00
Llocalidaes hermaniaes
localgovernmentdivisioncms.gov.mt…
Cambiar los datos en Wikidata

La Valeta tien edificios que daten a partir del sieglu XVI construyíos mientres la dómina de los Caballeros Hospitalarios. La Valeta carauterizar por tener construcciones Arquiteutura del Barrocu barroques, con elementos de l'arquiteutura del Renacimientu, la Neoclásica y arquiteutura Moderna en zones determinaes; una y bones la Segunda Guerra Mundial dexó repulgos na ciudá. Foi oficialmente reconocida como un Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco en 1980.[2]

Etimoloxía editar

La ciudá lleva'l nome de Jean Parisot de La Valette que defendió a la islla d'una invasión otomana nel añu 1565. El nome oficial que los Caballeros de San Xuan de Xerusalén dieron a la ciudá foi Humilissima Civitas Valletta ("Humildísima Ciudá de La Valeta"); sicasí, cola posterior edificación de bastiones y revellines, a los cualos sumáronse les belles construcciones barrocas de les sos cais, empezó a ser conocida como Superbissima ("Más arguyosa") ente les cases dominantes n'Europa. Nel idioma maltés ye coloquialmente conocida como Il-Belt, que significa "La Ciudá". N'español utiliza la forma tradicional "La Valeta".[3]

Gobiernu editar

Alexiei Dingli foi l'alcalde de La Valeta dende l'añu 2008. Foi electu pol Partíu Nacionalista, una filial del Partíu Popular Européu, qu'ostenta la mayoría del conseyu. Dingli volvió ser reelixíu nes eleiciones municipales de marzu de 2013. L'idioma oficial de La Valeta ye'l maltés. Y La Valeta en idioma maltés escríbese y dizse La Valetta.

Historia editar

 
Planu de La Valeta, data del sieglu XVII.

La primer piedra angular d'esta ciudá foi asitiada'l 28 de marzu de 1566 pol Gran Maestru de la Orde, Jean Parisot de la Valette. Los planes pal sistema xeométricu de fortificaciones y de la rede de carreteres rectangular tuvo previstu pol arquiteutu italianu y l'inxenieru militar Francesco Laparelli. El diseñu y la realización de cada unu de los elementos de la fortaleza fueron tamién en gran parte gracies al asistente de Laparelli, Gerolamo Cassar. Con Laparelli na islla de nuevu en 1568, antes de la finalización de la construcción, el so asistente Cassar tomó la xestión global del proyeutu. El 18 de marzu de 1571, la Orde asítiase oficialmente con una ceremonia solemne cuando se treslladó a la nueva ciudá (Birgu). La Valette, morrió'l 21 d'agostu de 1568 en Birgu, nun vivió hasta'l final del so proyeutu. Nel so honor, la ciudá recibió'l so nome. El so socesor como Gran Maestre, Pierre de Monte, foi'l más avanzáu na espansión de La Valeta.

Orixinalmente la ciudá foi entamada estratéxicamente nel mar polos Caballeros, nel cantu norte de la ciudá taba'l puertu p'aplicar órdenes a la Marina Orde Soberana de Malta. La escavación d'un Manderaggio, centru designáu que tuvo de sirvir como material de construcción de les cases de La Valeta. Al abandonase esti proyeutu, la obra convirtióse nuna especie de barriu baxu, que foi habitáu por persones ensin llar en condiciones sanitaries precaries. L'área de la planicie Manderaggio empieza a perfilase como una irregularidá nel plan de la rede ortogonal de la ciudá, foi reconstruyíu na década de 1950 con una promoción de viviendes. Hasta la rindición de los Caballeros de Malta sol so Gran Maestre Fernando de Hompesch a Bolheim, dende la llegada de Napoleón La Valeta permaneció intacta. Nun foi sinón hasta la Segunda Guerra Mundial, cuando foi llargamente afarada polos ataques aéreos alemanes ya italianos, les muralles pudieron aguantar por fuercia les bombes. L'archipiélagu foi defendíu dacuando con namái tres aviones. El rei británicu Xurde VI dio-y al pueblu de Malta en 1942, la Cruz de San Jorge por un heroísmu estraordinariu.

Demografía editar

La población de La Valeta menguó gradualmente a lo llargo de los años, y anguaño amenorgóse a una tercer parte de lo que tuvo na so dómina más alta. Esti procesu viose aceleráu dempués de la Segunda Guerra Mundial col desenvolvimientu de los suburbios, y el treslláu de la xente escontra ellos. Ello ye que la ciudá de La Valeta yá nun ye la más grande del país, pos ye superada pola llocalidá de Birkirkara. Sicasí, sigue siendo'l centru económicu y alministrativu del país.

