El Mahabhárata o Mahābhāaguarón (c. sieglu III a. C.) ye un estensu testu épicu-mitolóxicu de la India.

Hinduismu

Doctrines

Nyāyá • Vaiśyṣika

Sāṃkhya • Yoga

Mīmāṃsā • Veiānta

Agama • Tantra • Sutra Stotra

 • Advaita

Vedes

Rigveda • Yajurveda

Samaveda • Atharvaveda

Aitareya Upaniṣad • Brihadaranyaka Upaniṣad

Chandoguia Upanishad • Gopāla Tāpanī Upaniṣad

Isha • Kali-Saṇṭāraṇa Upaniṣad

Katha-upanishad • Kenopanisad

Mandukya Upaniṣad  • Mukhia Upaniṣad Muktika Upaniṣad

• Yogatattva Upaniṣad

Épica

Mahābhāaguarón • Rāmāyáṇa

Otres escritures

Smriti • Śruti

Bhagavad Gītā • purāṇa

Sutras • Pāñcarātra

Divyaprabandha • Dharma Sastha

Una de les 134 ilustraciones del Razmnama ('llibru de les guerres', 1761-1763), traducción persa del Majabhárata. El rei Akbar (1556-1605) ordenó a Naqib Khan que traduxera'l testu hindú p'ameyorar les rellaciones ente los dos cultures. Nesta escena, el güelu Bhishmá —inda vivu selmanes dempués del fin de la batalla de Kurukshetra— imparte les sos últimes enseñances mientres amorrenta (sobre'l llechu de fleches» con que'l so sobrín nietu Áryuna #acribillar), arrodiáu polos cinco Pándavas (con ropes musulmanes) y Krisná (de piel azul). Embaxo vese un manantial de la madre Ganges, qu'Áryuna invocó pa quitar la sede la sede de Bhishmá.

Dellos nomes editar

  • Majabhárata
  • Majábharata
  • Maya-bharata
  • Mahābhāaguarón
  • Mahabharata
  • Maha-bharata
  • Maha bharata
  • Mahabarata
  • Mahabrata

Etimoloxía editar

  • mahābhāaguarón, nel sistema AITS (alfabetu internacional de treslliteración del sánscritu).
  • महाभारत, n'escritura devanágari del sánscritu.
  • Etimoloxía: 'la gran [guerra] de los bharatás'; siendo mahā: 'gran'; y bhāaguarón: 'los clanes bharatás'. Xeneralmente alcuéntrase xunto con iudhá (yuddhá), aajavá (āhavá) o dalguna otra pallabra que signifique 'batalla'.[1]

El títulu puede ser traducíu como 'la gran India', yá que bhāaguarón ye un patronímicu que significa 'lo que pertenez a Bharatá', el míticu rei fundador del país de Bhárata-varsha (varshá: 'país'), que ye'l nome oficial actual de la India n'idioma hindi.

El nome nun significa que la tema ye la historia del rei Bharatá nin la historia de Bhárata Varsha (el nome de la India en sánscritu ya hindi). Ye bien raru velo llamáu «el Bhárata».

Datación editar

Les feches d'orixe d'estos llibros nunca se describen nos mesmos testos.

Les hipótesis más antigües atribuyíen la so creación al sabiu Viasa, que lo escribiría pocu dempués d'escribir los cuatro Vedes, nel mesmu sieglu que la batalla de Kuruksetra (una guerra mítica mentada solamente nel Majabhárata), que los relixosos hinduistes consideren cierta y afirmen qu'asocedió en febreru del 3102 a. C. Sicasí esa hipótesis nun esplica la diferencia ente'l sánscritu antiguu utilizáu nes Vedes, y el sánscritu modernu utilizáu nel Majabhárata.[cita [ensin referencies][2]

Otra hipótesis ―que nun apurre nenguna evidencia histórica― sostién que la so creación tendría que ser anterior, teniendo un orixe autóctonu na cultura del valle del Indo.

#Dellos escritores[cita [ensin referencies] #allugar temporalmente dempués de la dómina de Buda (420-368 a. C.), na dómina del emperador Ashoka (304-232 a. C.).

