Liexa-Bastogne-Liexa

La Liexa-Bastogne-Liexa (en francés y oficialmente: Liège-Bastogne-Liège) ye una carrera ciclista profesional belga que s'apuesta en Liexa y la so contorna y como'l so propiu nome indica pasando por Bastogne, l'últimu domingu del mes d'abril.

Liexa-Bastogne-Liexa
Xeneral
Tipu de competición carrera d'un día
Deporte ciclismu en ruta
Parte de Clásicas de las Ardenas (es) Traducir
monumentu del ciclismu
País Bélxica
Organizador Amaury Sport Organisation
Historia
Fundación 1892
Competición
Periodicidá Cada añu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Ye una de los cinco pruebes clásiques conocíes como "monumentos del ciclismu", xunto a la Milán-Sanremo, el Tour de Flandes, la París-Roubaix y el Giro de Lombardía, siendo la más antigua d'elles. La so primer edición tuvo llugar en 1892 y por ello ye conocida como La Doyenne ("La Decana"). Hubo dalgunes de les sos primeres ediciones que nun fueron pa corredores profesionales.[1]

Amás forma parte de les Clásiques de les Ardenas, xunto cola Amstel Gold Race y la Flecha Valona. Formó parte de la Copa del Mundu de Ciclismu mientres tolos años nos qu'esta s'apostó (1989-2004). Dende'l 2009 atópase incluyida nel UCI World Calendar y UCI WorldTour y dende el 2005 hasta'l 2007 tuvo nel UCI ProTour.

El corredor que más vegaes s'impunxo ye'l belga Eddy Merckx, con 5 victories.

Ta entamada pola Amaury Sport Organisation (organizadores del Tour de Francia) y dende 2017 la carrera cunta con una versión femenina homónima llamada oficialmente Liège-Bastogne-Liège Femmes.

Percorríu editar

La carrera suel tener un llargor mediu d'unos 260 km, travesando les llombes de les Ardenas onde les cuestes y el tiempu impredicible faen más dura esta clásica.

La prueba tien mientres tol so percorríu numberoses cotes o puertos, siendo una decena d'ellos puntuables. Tradicionalmente, nos postreros 35 km, casi siempres fueron: La Redoute, Sprimmont (delles ediciones non puntuable), Sart-Tilmar, Saint-Nicolas y Ans (non puntuable).

Sicasí, Sart-Tilmar foi sustituyida en 2008 por Roche aux Faucons coles mires d'escoyer más la carrera.[2] Amás, en 2010 antes de La Redoute y dempués de Rosier incluyéronse les cotes de Maquisard y Mont-Theux en sustitución de Vecquée, coles mires de quitar llanu ente'l mentáu Rosier (a unos 70 km de meta) y La Redoute (a unos 35 km de meta), cambéu qu'apenes tuvo incidencia nel desenvolvimientu de la carrera. Por cuenta de obres na cota de Roche aux Faucons esta foi sustituyida pola cota más tendida de Colonsner en 2013.[3]

Cotes o puerto edición 2012 editar

 
Percorríu de la Liexa-Bastogne-Liexa 2012.
  • Provincia de Luxemburgu
    • Cota de Ny (km 57,5) : Xubida de 1,8 km a 6 %
    • Cota de La Roche-en-Ardenne (km 82,5) : Xubida de 2,9 km a 5,9 %
    • Cota de Saint-Roch (km 128,5) : Xubida de 1 km a 11,2 %
  • Provincia de Liexa
    • Cota de Wanne (km 171) : Xubida de 2,2 km a 7,7 %
    • Cota de Stockeu (km 177,5) : Xubida de 1,1 km a 11,6 %
    • Cota de la Haute-Levée (km 183) : Xubida de 3,4 km a 6 %
    • Cota du Rosier (km 195,5) : Xubida de 3,9 km a 6,3 %
    • Cota de la Vecquée (km 208) : Xubida de 3,2 km a 6,2 %
    • Cota de La Redoute (km 225) : Xubida de 2,3 km a 7,4 %
    • Cota de Sprimont (km 232.5) : Xubida de 1,5 km a 5 %
    • Côte de la Roche-aux-faucons (km 246) : Xubida de 1,6 km a 10 %
    • Cota de Saint-Nicolas (km 252) : Xubida de 0,9 km a 11 %