Xeografía editar

 
Vistes de La Valeta, en Malta.

La península de La Valeta, na que tán encuallaos los puertos naturales de Marsamxett y el Grand Harbour, formen en xunto el puertu más importante del país. Esta cuenta con muelles de descarga y una terminal de cruceros apocayá construyida en Grand Harbour, a lo llargo del antiguu muriu marítimu.

Unu de los suburbios de La Valeta, Floriana, foi construyíu na parte esterior de los bastiones de la ciudá y na parte interior de les defenses de Floriana, asitiáu nun espaciu ente dambes llinies de defensa capaz d'allugar a aquellos que nun teníen abondu dineru pa mercar una casa en La Valeta. Otru barriu de carauterístiques similares ye Manderaggio, primeramente diseñáu pola Orde pa recibir marineros. Sicasí, esti propósitu nun pudo ser lleváu a cabu y los vagamundos apoderar de la zona, resultando un marayu d'edificios con escures callejuelas y serios defectos nes condiciones sanitaries. Manderaggio foi parcialmente baltáu na década de los 50 pa construyir una zona residencial.

Clima editar

La Valeta cuenta con un clima mediterraneu (Csa na clasificación climática de Köppen), los branos son templaos y secos con temperatures d'hasta alredor de 30 °C, los iviernos son nidios y húmedos con temperatures de 15 °C en permediu. La ciudá recibe alredor de 519 milímetros de precipitaciones per añu, 81% de les cualos distribúyense d'ochobre a marzu. Pel hibiernu les temperatures son moderaes pola proximidá de la ciudá al mar, como resultáu La Valeta gocia d'iviernos nidios.[4]

   Parámetros climáticos permediu de La Valeta  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima absoluta (°C) 23 22 26 30 32 38 42 38 37 32 26 25 42
Temperatura máxima media (°C) 15 15 16 18 22 26 30 30 27 23 19 16 21
Temperatura media (°C) 12 12 13 15 18 22 26 26 24 21 16 13 18
Temperatura mínima media (°C) 9 9 10 12 15 18 21 22 20 17 13 11 15
Temperatura mínima absoluta (°C) 2 1 2 3 9 13 17 17 13 7 6 1 1
Precipitación total (mm) 80 50 40 Error d'espresión: Operador < inesperáu
Fonte: Weatherbase[5]

Llugares d'interés editar

Ciudá de La Valeta
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
 
Vista d'una de les cais de la ciudá antigua
Llugar   Malta
Criterios Cultural: i, vi
Referencia 131
Inscripción 1980 (IV Sesión)
Área Europa y América del Norte
Coordenaes Non
 

La ciudá antigua de La Valeta, declarada Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco en 1980, ye una de les árees históriques más trupes del mundu: nun área de 55 hectárees arrexuntar 320 monumentos.[6]

Los más notables son la Catedral de San Juan, enantes Ilesia de los Caballeros, les fortificaciones construyíes polos caballeros pa protexer a la ciudá de los ataques otomanos, l'antiguu Palaciu del Gran Maestre (La Valeta), qu'hasta 2015 allugó al Parllamentu de Malta y el Muséu Nacional de Belles Artes de Malta. La Valeta foi estropiada por ataques aéreos mientres la Segunda Guerra Mundial, que destruyeron la so maxestosa Ópera, construyida na entrada de la ciudá nel sieglu XIX.

Edificaciones relixoses editar

 
Interior de la Catedral de San Juan de La Valeta.

Nos sos namái novecientos metros por 630 metros, Valeta alluga más de venticinco ilesies, como si d'un testamentu de la tradición relixosa católica de Malta tratárase. Les ilesies presentes en La Valeta son les siguientes:

