Manjarrés

conceyu de La Rioxa (España)

Manjarrés ye un conceyu d'España perteneciente a la comunidá autónoma de La Rioxa.

Manjarrés
Alministración
País España
AutonomíaBandera de La Rioxa La Rioxa
Tipu d'entidá conceyu de La Rioxa
Alcalde de Manjarrés (es) Traducir Santiago Garcia Manzanares
Nome oficial Manjarrés (es)[1]
Códigu postal 26315
Xeografía
Coordenaes 42°22′33″N 2°40′30″W / 42.375833333333°N 2.675°O / 42.375833333333; -2.675
Manjarrés alcuéntrase n'España
Manjarrés
Manjarrés
Manjarrés (España)
Superficie 6 km²
Altitú 630 m
Llenda con Alesón, Ventosa, Santa Coloma, Bezares, Arenzana de Arriba y Tricio
Demografía
Población 108 hab. (2023)
- 72 homes (2019)

- 49 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.03% de La Rioxa
0% de España
Densidá 18 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Apaez mentada la villa nel Fueru de Nájera, dau por Sancho III el Mayor en 1020. El rei Alfonsu VI ratificó los sos privilexos el 29 d'abril de de 1076, en apoderándose del territoriu, perteneciente hasta entós al reinu de Navarra. Alfonsu VII reafitaría la provechosa normativa nel añu 1136.

La pallabra Manjarrés paez que deriva de Maiarrex que'l so significáu ye Mayada del Rei.

Hasta la creación de la provincia de Logroño, por Real Decretu de 30 de payares de 1833, perteneció a la de Burgos.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Rafael Fernández Fernández UCD
1983-1987 Rafael Fernández Fernández UCD
1987-1991 Ramón García Medrano PDP
1991-1995 Pedro Isidro García Fornos PSOE
1995-1999 Pedro Isidro García Fornos PSOE
1999-2003 Pedro González García PP
2003-2007 Santiago García Manzanares PP
2007-2011 Santiago García Manzanares PP
2011-2015 Santiago García Manzanares PP
2015-2019 Santiago García Manzanares PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

A 1 de xineru de 2010 la población del conceyu xubía a 152 habitantes, 85 homes y 67 muyeres.[2]

Gráfica d'evolución demográfica de Manjarrés ente 1857 y 2010

     Población de derechu (1857-1897) según los censos de población del INE del sieglu XIX.      Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2010 del INE.

Monumentos y sitios d'interés editar

 
Ermita de San Mamés.
  • Ilesia parroquial de l'Asunción, datada na primer metá del sieglu XVI. Componer d'una nave de dos tramos, cruceru con dos capilla baxes y cabecera de tres paños. Cubrir con distintos tipos de bóvedes de crucería sofitaes sobre ménsules y arcos apuntaos. La portada ta formada por un arcu de trunfu con entrada de mediu puntu ente pilastres y entablamento que remata nuna fornica con imaxe de l'Asunción. La torre de dos cuerpos atópase adosada a los pies del templu, nel llau sur. El retablu mayor ye de finales d'esi sieglu, atribuyíu a Pedro de Arbulo y d'estilu romanista.[3]
  • Ermita de San Mamés. Asitiada dientro del cascu urbanu, ye una construcción probablemente del sieglu XIX de piedra con cubrición de madera. Foi apocayá restaurada. Nel so interior puede apreciase un pequeñu retablu d'un solu cuerpu con columnes salomóniques d'estilu barrocu (data de los sieglos XVII y XVIII), con imaxe de la Virxe sedente. Esta postrera ye una talla hispanu-flamenca de finales del sieglu XV.[4]
  • Arquiteutura Civil. Puede contemplara nel pueblu delles cases que combinen plantes baxes de sillería y altes de lladriyu, con escudos del sieglu XVIII. Hai de solliñar el palaciu de los Ramírez de Arellano asitiáu frente a la ilesia.
  • Área recreativa de la Almedaña. Xunto al ríu Yalde atópase esta gran zona con asadores, meses, solombra y fonte. L'añu 2008 inauguróse una ermita na cortil.
  • Arqueoloxía. Nel términu de San Martín, xunto al ríu, alcontráronse restos cerámicos romanos, constatándose la presencia pretérita d'un alfar. Otru xacimientu de les mesmes carauterístiques apaez nel altu de San Cristóbal próximu a Ventosa.


Fiestes editar

L'últimu fin de selmana d'agostu celebren les fiestes de San Mamés. Amás de diversos actos, xuegos, música y degustaciones, el domingu parte una gran paellada gratuita na Almedaña a la qu'alleguen munchos visitantes de la contorna. Esta romería-degustación ye sustitutiva de la que, hasta mediaos del sieglu XIX, facer a la ermita de la Hermedaña, en Sorzano. Cuando se fundió la ermita dexar de dir a Sorzano y empezóse a dir a la contorna d'un gran carbayu -yá sumíu- qu'esistía xunto al ríu, onde anguaño s'alluga la fonte.

Galería d'imáxenes editar

 
Términu municipal de Manjarrés.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. INE: Población por conceyos y sexu.
  3. Cartelu informativu adosáu al templu.
  4. Cartelu informativu adosáu a la ermita.

Enllaces esternos editar