Llingües kiowa-tañoanas

Les llingües kiowa-tañoana son una familia de llingües indíxenes americanes falaes en Nuevu Méxicu, Kansas, Oklahoma y Texas.

Llingües kiowa-tañoanas
Distribución xeográfica América del Norte
Países  Estaos Xuníos d'América
Falantes ~12 700 (1981)[1]
~6200 (2009)[2]
Filiación xenética Azteca-tañoano (?)
Subdivisiones Kiowa
Tewa
Tiwa
Jémez (towa)Tano subfamily (en) Traducir y Idioma kiowa
Códigu Glottolog kiow1265
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Dientro de la familia'l grupu tañoano ta formáu poles llingües tewa, tigua y towa o jémez. El tigua presenta diferencies ente los sos dialeutos septentrionales (taos, picurís), los sos dialeutos meridionales (Sandía, Isleta, Isleta del sur, Piro). Estes llingües falar na so mayoría la rexón habitada polos indios pueblo en Nuevu Méxicu. Per otru llau, el grupu kiowa representáu na actualidá por una sola llingua, falada en suroeste d'Oklahoma, y que primeramente ocupaba un territoriu más ampliu estremáu ente Nuevu Méxicu, Texas y Oklahoma. Esisten otres llingües escastaes del subgrupu piro que se consideren más cercanes al grupu tañoano.

Clasificación editar

Llingües de la familia editar

Nun esiste un consensu completu sobre la ramificación y diversificación de la familia kiowa-tanoana, anque una propuesta con gran aceptación ye la siguiente:[3]

Kiowa-Tañoana 


Kiowa: 1000 falantes (1980);[4] 1100 (2000)[5]


 Tiwa 

Septentrional 


Taos: 803 (1990)[6]



Picurís: 101 (1990)[6]




Tigua Meridional: 1500 (1980);[4] 1630 (1980)[7]



Piro (†, estinguíu)




Tewa: 2000 (1980);[4] 1300 (2000)[8]



Jemez (o Towa): 1000 (1980);[4] 1300 (1990)[9]



=== Rellaciones con otres llingües Diversos autores postularon qu'esiste dalgún parentescu alloñáu ente les llingües kiowa-tañoanas y les llingües uto-azteques (hipótesis azteco-tañoana) pero la evidencia ye escasa ta lloñe de ser concluyente (na seición de léxicu puede comprobase que delles formes kiowa-tanoanas guarden dalguna paecencia coles formes uto-azteques, pero por sigo mesmes eses coincidencies nun dexen dar de cierto el parentescu).

Carauterístiques comunes editar

Fonoloxía editar

La tabla de más embaxo[10] reflexa l'inventariu consonánticu reconstruyíu pal proto-Kiowa-Tañoano, la proto-llingua que daría llugar a les llingües kiowa-tanoanas actuales, tal como foi reconstruyíu por Hale (1967) basándose nes correspondencies regulares en posición inicial:

Llabial Alveolar Velar Llabiu-
velar
Glotal
Oclusiva sonora *b *d (*g) *gʷ
sorda *p *t *c *k *kʷ
glotalizada *pʼ *tʼ *cʼ *kʼ *kʷʼ
aspirada *pʰ *tʰ *cʰ *kʰ *kʷʰ
Nasal *m *n
Fricativa *s *h
Semivocal *w

Los signos /c, cʼ, cʰ/ son los signos emplegaos del AFA para africaes (en IPA se denotan como /ʦ, ʦʼ, ʦʰ/). La evidecia en favor de /*g/ deriva de los prefixos; el fonema /*g/ nun apaez en posición inicial estricta y por tanto, equí indícase ente paréntesis. Hale tamién reconstrúi la traza de nasalidá pa les vocales nasales. La calidá vocálica y otres carauterístiques prosódiques como la cantidá vocálica, el tonu o l'acentu inda nun fueron puramente reconstruyíes. A pesar d'eso Hale (1967) esboza dellos conxuntos de correspondencies qu'inclúin la cantidá vocálica.

La siguiente table ilustra les correspondencies fonétiques ente les consonantes iniciales reconstruyíes pal proto-kiowa-taño y los correspondientes soníos nes llingües modernes:

Consonantes iniciales na protollingua y nes llingües modernes
PROTO-
KIOWA-TAÑO
Taos Tewa Jemez Kiowa PROTO-
KIOWA-TAÑO
Taos Tewa Jemez Kiowa
consonante contestu
fonéticu
*h h h [11] h *dz j j, dʒ z d
ʔ ʔ ʔ *d ante vocal oral l d d
*p p p p p ante vocal nasal n n n
*pʼ *n n
*pʰ f ɸ *w w w w j
*b m m m b *ɡʷ ɡ
*m m (*ɡ) k ɡ k
*t t t t t *k k k
*ts [12] ts s *kʷ ɡ
*tʰ θ ʃ *kʷʼ kʷʼ kʷʼ
*tsʰ s s *kʼ
*s ɬ c[13] s *kʰ x x h
*tʼ *kʷʰ
*tsʼ tʃʼ[14] tsʼ

Como puede comprobase na tabla anterior, diéronse un bon númberu de tracamundios de soníos o perdes de contrastes fonémicos nes distintes llingües

Morfoloxía editar

Los pronomes personales nes llingües kiowa-taño estremen ente trés persones gramaticales. Anque'l piro y el tewa estremen sistemática'l singular del plural, en tiwa y kiowa les formes de plural son idéntiques a les de singular:[15]

PERSONA Kiowa Tigua Tewa Piro proto-KT proto-UA
non- na-oé *na- *ni-
ám ʔą ʔų y-kié im- *im-
ąwaną wa

Onde s'emplegó la grafía <ą, ų> representa a les vocales nasales /an, on/.