  • Catedral de San Juan de La Valeta – Plaza de San Juan
  • San Franciscu d'Asís – Calle República
  • Ilesia de San Augustín – Cai de l'Antigua Panadería
  • Basílica de La nuesa Señora del Monte Carmelo
  • Ilesia Carmelita – Cai del Antiguu Teatru
  • Catedral Anglicana de San Pablo – Plaza de la Independencia
  • Ilesia del Cristu Redimíu
  • Ilesia de los xesuites
  • Ilesia de la Barca de San Pablo – Calle San Pablo
  • Ilesia de Santa María de Jesús
  • Ilesia Escocesa de San Andrés
  • Ilesia de La nuesa Señora del Pilar – Calle Oeste
  • Ilesia y Monesteriu de Santa Catalina
  • Ilesia de La nuesa Señora de la Penitencia y Santu Dominicu
  • Ilesia de Santa María Madalena
  • Ilesia y Capiya de Santa Ana
  • Capiya de la Enfermería Sacra – Centru de Conferencies del Mediterraneu
  • Ilesia de San Nicolás
  • Ilesia de San Roque – Cai de Santa Úrsula
  • Ilesia y Monesteriu de Santa Úrsula – Cai Santa Úrsula
  • Ilesia de La nuesa Señora de Damasco
  • Ilesia de San Jaime
  • Ilesia de Santa Bárbara – Calle República
  • Ilesia de Santa Catalina d'Italia – Plaza Victoria
  • Ilesia de La nuesa Señora de les Victories – Calle Sur
  • Ilesia de la Virxe de Notre Damme De Liesse – Llomba Liesse
  • Ilesia de la Torna de la Sagrada Familia dende Exiptu
  • Ilesia de Santa Lucía

La Ilesia de La nuesa Señora de les Victories foi'l primer edificiu construyíu de la Valeta, construyíu polos caballeros hospitalarios ente 1573 y 1578. Nel so interior atopaba la tumba de Jean Parisot de La Valette hasta que se construyó la Catedral de San Juan de La Valeta. Foi encargada en 1572 pol Gran Maestre Jean de la Cassière como ilesia conventual de los caballeros de Malta. La ilesia foi diseñada pol arquiteutu militar maltés Gerolamo Cassar, arquiteutu de los caballeros de Malta. La Ilesia de San Franciscu d'Asís (Plantía:Lang-mt) foi construyida en 1598, pero en 1681 foi práuticamente reconstruyida gracies a l'arrogancia del Gran Maestru Gregorio Carafa. La Ilesia parroquial de San Agustín (Plantía:Lang-mt) ye contemporánea a la creación de la ciudá y los sos cimientos de piedra poner en 1571. Foi construyida según el plan y les instrucciones de Cassar. La ilesia foi reconstruyida en 1765 por Giuseppe Bonici y elevada a parroquia en 1968.

Un xesuita maltés, Fra Andrea, abrió un conservatoriu pa neñes en 1692 gracies a les donaciones de los Caballeros de Malta y de los malteses. La Ilesia del Cristu Redentor (Plantía:Lang-mt), conocida de normal como «Ilesia Sagaramentini pa l'Adoración Perpetua», ye parte d'aquel edificiu. La Ilesia de los Xesuites (Plantía:Lang-mt) ye una de les más antigües de la ciudá. San Inaciu de Loyola, fundador de la orde, considerara fundar un colexu en Malta a principios de 1553. Gracies a una carta fechada'l 28 de marzu de 1592, el papa Clemente XIII solicitó l'apertura d'un colexu xesuita y la so ilesia.

Museos editar

 
Escultura qu'amuesa una muyer dumiendo, de Hal Saflieni, d'unos 3000 años d'antigüedá.

El Muséu Nacional d'Arqueoloxía ta asitiáu n'unu de los edificios más importantes de la capital, el Muséu Nacional d'Arqueoloxía foi inauguráu en 1958 y dende entós travesó por múltiples cambeos, siendo'l postreru la restauración y la modernización de les sales d'exhibición. La única planta abierta enagora al públicu contién un arsenal exposicional d'artefautos del periodu neolíticu maltés, estendiéndose dende los primeros colonos (5200 e. C.) hasta'l final del periodu de los templos (2500 e. C.).

Los artefautos más significativos son los altares megalíticos de Tarxien, onde se reparen espirales en baxorrelieve y decoraciones con animales. Tamién espierta gran interés la coleición de figurines humanos del periodu del templu, incluyendo la dama durmiente del Hipogeo de Hal Saflieni, la Venus de Malta de los templos de Hagar Qim y l'estatua monumental de los templos de Tarxien.

Una vegada terminen los trabayos de remocicáu actuales, podrán visitase les sales d'esposición de la Edá del bronce, de la cultura fenicio y romano, y el periodu medieval.

 
Malta. Obra de Joseph Mallord William Turner qu'amuesa'l Gran Puertu. Muséu Nacional de Belles Artes.

El Muséu Nacional de Belles Artes contién una seleición d'obres d'arte bien escoyida, munches de les cuales fueron creaes por artistes que trabayaben en Malta. El muséu contién la meyor coleición de pintures de Mattia Preti nun muséu públicu, un bon nucleu de trabayos d'Antoine de Favray, amás de trabayos de Guido Reni, Juseppee de Ribera, Carla Maratta, dellos bocetos de Melchior Gafa, según una gran coleición d'escultures d'Antonio Sciortino.

