En tipoloxía llingüística, llingua sintética ye una llingua que tien una gran cantidá de morfemes por pallabra. Ente que una llingua aislante ye una llingua en que casi cada pallabra ye monomorfémica. Magar puramente la distinción sintética/aislante referir al númberu de morfemes por pallabres, esa distinción tiende a tar correlacionada cola distinción flexiva/analítica: les llingües flexivas tienden a ser sintétiques y les llingües analítiques (en:Analytic language) tienden a ser aislantes. Por esa razón dacuando úsase sintética y flexiva como sinónimos, y aislante y analítica como sinónimos.

La diferencia ente llingües sintétiques y analítiques basar nel contaje de morfemes y ye, en principiu, distintu d'otres clasificaciones qu'analicen la forma de combinación de los morfemes, como por casu, la clasificación qu'estrema a les llingües n'aislantes, fusionantes, aglutinantes o polisintétiques. Anque ye ciertu que les llingües analítiques tienden a ser aislantes, ente que les llingües fusionantes y aglutinantes tienden a ser sintétiques, en ciertos casos convien caltener separaos dambos tipos de clasificación.

Llingües sintétiques frente a aislantes editar

Les llingües sintétiques frecuentemente se contraponen coles llingües aislantes. Sicasí, ye más rigorosu concebir que la propiedá de ser sintéticu ye un continuu que va dende les llingües puramente aislantes (un solu morfema por pallabra) nun estremu, hasta les llingües polisintétiques (en qu'una sola pallabra puede ser en sí mesma una oración con información d'un sucesu complexu en que s'indiquen nuna sola pallabra l'acción, el suxetu, l'oxetu, etc.) nel otru estremu. La mayoría de les llingües sintétiques tienden a tar metanes estos dos casos estremos.

Terminoloxía Los

llingüistes nomaron “sintétiques” a les llingües que tienen les funciones gramaticales dientro de les pallabres. Esta idea aniciar col llibru Language, publicáu por Edward Sapir en 1921 (Schwegler, xi). Sapir llamó “analítiques” a les llingües qu'usen otres pallabres (preposiciones, auxiliares) pa indicar les funciones gramaticales. Tamién se refier a les llingües sintétiques como llingües flexivas, lo que refier a la inflexón riquida pa estremar ente les formes distintes de les pallabres. Amás de nomar a les llingües analítiques puramente felicidaes, llamar a eses llingües aislantes, lo que refier a la idea de que cada pallabra tien sentíu en sí (y los elementos distintos de les pallabres d'una llingua sintética non necesariamente tienen sentíu cuando se dixebren del raigañu) (Comrie, 43).

La dicotomía introducida por Sapir foi reformada en 1954 por Joseph Greenberg, quien introdució'l morfema como unidá pa derivar el grau de sinteticidad. La fórmula qu'usó ye la proporción de morfemes per pallabra pa crear un índiz de sinteticidad (Schwegler, xii).

Estes distinciones inda s'usen pero con sentíos distintos: el procesu de cambéu llingüísticu alteria la llingua y dacuando crear como más analítica o más sintética. Si pensamos nel conceutu de sinteticidad como una exa, la evolución diacrónica de la llingua va mover la posición de la llingua na exa d'un llugar a otru (Schwegler, 47). Esto ye, qu'a lo llargo del tiempu, una unidá de fala va camudar de la direición analítica a la direición sintética o viceversa.

Hai distintos graos de sinteticidad, una llingua puede exhibir distintes carauterístiques sintétiques.

Exemplos editar

Les llingües sintétiques son bien comunes. Ente les más conocíes tán naturalmente les llingües indoeuropees, como'l griegu, el llatín, l'alemán, l'español, el francés l'italianu, el rusu, l'inglés y otres llingües d'otros llugares, como les llingües dravídiques, y les llingües americanes, como'l navajo, el náhuatl, el mohawk o'l quechua.

