Llingües eslaves meridionales

familia llingüística

Les llingües eslaves meridionales o llingües sudeslavas constitúin una de los trés divisiones principales de les llingües eslaves, les llingües d'esti grupu estremar en dos rames:

Llingües eslaves meridionales
Distribución xeográfica Europa oriental meridional
Países  Bulgaria
 Macedonia del Norte
Bandera de Bosnia y Herzegovina Bosnia y Herzegovina
Bandera de Serbia Serbia
Bandera de Croacia Croacia
Bandera d'Eslovenia Eslovenia
Bandera de Montenegru Montenegru
Filiación xenética

Indoeuropéu
  Baltoeslavo
    Eslavu

      Eslavu meridional
Subdivisiones eslovenu, croata, serbocroata, Macedoniu, búlgaru, montenegrín, Bosniu, Serbiu y eslavu eclesiásticu
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]


  1. Dialeutu kajkaviano (parte de los croates), dialeutu chakaviano (parte de los croates), dialeutu shtokaviano (restu de los serbo-croates), dialeutos de transición: Torlak (restu de los serbios, búlgaru, macedoniu).

Clasificación de la rellación cultural y les llingües eslaves del Sur editar

Les llingües eslaves del este pertenecen al "círculu cultural" del cristianismu ortodoxu. Amás, tuvieron espuestes a la fuerte influencia de la llingua y la cultura griega, como lo demuestra la so escritura, la llamada escritura cirílico. Igualmente, tán influyíes pola cultura oriental, que dexó la so marca nuna serie de pallabres turques.

Les llingües eslaves del oeste pertenecen al círculu cultural católicu; estes llingües fueron espuestos a la fuerte influencia de la llingua llatina y la cultura occidental. La so escritura oficial ye nel alfabetu llatín.


Esti subgrupu pertenez al grupu de les Llingües eslaves.

Comparanza léxica editar

Los numberales en diverses llingües eslaves meridionales:[1]

GLOSA Occidental Oriental PROTO-
ESLAVU
MERIDIONAL
Croata Eslovenu Búlgaru Macedoniu Eslavu
eclesiásticu
1 jedan
ˈjedan
edna
ˈɛː́dən
edin
yˈdin
eden
ˈeden
jedinŭ *jedinŭ
2 dva
dvaː
dva
dˈvaː
dva
dva
dva
dva
diva *dŭva
3 tři
triː
tri
tˈrìː
tri
tri
tri
tri
trije *trĭje
4 četiri
ˈʧetri
štiri
ʃˈtíːri
četiri
ˈʧetiri
četiri
ˈʧetiri
četyre *četɨre
5 pet
peːt
pet
ˈpèːt
pet
pet
pet
pet
pętĭ *pętĭ
6 šest
ʃyːst
šest
ʃèːst
šest
ʃest
šest
ʃest
šestĭ *šestĭ
7 sedam
ˈsedam
sedem
ˈséːdəm
sedem
ˈsedem
sedum
ˈsedum
sedmĭ *sedmĭ
8 osam
ˈosam
osem
ˈóːsəm
osem
ˈosem
osum
ˈosum
osmĭ *osmĭ
9 devet
ˈdevet
devet
dɛˈvèːt
devet
ˈdevet
devet
ˈdevet
devętĭ *devętĭ
10 deset
ˈdeset
deset
dɛˈsèːt
deset
ˈdeset
deset
ˈdeset
deasętĭ *deasętĭ

Ver tamién editar

Referencies editar