Nel suétanu atopa una evocadora coleición de memorabilia rellacionada cola estadía en Malta de la Orde de los Caballeros de San Juan. La carauterística más notable d'esti edificiu ye la escalera escenográfica construyida nel sieglu XVIII, unu de los exemplos más formosos de la influencia rococó en La Valeta.

El Muséu de Guerra de La Valeta alcuéntrase alcontráu na fortaleza St. Elmo, pudiéndose atopar nél reliquies de la Primer y la Segunda Guerra Mundial. Los oxetos espuestos nel muséu inclúin el barcu torpedero italianu prindáu mientres l'ataque contra'l Grand Harbour el 26 de xunetu de 1941, l'históricu Gloster Gladiator FAITH, el caza que lluchó sobre los cielos malteses nos primeros meses de 1940, y 10 grandes exhibiciones onde pueden visualizase xeneraciones d'uniformes de la marina, del exércitu y de la fuercia aérea, reflectores antiaéreos, una arma antiaérea Bofors 40 mm, el Jeep Willy usáu pol xeneral Eisenhower y el presidente Roosevelt, 4 torpedos, y un Vickers Terni italianu de 75mm prindáu en Sicilia.

Teatros editar

  • La Royal Opera House yera una casa de la ópera y sede de la realización d'artes, diseñada pol arquiteutu inglés Edward Middleton Barry, foi alzada en 1866. El teatru foi bombardeado mientres la Segunda Guerra Mundial, en 1942. L'espaciu sigue utilizándose p'actuaciones presentes anguaño y los planes pa reconstruyir o anovar dalguna manera la zona atopar nun puntu muertu. El Gobiernu de Malta encargó al arquiteutu Renzo Piano construyir una nueva Royal Opera House. Esto ye parte d'un proyeutu de renovación de la entrada a La Valeta. Los planes de Piano siguen siendo l'oxetu d'una fuerte polémica.

Xardinos editar

 
Los Xardinos baxos de Barrakka y los sos monumentos.

Los Xardinos altos de Barrakka (Plantía:Lang-mt) ufierten una vista panorámica del Gran Puertu. Fueron construyíos en 1661 pal usu priváu de los caballeros de la langue d'Italia. Nun foi hasta 1824 cuando los xardinos abrir al públicu. Sufrieron graves daños mientres la Segunda Guerra Mundial.

Los senderos del xardín cunten con bustos, estatues y plaques qu'amuesen delles personalidaes y acontecimientos significativos de la hestoria maltesa. Tien especial interés el grupu de bronce del escultor maltés Antonio Sciortino, llamáu Les Gavroches. La so representación de trés neños corriendo reflexa les privaciones etremas a les que tuvieron que faer frente'l malteses nel sieglu XX. Los Xardinos baxos de Barrakka tamién apoderen el malecón y el Gran Puertu (Plantía:Lang-mt) y ufierten vistes del Fuerte Ricasoli, Bighi Palace, Fuerte de San Ángel y les llombes Vittoriosa y Kalkara. Los xardinos cunten con dos monumentos principales, unu dedicáu a Sir Alexander Ball y otru n'alcordanza del Gran Sitiu de Malta.

Los Xardinos Hastings (Plantía:Lang-mt) alcuéntrase a lo cimero de los bationes del llau oeste de la Puerta de la Ciudá apurren bones vistes de Sliema, Islla Manoel y del Port de Marsamxett. Los xardinos alluguen un monumentu construyíu pola familia Hastings dedicáu a Francis Rawdon-Hastings, primer marqués de Hastings, gobernador de Malta.

Deporte editar

 
Frankie Zammit (segundu de la derecha) del Valletta antes del partíu ante'l FK Dukla Prague nel Juliska Stadium pola Copa Europea de 1963–64.

El Valletta Football Club ye'l principal club de fútbol de la ciudá y ganó en 21 ocasiones la Premier League de Malta y en 12 la Copa Maltesa ente otros munchos trofeos. Trátase del tercer club con más campeonatos de lliga del país. Apuesta los sos partíos nel MFA Centenary Stadium o nel Estadiu Nacional Ta' Qali, que nun s'atopen na ciudá de la Valeta, sinón en Ta' Qali. Tamién tien la so sede en La Valeta l'Asociación de Fútbol de Malta.

