Llingua internacional

Una llingua internacional ye una llingua utilizada como mediu de comunicación ente llocutores de distintes países y/o de distintos cultures.

Llingua internacional
llingua franca
Cambiar los datos en Wikidata

Esti mediu de comunicación o vehículu de comunicación podría tratase d'una llingua oficial que cumple esti rol de facilitar la comunicación ente persones que d'otra forma difícilmente entenderíense, por tener por casu distintes llingües maternes, pero de xuru y nesti casu, ello daría ventaya a los llocutores nativos. O otra manera, podría tratase d'una llingua inventada precisamente pal usu indicáu, como por casu l'esperantu, y nesi casu tolos llocutores tendríen la llingua internacional como la so segunda llingua.

Podría definise una llingua internacional como una llingua coles siguientes carauterístiques:

- un gran númberu de falantes distribuyíos per dellos países

- una parte importante de los sos falantes son non-nativos que la usen como segunda llingua (llingua franca)

- nun ta amestada a un grupu étnicu o relixosu determináu

- utilizar pa rellaciones comerciales, diplomátiques, científiques, etc.

Chinu editar

Ye idioma que s'estrema 2 idiomes diferesntes ente Chinu Simplificáu y Chinu Tradicional y escríbense romanizados, L'idioma Chinu onde falen en China, Taiwán y Singapur

Rusu editar

Ye un Alfabetu Cirílicu que pasen ente Europa y Asia solo dempués na antigua Xunión Soviética pero falen ensin ser oficial como:Ucraína, Moldavia, Xeorxa, Uzbequistán, Taxiquistán y otros países.

Portugués editar

Una llingua considerada internacional ye'l portugués, oficial en Portugal, Brasil y los países miembros de la Comunidá de Países de Llingua Portuguesa - 6 na Africa: Angola, Mozambique, Cabu Verde, etc., Fálase Portugués oficialmente tamién en Timor Leste y Macáu, China. Inda hai millares de falantes d'esti idioma en Goa, India. La importancia del idioma Portugués deber a l'actividá comercial de Portugal, que dexó como secuela'l ser llingua oficial de dellos países mientres el sieglu XV y a l'actual participación económica de Brasil que yá ye la quinta economía más fuerte del mundu. Consequentemente, l'idioma Portugués ye faláu oficialmente en cinco continentes.

Francés editar

Primeru impuestu en Francia polos actos oficiales en 1539, al traviés de la Ordenanza de Villers-Cotterêts roblada por Francisco I de Francia, el francés progresivamente impúnxose como llingua diplomática y como llingua internacional, en primer llugar n'Europa, y depués a nivel mundial, especialmente sol impulsu de les conquistes coloniales.

Fora del espaciu francófono, el so estatutu supranacional anguaño ye cada vez más amenorgáu, en favor de la meyora del inglés, tres el final de la Segunda Guerra Mundial.

Español editar

Gracies a les conquistes coloniales d'España, l'español ta llargamente presente particularmente n'América Llatina. Anguaño, cobró importancia nel mundu económicu cola apaición d'economíes emerxentes y abastecedoras de materies en Llatinoamérica.

Árabe editar

L'árabe ye consideráu como llingua internacional pola so influencia n'Asia Occidental y África Septentrional, onde suplantó a otres llingües, amás de pola so función relixosa.

Inglés editar

Les conquistes coloniales d'Inglaterra, sumada depués la creación de la Commonwealth, y sumáu más tarde l'ascensu d'Estaos Xuníos como primer potencia mundial, fixeron del inglés una indiscutida llingua internacional. Mientres el sieglu XX, la llingua inglesa progresivamente impúnxose como llingua internacional dominante, estatus que caltién nesti entamu del sieglu XXI.

Esperantu editar

 
Primer manual d'esperantu (Ludwik Lejzer Zamenhof, 1887, edición francesa)

Ye una Llingua construyida qu'apaeció a fines del Sieglu XIX col nome de Lingvo Internacia (Llingua internacional), l'esperantu foi creáu cola cuenta de faer más simple y equitativa la comunicación internacional. A pesar de les sos ventayes inherentes, l'esperantu inda nun desempeña un rol importante nel comerciu internacional pos cunta con un númberu de falantes que nun supera los dos millones.

Foi sol nome de Langue Internationale, qu'apaeció en 1887, el primer llibru de testu n'Esperantu, publicáu pol so creador Ludwik Zamenhof Lejzer sol seudónimu de Dr. Esperantu.

Otres llingües editar

Amás de les llingües enantes mentaes, otres llingües cumplen les carauterístiques d'una Llingua internacional.

Por casu, l'alemán, que ye la llingua oficial de siete países (Alemaña, Austria, Suiza, Liechtenstein, Luxemburgu, Tirol del Sur (Italia) y Bélxica; amás llingua nacional en Namibia). Tamién ye una llingua de trabayu de la Xunión Europea xunto col francés y l'inglés.

El chinu, coles sos variantes, espublizóse cola emigración china, pero apenes sale d'eses comunidaes, lo que mengua'l so calter internacional.

El suahili, llingua vehicular bantú, que se fala en dellos países del este d'África.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar