Manuel Antonio Sánchez

Manuel Antonio Sánchez (¿?La Paz – 1861La Paz) foi un militar, ex prefeutu y políticu bolivianu. Cabo mentar que xunto a José María Achá y Ruperto Fernández, Sánchez formó parte del triunviratu que derrocó al gobiernu del presidente José María Linares en 1861.

Manuel Antonio Sánchez
Vida
Nacimientu La Paz
Nacionalidá Bandera de Bolivia Bolivia
Muerte La Paz1861
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu políticu, prefecto (es) Traducirmilitar
Serviciu militar
Lluchó en Batalla de Yanacocha (es) Traducir
Batalla de Ingavi (es) Traducir
Guerra del Pacíficu
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Manuel Antonio Sánchez nació na ciudá de La Paz. Se enlistó de primeres como soldáu nel exércitu de Bolivia, siguiendo y llegando a enrolarse na carrera militar col trescurrir de los años.

Mientres el gobiernu del mariscal Andrés de Santa Cruz, Sánchez participó na Batalla de Yanacocha de 1835. En 1836, participó tamién na Batalla de Socabaya, dambes batalles contra les confederaes tropes peruanes - chilenes.

En 1838, Sánchez tomó parte activa nel combate de Iruya y na batalla de Montenegro, sol mandu del mariscal alemán Otto Felipe Braun; esta vegada contra les tropes arxentines. Una vegada rematáu toles batalles cola destrucción de la confederación Perú - Boliviana, Sánchez llograra xubir hasta'l rangu de teniente coronel d'exércitu.

L'añu 1841, mientres la invasión a Bolivia per parte de tropes peruanes al mandu del xeneral Agustín Gamarra, l'entós mariscal José Ballivián Segurola, xunió a tolos sos enemigos políticos pa enfrentase al exércitu peruanu na denominada Batalla de Ingavi. Cabo mentar que pa la batalla, el mariscal Ballivián destinó a Sánchez como comandante del batallón sestu del exércitu de Bolivia. Una vegada rematada la batalla, Sánchez foi xubíu al grau de coronel.

Vida política editar

Cuando'l mariscal Ballivián arrenunció a la presidencia de Bolivia l'añu 1847, Sánchez al empar, retiróse tamién del exércitu. Pero diez años dempués, volvería nuevamente a formar parte nes files de la institución castrense cola xubida a la presidencia del caudiellu José María Linares en 1857.

El presidente José María Linares, posesionó a Sánchez como prefeutu del departamentu de La Paz y xubir al altu grau de xeneral de brigada el 2 d'ochobre de 1860.

El 14 de xineru de 1861, mientres Sánchez atopábase como inspeutor xeneral del exércitu, xunto al xeneral José María Achá y el ministru Ruperto Fernández, llograron prindar al presidente de Bolivia José María Linares pa derrocalo de la presidencia dándo-y un golpe d'estáu. Entós formóse una xunta de gobiernu que nesi momentu denominar triunviratu (conformáu por José Antonio Sánchez, José María Achá y Ruperto Fernández).

A pesar de que Sánchez tenía l'aspiración de ser el presidente de Bolivia non pudo llograr, yá que finó mientres s'atopaba entá como miembru del triunviratu.

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Historia de Bolivia (7ª edición), editorial Gisbert.
  • Bethell, Leslie. Historia d'América Llatina: América Llatina independiente (1820-1870). (Barcelona: Ed. Crítica. 1991).
  • Mesa José de; Gisbert, Teresa; Mesa, Carlos D.: Historia de Bolivia, tercer edición.
  • López Martínez, Héctor: Hestoria Marítima de Perú. La República – 1876 a 1879. Tomu X. Institutu d'Estudios Históricos-Marítimos de Perú. Lima, Perú, 1993. Impresu por Cobol S.R.L.

Referencies editar

Enllaces esternos editar