Nel sutra 6.2.38 del Astadhiai del gramáticu Panini (fl. sieglu IV a. C.) méntase que'l Bhárata (de 24 000 versos), que ye la base sobre la cual escribióse (nun se sabe si n'años o sieglos) el Majabhárata (de 100 000 versos).

Como munches de les principales lliteratures del mundu, estes histories fueron tresmitíes y tresformaes per medios orales al traviés de xeneraciones. Esto fixo fácil l'apaición d'episodios adicionales y histories interpoladas nel testu orixinal. Esto tamién causó'l desenvolvimientu de variaciones rexonales.

Datación del conteníu editar

El Majabhárata contién datos astronómicos (conxunciones planetaries y eclises) que podríen sirvir pa datar la dómina en que podríen tener llugar esos sucesos. #Cada escritor da distintes feches.

Na actualidá la mayoría de los hindús creen que'l Majabhárata narra fechos reales asocedíos na mesma India, y que foi puestu por escritu pocu dempués pol míticu escritor Viasa y el dios Ganesh (#mitad #hombre #mitad elefante).

Na Aria-bhattíia, l'astrónomu indiu Aria Bhatta (476-550 d. C.) ―ensin esplicar en qué se basaba― declaró que kali-iugá empezara en febreru del 3102 a. C.

Según el Majabhárata, la mítica guerra que ye'l centru del argumentu del testu épicu, terminó'l mesmu día del empiezu de kali-iugá.

Na actualidá, los hinduistes creen nesa tradición.

Estensión editar

El Majabhárata ye un testu escritu n'idioma sánscritu que se considera clave del hinduismu. Ye'l segundu trabayu lliterariu más estensu del mundu (dempués de los Cuentos tibetanos de Gesar). La versión completa contién unes 100 000 llinies, siendo cuatro veces más estensu que la Biblia y ocho veces más llargu que la Ilíada y l'Odisea xuntes.

Contestu editar

Dientro de la categorización de testos hindús, el Majabhárata forma parte de los Itijasa (iti-ja-āsa: 'asina-realmente-foi', histories), que ye'l nome que reciben los testos sánscritos non direutamente filosóficos, xunto colos Puranas ('histories antigües') y el Ramaiana.

Composición del testu editar

L'autor editar

Nun se conoz l'autor del Majabhárata.

Según el mesmu testu, foi cuntáu por un míticu escritor llamáu Vyasa, quien ye unu de los principales personaxes dinásticos dientro d'ella (anque nun apaez munches vegaes mientres la historia). El sabiu Viasa yera güelu de los dos dinastíes protagonistes de la lleenda: los Kauravas y los Pándavas. Esti parentescu dexó-y conocer enforma alrodiu de los sucesos dientro de la familia real.

Lleenda alrodiu de la escritura del testu editar

El gran Señor Brahmá (el ceador del universu ) baxó y díxo-y a Viasa que llograra ayuda de Ganesha pa la so xera [de poner por escritu el discursu]. Ganesh escribió los himnos recitaos por Viasa de memoria y asina el Bharata foi inscritu. Ganesh nun podía escribir a la velocidá de Viasa, polo que delles palabres, o inclusive versos enteros perdiéronse.
Majabhárata

Mientres la dómina de Viasa, la escritura yera desconocida o yera una teunoloxía demasiáu nueva o siquier nun yera un mediu convencional. Los sabios nun sabríen escribir, porque consideraben que la escritura yera apoderada pa los mortales de la era de Kali, que tendríen poca memoria pa recordar dellos miles de versos.

 
Mapa colos llugares mentaos nel Majabhárata. Los nomes mariellos representen los reinos, los anaranxaos son reinos estranxeros (d'allugamientu especuláu), los rosados son tribus exótiques, los ríos apaecen n'azul, los montes en violeta y los montes en verde.

Los primeros testos que se caltuvieron son aproximao del sieglu VI de nuesa era, en lletra indu y brahmi (los primeros tipos de lletra con que s'escribió l'idioma sánscritu, antes d'utilizar l'actual lletra devanágari).

