Linköping (Tocante a esti soníu [ˈlɪnɕøːpɪŋ] ) ye una ciudá alcontrada al sur de Suecia. Sede del conceyu de Linköping con 146.154 habitantes (2010) y la capital de la Provincia d'Östergötland. Linköping ye tamién la sede episcopal de la Diócesis de Linköping (Ilesia de Suecia).

Linköping
Alministración
PaísBandera de Suecia Suecia
Provincies provincia d'Östergötland
Conceyu Linköpings
Tipu d'entidá área urbana de Suecia (es) Traducir[1]
Nome oficial Linköping (sv)[2]
Códigu postal 58X XX
Xeografía
Coordenaes 58°24′34″N 15°37′32″E / 58.409418°N 15.625656°E / 58.409418; 15.625656
Linköping alcuéntrase en Suecia
Linköping
Linköping
Linköping (Suecia)
Superficie 37.43 km²
Altitú 45 m
Demografía
Población 115 682 hab. (31 avientu 2020)
Porcentaxe 100% de Linköpings
24.49% de provincia d'Östergötland
1.1% de Suecia
Densidá 3090,62 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 013
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes ensin valor
linkoping.se
Cambiar los datos en Wikidata

Linköping ye'l centru d'una antigua rexón cultural y celebró la so 700 aniversariu en 1987. Anguaño Linköping ye conocíu pola Universidá de Linköping y la so industria tecnolóxico. Apoderando l'horizonte de la ciudá dende una gran distancia atópase la torre de la la catedral.

La ciudá ta asitiada al sur del llagu Roxen onde la carretera principal dende Estocolmu escontra Helsingborg crucia'l ríu Stångån.

Esta carretera yera parte de la ruta Eriksgata que'l nuevu rei electu tenía que percorrer acordies cola llei sueca medieval. Na rede de carreteres del sieglu XX, de primeres llamábase Riksettan (autopista nacional 1). Anguaño denominar E4 y foi desdoblada p'arrodiar la ciudá pel norte. Otra contribución a les escelentes comunicaciones de Linköping ye la so situación na principal vía ferrial que coneuta Estocolmu con Malmö y la capital danesa Copenḥague. Tamién tien un aeropuertu secundariu.

Historia editar

 
Catedral de Linköping.
 
Hunnebergsgatan: Cai antigua en Linköping.

El nome de la ciudá probablemente provién de l'asamblea Lionga ting que, acordies cola llei ostrogoda medieval yera l'asamblea más importante d'Östergötland. La llocalización exacta de la Lionga ye desconocida, pero atópase en dalgún llugar a lo llargo d'Eriksgata.

Históricamente, Linköping ye famosa por ser una bien antigua diócesis, la segunda de Suecia (dientro de les sos fronteres anteriores a 1658) namái por detrás de Skara. La primer vegada que se menta esta diócesis ye en 1104 na llamada "Llista de Florencia" (Lionga. Kaupinga). El monesteriu de Vreta Kloster cerca del llagu Roxen al norte de Linköping foi establecíu en 1128, y les partes más antigües de la catedral son del sieglu XII. En numberoses ocasiones, hubo intentos de crear una archidiócesis sueca separada con sede en Linköping, anque esto consiguióse en 1164, Upsala foi la escoyida.

Los centros relixosos tendíen a convertise en centros educativos, y Linköping nun foi una esceición. Pueden ser alcontraos muertes d'una escuela catedralicia dende 1266. En 1627 foi fundada l'actual Katedralskolan, faciendo que sía'l segundu gymnasium más antiguu de Suecia.

Amás, Linköping foi la sede del alcuerdu final sobre la disputa ente'l rei Segismundo III Vasa y el so tíu'l Duque Carlos, vencedor na batalla de Stångebro (güei un campu de deportes cerca de Linköping) el 25 de setiembre de 1598. Esto llevó al ascensu al tronu de Carlos (de facto nel Riksdag en Linköping en 1600 y formalmente cuatro años más tarde) y a la fin de la curtia Unión suecu-polaca, según a la execución de cinco de los opositores a Carlos na plaza mayor de Linköping el 20 de marzu de 1600, nel conocíu como Bañu de sangre de Linköping.

Linköping foi una ciudá relativamente pequeña hasta 1937, cuando foi creada la industria aeronáutico Saab, empecipiando un periodu de rápida espansión. La Universidá de Linköping foi fundada nos años 60. Güei la ciudá ye un centru d'alta teunoloxía ya industria del software.

Cultura editar

 
Sede de la compañía de servicios rexonal , Tekniska Verken, en Stångebro.

Linköping ye la sede del Muséu del Condáu de Östergötland y la Orquesta Sinfónica de Linköping. La ciudá ye una de les sedes de los Díes Musicales de Östergötland cada branu, y acueye el Festival de Estudiantil d'Orquestes en mayu cada dos años. Unu de los coros más notables en Linköping ye'l Coru de voces masculines de la Universidá de Linköping.

