Llingües bereberes septentrionales

Les llingües bereberes septentrionales son una sub-familia de les llingües bereberes falaes d'un estremu a otru del Magreb. La so continuidá romper pola espansión del Árabe, y en menor midida pol subgrupu Zenati, que, anque ensin batura a duldes los bereberes septentrionales, comparten ciertes innovaciones que nun atopen nes llingües circundantes, un notable anidiar de k a sh o ch, y la falta de a- en ciertes pallabres, como "mano" (afus vs. fus). Inclúi (Llingües con más de 15 millones de falantes):

Llingües bereberes septentrionales
Distribución xeográfica Norte d'África
Países  Marruecos
Bandera d'Arxelia Arxelia
 Libia
Bandera de Tunicia Tunicia
 Mauritania
 Exiptu
Filiación xenética

Afroasiáticu
  Bereber

    Bereber septentrional
Subdivisiones Bereber zenati
Bereber cabilio
Bereber chenoua
Bereber del Atles
Códigu Glottolog kaby1244 y zena1250
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llendes orientales paecen ser difusos: delles fontes inclúin la llingua nafusi y el ghadames, ente qu'otres non. La mayoría de les fontes tán d'alcuerdu al respective de que los ghadames ta per fora de los bereberes septentrionales, pero Ethnologue non.

Nun hai una respuesta autorizada a la dulda de cuál d'éstos describir como una "llingua" versus un "dialeutu", dellos académicos vieron a los bereberes septentrionales sinón a toles llingües bereberes como dialeutos d'una sola llingua, mientres otros surdieron con cuentes muncho más altes. Sía que non, la comprensibilidad mutua ente les llingües bereberes septentrionales ye alta, anque non perfecta.

Comparanza léxica editar

Los numberales del 1 al 10 en distintes llingües bereberes septentrionales son:

GLOSA Atles Taqabaylit Zenati Tarifit PROTO-
BERBER Sep.
Tamazight Tashelhit Tagargrent
'1' ʎiwən yan ʎiwɘn iggən (m.)
iygən (f.)
iʒən *iggən
'2' siːn ensin siːn sənn (m.)
sənnət (f.)
(θnayən) *siːn
'3' qrɑdˤ kradˤ (θlaθa) ʃllabráiˤ (m.)
ʃllabráiˤt (f.)
(θraθa) *qrɑdˤ
'4' ukuz kozˤ (rˤʌbʕa) kkʷəzˤ (m.)
kkʷəzˤt (f.)
(arˤbˤa) *kuzˤ
'5' smus smːus (χʌmsɐ) səmːəs (m.)
səmːəst (f.)
(xamsa) *səmːus
'6' sˤdis sdˤis (sɜt͡sɐ) sˤəsˤː (m.)
sˤəsˤːət (f.)
(sətta) *sdˤis
'7' sa (sʌbʕa) sa (m.)
sat (f.)
(səβˤa) *sa
'8' tˤɒm tam (θmʌɲa) tam (m.)
tamət (f.)
(θəminiya) *tˤam
'9' tzzɐ tzˤa (tʌsʕɒ) təsː (m.)
təsːət (f.)
(tsˤa) *tzˤa
'10' mrɑw mraw (ʕʌʃrin) maraw (m.)
mrawət (f.)
(ˤəʃra) *maraw

Les formes ente paréntesis son adautaciones de préstamos léxicos del árabe. Los numberales estremen forma masculina y forma femenina, cuando se da una sola forma ésta ye la de masculín.


Referencies editar

Enllaces esternos editar