Les llingües maba constitúin un pequeñu grupu de llingües común clasificaes dientro de les llingües nilo-saḥarianes. Les llingües maba falar en Chad, República Centroafricana, Sudán (Darfur) y Sudán del Sur.

Llingües maba
Distribución xeográfica Sáḥara, África central
Países  Chad
Bandera de Sudán Sudán
Bandera de Sudán del Sur Sudán del Sur
Bandera de República Centroafricana República Centroafricana
Filiación xenética

Nilo-saḥarianu

  Maba
Subdivisiones Maba nuclear
Mimi-N
Mimi-D
Códigu Glottolog maba1274
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües maba fueron les llingües principales del imperiu wadai (1635-1909).

Clasificación editar

Llingües de la familia editar

Les llingües del grupu maba falar en Chad oriental, Sudán occidental y nordeste de la República Centroafricana. Greenberg clasificó a estes llingües dientro de filu nilosahariano, ente que Tucjer y Bryan (1956) clasificar como un grupu independiente ensin parentescu aparente con otres llingües d'África.

Clasificación interna editar

Les llingües maba inclúin les siguientes llingües:

  • Kenjeje (Yaali)
  • Mabang (Mabano septentrional)
    • Maba
    • Koboi (consideráu una variante de maba).
    • D-Mimi (Mimi de la llista de Decorse)
  • Mabano central
    • Masalit: Surbakhal, Masalit
    • Karanga (central?)
    • Marfa (central?)
    • Baxat (central?)
  • Runga-Kibet (Mabano meridional)
    • Aiki (llamáu runga nes fontes más antigües)
    • Kibet ye cercanu al aiki, al puntu que dellos autores considerar variantes de la mesma llingua.
  • Otres llingües pocu documentaes:
    • Muru (runga-kibet?)
    • Dagal (runga-kibet?)

Esta división en tres grupos ye tentativa yá que les llingües pocu documentaes, tán bien pocu documentaes y el so adscripción provisional realízase sobre la base de namái dos formes léxiques:

fueu agua
Central Masalit wàasu sàa
Marfa wasik sa
Norte Maba wàsìk anjii
Kodoi wʌsîk ʌnjí
Runga-Kibet Aiki n's'k tàk
Kibet n's'k ta
Muru nussuk ta
Dagal nussuk taa
Otres Karanga itak aji
Baxat itak aji

Otros dos llingües designaes comúnmente como "llingua mimi" y atestiguaes namái por aciu llistes de vocabulariu recoyíes por Decorse (Mimi-D) y Nachtigal Mimi-N), fueron tamién clasificaes como llingües maba, anque esto foi aldericáu. El mimi-N paez tar namái remotamente rellacionáu, y G. Starostin argumentó que'l mimi-D nun ye una llingua maba, contrariamente a lo que considera J. Edgar, y que les similaridades superficiales podríen debese al contautu colos maba, que son el grupu llocalmente dominante.

Descripción llingüística editar

D'ente les llingües maba namái pa cuatro d'elles cúntase con un material léxico suficiente pa poder faer trabayu llingüísticu: el maba (puramente dichu), el masalit, el aiki (o runga) y el kibet. Pal restu de llingua nun esiste abondu material disponible como pa poder xulgar la so posición dientro del grupu. El koboi ye casi con seguridá una variedá de maba (que ye llamáu 'llingua orixinal' polos mesmos falantes de maba). Pal muru y el dagal dispónense dellos datos compilados por Nougayrol (1986) y Tourenq (1913), que suxuren que tán daqué más cerca del kibet y el aiki. Los únicos datos publicaos sobre'l karanga, el baxat y el marfa ye la curtia llista de siete pallabres de -y Rouvreur (1962: 168).

Fonoloxía editar

J. Edgar (1991) ye un trabayu comparativu preliminar sobre les cuatro llingües maba meyor documentaes, nesi trabayu arrexuntar 242 formes léxiques, la mayoría d'elles con equivalentes claros en siquier trés d'estes llingües. A partir de les pallabres con correspondencies clares propónse un conxuntu de cognaos colos que ye esboza'l sistema fonolóxicu del proto-mabano. El sistema propuestu por J. Edgar (1991) ye:

Llabial Coronal Palatal Velar
oclusiva sorda *t *k
sonora *b *d *g
fricativa *f *s, *s1
líquida *r, *l, *l1
nasal continua *m *n
prenasalizada *mb *nd *ŋg
semiconsonante *w *y

Los fonemes /s1, *l1, *ʃ/ nun pueden ser construyíos en tolos sos detalles anque presenten correspondencies más o menos regulares nes llingües mabas modernes la so naturaleza articulatoria na protollingua nun ta clara. Por casu /s1/ presenta como reflexos nes llingües modernes o bien /s/ o bien /t/ (seique trátase d'una africada /ʦ/ o una palatal /c/) y /*l1/ reflexar en distintes llingües como /r/, /l/ o /y/..

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües maba son:[1]

GLOSA Maba Masalit Runga-Kibet PROTO-
MABANO
Kibet Aiki
'1' tɛ́g
tɔ́ː
tíyóŋ dowai kʰanˈda *tow-
'2' mbàːr
mbùl
mbárá mbaʀ mba *mbar
'3' kùŋàːl
káyáŋ
káaŋ kʰrustiŋˈgal kʰazaŋɡa *kasaŋ(gal)
'4' àssàːl
ássíː
áás ʔaːtal attɛi *att- /*as1s1-
'5' tùːr
tuːr
tóór tor tur *tur
'6' (sìttàːl) ít̪í ʔisal izɛi *it̪- / *is-
'7' mɛ́ndrìː màrí mɪndɪrsɪʔ mɪndirsi *mɪndir(si)
'8' íyyáː àd̪á mbaːkʰl mbɑkadeli
'9' ɔ̀ddɔ̀yí àyi kʰadɛijə kʰaddɛl *adayi-
'10' ɔ̀ttúg ùt̪úk jutʊk̚ jtuk̚ *yutuk

Referencies editar

Bibliografía editar

  • John Edgar & John Y. Lavers: "First Steps toward Proto-Maba", African Languages and Cultures, Vol. 4, Non. 2 (1991), páxs. 113-133.

Enllaces esternos editar