Cuando l'área alredor de la plaza mayor foi rediseñáu nos 60 y munches cases antigües fueron destruyíes, dalgunes d'elles fueron movíes a Gamla Linköping (Viejo Linköping), na parte oeste de la ciudá, cerca del campus principal de la universidá. Ye un muséu viviente y un llugar de visita bien popular tantu pa turistes como para residentes.

Na céntrica cai Ågatan atópense dellos pubs y restoranes. Tamién ellí atópense munches de les discoteques de la ciudá, como Harry's, BK y Platå.

Deportes editar

Linköping tien equipos piqueros en voleibol (Team Valla/LiU) y ḥoquei sobre xelu (Linköpings HC). L'equipu de ḥoquei aliar col equipu de fútbol femenín y creó'l Linköpings FC, que xuega na división d'honor. L'equipu ganó la Damallsvenskan, la máxima división de fútbol femenín, en 2009 y delles vegaes la Copa de Suecia.

Pero la ciudá sigue escareciendo d'un equipu de fútbol masculino de categoría colos modestos FC Linköping City y AFK Linköping na cuarta y quinta división sueca, herederos de los sumíos FK Linköping y Linköping FF.

Industria editar

Uno de los mayores emplegadores en Linköping ye Saab que, ente otros productos fabrica los aviones de combate SAAB Gripen y fabricó aviones de pasaxeros como'l SAAB 340. La ciudá tamién tien una fuerte presencia d'industries de Teunoloxíes de la Información como Sectra, Industrial & Financial Systems (IFS), Ericsson y munches otres.

Economía editar

La ciudá tamién tien una fuerte presencia nes industries basaes en teunoloxía de la información, tales como Sectra, IFS (Sistemes Industriales y Financieres), Motorola, Ericsson, Cambéu Salú Systems AB, y munchos otros. Toyota Industries Sweden AB tien presencia en Linköping, como una de los sos filiales, BT Industries, y atópase nes cercaníes de Mjölby. El Muséu de la Fuercia Aérea Sueca atópase cerca de la ciudá.

 
Castiellu

Tresporte editar

La ciudá ta asitiada al sur del llagu Roxen (que ye parte de los caminos d'agua más importante históricamente como Motala Ström y la Canal Göta) onde la E4, columna vertebral de la carretera de Suecia, que crucia'l ríu Stangan (y un pocu kanal). La so situación na principal llinia de ferrocarril que coneuta'l sur d'Estocolmu (<2 hores de distancia) con Malmö y capital danesa de Copenhague (3 hores y media de distancia) contribúi a les escelentes comunicaciones de Linköping. Tamién hai un aeropuertu internacional, Linköping City Airport con conexones diaries a Ámsterdam (50min 1h) y Copenḥague.

Clima editar

   Parámetros climáticos permediu de Linköping-Malmslätt  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima absoluta (°C) 11.7 14.3 18.7 26.9 30.5 34.5 34.3 34.6 28.2 21.6 15.0 12.5 34.6
Temperatura máxima media (°C) 0.5 0.7 5.2 11.8 16.4 20.0 22.6 21.3 16.9 10.3 5.5 2.2 11.1
Temperatura media (°C) -2.2 -2.2 1.0 6.2 10.8 14.3 17.3 16.3 12.2 6.7 3.0 -0.5 6.9
Temperatura mínima media (°C) -4.9 -5.1 -3.2 0.6 5.2 8.7 12.0 11.2 7.5 3.1 0.4 -3.2 2.6
Temperatura mínima absoluta (°C) -32.0 -30.4 -27.0 -16.0 -5.2 -1.4 3.0 1.2 -4.3 -11.1 -18.3 -27.6 -32.0
Precipitación total (mm) 35.4 23.8 28.5 31.0 37.5 44.5 65.7 61.1 58.8 44.3 46.0 39.3 515.9
Fonte nº1: SMHI[3]
Fonte nº2: SMHI Monthly Data 2002–2015[4]

Ciudaes hermaniaes con Linköping editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Tätorter 2015; befolkning 2010–2018, landareal, andel som överlappas av fritidshusområden. Data de consulta: 1r setiembre 2017. Editorial: Oficina Nacional de Estadística. Data d'espublización: 5 abril 2017.
  2. Afirmao en: Statistiska tätorter 2018 – befolkning, landareal, befolkningstäthet. Data d'espublización: 24 ochobre 2019. Editorial: Oficina Nacional de Estadística.
  3. «Precipitation Normals 1961–1990». Swedish Meteorological and Hydrological Institute (code 8524).
  4. «SMHI Monthly Data 2002–2015». SMHI (2 April 2016).

Enllaces esternos editar