Mandatu del Pacíficu Sur

El Mandatu del Pacíficu Sur o'l Mandatu de les Islles del Mar del Sur (南洋諸島 Nan'yō-shotō?) consistió nun grupu d'islles asitiada en Micronesia y alministrada pol Imperiu de Xapón como Mandatu de la Lliga de Naciones, ente los años 1914 y 1947. Esti territoriu tomaba los actuales países d'Islles Márxal, Estaos Federaos de Micronesia, Paláu y la Mancomunidá de les Islles Marianes del Norte, so control d'Estaos Xuníos.

Nueva Guinea Alemana
Mandatu del Pacíficu Sur
(de 1919 a 1947)
Territoriu en Fideicomisu de les Islles del Pacíficu
estáu desapaecíu
Alministración
Nome oficial 南洋庁 (ja)
Capital Koror
Forma de gobiernu Monarquía constitucional
Llingües oficiales xaponés
Xeografía
Coordenaes 7°20′30″N 134°28′19″E / 7.3417°N 134.4719°E / 7.3417; 134.4719
Economía
Moneda Yen
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Esti territoriu formaba parte de la Nueva Guinea Alemana, colonia alemana establecida en gran parte d'Oceanía a finales del sieglu XIX. Cola llegada de la Primer Guerra Mundial en 1914, l'Imperiu alemán formó parte de les Potencies Centrales, ente que l'Imperiu de Xapón xunir colos Aliaos y declaró-y la guerra a Alemaña'l 23 d'ochobre del mesmu añu.

L'Imperiu de Xapón buscaba alzase como potencia nel Este d'Asia ya igualar el so poder con Occidente. Aprovechó qu'Alemaña taba distrayida nel Teatru d'Operaciones Européu y avanzó la conquista de les sos colonies en China, cola batalla de Tsingtao; y cola conquista de la Nueva Guinea Alemana en 1914. Nesti últimu llugar, la ocupación de la colonia a manes de los xaponeses, norteamericanos, australianos y neozelandeses foi fecha ensin mayor resistencia de los alemanes.

L'área que s'apoderó Xapón tomaba les islles Carolines, les islles Marianes (cola esceición de Guam que foi ocupada polos Estaos Xuníos), les islles Márxal y Paláu. Cola finalización de la guerra y la firma del Tratáu de Versalles en 1919, Xapón ratificó como so dichos territorios.

En 1920, la Sociedá de Naciones estableció un mandatu de clase C sobre dichu territoriu, col nome de Mandatu del Pacíficu Sur. Esto significaba que l'Imperiu de Xapón podía exercer una soberanía completa nel territoriu ya incorporala de manera integral como parte del imperiu.

Al igual que nel restu de los territorios incorporaos al Imperiu de Xapón (tales como Corea y Taiwán), los xaponeses promovieron campañes d'asimilación cultural y económica sobre los aboríxenes nel territoriu, col establecimientu d'escueles y templos sintoístes. Nel mandatu, impúnxose'l idioma xaponés como llingua oficial, en desterciu de les llingües aboríxenes que yeren usaes de manera non oficial. Otramiente, promovióse la inmigración de xaponeses, okinawenses y coreanos escontra'l territoriu, onde na década de 1930, dos de cada trés habitantes del territoriu nun yera aborixe.

Previu a la Segunda Guerra Mundial, la Marina Imperial construyó delles pistes d'aterrizaxe, fortificaciones, puertos y otros proyeutos militares nes islles del Mandatu del Pacíficu Sur. Ye asina, que dende estes fortificaciones, una gran parte de la Marina Imperial desembarcó sobre les Filipines, Nueva Guinea, Nauru y les islles Gilbert mientres 1941 y 1942 na Guerra del Pacíficu. Sicasí, ente 1943 y 1945, Xapón perdió pasu ente pasu dichos territorios y quedaron so ocupación d'Estaos Xuníos, ratificáu col establecimientu del Territoriu de Fideicomiso de les Islles del Pacíficu en 1947.

Política y gobiernu editar

 
Sede del Mandatu del Pacíficu Sur.

El mandatu xaponés foi alministráu por xefes de la Marina Imperial Xaponesa, nel campu alministrativo, económicu y policial, ente otros. Los gobernadores del mandatu fueron Almirantes o Vicealmirantes, y reportábense de manera inicial ante'l Primer Ministru de Xapón; darréu, col establecimientu del Ministeriu d'Asuntos Coloniales, el gobernador del mandatu reportábase ante esta entidá.

La seguridá y los servicios policiales yeren encargaos pola Tokeitai, la policía militar naval.

La capital d'esti territoriu foi Koror, na actual Paláu; sicasí, la ciudá más importante dende'l puntu de vista militar ya industrial foi Saipán, nes islles Marianes. Otra llocalidá importante del territoriu foi Truk (anguaño Chuuk), un atolón nes Carolines, y foi primeramente sede del gobiernu civil, hasta que foi treslladáu a Koror.