Tipos de sinteticidad editar

Tanto les llingües sintétiques como les llingües analítiques pueden formar nueves espresiones y formes léxiques de maneres diverses. Toles llingües tienen como mecanismu de formación de nueves pallabres tanto'l recursu a construcciones sintáctiques, como tamién la composición (amás de procesos de préstamu léxicu). Les llingües altamente sintétiques amás tienen dos tipos de formación de pallabres que nun tener les llingües analítiques:

Derivación sintética editar

Lo que se llama derivación referir al procesu de crear pallabres por xunir morfemes yá esistentes. Na derivación añaden afixos al raigañu o esta sufre dalgún tipu de mutación. Tradicionalmente acutóse'l nome derivación pa denominar los procesos de formación de pallabres que camuden o bien el tipu sintácticu de la pallabra (nominalizadores, verbalizadores, etc.) como'l tipu de referente (reló > reloxeru). La derivación suel portar cambeos de significáu importantes, amás de cambeos de categoría gramatical de la pallabra. Dende'l puntu de vista puramente morfolóxicu los morfemes que realicen la derivación suelen ser los que tán más cercanos al raigañu, y los morfemes flexivos los que tán más lloñe del raigañu según l'esquema:


 

Flexón sintética editar

La flexón ye similar, namái qu'equí nun asocede cambéu de categoría gramatical y los afixos y mutaciones sufiertos pola pallabra tienen por oxetu espresar una rellación de tipu gramatical, y polo xeneral nun hai un cambéu nel tipu de referente al que se refier la pallabra. Un casu típicu de flexón ye'l casu morfolóxicu

(llatín): dominus 'señor, amu' frente a dominī 'del señor, del amu'

Nesti exemplu, la flexón de les pallabres llatines, la terminación -us marca'l casu nominativu que usualmente designa al suxetu d'una oración, ente que la terminación marca'l caso xenitivu que usualmente sirve pa espresar la función del complementu de posesión (Comparán Rizo, 12).

Grau de sinteticidad editar

Hai llingües dafechu sintétiques y hai llingües bastante sintétiques o pocu sintétiques que constitúin un continuu de sinteticidad.

Llingües puramente aislantes/analítiques editar

(nengún elementu d'una llingua sintética/llingua analítica):

  • Mandarín (del chinu):
tā / qù / zhōngguó / xué / zhōngguó / huà
PER /dir/China/aprender/China/pintar
'Él/Ella foi a China p'aprender la pintura china' (Wheeldon, 228)

En chinu (escritu) amás cada morfema tien el so propiu calter, anque delles pallabres pueden usar dos calteres chinos.

Llingües llixeramente aislantes editar

(pocos, pero dalgunos, exemplos de sinteticidad):

  • Inglés:
She called me and told me about it over the phone.

Ella/llamar/me/y/dicir/avérame/esto/referente/pron demos 3ª pers/teléfonu

'Ella llamóme y dicir per teléfonu.'

Na llingua inglesa, nun hai munches pallabres sintétiques, pero hai morfemes, especialmente con al respective de los verbos, qu'indiquen el tiempu verbal, por casu, -ed en called (pretéritu).

Llingües llixeramente flexivas editar

evlerimizde (ev-ler-im-iz-de)
'nes nueses cases' (Rogers, 37)
(ev 'casa', -ler plural, -im 1ª persona, -iz plural de persona, -de 'en')

Hai munchos morfemes nuna sola pallabra nes llingües llixeramente flexivas.

Llingües bien flexivas editar

Finlandés: kahvinjuojia (Creutz y Lindén, 7) “bebedor de café"

“kahvi” (café)-“n” (indica la función gramatical xenitivu)-“juo” (de “juoda”=beber)-“jia” (cada lletra indica dalguna función gramatical—“j" pal verbu, “i” pa indicar plural y “a” pa indicar la función gramatical partitivu)

Hai munchos morfemes dientro d'una sola pallabra nes llingües sintétiques.

Llingües polisintétiques editar

an-nih-čiwa-lti-k (Sischo, 354)
'Ustedes forzáronme a faelo. / Vós me forzastéis a faelo'
(an (2ª PL.SUJ) - nih (1ª SG.OBJ)- čiwa (faer)- lti (causativu) - k (perfectu))

Nesti exemplu, hai munchos morfemes dientro d'una sola pallabra. Nes llingües polisintétiques, hai más sinteticidad de lo que ye normal (Schwegler, 14).

Llingües oligosintéticas editar

Nun hai exemplos conocíos. Esta categoría ye puramente teórica pa estremar ente llingües puramente sintétiques con abondo pocos morfemes (Whorf, 25).