Al oldear les histories contaes por distintes recitadores profesionales, notábense diferencies, qu'ellos esplicaben como falles de Ganesh al poner el testu por escritu. Sía comoquier créese que sufrió un mínimu de perda d'información mientres la so esistencia como recitación oral, por cuenta de la escelente repetición emplegada polos antiguos indios. El Rig-veda (el testu más antiguu de la India, compuestu escontra mediaos del II mileniu a. C.) foi'l testu calteníu mientres más tiempu per tradición oral, siendo un mileniu más antiguu que'l Majabhárata.

Otra lleenda alrodiu de cómo s'escribió editar

La primer seición del Majabhárata afirma que'l dios Ganesha (el dios con cabeza d'elefante, fíu del dios Shivá) aceptó escribir el manuscritu sol dictáu de Viasadev, namái a condición de qu'ésti nunca fixera una posa na so recitación. Viasa entós punxo otra condición: qu'antes d'escribir Ganesh asimilara lo que Viasa recitaba. Entós Viasa dicía un versu difícil d'entender pa tener dalgún respiru nel so continuu dictáu. #Cada versu sánscritu puede lleese en dos segundos aproximao, polo que los 100.000 versos pueden terminase nunes 56 hores.

Esti mitu tamién sirve como una esplicación popular alrodiu de por qué la imaxe de Ganesh tien rotu'l canil esquierdu: na priesa por escribir, falló la pluma del dios, entós él rompió la punta de los so canil y #usar como pluma (usando la so sangre como tinta) con cuenta de que'l dictáu nun s'atayara.

La dificultá qu'enfrentó Ganesh al escribir el Majabhárata, como describe'l mitu, podría ser real, y podría ser el problema de les persones que trataben de poner por escritu les histories que recitaben los recitadores profesionales. Estos podríen nun ser capaces de frenar el recitáu y volver #empezar, una y bones les llinies yeren aprendíes de memoria como un recitáu continuu.

El nome Ganapati #usar pa designar a un líder escoyíu pola elite. Na antigua India había reinos (pequeñes zones o provincies), dirixíos por rashás, y tamién había una especie de repúbliques empobinaes por líderes (escoyíos poles #casta cimeres, como n'Atenes), o ganapatis.

El Ganapati que punxo por escritu'l Majabhárata, puede ser el líder d'una d'estes repúbliques, bien educáu nel arte de la escritura. L'usu del nome Ganapati y Ganesha pal dios elefante de los hindús, pudo ser un fenómenu posterior.

El llibru «Yaia», de Viasa editar

 
Entrevesgáu baxorrelieve'l templu Hoysaleśwara (en Halebid, India) qu'amuesa la lleenda del Majabhárata, onde'l guerreru Abhimaniu (fíu de Áryuna) entra nel chakra-viuja.

L'escritor Viasa compondría solamente'l corazón del Majabhárata, de 8800 versos. Tituló a la so historia Yaia ('victoria').

El testu Yaia de Viasa, ta estructurado na forma d'un diálogu ente Dhritarashtra (el rei Kuru padre de los Kauravas), quien s'opunxo a los Pándavas— fíos del so fináu hermanu Pandú— na batalla de Kuru Kshetra) y el so secretariu y bienqueriente Sañyaia. Sañyaia narra cada incidente de la batalla de 18 díes a midida que van asocediendo. Dhritarashtra dacuando fai entrugues y dacuando llaméntase, cuando se va enterando de la destrucción de cada unu de los sos fíos, amigos y parientes. Tamién se siente culpable por cuenta de que la so cobicia foi la causante de la destrucción de tolos reinos del subcontinente indiu.

De primeres Sanyaia da una descripción (100% mitolóxica) de los distintos continentes de la Tierra, de los distintos océanos (d'agua salao, agua duce, lleche, mantega, socesivamente) d'otros planetes y los sos habitantes, y depués enfócase en Bhárata Varsha (la India) y da una ellaborada llista de cientos de reinos, tribus, provincies, ciudaes, pueblos, aldegues, ríos, montes y montes.

Tamién esplica alrodiu de les formaciones militares (viuja) qu'acaldía adopta cada unu de los dos exércitos. Como nel xuegu piedra, papel y tisoria, l'exércitu qu'adopta la formación fayadiza, gana esa batalla: l'exércitu con forma d'águila vence al que tien forma de culiebra, etc.