Liexa-Bastogne-Liexa sub-23 editar

Dende 1986 apuéstase tamién la Liexa-Bastogne-Liexa sub-23 (en francés y oficialmente: Liège-Bastogne-Liège Espoirs) que ye una Liexa-Bastogne-Liexa llindada a corredores sub-23, apostándose una selmana antes de la so homónima ensin llimitación d'edá.

Les sos primeres ediciones fueron amateur hasta la creación de los Circuitos Continentales UCI en 2005 cuando empezó a formar parte del UCI Europe Tour los dos primeros años na categoría 1.2; dempués na categoría creada nel 2007 tamién dientro de la última categoría profesional: 2.Ncup (Copa de les Naciones UCI); y finalmente na categoría específica creada en 2007 pa corredores sub-23, pero tamién dientro de la última categoría profesional: 1.2O.[4]

Tien unos 180 km nel so trazáu, unos 80 km menos que la so homónima ensin llimitación d'edá[5][1] anque con similares cotes.

A diferencia de la so homónima ensin llimitación d'edá, nun ta entamada por ASO (organizadora tamién del Tour de Francia ente otres).

Palmarés editar

 
El luxemburgués Andy Schleck na Cota de la Roche aux Faucons.
 AñuGanadorSegunduTerceru
1892  Léon Houa  Léon Lhoest  Louis Rasquinet
1893  Léon Houa  Michel Borisowski  Charles Collette
1894  Léon Houa  Louis Rasquinet  René Nulens
1908  André Trousselier  Alphonse Lauwers  Henri Dubois
1909  Victor Fastre  Eugène Charlier  Paul Deman
1911  Joseph Van Daele  Armand Lenoir  Victor Kraenen
1912  Omer Verschoore  Jacques Coomans  André Blaise
1913  Maurice Moritz  Alphonse Fonson  Hubert Noel
1919  Léon Devos  Henri Hanlet  Arthur Claerhout
1920  Léon Scieur  Lucien Buysse  Jacques Coomans
1921  Louis Mottiat  Marcel Lacour  Jean Rossius
1922  Louis Mottiat  Albert Jordens  Laurent Seret
1923  René Vermandel  Jean Rossius  Félix Sellier
1924  René Vermandel  Adelin Benoît  Jules Matton
1925  Georges Ronsse  Gustaaf Van Slembrouck  Louis Eelen
1926  Dieudonné Smets  Joseph Siquet  Alexis Macar
1927  Maurice Raes  Jean Hans  Joseph Siquet
1928  Ernest Mottard  Maurice Raes  Emile Van Belle
1929  Alphonse Schepers  Gustave Hembroeckx  Maurice Raes
1930  Hermann Buse  Georges Laloup  François Gardier
1931  Alphonse Schepers  Marcel Houyoux  Jules Deschepper
1932  Marcel Houyoux  Léopold Roosemont  Gérard Lambrechts
1933  François Gardier  Roger Dewolf  Albert Bolly
1934  Théo Herckenrath  Mathieu Cardynaels  Jef Moerenhout
1935  Alphonse Schepers  Frans Bonduel  Louis Hardiquest
1936  Albert Beckaert  Gilbert Levae  Jozef Horemans
1937  Éloi Meulenberg  Gustaaf Deloor  Julien Heernaert
1938  Alfons Deloor  Marcel Kint  Félicien Vervaecke
1939  Albert Ritserveldt  Cyriel Van Overberghe  Edward Vissers
1943  Richard Depoorter  Joseph Didden  Stan Ockers
1945  Jan Engels  Edward Van Dijck  Jef Moerenhout
1946  Prosper Depredomme  Albert Hendrickx  Triphon Verstraeten
1947  Richard Depoorter  Raymond Impanis  Florent Mathieu
1948  Maurice Mollin  Raymond Impanis  Louis Caput
1949  Camille Danguillaume  Adolph Verschueren  Roger Gyselinck
1950  Prosper Depredomme  Jean Bogaerts  Edward Van Dijck
1951  Ferdinand Kübler  Germain Derycke  Wout Wagtmans
1952  Ferdinand Kübler  Henri Van Kerckhove  Jean Robic
1953  Alois De Hertog  Maurice Diot  Raoul Rémy
1954  Marcel Ernzer  Raymond Impanis  Ferdinand Kübler
1955  Stan Ockers  Raymond Impanis  Jean Brankart
1956  Fred De Bruyne  Richard Van Genechten  Alex Close
1957  Germain Derycke
  Frans Schoubben
  Marcel Buys
1958  Fred De Bruyne  Jan Zagers  Jos Theuns
1959  Fred De Bruyne  Frans Schoubben  Frans De Mulder