Cambeos na sinteticidad editar

El desenvolvimientu d'una llingua va camudando delles formes de la llingua de formes sintétiques a formes más analítiques o de formes analítiques a formes más sintétiques. Pa aportar a más analítica, una llingua, polo xeneral, va amenorgar la so cantidá morfémica y lexémica. Les inflexones nun son tan importantes pa crear el sentíu semánticu de la pallabra, pero, al faese más analítica, una llingua tamién añade regles sintáctiques pa ello. La simplificación d'amenorgar el sistema d'inflexón resulta nun sistema sintácticu más complexu (Polikárpov). Esti tipu de cambéu llingüísticu (camudar a un grau más analíticu) rescampla na evolución diacrónica de munches llingües modernes. Otto Jespersen describe esti procesu (cambéu d'una llingua sintética a una llingua más analítica) como descomposición de la llingua (Jespersen, 421). Puede vese esti procesu na evolución del llatín al español. Por casu:

(llatín) amīcī
'del amigu' (Pharies, 102)

Nesti exemplu, la preposición usar nel castellán pa indicar la forma gramatical, nesti exemplu, l'axetivu. En llatín, la inflexón de les vocales sirve pa esta función gramatical.

Al otru llau, una llingua puede aportar a más sintética tamién por maneres de cambéu llingüísticu. Nun hai tantos exemplos d'esti tipu de cambéu, pero dalgunos eruditos proponen la idea de que l'analís y la sintetización son dambes formes distintes de simplificar una llingua. Les llingües analítiques son más simplificaes nel sentíu de nun tener tantes vocales nin el sistema tan complexu d'inflexón diferencial. Pero les llingües sintétiques son más simplificaes nel sentíu de que puede espresase nuna pallabra lo que rique una frase entera n'otra llingua analítica.

Na llingua castellana del periodu medieval, el tiempu futuru y el condicional espresar por una forma analítica, na que les pallabres aisllaes teníen sentíu. Un exemplu sería'l siguiente:

*cuntar te helo

A lo llargo del tiempu, esta construcción simplificar nuna forma compuesta qu'agora ye la forma sintética del tiempu verbal del futuru.

cuntar te helo > te cuntarélo

Inda ye una forma que consiste de tres pallabres, pero cuntar+é, el verbu y l'auxiliar xuniéronse y non pueden dixebrase pa componer una frase (Penny, 152). Lo interesante d'esti cambéu na llingua castellana ye qu'agora ta aportando a más analítica. Por casu:

voi cuntar en cuenta de dicir voi cuntar (Silva-Corvalán, 5)

Entós, la evolución d'esti tiempu verbal procedió asina:

cuntar (telo) é > (te lo) voi cuntar > (te lo) voi cuntar

Esencialmente camudó de dos pallabres a una (sinteticización) y dempués d'una pallabra a trés (analiticización).

Referencies editar

  • Comrie, Bernard. Language Universals and Linguistic Typology: Syntax and Morphology. 2nd ed. Chicago: The University of Chicago Press, 1989.
  • Creutz, Mathias and Krister Lindén. “Morpheme Segmentation Gold Standards for Finnish and English.” 2004. Neural Networks Research Centre, Helsinki University of Technology. 22 April 2009 [1]
  • Jespersen, Otto. Language; It’s Nature, Development and Origin. 1944. Google Books Database. 20 April 2009 [2]
  • Miller, GM. WordNet: a lexical database for English. Communications of the ACM. Volume 38, Issue 11. November 1995. Available online: [3]
  • Penny, Ralph. A History of the Spanish Language. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1991.
  • Pharies, David. A Brief History of the Spanish Language. Chicago: The University of Chicago Press, 2007.
  • Polikarpov, Anatoliy. “Some Factors and Regularities of Analytic/Synthetic Development of Language System.” Paper Presentation. Workshop on Language Typology, XIII Internacional Conference on Historical Linguistics. Heinrich Heine-Universitaet, Düsseldorf, Germany. 10-17 August 1997. [Transcript] Retrieved 21 April 2009, from [4]
  • Rogers, Henry. “Optimal Orthographies.” Scripts and Literacy: Reading and Learning to Read Alphabets, Syllabaries and Characters. Ed. I. Taylor and D. R. Olson. Dordrecht, the Netherlands: Kluwer, 1995. 31-43.
  • Schwegler, Armin. Analyticity and Syntheticity: A Diachronic Perspective with Special Reference to the Romance Languages. New York: Mouton de Gruyer, 1990.
  • Silva-Corvalán, C. Language Contact and Language Change: Spanish in Los Angeles. Oxford, UK: Clarendon Press, 1994.
  • Sischo, William. “Michoacán Nahual.” Studies in Uto-Aztecan Grammar, Volume 2: Modern Aztec Grammatical Sketches. Ed. Ronald Langacker. San Diego, CA: The Summer Institute of Linguistics, 1979.
  • Wheeldon, Llinda. Aspects of Language Production. New York: Psychology Press, 2002.