Na ciudá tamién s'atopen el Ballers Valletta, principal equipu de baloncestu, o'l Valletta Lions RFC, de rugbi. Destaca tamién l'equipu Marsamxett Valletta de remu, que toma parte na tradicional regata añal de Día de la Victoria (8 de setiembre).

Tresporte editar

La Valeta cuenta col Aeropuertu Internacional de Malta, allugáu a 8 km de la ciudá. Los sistemes de tresporte públicu de Malta, que s'efectúen por aciu l'usu d'autobuses, opera rutes hasta y dende La Valeta, coles sos estaciones centrales xustu nes contornes de la ciudá. El tráficu dientro de la ciudá ta acutáu, con delles cais piatonales. En 2006, desenvolvióse un sistema d'aparcamientos col fin d'amontar la disponibilidad d'espacios d'aparcamientu nes contornes de la ciudá. Puede dexase el vehículu personal nun aparcamientu próximu a Floriana y efectuar el restu del trayeutu nuna furgoneta, que s'efectúa n'apenes unos minutos.

En 2007 desenvolvióse un esquema d'actuación pa evitar la conxestión, el sistema de control d'accesu de vehículos, col fin d'amenorgar los estacionamientos de llarga duración y el tráficu mientres s'incentiven los negocios na ciudá.[7][8] Un sistema automáticu basáu nel ANPR toma semeyes de los vehículos según entren y salen de la zona de pagu y los usuarios paguen en función de la so estancia. Delles exenciones y regles de facturación flexibles faen el sistema'l siguiente pasu evolutivu de sistemes como'l programa de Preciu de conxestión de Londres. Diferencies principales al sistema de Londres inclúi sacante la facturación posterior (con incentivos o multes per pagu en tiempos tempranos o fora de plazu), pagos por adelantao non específicos de día, cada hora en cuenta de tarifes diaries, un máximu diariu (8 hores), llibera carreres (gratis si la duración ye menor a 30 minutos), periodos d'accesos llibres definíos pa vehículos de repartu y servicios.[7]

La Valeta cuenta con un serviciu de taxis llétricos qu'operen dende 10 puntos d'a ciudá hasta cualquier destín nel interior de la mesma.[9]

Cultura editar

La Valeta foi designada, xunto a Leeuwarden (Países Baxos), como Capital Europea de la Cultura pal añu 2018.[10]

Música editar

La música jazz en Malta foi introducida na zona de la cai Strait, frecuentada polos marineros aliaos mientres dambes Guerres Mundiales; ellí celébrase'l Festival de Jazz de Malta. La cai Strait tamién ye conocida como The Gut. Esta zona ta siendo sometida a una rexeneración.

Los dos clubes de la zona son el King's Own Band Club (Plantía:Lang-mt) y el La Valette National Philarmonic Society (Plantía:Lang-mt).

Antroxu editar

La Valeta ye l'escenariu del Antroxu Maltés, que s'efectúa en febreru mientres la cuaresma. L'antroxu en Gozo ye celebráu en Victoria magar s'efectúen festivales d'antroxu en dambes islles añalmente.

Fiestes y tradiciones editar

Les fiestes de San Pablo celebrar en La Valeta el 10 de febreru. Amás les fiestes de Santu Domingu de Guzmán, San Agustín y Nuesa Señora del Monte Carmelo son celebraes con muncha devoción. A lo último, n'honor a Santa Rita realízase una procesión.

Persones destacaes editar

de Marco]] (1931-2010), presidente de Malta (1999-2004)

Hermanamientos editar

Galería editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  2. «City of Valletta» (inglés). UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 8 de marzu de 2015.
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes DPD
  4. Climate Summary from Weatherbase.com (La Valeta, Malta)
  5. «Weatherbase: Históricu del clima de La Valeta.».
  6. «City of Valletta - UNESCO World Heritage Centre».
  7. 7,0 7,1 «Controlled Vehicular Access» (inglés). CVA Technology. Consultáu'l 15 d'avientu de 2013.
  8. «Valletta traffic congestion considerably reduced» (inglés). MaltaMedia News (6 de mayu de 2007). Consultáu'l 5 d'abril de 2008.
  9. «Valletta gets its own clean taxi service» (inglés). Valletta Local Council. Consultáu'l 15 d'avientu de 2013.
  10. EFE (6 de setiembre de 2013). «La ciudá holandesa de Leeuwarden, escoyida Capital Europea de la Cultura 2018». ABC.es. Consultáu'l 15 d'avientu de 2013.

Enllaces esternos editar


 
Artículu de traducción automática a partir de "La Valeta" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.