Dieciocho capítulos d'esti testu Yaia de Viasa, formen el testu relixosu Bhagavad-guitá (d'unos 700 versos).

El llibru «Bharata», de Vaisampaiana editar

Un discípulu de Viasa llamáu VaisamPaiana desenvolvió'l testu Yaia dende 8800 versos hasta 24 000 versos, y #bautizar Bhárata. VaishamPaiana #narrar al rei YanamEyaiá, el bisnietu de Áryuna, unu de los cinco hermanos Pándava.

El llibru «Majabhárata», de UgraSravá Sauti editar

Un historiador profesional llamáu Ugrasrava Sauti desenvolvió'l testu Bhárata dende 24 000 versos hasta más de 100 000 y #bautizar Majá-Bhárata. Ugrasrava #narrar ante una asamblea de sabios aconceyaos nel monte Naimisarania, dirixíos por Shaúnaka Rishi.

El testu siguió desenvolviéndose hasta llegar a tener 215 000 versos.

Estructura del «Majabhárata» editar

El Majabhárata ta escritu en dieciocho parvas (llibros), que son:

  1. Adi-parva (ādi: 'primero'): histories introductories del llibru, nacencia y educación de los cinco príncipes Pándavas.
  2. Sabha-parva: la vida na casa de los Pándavas, el xuegu de dados col so malváu primu Duriódhana (el fíu de Dhrita-Rastra), que provoca l'exiliu de los Pándavas al desiertu. El dios Indra (padre de Áryuna) crea y regála-yos una ciudá vergel, Indraprastha, onde'l dánava Maia (unu de los 40 fíos demonios de Danu y el sabiu Kashiapa) alza'l palaciu y el tribunal (sabha) de los Pándavas.
  3. Araniaka-parva (tamién Aranya-parva o Vana-parva, siendo aranya o vana: 'monte'): los dolce años n'exiliu nel monte.
  4. Virata-parva: l'añu d'exiliu nel reinu de Virata (Áryuna tresformar n'eunucu).
  5. Udioga-parva: Preparativos pa la guerra.
  6. Bhishmá-parva: la primer parte de la gran batalla, col güelu virxe» Bhishmá como comandante de los Kauravas.
  7. Drona-parva: sigue la batalla, con Drona como comandante.
  8. Karna-parva: la batalla otra vegada, con Karna como comandante.
  9. Salia-parva: la última parte de la batalla, con Śalya como comandante.
  10. Sauptika-parva: cómo l'exércitu Pándava ye destruyíu mientres el suañu (suapná-hipnós) por Ashwattama (el vengatible fíu del maestru Drona) y los pocos Kauravas sobrevivientes.
  11. Stri-parva (stri: 'muyer'): Gandhari y les otres muyeres llamenten los muertos.
  12. Shanti-parva (śanti: 'paz'): la coronación de Iudishtira, y les instrucciones de Bhishmá.
  13. Anushasana-parva (anushasana: 'instrucción'): les instrucciones finales de Bhishmá.
  14. Asuamedhika-parva: la ceremonia imperial o asua-medha ('el sacrificiu d'un caballu o ashua') conducida por Iudishtira.
  15. Ásrama-vásika-parva: Dhritarashtra (el senescal del rei Pandú), la so esposa Gandhari y la reina Kuntí (madre de los Pándavas y de Karna) #aisllar nun áshram nel monte hasta morrer.
  16. Mausala-parva: la matanza cuerpu a cuerpu con maces (mausala) ente los Yádavas (los 16.100 fíos del rei-dios Krisná) embriagados nuna fiesta a veres del mar.
  17. Majá-prasthánika-parva: Iudishtira y los sos hermanos caminen escontra los Himalayas hasta morrer (majá-prasthana: 'el gran viaxe', eufemismu de la muerte).
  18. Suarga-arojana-parva (suarga: 'cielu'): los Pándavas xuben al paraísu material.

Tamién esiste un apéndiz de 16.375 versos, el Jari-vamsa ('la familia de Harí' [otru nome del dios Krisná]).

Ente'l principal trabayu y les histories que son parte del Majabhárata tán les siguientes. De cutiu #aisllar y preséntense como trabayos completos en sí mesmos.