1960  Albertus Geldermans  Pierre Everaert  Jef Planckaert
1961  Rik Van Looy  Marcel Rohrbach  Armand Desmet
1962  Jef Planckaert  Rolf Wolfshohl  Claude Colette
1963  Frans Melckenbeeck  Pino Cerami  Vittorio Adorni
1964  Willy Bocklant  Georges Van Coningsloo  Vittorio Adorni
1965  Carmine Preziosi  Vittorio Adorni  Martin Van Den Bossche
1966  Jacques Anquetil  Victor Van Schil  Willy In 't Ven
1967  Walter Godefroot  Eddy Merckx  Willy Monty
1968  Valere Van Sweevelt  Walter Godefroot  Raymond Poulidor
1969  Eddy Merckx  Victor Van Schil  Barry Hoban
1970  Roger De Vlaeminck  Frans Verbeeck  Eddy Merckx
1971  Eddy Merckx  Georges Pintens  Frans Verbeeck
1972  Eddy Merckx  Wim Schepers  Walter Godefroot
1973  Eddy Merckx  Frans Verbeeck  Walter Godefroot
1974  Georges Pintens  Walter Planckaertdeclaráu desiertu
1975  Eddy Merckx  Bernard Thévenet  Walter Godefroot
1976  Joseph Bruyère  Freddy Maertens  Frans Verbeeck
1977  Bernard Hinault  André Dierickx  Dietrich Thurau
1978  Joseph Bruyère  Dietrich Thurau  Francesco Moser
1979  Dietrich Thurau  Bernard Hinault  Daniel Willems
1980  Bernard Hinault  Hennie Kuiper  Ronny Claes
1981  Josef Fuchs  Stefan Mutterdeclaráu desiertu
1982  Silvano Contini  Alfons De Wolf  Stefan Mutter
1983  Steven Rooks  Giuseppe Saronni  Pascal Jules
1984  Sean Kelly  Phil Anderson  Greg LeMond
1985  Moreno Argentin  Claude Criquielion  Stephen Roche
1986  Moreno Argentin  Adrie van der Poel  Dag Erik Pedersen
1987  Moreno Argentin  Stephen Roche  Claude Criquielion
1988  Adrie van der Poel  Michel Dernies  Robert Millar
1989  Sean Kelly  Fabrice Philipot  Phil Anderson
1990  Eric Van Lancker  Jean-Claude Leclercq  Steven Rooks
1991  Moreno Argentin  Claude Criquielion  Rolf Sørensen
1992  Dirk De Wolf  Steven Rooks  Jean-François Bernard
1993  Rolf Sørensen  Tony Rominger  Maurizio Fondriest
1994  Evgeni Berzin  Lance Armstrong  Giorgio Furlan
1995  Mauro Gianetti  Gianni Bugno  Michele Bartoli
1996  Pascal Richard  Lance Armstrong  Mauro Gianetti
1997  Michele Bartoli  Laurent Jalabert  Gabriele Colombo
1998  Michele Bartoli  Laurent Jalabert  Rodolfo Massi
1999  Frank Vandenbroucke  Michael Boogerd  Maarten den Bakker
2000  Paolo Bettini  David Etxebarria  Davide Rebellin
2001  Oscar Camenzind  Davide Rebellin  David Etxebarria
2002  Paolo Bettini  Stefano Garzelli  Ivan Basso
2003  Tyler Hamilton  Iban Mayo  Michael Boogerd
2004  Davide Rebellin  Michael Boogerd  Alekszandr Vinokurov
2005  Alekszandr Vinokurov  Jens Voigt  Michael Boogerd[6]
2006  Alejandro Valverde  Paolo Bettini  Damiano Cunego
2007  Danilo Di Luca  Alejandro Valverde  Fränk Schleck
2008  Alejandro Valverde  Davide Rebellin  Fränk Schleck
2009  Andy Schleck  Joaquim Rodríguez  Davide Rebellin
2010  Alekszandr Vinokurov  Alexandr Kolobnev  Philippe Gilbert
2011  Philippe Gilbert  Fränk Schleck  Andy Schleck
2012  Maxim Iglinskiy  Vincenzo Nibali  Enrico Gasparotto
2013  Daniel Martin  Joaquim Rodríguez  Alejandro Valverde
2014  Simon Gerrans  Alejandro Valverde  Michał Kwiatkowski
2015  Alejandro Valverde  Julian Alaphilippe  Joaquim Rodríguez
2016  Wout Poels  Michael Albasini  Rui Costa
2017  Alejandro Valverde  Daniel Martin  Michał Kwiatkowski
2018  Bob Jungels  Michael Woods  Romain Bardet
2019  Jakob Fuglsang  Davide Formolo  Maximilian Schachmann
2020  Primož Roglič  Marc Hirschi  Tadej Pogačar
2021  Tadej Pogačar  Julian Alaphilippe  David Gaudu
2022  Remco Evenepoel  Quinten Hermans  Wout van Aert
2023  Remco Evenepoel  Thomas Pidcock  Santiago Buitrago
2024