Otru aspeutu gramatical interesante ye la esistencia de oposción ente diátesis direuta/inversa.

Comparanza léxica editar

Numberales editar

Los numberales para distintes llingües kiowa-tañoanas son:[16]

GLOSA Kiowa-Towa Tewa-Tiwa PROTO-
KIOWA-TAÑO
Jemez Kiowa Tewa Tiwa
septen.
Tiwa
merid.
'1' pˀɨ̜ páːgɔ̀ wîʔ wẽ́mò ˈwimˀa *pɨmˀa
'2' wî(š) jíː wíye wíʔìnò ˈwisi *wiʦʰi
'3' (tá) pʰã́ò poeye pôyùo ˈpacɔᵃ *payuwo
'4' wíː(l) jíkjá yôenu wìanò wiᵃn *wian-
'5' pˀįːtˀō ʔɔ̃́ntˀɔ̀ pˀa̹ːnú pˀônyùo ˈpˀandɔᵃ *pˀanto
'6' mį́ːtʸī mɔ́sɔ́ mõ̂ɬì ˈmaɬi *masi
'7' sɨ́ pã̀nsẽ́ ʦé ʦù shú *ʦɨ
'8' hɨ́ jáʦẽ́ khâːve xʷílì hwiři *kʷʰidi
'9' hɨ̜̄ kɔ́ʦẽ́ whä̜ːnu xʷiẽ̀ hɔ̃ᵃ *kʷʰiã-
'10' tǽ̜pʼɨ̜ kɔ́kʰĩ̀ tä̜ tẽ́kʔɵtim ˈtiðɜhɜm *tæn-

El términu pa '3' del jemez ye un préstamu del navajo. El tiwa septentrional correspuende a la variedá de Taos.

Cognados editar

De siguío preséntense dalgunos cognaos que sofiten les correspondencies examiandas nel apartáu de fonoloxía:[17]

 Taos   Tewa   Jemez   Kiowa  GLOSA
*b mɑ̃ mãʔ mĩ́ː 'llevar'
*m mæ̃̀n- mãn mãté mɔ̃ː-dɔ 'mano'
*d (+ V) līlū- diː délʔɨː 'gallu'
*d (+ Ṽ) ˈnæ̃̄m- nãn nṍː dɔ̃-m 'arena' (en Taos), 'suelu' (en Tewa, Kiowa),
'espaciu' (en Jemez)
*n næ̃̄ nãː nĩ́ː nɔ̃ː 1ª del signular
*ts ˈtʃī tsíː ta 'güeyu'
*t tũ̀ tṹ tɨ̃́ tõ- 'dicir'
*tsʰ sũ̀ sũwẽ sɨ̃́ tʰõ-m 'beber'
*tʰ ˈtʰɤ̄ θáː ʃó tʰa- 'romper' (en Taos, Tewa, Jemez),
'estropiar enforma' (en Kiowa)
*ts' ˈtʃʼɑ̄- tʼɔ-l 'fégadu'
*t' tʼɑ́- tʼon tʼaː tʼɔː 'antílope'
*dz jɑ̄- zǽː 'cantar' (en Taos, Jemez),
'cantar' (en Kiowa)

Similaridades col utoazteca editar

Dalgunos exemplos de formes léxiques comparaes en kiowa, en tewa[18] y en proto-utoazteca.[19]

GLOSA Kiowa Tewa Tigua proto-UA
'unu' pa wî' nnan *sēme
'dos' yi wíyeh wi'i nn *wo-/*wa-
'trés'

poeyeh

payua *pahi
'cuatro' yige yôenu *nawi
'cinco'

p'ą́ąnú

p'anyua *māko
'home' ch'i sen soan *ti-/*taka
'muyer' ma kwee *hupi
'sol' pay than *ta(w)-
'lluna' p'ahy p'óe *meya
'agua' t'on p'oe p'â *pā

Referencies editar

  1. Probablemente esta cifra referir al grupu étnicu, non al númberu de falantes puramente dichu.
  2. Ethnologue:Statistical summaries
  3. Davis, Irvine. (1979)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, páxs. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8.
  5. Ethnologue report for language code: kiowa
  6. 6,0 6,1 Ethnologe report for language code: tiwa, northern
  7. Ethnologue report for language code: tiwa, southern
  8. Ethnologue report for language code: tewa
  9. Ethnologue report for language code: jemez
  10. The Americanist phonetic symbols differ from the IPA: Amer. < c > = IPA < ts >, Amer < ʒ > = IPA < dz >.
  11. El símbolu de "conxuntu vacíu" ∅ representa la perda fonética de la consonante.
  12. Taos (y tamién Picuris) /tʃ/ varia ente la postalveolar [tʃ] y l'alveolar [ts].
  13. Hale (1967) trescribe esta consonante como la palatalizada [tʸ] in Hale (1967), frente a [kʸ] usada n'Hale (1962).
  14. Taos (y Picuris) /tʃʼ/ varia ente la postalveolar [tʃʼ] y l'alveolar [tsʼ].
  15. F. Barriga (2005): Los sistemes pronominales indoamericanos, INAH, Méxicu, ISBN 968-03-0129-X
  16. Kiowa-Tanoan Numerals (E. Chan) Archiváu el 3 d'avientu de 2013 na Wayback Machine.
  17. Los datos vienen de Hale (1967), que de la mesma los toma de G. Trager (pal Taos), Harrington (pal Kiowa), Dozier (pal Tewa), los datos pal Jemez fueron recoyíos en campu por el mesmu Hale.
  18. Vocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family
  19. Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar