Lacaille 9352 (GJ 887 / HIP 114046 / LHS 70)[10] ye una estrella que s'atopa a 10,74 años lluz del Sol, lo que la convierte na oncena más cercana al nuesu Sistema Solar. Tópase asitiada na constelación de Piscis Austrinus cerca de la llende con Grus, al sureste de β Piscis Austrini, y suroeste de γ Piscis Austrini y δ Piscis Austrini.[11] De magnitú aparente +7,34,[10] nun ye observable a simple vista.

Ficha d'oxetu celesteLacaille 9352
fuente astrofísica de rayos X (es) Traducir[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Epónimu Nicolas Louis de Lacaille (es) Traducir
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 346,46681577379 °[2]
Declinación (δ) −35,853070884733 °[2]
Distancia a la Tierra 3,288 pc
Magnitú aparente (V) 7,392 (banda V)
Magnitú absoluta 9,75
Constelación Piscis Austrinus
Velocidá de rotación 2,7 km/s[4]
Velocidá radial 8,82 km/s[5]
Parallax 304,1354 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 0,4712 Radius solars [6]
Diámetru 806 000 km [7]
Masa 0,489 M☉[6]
Gravedá superficial 65 800 cm/s²[8]
Tipu espectral M2V[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 23h 5m 52.036s, -35° 51 11.055

Lacaille 9352 foi una de les estrelles qu'incluyó Nicolas Louis de Lacaille nel so catálogu del añu 1763 onde figuren 9766 estrelles reparaes dende'l hemisferiu sur. Al respective de nós muévese a razón de 6,9" per añu, la cuarta estrella con mayor movimientu propiu (el primeru en notalo foi Benjamin Apthorp Gould en 1881[12]).

De tipu espectral M1.5V,[13] Lacaille 9352 ye una nana colorada con una temperatura efectivo de 3700 K.[14] Con apenes daqué más del 1% del la lluminosidá solar, la so metalicidá ye un 60% de la que tien el Sol ([Fe/H] = -0,22).[15] La midida del so diámetru angular, teniendo en cuenta'l escurecimientu de llimbu —1,388 milisegundos d'arcu—,[16] dexa calcular el so radiu, igual al 64% del que tien el Sol; otres fontes, sicasí, envaloren un radiu inferior, equivalente al 49% del radiu solar.[15] La so masa ye aproximao la metá de la que tien el Sol.[15]

Dada la proximidá de Lacaille 9352 respectu al Sol, esta estrella foi oxetu de gran interés astronómicu. Foi escoyida como oxetivu prioritariu de la Space Interferometry Mission (SIM) de la NASA, proyeutu de busca de planetes de tres mases terrestres dientro de les 2 UA más cercanes a la estrella.[11] Hasta'l momentu, el Telescopiu espacial Hubble nun detectó oxetos del tamañu d'un planeta xigante o una nana marrón alredor d'esta estrella. Incluyendo la lluz infrarroxo emitida, un hipotéticu planeta terrestre —por qu'allugara agua líquido— tendría que tar asitiáu a 0,22 UA de Lacaille 9352.[11]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Ulrich Bastian (2000). «Catálogo Tycho-2». Astronomy and Astrophysics:  páxs. 27–30. 
  4. M. Feldt (xineru 2015). «The VLT/NaCo large program to probe the occurrence of exoplanets and brown dwarfs in wide orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 126–126. doi:10.1051/0004-6361/201323168. 
  5. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  6. 6,0 6,1 Sandra Jeffers (25 xunu 2020). «A multiplanet system of super-Earths orbiting the brightest red dwarf star GJ 887». Science (6498):  páxs. 1477-1481. doi:10.1126/SCIENCE.AAZ0795. 
  7. «Observation and modelling of main-sequence star chromospheres - XIV. Rotation of dM1 stars★» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (3):  páxs. 1657–1673. 25 agostu 2010. doi:10.1111/J.1365-2966.2010.16827.X. 
  8. Jason Wright (xunetu 2021). «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 8. doi:10.3847/1538-4365/ABE23C. 
  9. «Dwarf K and M stars in the southern hemisphere». The Astronomical Journal:  páxs. 486–499. 1972. doi:10.1086/111308. 
  10. 10,0 10,1 Lacaille 9352 (SIMBAD)
  11. 11,0 11,1 11,2 Lacaille 9352 (Solstation)
  12. Gould, B. A. (1881). «Corrigenda in the Uranumetria Arxentina. Star with large proper motion». Astronomische Nachrichten 100. doi:10.1002/pollina.18811000104. páxs. 7-10. Bibcode1881AN....100....7G. 
  13. The one hundred nearest star systems (RECONS)
  14. Morales, J. C.; Ribas, I.; Jordi, C. (2008). «The effect of activity on stellar temperatures and radii». Astronomy and Astrophysics 478 (2). páxs. 507-512 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...478..507M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. 15,0 15,1 15,2 López-Morales, Merced (2007). «On the Correlation between the Magnetic Activity Levels, Metallicities, and Radii of Low-Mass Stars». The Astrophysical Journal 660 (1). páxs. 732-739. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007ApJ...660..732L&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  16. Kervella, P.; Fouqué, P. (2008). «The angular sizes of dwarf stars and subgiants. Non-linear surface brightness relations in BVR_cIc from interferometry». Astronomy and Astrophysics 491 (3). páxs. 855-858. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...491..855K&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes:   23h 5m 52.036s, -35° 51 11.055