El territoriu taba estremáu primeramente en seis distritos alministrativos y que taben alministraos pol Departamentu d'Alministración Civil, pero taben subordinaos a la Guarnición Naval Provisional. Darréu, cola llegada de la Segunda Guerra Mundial, la responsabilidá alministrativa del mandatu foi tresferíu al Ministeriu d'Asuntos del Gran Este Asiáticu y amenórgase a tres distritos alministrativos (Marianes, Truk y Paláu).

Población editar

La población inicial nestos territorios incluyía unos 50.000 indíxenes isleños (conocíos polos xaponeses como Tōmin (島民?)), que yera una categoría multiétnica pa dellos grupos indíxenes, nes que s'incluyíen los “Kanaka” (isleños de piel escuro) y los chamorros, que yera'l pueblu indíxena de les islles Marianes, pero que foi usáu despectivamente polos xaponeses pa referise a los mestizos en tol territoriu, de resultes del heriedu chamorro.

La población creció a 70.000 habitantes en 1930 y aumentó a 80.000 en 1933, col apuerto de colonos xaponeses (nun añu llegaron 30.000) la población disparar a 121.128 habitantes en 1938, onde 70.141 yeren xaponeses.

Economía editar

Les islles producíen cantidaes significantes de caña d'azucre, bananes, piñes, taro, cocos y otros productos tropicales, casi al par cola provincia de Taiwán, que nesa dómina pertenecía al Imperiu de Xapón.

Otros productos que s'estrayíen d'esti territoriu yeren llámines de platín, artefautos culturales de les civilizaciones indíxenes (incluyendo sarcófagos somorguiaos), y perlles (antes del españíu de la Segunda Guerra Mundial), pero estes estracciones suspender cola derrota xaponesa. Estrayer fosfatu en grandes cantidaes na islla d'Angaur, produciendo unes 60 mil tonelaes per añu; tamién s'estrayía bauxita en Paláu.

Nes islles sirvieron dalgunes pistes d'aterrizaxe para hidroplanos de llargu algame tales como'l Kawanishi H6K2-L del Dai Nipón Koku KK.

Arqueoloxía editar

Mientres l'alministración xaponesa, la Marina Xaponesa ordenó a espertos n'arqueoloxía y antropoloxía la esploración del área sur (qu'inclúi les islles de Ponape (Pohnpei) y Lele en Kosrae (Kusrae) nes islles Carolines) pa percanciar pruebes con al respective de la hipótesis del posible orixe de la Casa Imperial, nes Islles del Mar del Sur.

Ámbitu militar editar

Antes de 1937, la Marina Imperial tenía un control alministrativu nel Mandatu; pero a partir d'esi añu, da en construyir establecimientos militares, pistes d'aterrizaxe, puertos, ente otros. La base central de la marina taba alcontrada nes islles de Saipán y Rota nes Marianes. Previu al Ataque a Peral Harbor n'avientu de 1941, la Marina Imperial completara'l reforzamientu militar na zona y dende esti territoriu fixeron les siguientes incursiones:

Otramiente, la Marina Imperial foi capaz d'usar les carauterístiques topográfiques naturales de les islles como sofitu aereu y terrestre.

Ver tamién editar

Referencies editar

  • Herbert Rittlinger. Der Masslose Ozean, Stuttgart, Alemaña, 1939.
  • Cressey George B. Asia's Lands and Peoples, Capítulu X: Natural Basis of Japan (p. 196-285), seición "South Seas" (p. 276-277), 1946.
  • Sion, Jules. Asie des Moussons, Paris Librarie Armand Colin, (1928) I, 189-266, Capítulu X The Nature of Japan, seición XIII: Japanese Colonial Empire (p. 294-324), y seición IV: Formosa and Southern Islands (p. 314-320).
  • Asia, Capítulu X Japanese Empire (p. 633-716), seición The Japanese islands in South Seas.
  • Childress, David Hatcher. The Lost City of Lemuria & The Pacific, 1988. Capítulu 10 The Pohnpei Island, in finding of sunken city (p. 204-229).
  • Von Daniken, Erich. The Gold of Gods, Puttnam, Nueva York, 1973, Capítulu IV Temwen, the Nan Madol Island (p. 111-143).
  • Merrit, Abraham. The Moon Pool, 1919.
  • Sprage de Camp, L. Citadel of Mystery, Ballantine Books, Nueva York, 1964.
  • Zink, David. The Ancient stones speak, Y. P. Dutton Co., Nueva York, 1979.
  • A Guide of Ponape, Gene Ashby, Rainy Day Press, Eugene, Oregón, 1983.
  • The Nan Madol Area of Ponape: Researches into bounding and stabilizing an ancient administrative center, Dr. Arthur Saxe, Oficina del Altu Comisionado, Territoriu de Fideicomiso de les Islles del Pacíficu, Saipán, Islles Marianes, 1980.
  • Ponape: Island of Mystery, reportaxe de la NHK.