Palmarés por países editar

País Victories Postreru vencedor
  Bélxica 58 Philippe Gilbert en 2011
  Italia 12 Danilo Di Luca en 2007
  Suiza 6 Oscar Camenzind en 2001
  Francia 5 Bernard Hinault en 1980
  Países Baxos 4 Wout Poels en 2016
  España 4 Alejandro Valverde en 2017
  Kazakstán 3 Maxim Iglinskiy en 2012
  Irlanda 3 Daniel Martin en 2013
  Luxemburgu 3 Bob Jungels en 2018
  Alemaña 2 Dietrich Thurau en 1979
  Dinamarca 1 Rolf Sørensen en 1993
  Estaos Xuníos d'América 1 Tyler Hamilton en 2003
  Rusia 1 Yevgeni Berzin en 1994
  Australia 1 Simon Gerrans en 2014

Estadístiques editar

Más victories editar

Victories Ciclista País Añu
5 Eddy Merckx   Bélxica 1969, 1971, 1972, 1973 y 1975
4 Moreno Argentin   Italia 1985, 1986, 1987 y 1991
Alejandro Valverde   España 2006, 2008, 2015 y 2017
3 Léon Houa   Bélxica 1892, 1893 y 1894
Alphonse Schepers   Bélxica 1929, 1931 y 1935
Fred De Bruyne   Bélxica 1956, 1958 y 1959
2 Louis Mottiat   Bélxica 1921 y 1922
René Vermandel   Bélxica 1923 y 1924
Richard Depoorter   Bélxica 1943 y 1947
Prosper Depredomme   Bélxica 1946 y 1950
Ferdi Kübler   Suiza 1951 y 1952
Joseph Bruyère   Bélxica 1976 y 1978
Bernard Hinault   Francia 1977 y 1980
Sean Kelly   Irlanda 1984 y 1989
Michele Bartoli   Italia 1997 y 1998
Paolo Bettini   Italia 2000 y 2002
Alexandre Vinokourov   Kazakstán 2005 y 2010

Victories consecutives editar

Ver tamién editar

Notes y referencies editar

Enllaces esternos editar