 
Ilustración manuscrita de la batalla de Kurukshetra, na que se ve al dios Krisná remanando la cuadriga del arqueru pándava Áryuna, que dispara les sos fleches contra los malvaos Kauravas.
  • Bhagavad-guitá: Krisná instrúi y enseña a Árjuna (na parte 6, el Bhishmá-parva).
  • Krisna-avatara: la historia del dios Krisná, que se cunta en munchos capítulos de la historia).
  • Caña: una versión embrivida del testu épicu Ramáiana (nel Araniaka-parva).
  • Nala y Damaiantí: la historia d'amor d'un rei y la so esposa (nel Araniaka-parva).
  • Savitrí y Satiaván: la historia d'amor de la princesa Savitrí y el rei Satiaván (nel Araniaka-parva).
  • Risiasringa (tamién escritu como Rishia Shringa), un rishi (sabiu) con cuernos (nel Araniaka-parva).

Mientres el sieglu XX, los eruditos usaron les copies esistentes más antigües d'esti trabayu nes sos variaciones rexonales, pa desenvolver un trabayu de referencia conocíu como la Edición crítica del Mahabhárata. Esti proyeutu foi completáu en 1966 nel Institutu d'Investigación Oriental Bhandarkar (Pune, India).

El Majabhárata, la historia épica editar

La historia principal d'esti trabayu ye d'una llucha dinástica pol tronu de la capital Jastina Pura, el reinu del clan Kuru. Jastina Pura y los reinos darréu circundantes taben asitiaos nel Doab, la rexón del Ganges cimeru y el ríu Yamuna, al norte de l'actual Nueva Delhi. Les dos cañes primes de la familia que participen na llucha son los Kauravas (los fíos de Kuru, la caña mayor de la familia), y los Pándavas (la caña más nueva, formada polos fíos del rei Pandú ('maciu') quien yera hermanu de Dhrita-rastra y fíu de Viasa cola esposa de Vichitra-Viria).

La llucha remata na gran batalla en Kurukshetra, de 18 díes, que los Pándavas ganen a la fin. El Majabhárata termina cola muerte del dios Krisná, y el final de la so dinastía, y l'ascensu de los hermanos Pándavas a un planeta celestial xunto colos dioses Esi momentu tamién marca'l principiu de la era de Kali (Kali yuga). Esta ye la cuarta y última edá de la humanidá, onde los grandes valores y les idees nobles que la humanidá representaes tán desmoronadas, y los homes diríxense rápido escontra la disolución completa de la moralidá y la virtú polo xeneral.

Histories editar

Descripción curtia de delles personalidaes y histories:

 
El rei Śantanu (padre de Bhishmá) #namorar de la virxe pescadora Satiavati (que yá fuera madre de Viasa).
  • Dalgunes de les figures más nobles y reverenciadas de la historia terminen per lluchar del llau de los Kurus, por cuenta de llealtaes formaes antes del conflictu.
  • Iudishtira ye'l mayor de los cinco hermanos Pándavas, fíu de la reina Kunti (esposa de Pandú) con Dharmarash (el rei de la relixón', tamién conocíu como Iamarash, el rei de la prohibición'). Iudishtira ye comúnmente conocíu n'India como un modelu d'integridá, yá que nunca dixera una mentira na so vida y asina llograra poderes místicos. Participó nuna estrataxema escurrida pa matar a Drona, el maestru d'armes de los cinco Pándavas. Mataron a un elefante col mesmu nome que'l fíu del maestru Drona. Entós Iudishtira #averar al so maestru y dixo: «Ashwattama (l'elefante) morrió». Drona dexó cayer les sos armes y foi asesináu polos hermanos Pándavas. Nesi momentu la cuadriga de Iudishtira —que por cuenta de la so virtú hasta esi momentu llexara a unos centímetros del suelu (lo qu'enllenaba d'espantu al exércitu enemigu)—, darréu tocó tierra.
  • Bhima ye unu de los cinco hermanos Pándavas que la so fuercia, tamañu, y llealtá son llexendarios.
  • Áryuna (cognáu del llatín argentum: 'plateado'), fíu de Kuntí col dios Indra, el meyor amigu del dios Krisná (quien finalmente-y fai ganar la guerra de Kurukshetra por medios non-sanctos).
  • Nakula y Sajádeva son los fíos ximielgos de Madri (la segunda esposa del rei Pandú) colos Asuini-kumaras (los médicos de los dioses).
  • Una de les histories más conmovedores del Majabhárata ye la de Karna ('oreya'), fíu de la reina Kuntí con Suria (el dios del sol), yera un noble guerreru de quien naide sabía que yera l'hermanu mayor de los cinco Pándavas. Los sos inmensos poderes falláron-y mientres la batalla porque él mintiera, dellos años antes, al so guru sobre quién yera él.
  • El güelu» Bhishmá yera'l nobilísimo tíu güelu de tolos guerreros principales (que yeren primos ente ellos). Él arrenunciara al so reinu y fixérase célibe pol amor del so padre escontra una pescadora. (Ella quixo que'l so fíu col rei fuera'l príncipe herederu, polo que Bhismá tuvo que xurar nun tener fíos tou la so vida). Por esti actu d'arrenunciu llogró la bendición de los dioses pa escoyer el momentu de la so muerte. Él terminó per morrer sobre una cama de fleches puestes por Áryuna, el so nietu más amáu (quien-y preguntara la nueche anterior cómo podía faer pa matalo, yá que nunca podríen ganar la guerra en presencia del güelu).
 
