Leontien van Moorsel

ciclista neerlandesa

Leontien Zijlaard-van Moorsel (22 de marzu de 1970Boekel), nacida como Leontine van Moorsel, ye una deportista neerlandesa que compitió en ciclismu nes modalidaes de ruta y pista, especialista nes pruebes de contrarreló y persecución. Foi cuatro veces campeona olímpica (tres medayes d'oru en Sydney 2000 y una en Atenes 2004, tantu en pista como en carretera), ocho veces campeona mundial (cuatro en carretera y cuatro en pista), lo que la convierte nuna de les ciclistes femenines más gallardoniaes de la hestoria y la que tien la mayor cantidá de metales olímpicos, 6 medayes totales.[n 1]

Leontien van Moorsel
Vida
Nacimientu Boekel22 de marzu de 1970 (54 años)
Nacionalidá Bandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
Residencia Boekel
Oficiu
Oficiu ciclista de pistaciclista
Trayeutoria
Años Equipu Competiciones
1999-2004 Farm Frites-Hartol
1998-1998 Opstalan
1996-1997 VKS
1990-1995 AMEV
Altor 170 cm
Premios
IMDb nm2527585
Cambiar los datos en Wikidata

Participó en trés Xuegos Olímpicos de Branu, ente los años 1992 y 2004, llogrando en total seis medayes: en Sydney 2000, trés d'oru (ruta, contrarreló y persecucion individual) y una de plata (puntuación), y en Atenes 2004, una d'oru (contrarreló) y una de bronce (persecucion individual).[2]

Ganó cinco medayes nel Campeonatu Mundial de Ciclismu en Ruta ente los años 1991 y 1999.[3]

En pista llogró cinco medayes nel Campeonatu Mundial de Ciclismu en Pista ente los años 1990 y 2003, y una medaya de plata nel Campeonatu Européu de Ómnium de 1998.[4]

Dende 1995 ta casada col tamién ciclista de pista Michael Zijlaard, del que tomó'l so apellíu.[5]

Biografía editar

Empezó la so carrera a finales de los años 80, y llueu se convirtió nuna de les meyores ciclistes del panorama internacional. Consiguió decenes de victories nos años 90, sicasí, por cuenta de que'l ciclismu femenín nun yera profesional tener que consiguir como amateur, debutando definitivamente como profesional nel añu 1997. Ganó carreres importantes tantu en pista como en carretera. Na primer metá de la década de 1990 ganó'l Tour de Francia femenín en dos causes.[6]

Abandonó'l ciclismu en 1994 por causa de una serie de desordes psicolóxicos incluyendo una anorexa nerviosa. Cola ayuda de Michael Zijlaard, con quien se casó en 1995, sobreponer a estos problemes y tornó al ciclismu profesional, anque ensin esperances de volver al nivel d'años anteriores.

Sicasí, foi escoyida pel so país pa competir nel Campeonatu Mundial de 1998, la que yera'l so primera gran competición en cuatro años. Van Moorsel sorprendió y fíxose col oru na prueba de contrarreló y la plata en ruta.

Nos Xuegos Olímpicos de Sydney 2000, Van Moorsel foi una de les deportistes con más ésitu. Ganó tres medayes d'oru, nes pruebes de contrarreló y en llinia de ciclismu en ruta y na prueba de persecución en pista. N'Atenes 2004 partía de nuevu ente les favorites pa la carrera en ruta, pero sufrió una cayida na penúltima vuelta. A pesar de les firíes sufiertes, trés díes depués defendió con ésitu'l títulu de probar contrarreló.

Foi escoyida meyor deportista neerlandesa nos años 1990, 1993, 1999, 2000, 2003 y 2004. Tres la so participación nos Xuegos d'Atenes, Van Moorsel retiróse oficialmente del ciclismu profesional.

Medayeru internacional editar

Ciclismu en ruta editar

Ciclismu en pista editar

Xuegos Olímpicos
Añu Llugar Medaya Competición
2000 Sydney (  Australia)   Ruta
2000 Sydney (  Australia)   Contrarreló
2004 Atenes (  Grecia)   Contrarreló
Campeonatu Mundial
Añu Llugar Medaya Competición
1991 Stuttgart (  Alemaña)   Contrarreló
1993 Oslu (  Noruega)   Contrarreló
1998 Valkenburg (  Países Baxos)   Contrarreló
1998 Valkenburg (  Países Baxos)   Ruta
1999 Verona (  Italia)   Contrarreló
Xuegos Olímpicos
Añu Llugar Medaya Competición
2000 Sydney (  Australia)   Persecución individual
2000 Sydney (  Australia)   Puntuación
2004 Atenes (  Grecia)   Persecución individual
Campeonatu Mundial
Añu Llugar Medaya Competición
1990 Maebashi (  Xapón)   Persecución individual
1998 Burdeos (  Francia)   Persecución individual
2001 Amberes (  Bélxica)   Persecución individual
2002 Ballerup (  Dinamarca)   Persecución individual
2003 Stuttgart (  Alemaña)   Persecución individual
Campeonatu Européu
Añu Llugar Medaya Competición
1998[n 2] Stettin (  Polonia)   Ómnium

Palmarés editar

1988 (como amateur)[7]

  • 2ª nel Campeonatu de los Países Baxos en Ruta  

1989 (como amateur)[7]

  • Campeonatu de los Países Baxos en Ruta    

1990 (como amateur)[8]

1991 (como amateur)[8]

1992

1993 (como amateur)[8]

1997

  • Campeonatu de los Países Baxos Persecución    
  • Campeonatu de los Países Baxos Contrarreló    

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Equipos editar

  • KNWU AMEV Batavus A-selectie Nederland (1992)
  • VKS (1997)
  • Opstalan (1998)
  • Farm Frites (1999-2004)
    • Hartol-Farm Frites (1999)
    • Farm Frites-Hartol (2000-2002)
    • Farm Frites-Hartol Cycling Team (2003)
    • Team Farm Frites-Hartol (2004)

Notes editar

  1. La ciclista australiana Anna Meares tamién llogró seis medayes olímpiques, pero namái dos d'oru.
  2. Campeonatu Européu realizáu namái pa la disciplina de ómnium.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.brabant.nl/-/media/74f528e0d35e4e768d27179fe306b517.pdf?la=nl.
  2. «Leontien Zijlaard-van Moorsel» en Sports-Reference.com (SR/Olympic Sports) (n'inglés).
  3. «Leontien Zijlaard-van Moorsel» en The-Sports.org (n'inglés).
  4. «Leontien Zijlaard-van Moorsel» en The-Sports.org (n'inglés).
  5. «Cyclingnews talks with Leontien Zijlaard-van Moorsel» en autobus.cyclingnews.com (n'inglés).
  6. «Leontien Zijlaard-van Moorsel» en sitiodeciclismo.net
  7. 7,0 7,1 Esta victoria profesional consiguir como amateur pero indícase yá que ye d'especial relevancia.
  8. 8,0 8,1 8,2 Estes resultancies profesionales consiguir como amateur pero indíquense yá que son d'especial relevancia.

Enllaces esternos editar