Simhika apaez nel testu (atta katha) malayu de la obra de teatru kathakali llamada Kirmira Vadham, de Kottayam Tampuran (sieglu XVII). Presenta dos personaxes que nun apaecíen nel Majabhárata: un rakshasa llamáu Sardula y la so esposa la monstrua Símjika. Áryuna mata a Sardula. Pa vengase, Símjika tresformar nuna nueva (lalita) —de vistíu negru nesti cuadru— y quier amosalu a Draupadi un templu de Durga nel monte (pa raptala y lleva-y la al so otru hermanu Kirmira). Draupadi abarrunta la trampa y niégase. Símjika adopta la so forma orixinal y abasna a Draupadi. Al escuchar los sos berros, Sajádeva intervién y córta-y los pechos y la ñariz a l'atacante. Kirmira y Bhima lleguen a la escena y Bhima matu a Kirmira.
Vease tamién: Draupadi.

Majabhárata modernu editar

El Majabhárata afirma contener la esencia y la suma de toles Vedes (testos épicu-relixosos compuestos un mileniu primero que el Majabhárata, y los más antiguos de la lliteratura de la India) y otres escritures hindús. Inclúi grandes cantidaes de la mitoloxía hindú, histories cosmolóxiques de dioses y dioses, y paráboles filosófiques apuntaes a estudiantes de la filosofía hindú. Les histories son comúnmente cuntaes a neños, en funciones relixoses, o alredor del llar. A aquellos que nun lo lleen, el Majabhárata les amenaza con que nunca van cumplir les sos busques espirituales y de yoga.

A finales de los años ochenta emitióse'l Majabhárata pola TV nacional d'India (Doordarshan). #Cada capítulu, yera emitíu los domingos antes del mediudía, y práuticamente paralizábase tol país pa velo. Les persones #vistir coles sos meyores ropes, y afataben la televisión con guirlandes de flores (como si fuera una deidá nel altar familiar).

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Según el Sanskrit-English Dictionary (páx. 798, principio de la segunda columna) del sanscritólogo británico Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. Esa fecha fue calculada por medio de datos astrológicos por el astrónomo Ariabhatta (476-550 d. 

Arthur Schopenhauer fai alusión a esti testu, el cantar tercero específicamente, nel so llibru "Sobre la voluntá na naturaleza"

Bibliografía editar

  • Mahābhāaguarón. Versión embrivida de R. K. Narayan. Barcelona: Kairós (Coleición Lliteratura), 2003. ISBN 84-7245-539-4.
  • Mahābhāaguarón de Vedavyāsa. Versión completa en castellán en 12 tomos, traducíu por Hugo Labate. Buenos Aires: Hastinapura, 2010.

Enllaces esternos editar